Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

Una carambola de Primera

La portera del filial, Montse Quesada, debuta en Lliga després de beneficiar-se del calvari que viu l'Espanyol a la porteria

Miguel López Mallach (Futfem.cat)

Si bé és cert que no és notícia que una jugadora del filial debuti amb el primer equip de l'Espanyol, el cas de Montse Quesada constitueix l'excepció que confirma la regla. La portera sabadellenca va fitxar pel filial blanc-i-blau aquest estiu, procedent del juvenil de la Damm. I en el darrer partit de Lliga del primer equip contra l'Athletic Club -setena jornada de la competició-, va debutar sota pals a Primera Divisió. «Si l'any passat m'arriben a dir que debutaria a Primera Divisió en les primeres jornades...», ha especulat la futbolista blanc-i-blava, que inclús reconeix que aquest any «no esperava res» de tot això: «Si de cas quan estigués més feta».

En la seva arribada a l'entitat 'perica', s'ha trobat amb una embogida partida de billar a tres bandes a qui li ha somrigut la carambola. Els primers símptomes del calvari que li esperava a l'equip dirigit per Salvador Jaspe es van començar a cuinar en pretemporada, amb la lesió de Mariajo dies abans del debut en Lliga contra el Deportivo -recentment ha estat operada del tercer dit de la mà dreta-. Les primeres boles començaven a xocar. Paral·lelament, van transcendir els problemes burocràtics amb el visat de Kaeli, que encara no li han permès entrar en cap convocatòria. La jugada de billar comença a prendre tints d'incredulitat. Finalment, la lesió de Mimi en la cinquena jornada contra el Betis va encendre totes les alarmes, deixant l'equip orfe de porteres del primer equip. Carambola consumada.

Montse observa la partida des de la llunyania, exercint com a portera titular del filial 'perico'. Després està aturada un mes per una lesió al genoll, però tan bon punt deixa enrere les molèsties el primer equip reclama els seus serveis de cara a la setmana on l'Espanyol es juga les garrofes contra l'Athletic Club. En aquest context, no és d'estranyar que la jugadora sabadellenca reconegui la seva pròpia sorpresa: «No m'ho esperava, però sabia que en algun moment podia arribar. Tampoc tenia pressa per debutar. Aquí em tracten bé i sé que confien en mi, així que quan arribés el moment seria benvingut».

I el moment arriba contra el conjunt bilbaí, un dels històrics de la màxima categoria nacional. «No m'esperava ser titular, però estava oberta a tot. Durant la setmana ja em preguntaven si estava bé per jugar». No obstant això, el seu nom apareix en l'onze inicial. I, tal com ella mateixa admet, una vegada trepitja la gespa de la Dani Jarque desapareix el vertigen davant l'imponent escenari: «Amb la convocatòria vaig notar una mica de pressió i de nervis, però quan vaig sortir al camp a escalfar tot se'n va anar».

Amb el xiulet del final del partit, l'àrbitra posa melodia a una nova derrota de l'Espanyol. Lucía García, amb dos gols, remunta l'encontre i referma la condició de cuer del conjunt espanyolista. «Surto pensant que ha perdut el meu equip. Molta gent pot creure que, a l'haver debutat, està bé per mi malgrat que hàgim perdut. Però el cert és que jo vaig marxar amb ràbia i una mica tocada». Malgrat la desfeta del seu equip, Montse revesteix de «bones sensacions» la seva actuació a nivell individual: «Em vaig notar molt segura. La meva família, que sempre és crítica amb mi, també em va dir que ho vaig fer bé».

Tot i l'alegria que suposa arribar tan amunt tan ràpidament, la portera sabadellenca no perd de vista el «patiment» de les lesionades: «M'alegro per jugar, però sé que les altres ho estan passant malament. En cap moment desitjo que es lesionin per poder jugar jo». El que tampoc perd de vista són els «consells» que li arriben tant per part de Mariajo -va ser la seva entrenadora quan jugava al Sabadell- com de Mimi: «Em deien que fos jo mateixa, que no em posés nerviosa, que era aquí per alguna cosa, que encara que l'equip perdi, no serà només culpa meva». «Al final sóc portera del filial, no vinc a arreglar-ho tot», remata Montse.

A banda del tracte amb ambdues porteres, la futbolista del filial es desfà en elogis del «suport» que ha rebut tant del vestuari com del cos tècnic. Del primer, destaca haver-se sentit «recolzada» en tot moment: «Els primers dies que puges al primer equip estàs nerviosa i penses en si t'acceptaran o no, però des que he començat a entrenar les companyes m'han acollit súper bé. El dia del partit vaig veure que totes confiaven en mi». Del segon, posar en relleu la «confiança» transmesa i la «preocupació per les jugadores que pugen del filial» eventualment: «No és el mateix pujar i que l'entrenador et doni bola, que fer-ho i saber que no estàs apartada». En conjunt, posa l'accent en la «professionalitat» que respira una vegada entra en dinàmica del primer equip: «Es nota bastant, sobretot en com es preparen els entrenaments, com es cuida a les jugadores... el cos tècnic està molt a sobre. És una altra perspectiva».

Amb tot, un dels aspectes que més subratlla la futbolista és el «contrast» que ha viscut en tan poc temps, recordant que procedeix de la «categoria juvenil», la qual «no té res a veure amb Nacional». Per no parlar de la Primera Divisió: «És un altre món. Has de tenir màxima concentració sempre, perquè a la mínima que et despistes estàs perduda». Una concentració que, si cap, encara ha de ser major en un context advers com el de l'Espanyol en la taula classificatòria: «Realment tampoc he debutat en una altra situació, però crec que fer-ho en aquestes circumstàncies et fa veure com és la categoria, on en cada partit t'ho jugues tot».

No obstant això, sembla que les alegries són efímeres en la parcel·la de la porteria. També per a Montse. Com si es trobés subjecte a una maledicció, la portera sabadellenca va patir una lesió muscular en el quàdriceps dret durant l'entrenament de dilluns passat que la mantindrà fora dels terrenys de joc durant tres setmanes aproximadament: «És una mica fotut. El primer dia no ho acceptava, però ara ja està assimilat. Em va fastiguejar més per venir d'una lesió que no pas per venir de debutar amb el primer equip». A l'hora de visualitzar el seu retorn -el més probable és que ho faci amb el filial-, comenta que encaixarà amb normalitat tornar a entrar en la dinàmica de l'Espanyol B: «Crec que no em costarà. Pugis o no amb el primer equip, totes anem a una i sabem que acabes ascendit és un premi».

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta