Més notícies de Primera

LA JORNADA

Jornada 25

Mercat de fitxatges

L'Espanyol, víctima cruel d'un carnaval sense màscares

Un gol del Sevilla en el tram final decideix un encontre taquicàrdic i ple d'alternatives

Miguel López Mallach (Futfem.cat)

Carnaval sense màscares. Espanyol i Sevilla s'hi han deixat la pell en un partit que ha estat un autèntic regal per a l'espectador. Un partit que, com ve sent habitual, ha tingut un final cruel pel conjunt blanc-i-blau. Una diana d'Ana Franco en el minut 41 ha llençat a la brossa un dels millors partits que es recorden de la temporada, on la intensitat i l'amor propi han estat els ingredients principals. Les llàgrimes d'algunes futbolistes en acabar el partit són el símptoma d'un equip que ja no sap què més inventar per guanyar un matx aquesta temporada. El debut de Lombi segueix pendent.

Terratrèmol. El Sevilla està decidit a sacsejar la Dani Jarque des del xiulet inicial. Com va succeir en Copa contra el Logroño, el partit es juga en el Camp 3 pel mal estat de la gespa del feu habitual. A priori, un bon presagi pel bon nivell que va mostrar l'equip en aquell encontre, però el verd tremola. Perquè el conjunt sevillà surt com un huracà per prendre avantatge en el marcador des del principi. Amb la potència física d'Uche i Payne, principals arguments ofensius de l'equip visitant, les arribades se succeeixen amb una freqüència verinosa.

El conjunt blanc-i-blau, en canvi, es mou pel verd com l'excursionista inexpert: sense brúixola i a l'expectativa d'algun senyal de vida. Sense brúixola a dalt, sobretot, perquè el tècnic de l'Espanyol, Jordi Ferrón, ubica a Ayaka de referència ofensiva. Perquè, de forma sorprenent, Raiza parteix des de la banqueta. D'aquesta manera, quan més ofegat per la pressió rival es troba l'Espanyol, la futbolista japonesa és incapaç d'assistir a les seves amb una mascareta d'oxigen. Veient el seu experiment fallit, Ferrón no triga a ubicar Baudet com a punta i ressituar Ayaka a la banda esquerra.

Amb el pas dels minuts, les revolucions del partit disminueixen i l'Espanyol injecta una dosi d'anestèsia per agafar aire. Però no només això, ja que quan s'aproxima la primera mitja hora de joc, el conjunt local comença a mostrar les urpes. Els dominis de Cata Coll deixen de ser terreny proscrit i l'ocasió que millor ho evidencia és un remat de cap d'Ayaka, que erra tota sola de forma inexplicable.

Una vegada obre la veda, el conjunt 'perico' s'anima de debò. Adaptat ja a l'elevat ritme al qual es disputa l'encontre, ara els avions semblen vestir de blanc-i-blau. Inclús s'anima a pressionar la sortida d'un Sevilla que, per moments, desespera. I si el Sevilla desespera, també ho fa el seu entrenador, Cristian Toro, el mirall del seu equip: intensitat i hiperactivitat a dojo.

El tram final tampoc dóna treva. Les anades i tornades se succeeixen com si fossin trens de mercaderies. El Sevilla se suma al carnaval. On ja tothom fa estona que s'ha tret les mascaretes. Tanmateix, s'arriba al descans sense que ningú acabi prenent mal.

En la represa, Espanyol i Sevilla tornen a fer del verd de la Dani Jarque una autèntica selva on hi regna la llei de la més forta. I en els primers minuts de la segona part ho és el conjunt andalús, que de la mà d'Uche posa a prova els reflexos d'una Dossey que demostra en cada acció perquè passa per davant de 'Mimi': segura en el joc aeri, ferma en el blocatge i amb dots de lideratge.

No obstant això, el conjunt blanc-i-blau pren el testimoni i sembra el caos a l'àrea de Cata Coll. Tanmateix, un caos adaptat pel públic infantil. Les arribades són clares, però la pólvora segueix ben molla. Elba remata un córner al primer pal que surt fregant el travesser. Alvarado xuta a l'aire dins l'àrea petita. L'Espanyol traça múltiples camins en el seu mapa del tresor, però cap d'ells acaba tenint premi. Amb Julve -entra per Kenni- el carnaval pren la seva màxima expressió, però el gol segueix fent-se pregar. El Sevilla, lluny de quedar-s'ho mirant, emet de forma periòdica guspires en atac. Però la major part de les vegades, el pany 'perico' s'imposa i avorta les petites revoltes visitants.

La taquicàrdia segueix a l'ordre del dia en un dels millors partits de la temporada de l'Espanyol, que sembla trobar-se còmode desfilant per arenes movedisses. Els crits des de l'àrea tècnica per part de locals i visitants són l'altre gran espectacle, posant encara més llenya al foc. I si el que es tracta és de seguir cremant l'asfalt, Ferrón dóna entrada a Brenda per Torrodà i, més endavant, a Raiza per Ayaka. Lombi s'endevina com el darrer as en la màniga.

Ningú dóna símptomes de cansament a la Dani Jarque. Els darrers minuts transcorren entre les eternes cavalcades de Julve i els contraatacs amb dinamita del Sevilla. En un d'aquests últims puja per la banda una incansable Payne, el centre xut de la qual no besa les malles perquè Elba salva in extremis sota pals. Quan sembla que l'empat és el destí d'un relat ple d'alternatives i de frenesí, l'enèsim contraatac visitant revesteix de crueltat un entretingut carnaval. Ana Franco, sortida des de la banqueta, culmina una jugada ràpida en el minut 41 que apunyala de mort l'Espanyol. Malgrat els mèrits. Malgrat els quilòmetres recorreguts. I malgrat erigir-se en molts moments com la reina enmig del desconcert.

 

Notícies relacionades

Comenta