Més notícies de Preferent

Amb el gol a la sang

Blanca Cros es corona 'pichichi' de Preferent en la seva primera temporada al Sant Pere i aconsegueix l'ascens a Segona Divisió

Jugar a futbol és relativament senzill, n'hi ha prou amb dues o més persones, un parell de porteries o fins i tot una, i una pilota. A partir d'aquí comença la màgia d'aquest esport tan meravellós. Quan deixa de ser un passatemps i apareix la paraula competició, sigui en forma de Lliga o de Copa, l'element més important, l'objectiu final d'aquest joc, pren tota la rellevància, ja que els resultats acaben esdevenint un reflex del gol, per això tots els entrenadors busquen sempre tenir jugadores amb una quota alta de gol conscients que per aconseguir els punts cada setmana necessiten fer gols.

Hi ha jugadores que tenen el gol a la sang, que no necessiten gaires oportunitats per anotar i això les converteix en especials. És el cas de la Blanca Cros, jugadora del Sant Pere, que aquesta temporada ha estat la màxima realitzadora de la competició a Preferent. Tenint en compte que aquesta era la seva primera temporada a l'entitat que entrena Joan Pont, podria resultar sorprenent que, tot i que la seva qualitat ja l'havia demostrat amb altres equips com l'Estartit, hagi aconseguit uns números tan impressionants. «Personalment estic molt contenta i eufòrica de com ha anat la temporada. Ha estat una temporada perfecta», explica Cros, i afegeix: «Al principi ens vam marcar uns objectius, quedar entre les tres primeres. Érem conscients que no ens ho posarien fàcil, però era el nostre objectiu. Ha estat complicat que el títol de Preferent es quedés a Sant Pere, però amb treball i constància s'aconsegueix tot, treballat cada setmana, els tres dies d'entrenament per donar el màxim rendiment a cada partit. Ens ho hem cregut i ho hem aconseguit».

Arribar a un club nou, amb una plantilla que la temporada anterior ja havia demostrat un nivell competitiu molt alt i amb jugadores que també porten, com ella, el gol a dins, com Ana Nuria Ríos, no és senzill, però la mateixa Blanca és conscient que, tot i la dificultat que sempre és aconseguir reconeixements i títols individuals, res d'això es podria aconseguir sense les companyes: «Ser pichichi' de la Lliga no passa sempre, però això no hauria estat possible sense les meves companyes d'equip. Tenim un equip amb un nivell de jugadores molt alt i sempre és un privilegi poder compartir-ho amb elles. Tenir jugadores amb aquest nivell permet poder tenir la possessió de la pilota durant la majoria de partits i gaudir del futbol és més fàcil. Tinc ganes de continuar treballant i seguint guanyant títols amb aquest equipàs», reconeix Blanca que després de recuperar-se d'una inoportuna afecció d'apèndix, que va requerir una intervenció d'urgència, espera poder ajudar les seves companyes en l'aventura de la Copa Catalunya.

Les temporades sempre són llargues i molt sovint poden sorgir entrebancs, problemes, lesions, contratemps. La gestió que l'equip tècnic fa de tot això sol marcar el desenvolupament de la mateixa temporada. Una feina fosca, que no es veu, que sovint té més coses negatives que positives, que aporta més maldecaps que no bons moments pot ser també aquell ingredient que ajudi a les jugadores a trobar el camí en moments de dificultat, que sempre n'hi ha, fins i tot per a jugadores com la Blanca. «El paper de l'entrenador és clau i a vegades no li donem importància. En Joan ha estat una de les peces claus d'aquesta gran temporada. És el capità del vaixell donant-nos suport durant tota la temporada i la seva implicació, en els entrenaments i partits, ha estat brutal. Ell va formar aquest equip i l'ha pujat de Segona Catalana fins a Segona Divisió, això descriu la dedicació que li dóna a aquest esport», explica la jugadora, que valora i agraeix la tasca de l'equip tècnic i en especial la del seu entrenador, Joan Pont.

El tècnic no ha volgut deixar passar l'oportunitat de valorar la seva jugadora: «Li he donat molta llibertat ofensiva perquè les rivals són les que havien de vigilar-la i no al revés». Pont també era conscient d'allò que la Blanca els podia oferir: «Ens ha aportat molt, tant a nivell esportiu com personal. El seu caràcter ha ajudat molt a la seva acceptació dins el vestuari i personalment li he aportat confiança. Ha estat un plaer poder-la tenir amb nosaltres», conclou Pont molt satisfet i esperant poder comptar de seguida amb ella per arribar el més enllà possible a la Copa Catalunya.

«El davanter ha de ser egoista», «ha de mirar sempre cap a porteria», «no ha de pensar en res més que marcar»... Són frases que es poden escoltar moltes vegades als camps de futbol o en els entorns on se'n parla. Resulta curiós que comentant aquestes paraules amb les jugadores que més gols fan, solen sempre relativitzar-les, i és que el futbol és un esport d'equip, i això la Blanca també ho té molt present: «Jugo de davantera i jugar en aquesta posició, vol dir que a vegades t'has de picar i anar direcció a porteria tu sola, però per sobre de tot sóc una jugadora competitiva, m'agrada molt guanyar, per tant sempre intento jugar per l'equip. Onze jugadores sempre són millors que una. Surto amb moltes ganes a jugar els partits i a donar el màxim de mi en cada jugada, però això també és part del futbol. Em considero una persona alegre i que sempre intenta ajudar les companyes en el que sigui, el bon moment de l'equip també és gràcies al que aporta cada una de les jugadores dins el vestidor».

És de valorar que jugadores amb tant de talent i facilitat per anotar gols no perdin mai la consciència que l'important és l'equip, fet que les mateixes companyes agraeixen i fa que el rendiment col·lectiu sigui molt més alt. Una de les seves companyes, la portera Marina Barneda la defineix com «una jugadora determinant a la zona d'atac». «Junt amb Ríos i Masferrer han estat el gol de l'equip. És una jugadora molt completa, tècnica, ràpid, amb xut, en definitiva totes les habilitats que ha de tenir una jugadora. Poder gaudir del seu futbol, dels seus gols, és un plaer que espero poder compartir molts anys», conclou Barneda.

Havent conegut l'opinió del seu entrenador, i d'algunes companyes, podem veure com tots ressalten el bon ambient i la complicitat creada entre les mateixes jugadores com un dels elements essencials per haver aconseguit aquesta temporada tan exitosa. La mateixa Blanca defineix l'ambient viscut al vestidor com «brutal». «Ha estat una de les claus. Som una pinya tant dins, com fora del camp, i això s'ha vist reflectit en les competicions. Hi ha una companyonia molt gran i ens ha permès ser fortes en partits que potser les coses no sortien com teníem previstes. Amb aquest bon ambient les coses són més fàcils. Les jugadores m'han ajudat a aconseguir ser la màxima golejadora d'aquesta categoria i els hi he de donar les gràcies a cada una d'elles», explica Cros. La golejadora del conjunt empordanès, tot i ser la màxima golejadora de la categoria, no perd de vista que també és un referent per a les més petites, que poden veure en una davantera amb gol el seu referent de futur: «Com més difícil sigui el repte que et proposes, més gran és la satisfacció una vegada ho aconsegueixes. Per això, els vull dir que es proposin objectius ambiciosos i juguin a futbol perquè els agrada. Que en gaudeixin. Que gaudeixin quan tinguin la pilota als peus, que el futbol és un esport molt bonic». Esperem que les pròximes temporades segueixin essent profitoses per la Blanca i el seu equip, que debutarà a categoria Nacional, recuperant així el futbol femení gironí un representant en aquesta categoria.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta