Més notícies de Primera

LA JORNADA

Jornada 17

Mercat de fitxatges

A més competitivitat, millors resultats

El Barça acaba la seva tercera temporada sense emportar-se el títol de Lliga, tot i mantenir les estadístiques

Ernesto Aradilla (Futfem.cat)

Abans de començar aquesta temporada, tothom especulava sobre els grans èxits que aconseguiria el nou Barça. Primer, pel canvi generacional a la banqueta, incorporant Fran Sánchez, un tècnic de la casa que portava uns anys treballant a l'estranger, per suplir Xavi Llorens després d'onze temporades consecutives dirigint el primer equip de la secció femenina del club. Després de quatre Lligues consecutives i la constant evolució de l'equip a la Champions, l'equip de Llorens va patir una sequera lliguera de dues temporades, sent la Lliga l'objectiu principal del conjunt blaugrana. Així que es va apostar pel canvi.

Però la banqueta no era l'únic aspecte on el club volia fer progressos, es volia apostar per tenir un equip capaç, ja no només de jugar contra els grans d'Europa, sinó de competir de tu a tu contra ells. I per fer-ho, era imprescindible incorporar jugadores de més nivell i amb experiència a Europa, el planter ja no era suficient per despuntar, per tenir una base sí, però no per marcar diferències. Així que abans de començar aquesta campanya, la direcció esportiva va moure una fitxa molt valuosa contractant la jugadora que poc després es convertiria en la millor jugadora d'Europa, Lieke Martens, l'holandesa exjugadora del Rosengård suec que va guanyar amb la seva selecció l'europeu de l'estiu passat, nomenada MVP de la competició. I per si això fos poca cosa, la plantilla va anar agafant un color preciós amb les incorporacions de Tonni Dugan, Elise Bussaglia, Fabiana, Natasa Andonova i Mapi León.

Aquesta renovació pretenia fer un pas en ferm cap a la competició europea i reconquerir un títol de Lliga que s'havia escapat les dues temporades anteriors. Si s'aconseguia lluitar a Europa, era possible pensar que el títol de Lliga seria un joc de nenes, però no ha estat així. A la competició continental, l'any anterior es va aconseguir el rècord històric d'arribar a semifinals de la Champions, caient contra un gran PSG. I aquest any, l'Olympique Lyonnais va frustrar les aspiracions blaugrana, no deixant-lo passar de quarts. L'Atlético va tenir mala sort amb els encreuaments i el Wolfsburg el va eliminar tot just començar. Així que tots dos van poder centrar-se en la Lliga. L'Atlético abans, al novembre ja va ser eliminat, mentre que el Barça va seguir competint fins a finals de març, un fet que va acabar influint al rendiment de l'equip, com demostren els resultats.

LA CHAMPIONS, EN EL CAMÍ DE LES ENSOPEGADES
Els setzens de final es van jugar just abans del primer enfrontament directe entre Atlético i Barça, on no es va passar de l'empat a un gol, per la qual cosa, cap dels dos equips va aconseguir posar-se per davant en punts, ja que fins al moment cap dels dos havia fallat. Podria ser una coincidència, i està clar que les plantilles són prou grans per a fer les rotacions corresponents per intentar pal·liar aquest desgast, però les 'punxades' decisives del Barça estan força relacionades amb el calendari de Champions. La jornada posterior als vuitens de final, el Barça perd per 1-0 contra el Granadilla, perdent així el liderat que mantenia gràcies al còmput global de gols que era superior al de l'Atlético que aquella jornada no va fallar i es va posar per sobre.

Per sort, aquest avantatge no va durar gaire, gràcies al derbi català per excel·lència i al madrileny més històric del futbol femení espanyol. Les 'matalasseres' perden contra el Rayo Vallecano i el Barça no falla contra l'Espanyol l'endemà amb un contundent 4-0, tornant a agafar les regnes de competició amb els mateixos punts, però amb més gols. Quatre jornades després, la Real Sociedad pren 2 punts a les roig-i-blanques a partir d'un empat que dóna marge de punts per primer cop al conjunt blaugrana i que no aprofita gaire perquè el mateix qui li havia tret punts al seu rival directe, també se'ls pren a la següent jornada a les de Fran Sánchez i tot es torna a igualar.

Tal com comentava el tècnic 'culer' després de l'últim partit, els inicis de la segona volta han marcat una mica el desenllaç final. Primer amb aquest empat amb les 'txuri-urdin' i, posteriorment, contra el seu homòleg basc, l'Athletic Club, que primer treu un empat a les madrilenyes i després una victòria a les 'culers', Deixant l'Atlético líder amb un punt d'avantatge. Un punt que s'ha mantingut fins al final, ja que una jornada després es tornen a enfrontar entre ells, aquest cop a la Ciutat Esportiva, però amb el mateix resultat d'anada, 1-1, perdent una molt bona ocasió d'avançar-se. I si aquesta era una oportunitat d'or, més ho va ser encara al següent partit on un altre derbi madrileny fa la guitza a les roig-i-blanques que empaten amb el Madrid, deixant a les mans del Barça l'endemà el liderat. Però, el calendari de Champions torna a involucrar-se en aquest desenllaç, ja que després d'aquesta decisiva jornada, l'equip de Fran Sánchez començava els quarts de final contra l'Olympique Lyonnais, i de forma directa o indirecte podia afectar en aquell resultat. Sigui com sigui, el Barça també empata, mantenint aquesta distància d'un punt amb l'Atlético que no tornaria a fallar.

LES ESTADÍSTIQUES ES MANTENEN
Si comparem les estadístiques del Barça dels últims anys, podem apreciar poc canvi entre una i altra temporada. A excepció de la primera de les quatre lligues consecutives amb Xavi Llorens a la temporada 2011/12, on s'obtenen 98 punts amb un còmput global de 100 gols, la resta de temporades successives, són força semblants entre elles. A la temporada 2012/13, s'aconsegueix uns números més terrestres: 76 punts amb 78 gols globals, la següent (13/14) 79 punts i 71 gols, i el darrer títol es guanya amb 77 punts i 84 gols. Posteriorment, l'Athletic Club es corona campió de Lliga amb 78 punts i un còmput de 50 gols, quan el Barça n'havia tret 77. La primera de les dues Lligues consecutives de l'Atlético l'assoleix amb 78 punts, on el Barça només en fa 75. I aquest any, les madrilenyes treuen 78 punts per 77 del Barça.

Tal com el club publica fa poc en un gràfic comparatiu, aquests set anys, el conjunt català ha estat el màxim golejador i l'equip menys golejat a la vegada, però aquests tres últims anys, això no ha estat suficient. Els últims quatre anys aquest global no varia gaire, un gol per sobre i un per sota, i els punts gairebé tampoc. Així que observant aquest comportament, en què ni els punts, ni els gols a favor ni en contra, varien gaire, per què el Barça no segueix guanyant el títol? Possiblement, perquè els seus rivals sí que milloren. L'Atlético de Madrid va fer un gran canvi ara fa dos anys per obtenir el títol, va passar dels 69 punts als 78 d'un any per l'altre i en aquesta només n'ha fet un punt menys. I a excepció de la temporada 2012/13, en la qual el Barça va ser campió amb 76 punts, la resta de Lligues, s'han guanyat amb un mínim de 77 punts. 77 són els punts que van fer les catalanes l'últim any en guanyar el títol, puntuació que va repetir en la següent, però que l'Athletic Club va superar per un, en una gran evolució de les basques, comparat amb els anys anteriors on no s'arribava a una xifra semblant o superior des dels 91 punts de la temporada 2011/12 on el Barça va guanyar amb 94. I ja no només es tracta de la millora dels rivals directes, sinó de tots els equips de la competició. Any rere any, els equips de la Primera Divisió són més competitius, gràcies al gran nombre de clubs amb masculins al darrere que s'estan afegint a la competició, com últimament el Valencia, el Betis, el Sevilla, entre d'altres que cada dia aposten més pel futbol femení i doten de la secció d'un major pressupost.

Així que en definitiva, i com a resum de per què el Barça, tot i tenir millor plantilla, fa tres temporades que no guanya la Lliga, hi hauria tres punts claus que afectarien la consecució d'aquest objectiu. Primer, el canvi de banqueta i plantilla, ja que tot i que contribueix directament en la millora del rendiment de l'equip, un any no és suficient perquè totes les peces encaixin de forma instantània i caldrà temps perquè tots els integrants s'acostumin a tant canvi. Segon, l'aposta ferma del club per competir a Europa, ja que com més es progressa a la Champions, més costa que el calendari o les rotacions no afectin el rendiment de Lliga. I tercer, perquè els resultats no varien, mentre que el de la resta de competidors de la Lliga sí que ho fa, i com diu el conegut psicòleg esportiu, Pep Marí: «Qui no millora, empitjora».

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta