Més notícies de Opinió

Articles d'opinió per autor

El dret a ser mare i futbolista

 

Avui m'agradaria parlar d'un tema que va més enllà del futbol. Es tracta de la gran –grandíssima- notícia per part de la FIFA de regular, per fi, la baixa per maternitat de les futbolistes, les quals a partir d'ara tindran garantit el salari i el suport mèdic durant les catorze setmanes de baixa maternal. A més, el seu club tindrà l'obligació de reintegrar-la de nou a l'equip.

Aquesta normativa, que pot semblar el mínim que hauria de demanar qualsevol dona professional de qualsevol àmbit, és un pas de gegant en el món del futbol. I és que, no ens enganyem, les futbolistes encara viuen –no totes, òbviament- en unes condicions força delicades, víctimes de la manca de recursos i d'un marc legal massa feble.

Encara hi ha un llarg camí per recórrer. D'entrada, el salari mínim marcat pel nou conveni col·lectiu de 16.000 euros l'any per jornada completa no és precisament un luxe. I ja s'ha vist aquesta setmana que hi ha clubs, com el Rayo Vallecano, força castigats a causa de la pandèmia del coronavirus, que han retallat sous i que fan viatjar les jugadores en condicions molt precàries –per no dir miserables-.

Seguint amb el tema de la maternitat, tant de bo deixi de ser notícia que una futbolista sigui mare per després tornar a competir al més alt nivell. Hauria de ser una situació normal, tal com ho és que una periodista, una metge o una professora compagini la seva professió amb la maternitat.

Esportistes mediàtiques com Alex Morgan o, en altres disciplines, Serena Williams, Ona Carbonell o Gemma Mengual, han ajudat a normalitzar imatges com la de veure una dona realitzant un entrenament quan el seu nadó la contempla des de la grada del terreny de joc o al racó de la pista de tenis o de la piscina.

La imatge d'una mare que es prepara per als Jocs Olímpics o per la Champions i que, tot just acabar la seva jornada laboral, agafa el seu fill en braços, com la que ens va regalar fa unes setmanes Alex Morgan al seu Instagram vestida amb la samarreta del Tottenham, és impactant, tendre i reivindicativa alhora, és l'estampa d'una dona que no ha de renunciar a la il·lusió d'esdevenir mare per poder competir o viceversa.

Morgan ha trencat una de les últimes barreres en el món del futbol. Està disposada a convertir-se en una de les estrelles de la Premier i a mantenir-se com un dels pilars de la selecció dels Estats Units de cara als Jocs de Tòquio al mateix temps que viu i gaudeix de la maternitat. Ha posat en escena el dret de ser mare i futbolista alhora i està clar que la FIFA n'ha pres nota. El camí ja està obert per a seguir les seves passes.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta