Més notícies de Primera

LA JORNADA

Jornada 25

Mercat de fitxatges

L'Espanyol cava la seva pròpia tomba

El conjunt blanc-i-blau cau en la transcendental visita al Betis i esgota pràcticament les seves opcions de seguir a Primera Divisió

LaLiga

L'Espanyol allarga la seva mala ratxa a la Luis del Sol després de caure per 2 a 1 contra un Betis que, momentàniament, surt de la zona de descens. El conjunt blanc-i-blau hi ha posat cor, fe i orgull, encarnat en el gol d'Inés Juan en la segona meitat per retallar distàncies. Però tot plegat li torna a ser insuficient. Insuficient per marxar a Barcelona amb la primera victòria de la temporada i per pensar que la propera temporada seguirà sent equip de Primera Divisió.

Malgrat el partit de Copa entre setmana, l'11 d'ambdós conjunts ni sofreix gaires variacions. D'una banda, el tècnic visitant, Jordi Ferrón, fa jugar a Brenda Pérez i Katherine Alvarado en el lloc de Paloma Fernández i Anna Torrodà. Així, Kelsey Dossey repeteix a la porteria; la defensa segueix configurada per Inés Juan i Elba Vergés com a parella de centrals i Débora García -dreta- i Manuela Vanegas -esquerra- als laterals; la medul·lar queda integrada per Paola Soldevila -repeteix al mig del camp-, Brenda Pérez i Katherine Alvarado; finalment, Raiza Santos se situa en punta d'atac i és acompanyada a les bandes per Elena Julve -dreta- i Kenni Thompson. Per part del Betis, el seu entrenador, Pier Cherubino, fa jugar a Bea Parra i Irene Guerrero en el lloc de Rosa Otermín i Anita.

En declaracions prèvies al partit, tant Ferrón com Cherubino havien vestit de molta importància els primers minuts del partit. I aquest tram l'Espanyol el passa amb nota, frenant l'empenta inicial d'un Betis que tenia en la retina l'èpic triomf contra l'Atlético de Madrid en Copa i un públic a les grades que desafia les seves cordes vocals amb els seus ànims. Així, la intensa i agressiva pressió del conjunt blanc-i-blau aconsegueix apaivagar l'inici d'un xoc on es troba en joc el ser o no ser a Primera Divisió la temporada vinent.

Durant la primera mitja hora de joc, les ocasions de perill brillen per la seva absència. El conjunt 'perico' frena la iniciativa local amb una bona dosi de sacrifici. La ubicació de Soldevila en la medul·lar dota d'agressivitat i consistència aquesta zona del camp, que d'altra banda perd clarividència quan l'equip té la pilota. Sigui com sigui, l'única via per la qual el Betis aconsegueix sembrar dubtes sobre els dominis de Dossey és la pilota aturada. L'eterna assignatura pendent del llibret de Ferrón.

Una altra cosa és la faceta ofensiva. L'Espanyol té grans dificultats per fer trontollar la rereguarda andalusa. Com sempre, és la inspiració de Julve la que aconsegueix estirar l'equip i guanyar metres cap endavant amb les seves prodigioses carreres. Tanmateix, el seu talent no aconsegueix connectar de forma prometedora amb una Raiza que li posa molt de cor en cada acció.

El primer xut a porta no arriba fins al minut 36, quan Priscila Borja culmina una estètica combinació amb Samantha Dewey dins l'àrea amb un xut força innocent. Només tres minuts més tard arriba el segon remat entre els tres pals, aquesta vegada amb molta més maldat. Rosa Márquez s'aprofita d'un autèntic despropòsit en defensa per dibuixar el primer gol en el marcador. Una diana que resumeix fidelment el tarannà de l'Espanyol: competeix durant molts trams d'un partit, però el resultat mai no li ho recompensa. Amb aquest cop d'efecte, el conjunt dirigit per Cherubino olora la sang del seu rival en el tram final de la primera part, però l'Espanyol aguanta el tipus fins al xiulet de Rivera Olmedo, que assenyala el camí cap als vestidors.

En la represa, Ferrón mou la banqueta amb un canvi sorprenent: Julve, probablement una de les millors del primer temps, abandona el terreny de joc i és substituïda per Ayaka Noguchi. Sent aquesta l'única novetat, arranca la segona part amb un Espanyol amb l'aigua al coll. Malgrat trobar-se en una situació límit, el conjunt espanyolista s'omple d'una certa temprança a l'hora de buscar la porteria contrària. Ayaka dibuixa dues bones desmarcades en profunditat que, si bé són en fora de joc, donen esperança en un moment on tot sembla esfondrar-se.

En el minut 64, el conjunt visitant gaudeix d'una oportunitat que pot convertir-se en un punt d'inflexió. La defensa verd-i-blanca s'adorm en la seva pròpia àrea i Kenni Thompson roba una esfèrica que sembla tenir la porteria com a únic destí possible. No obstant això, la portera Meline Gérard desplega la capa d'heroïna per frustrar l'acció d'atac i, potser també, la supervivència del conjunt blanc-i-blau a la màxima categoria.

Ferrón segueix movent la banqueta per sacsejar el tauler. Primer, Ainhoa Marín entra en el lloc de Brenda Pérez. Més tard, Cristina Baudet ho fa per Kenni Thompson. Tanmateix, el canvi més important és el que es produeix segons després de l'entrada de Baudet. En una jugada a pilota aturada, la italiana Maritna Piemonte rep massa sola dins l'àrea i etziba el que sembla l'estocada mortal a un Espanyol a qui el nivell de l'aigua ja no el deixa respirar.

El més normal és pensar que el tram final transcorrerà entre l'eufòria local i la depressió visitant. Tanmateix, l'Espanyol treu a relluir la seva enèsima reserva d'orgull -perquè no hi ha altre element que ho pugui explicar- per renéixer de les cendres. Després de trepitjar amb perill l'àrea de Gérard, Inés Juan retalla distàncies en el 82' amb un gol a la sortida d'un córner. Celebració de pur orgull també de la capitana, que s'encomana al seu braçalet i a l'esperit del mateix club per disputar els darrers minuts del partit.

Se segueixen succeint canvis. Més pólvora amb l'entrada de Torrodà, que substitueix a Soldevila. L'Espanyol segueix amb la constant de vendre cara la seva pell. El temps s'esgota i les arribades 'periques' són més cares de veure d'ençà del gol. El cor s'apodera del cap. El Betis mira amb recel els quatre minuts d'afegit. L'Espanyol agafa aire per última vegada en la seva enèsima immersió a la porteria del Betis, però la bombona d'oxigen no dóna per més. Nova derrota en una Luis del Sol maleïda, on el conjunt espanyolista compte les seves visites per derrotes. Però aquesta dada es converteix en mera anècdota, donat que les futbolistes visitants abandonen el verd amb una crisi existencial de cavall: seguir sent o no equip de Primera Divisió.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta