Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

Llistes de (des)compensació

Fins a set futbolistes catalanes s'han vist afectades per un polèmic article del conveni sobre els drets de formació

Manchester Utd.

El 2020 semblava l'any en què el futbol femení es començava a dignificar. El 19 de febrer, en un Congrés dels Diputats enlluernat pels flaixos de les càmeres, se signava el primer conveni col·lectiu de la història del futbol femení. No obstant això, aquesta conquesta tan celebrada acabaria canviant la solemnitat de la Cambra Baixa per l'hostilitat dels tribunals. El 16 de juliol, tan sols cinc mesos després de la seva aprovació, l'Audiencia Nacional acollia un judici sobre l'article 20 del conveni, relatiu a unes llistes de compensació sobre els drets de formació de les futbolistes. Resolt el contenciós el 22 de juliol, el contingut de l'article roman intacte.

Al marge d'aquest episodi legal, hi ha un altre factor que posa de manifest que el conveni ha estat lluny de tenir un part plàcid: el text no es va publicar al BOE fins al passat 15 d'agost, mig any després de la seva signatura. Tot plegat, perquè el sindicat UGT va impugnar el conveni per contenir punts de dubtosa legalitat.

PASSAR DESAPERCEBUT ENMIG DE L'EUFÒRIA
Malgrat constituir només un primer pas per fer progressar el futbol femení, la signatura del conveni es va encaixar amb l'eufòria pròpia d'una cita històrica. Després de gairebé un any i mig de negociacions, l'ACFF (Asociación de Clubes de Fútbol Femenino) i els sindicats Futbolistas On i AFE (Asociación de Futbolistas Españoles) estampaven la seva firma en un conveni del qual es van destacar diversos punts. Des de l'establiment d'un salari mínim de 12.000 euros anuals fins a un protocol de maternitat, passant per un plus d'antiguitat. No obstant això, va passar desapercebut l'article 20, referent als drets de formació de les futbolistes.

En el mes de març, va sortir a la llum la relació de jugadores incloses en aquesta llista de compensació pels drets de formació. Des d'aleshores, l'article va passar de l'anonimat a l'aparador mediàtic. En aquesta llista hi constaven 17 jugadores menors de 23 anys que acabaven contracte aquesta última temporada i per les quals els seus clubs establien una compensació en concepte de drets de formació que havia d'abonar qualsevol altre club espanyol que les volgués fitxar. En cas que el club fos de l'estranger, no s'aplicaria en cap cas aquest article.

Més detalls sobre aquesta clàusula. En el cas que la jugadora subjecta a aquesta llista no fitxés per cap equip, tindria dret a romandre al club. De fet, el club té l'obligació d'oferir-li un nou contracte per una temporada amb un increment de la retribució de la futbolista d'un 7% de la quantitat fixada a la llista. Ara bé, aquest dret l'ha d'exercir la futbolista 25 dies abans de la primera jornada de competició oficial. D'altra banda, si la futbolista decideix marxar a un altre club espanyol, també té dret a percebre el 15% de l'import de compensació per millorar el seu contracte.

UN JUDICI ESPERANÇADOR
El 4 de juny, el sindicat Futbolistas ON va interposar una demanda de conflicte col·lectiu contra l'ACFF i l'AFE, en la qual demanava dues coses. Principalment, la nul·litat de la llista de compensació per tres motius: es considerava que es presentava fora de termini, que les quantitats estaven fixades unilateralment pels clubs sense negociar-se prèviament amb les jugadores i que aquestes mateixes quantitats eren desproporcionades. Subsidiàriament, es demanava que el conveni es declarés extraestatutari; és a dir, que no s'apliqués als clubs que no havien signat el conveni -Barça, Real Madrid i Athletic Club- ni a les jugadores no associades als sindicats signants.

La posició de l'AFE al respecte era força clara. Per començar, considerava que no es tractava d'un conflicte col·lectiu, donat que només afectava 17 jugadores de les més de 300 que integren la Primera Divisió. A més, argumentava que l'article en disputa era calcat al del conveni col·lectiu masculí; que totes les parts implicades -Futbolistas ON inclòs- van signar aquest conveni; i que convindria modular les quantitats, però en cap cas posar en risc tot el conveni. En relació amb aquest últim punt, l'AFE s'acollia a la disposició addicional primera del mateix conveni, segons la qual la invalidesa d'una sola clàusula significaria la invalidesa del text en el seu conjunt: «En el supòsit que la jurisdicció laboral declari la nul·litat o invalidesa d'alguna de les clàusules pactades quedarà sense efecte la totalitat del conveni que haurà de ser negociat íntegrament».

LES FUTBOLISTES AFECTADES: A FAVOR DELS DRETS DE FORMACIÓ, EN CONTRA DE LES QUANTITATS
La citada llista destacava per la presència de set futbolistes catalanes: Ona Batlle, Candela Andújar, Laia Codina, Gemma Font, Claudia Pina, Elena Julve i Anna Torrodà. Aquesta última, precisament, es va mostrar molt activa per xarxes socials a l'hora de denunciar aquesta situació. El 18 de juny feia un tuit on advertia: «Aquest any estem implicades 17, però el següent podem ser 100». L'endemà, de forma conjunta i sota el hashtag #CuidemosElTalento, es va fer públic un comunicat amb dues idees principals.

D'una banda, que estan a favor de l'existència d'uns drets de formació; de l'altra, denuncien que algunes quantitats de la llista siguin «desorbitades» en el context econòmic del futbol femení. «L'únic que aconsegueixen és que hagin de marxar a l'estranger perquè allà no s'aplica aquesta recompensació», es justifica en el comunicat, al·legant la fuga de talent nacional com la principal causa del seu rebuig.

A propòsit de les quantitats, aquestes oscil·len des dels 15.000 euros fins als 500.000. En aquest sentit, Ona Batlle i Eva Navarro han estat les dues futbolistes a qui se'ls ha assignat la quantitat màxima. Tanmateix, el seu futur s'ha resolt de forma ben diferent: d'una banda, la de Vilassar de Mar ha fitxat pel Manchester United, donat que a l'estranger desapareix l'obligació de pagar la compensació; de l'altra, la jugadora murciana, que tenia tots els números d'acabar al Real Madrid, s'ha vist obligada a renovar amb el Levante. En aquest punt, convé recordar que el traspàs més alt que s'ha fet a Espanya va ser quan el Barça va pagar 50.000 euros per Mapi León.

A banda d'aquests dos casos, també destaquen els de Damaris Egurrola i Maite Oroz. Els 250.000 euros assignats a ambdues futbolistes van impedir que la primera fitxés pel Barça i que s'hagi acabat incorporant a les files de l'Everton anglès; d'altra banda, la segona ha acabat signant pel Real Madrid. En tot cas, dels quatre casos més sonats, el balanç és el següent: Ona Batlle i Damaris Egurrola han marxat a l'estranger, Eva Navarro s'ha vist forçada a renovar amb el Levante i Maite Oroz ha estat l'única que ha fitxat pel club que desitjava, en aquest cas el Real Madrid.

En relació amb el futur de la resta de futbolistes catalanes de la llista, totes les del Barça han renovat -encara que Claudia Pina hagi marxat cedida al Sevilla i Candela Andújar al Valencia-. De les dues de l'Espanyol, Elena Julve ha ampliat el seu contracte dues temporades, mentre que Anna Torrodà ha acabat marxant. El futur de la migcampista barcelonina s'endevinava lluny del conjunt blanc-i-blau, però la qüestió de la llista de compensació va endarrerir la seva sortida. Finalment, el 6 d'agost el Valencia anunciava l'abonament dels -en el seu cas- 20.000 euros.

UNA SENTÈNCIA INTRANSCENDENT
Malgrat les esperances de les jugadores afectades, la sentència es troba lluny de satisfer les seves demandes. L'Audiencia Nacional va desestimar totes les pretensions al·legades com a fet principal i només en va acceptar la subsidiària. D'aquesta manera, anul·lava la llista pels clubs que no estaven a l'ACFF -Barça, Real Madrid i Athletic Club-, així com per les futbolistes que no estaven afiliades als sindicats signants -AFE i Futbolistas ON-. Anem per parts.

En primer lloc, desestimava que es presentés fora de termini. Futbolistas ON va explicar que l'1 de març era la data límit per presentar la llista de compensació a la comissió paritària. Donat que la comissió es va constituir el 4 de març, s'entenia que s'havia presentat fora de termini. No obstant això, la Sala ho va desestimar acollint-se a l'article 20, el qual indica que el club de procedència haurà de notificar a la futbolista i a la comissió paritària a través de l'ACFF. En aquest sentit, resulta que tots els clubs van comunicar la seva decisió a l'ACFF entre el 28 de febrer i l'1 de març, per la qual cosa no existia la caducitat.

En segon lloc, es desestimava que la quantitat estipulada no s'hagués negociat amb les jugadores. En aquest sentit, la Sala es va limitar a transcriure el primer paràgraf de l'article 20. «D'acord amb l'article 14.1 del Reial Decret 1006/1985 [...] en el cas que, després de l'extinció del contracte per expiració del temps convingut, la futbolista professional estipulés un nou contracte amb un altre club, aquest haurà d'abonar al club de procedència la compensació que lliurement hagi fixat en les llistes de compensació». Basant-se en la fórmula del «lliurement», la Sala entenia que no era necessària la negociació amb les jugadores.

En tercer lloc, també desestimava la desproporcionalitat de les quantitats fixades. No obstant això, no ho feia perquè no considerés adient que l'import havia de ser proporcional. De fet, establia que l'esperit d'un sistema de compensació per drets de formació és fomentar la contractació d'una futbolista jove, però perquè es compleixi s'ha de donar un sistema proporcional. La raó per la qual desestimava aquest punt és perquè l'Audiencia Nacional entenia que no és competència seva jutjar fets individuals en el si d'una demanda de conflicte col·lectiu.

Finalment, estimava la demanda de caràcter subsidiari; és a dir, que el conveni es declarés extraestatutari. No obstant això, abans de celebrar-se el judici ja era conegut que el conveni seria extraestatutari fins que no es publiqués al BOE, de manera que aquesta consideració no s'ha assolit gràcies a la demanda. D'altra banda, tampoc resulta desitjable un conveni d'aquestes característiques, ja que la seva vocació hauria de ser la d'incloure totes les futbolistes i clubs de Primera Divisió per evitar que una part es veiés beneficiada en detriment d'una altra que es trobés desemparada.

Sobre l'últim punt, convé recordar que actualment el conveni ja ha deixat de ser extraestatutari perquè es va publicar el passat 15 d'agost al BOE. A més, té un caràcter retroactiu, de manera que tots els clubs que no hagin negociat el text -el cas del Barça, el Real Madrid i l'Athletic Club- es veuen igualment afectats pel conveni tan bon punt es publica al BOE.

 

Notícies relacionades

Comenta