Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

Sobre la botzina, però igual d'injust

L'Espanyol empata al 89' contra el Rayo Vallecano mitjançant Eli del Estal, però de forma injusta després de desaprofitar una bona colla d'ocasions clares

Miguel López Mallach (Futfem.cat)

L'Espanyol ja acumula cinc jornades sense assaborir el triomf, després d'empatar contra el combinat madrileny a la Dani Jarque. Les de Joan Bacardit ho han intentat per tots els mitjans, però la pólvora blanc-i-blava segueix ben molla. El Rayo, que ha firmat un dels partits més discrets de la temporada, tanca la primera volta amb un empat que els sap a molt, rendibilitzant gairebé l'única ocasió de perill que han tingut en tot el partit. Amb aquest resultat, l'Espanyol es manté en dotzena posició amb 14 punts en el caseller.

Tot just començar l'encontre, quan el sol comença a amagar-se. Els focus de la Dani Jarque no triguen a advertir de la seva presència, però el protagonisme del partit l'acapara l'Espanyol des del xiulet inicial. Amb prou feines corre el minut 3 quan Paula Moreno, la màxima golejadora blanc-i-blava, remata tota sola als núvols una volea. Declaració d'intencions de la davantera 'perica' que, a diferència de la passada jornada contra la Real Sociedad, es troba acompanyada d'una Elena Julve d'allò més encertada.

Malgrat les bones intencions, les de Joan Bacardit -que ha seguit el partit des de la grada perquè va ser expulsat en l'últim partit- no aconsegueixen materialitzar el bon joc. Acaronen la pilota i se la passen amb molt de criteri les futbolistes blanc-i-blaves, però Alicia Gómez, la portera visitant, segueix amb els guants per estrenar. El Rayo es troba fora de combat, molt allunyat de la seva millor versió i incapaç de fer arribar l'esfèrica a les seves davanteres.

Els minuts transcorren i el guió de l'encontre roman inalterable. L'Espanyol segueix traient la pilota neta des de darrere, però se li fa de nit tan bon punt trepitja l'àrea enemiga. El Rayo, en canvi, es mostra impotent, ja que el combinat 'perico' li impedeix sortir de la cova. L'única novetat es presenta a la banqueta, amb una Irene Ferreras, entrenadora del Rayo, visiblement empipada amb les seves.

Gairebé s'arriba a la primera mitja hora quan l'esfèrica va a parar a la banda d'Elena Julve, elèctrica en totes les seves intervencions. I en aquesta no fa cap excepció i es desfà per enèsima vegada de la seva marca, però no filtra bé la passada posterior i el perill s'esfuma de nou. Qui no para d'intentar-ho tampoc és Paula Moreno, qui rep una centrada brillant de la japonesa Ayaki que engalta sense èxit. S'acosta l'equador del matx i la pólvora de l'Espanyol segueix ben molla. Alvarado sembla voler posar-hi remei amb dos xuts llunyans, però cap d'ells es dirigeix entre els tres pals.

A partir d'aleshores, el partit esdevé frenètic i, en aquest context, no podia faltar-hi Elena Julve. Abans, però, una prodigiosa internada de la central Inés finalitza amb un míssil que per poc supera a la portera del Rayo, molt fiable fins al moment. I amb la primera meitat gairebé esgotada arriben les millors ocasions 'periques'. Concretament en el 43, quan Paloma Fernández erra una ocasió que semblava més difícil fallar que no pas encertar. I sense temps per prendre's un respir, Elena Julve torna a escenificar un dels seus eslàloms a la frontal de l'àrea, però el seu xut surt massa tou, sense problemes per Alicia Gómez. El Rayo encara no pot respirar alleugerit, ja que en l'afegit Paloma Fernández torna a tenir una ocasió claríssima, però s'entreté massa dins l'àrea i l'acció més prometedora de les blanc-i-blaves s'extingeix sense més.

El pas pels vestuaris només pot ser terapèutic per l'equip madrileny, que salta al terreny de joc preguntant-se com han aconseguit mantenir la porteria a zero en la primera meitat. El més probable és que el vestuari visitant hagi estat envaït pels crits d'Irene Ferreras, que segurament no s'esperava uns primers 45 minuts tan decebedors. El de les locals, en canvi, devia estar regnat per la incomprensió, però també per la confiança de saber-se millors que el seu adversari. I tal havia començat el partit, ho fa el segon temps. L'Espanyol governa el partit amb mà de ferro, però la concreció de les seves arribades segueix sent la seva assignatura pendent. Mentrestant, el Rayo segueix a l'expectativa que les blanc-i-blaves abaixin el pistó.

En el minut 57, les de Joan Bacardit finalitzen una jugada dins l'àrea amb un xut que per poc besa la xarxa d'Alicia Gómez, però una mà prodigiosa envia la pilota a córner. El Rayo necessita un cop d'efecte i, donat que amb la pilota els peus no estava tenint la seva millor tarda, fa de les pilotes aèries el seu millor aliat. Corre el minut 65 quan Paula Andújar s'alça per damunt de les que vesteixen la blanc-i-blava i corona amb gol un remat extremadament estètic. El 0 a 1 i, sobretot, la injustícia, s'instal·len al marcador. El Rayo es frega els ulls, però el resultat és real.

A partir d'aleshores, el partit pren tints guerrers. El Rayo recula molts metres i l'Espanyol avança, buscant fer justícia en el marcador. Les d'Irene Ferreras taponen qualsevol internada blanc-i-blava. El públic de la Dani Jarque, força moix durant la major part de l'encontre, exerceix com a jugadora número 12 i esperona les seves, ferits com les jugadores per l'inesperat gerro d'aigua freda. De les pilotes dividides en surten espurnes, i de cada bona acció de les locals en surt una sentida ovació.

L'Espanyol passa de rondar l'àrea visitant a fer suar de valent a Alicia Gómez, la millor del Rayo. En diverses ocasions proven a la portera, però respon amb una suficiència digna de menció. El lluminós ja indica el 85 de partit, i la derrota de l'Espanyol sembla cada vegada més real. La davantera Eli del Estal entra per Alvarado, tractant de dinamitar l'encontre. I si el Rayo havia obert la llauna en una jugada aèria, les blanc-i-blaves respondrien de la mateixa manera, amb un remat inapel·lable d'Eli del Estal. Arribar i moldre.

Tot i la igualada, les de Joan Bacardit van per més, i ho aposten tot a la victòria. Però el Rayo no permet una altra sorpresa d'última hora i frena l'ímpetu de l'Espanyol amb una sèrie de faltes, fins que l'àrbitra del partit xiula el final. Un final absolutament injust per un Espanyol que marxa de vacances sumant-ne cinc sense guanyar, però amb el cap ben alt aquesta vegada.

 

Notícies relacionades

Comenta