Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

Vanina Correa, veterania per estabilitzar la porteria

La jugadora argentina procedeix del San Lorenzo d'Almagro i signa per una temporada amb l'Espanyol

RCD Espanyol

El conjunt blanc-i-blau ja té la porteria completa. Després de disputar tota la pretemporada amb Kelsey Dossey com a únic efectiu sota pals, l'Espanyol ha anunciat la incorporació de Vanina Correa a manca de dues setmanes per començar la lliga. La futbolista argentina, de 37 anys, s'embarca d'aquesta manera en la seva primera experiència professional a l'estranger, després de fer carrera al seu país natal a Renato Cesarini, Social Lux, Banfield, Boca Juniors i Rosario Central. El seu últim club ha estat San Lorenzo d'Almagro, en el que només ha estat una temporada. El mateix temps que té previst ser a l'Espanyol, ja que ha signat fins al 30 de juny de 2021.

Més enllà de les seves qualitats futbolístiques, l'Espanyol fitxa tota una icona del futbol femení argentí. D'una banda, pels mèrits esportius que llueix en el seu currículum. Per començar, es tracta de l'única jugadora argentina que ha estat en els tres Mundials que la selecció ha disputat en la seva història (2003, 2007 i 2019); després, és campiona de la Copa Amèrica de 2006; finalment, també ha estat la portera titular dels Jocs Olímpics de Pequín (2008). «Haver participat en uns Jocs és increïble. Un no s'ho imagina. A més, a Argentina costa molt arribar-hi, però vaig gaudir dels partits, de ser allà i de compartir amb tots els esportistes», explica Correa en declaracions al club, amb un somriure nostàlgic.

De l'altra, perquè Correa encapçala una generació de futbolistes que ha sacsejat l'estructura del futbol femení a l'Argentina, promovent el seu reconeixement i reclamant millors condicions. La seva figura, de fet, és un clar exponent de l'amateurisme d'aquest esport al país sud-americà. Quan jugava a Rosario Central, per exemple, treballava com a caixera al matí, entrenava a la tarda i criava els seus bessons. «Moltes vegades dic que no m'arriben les 24 hores del dia», esmenta Correa, que en un dia especial per a ella ha recordat els seus fills, que es quedaran a Argentina: «És súper difícil ser mare. Compto amb l'ajuda de la mare també, per complir amb les hores d'entrenament, de partit, de viatges... Però quan un té fills ho fa tot per ells. Estic complint un somni, però també sé que els hi demostraré a ells que els somnis es compleixen».

La millor mostra per donar visibilitat a aquesta problemàtica va ser la classificació pel Mundial de França de l'any passat, després de 12 anys d'absència en aquesta competició. Però no només això, ja que la nova portera de l'Espanyol va deixar un record inesborrable pel seu país després d'aturar un penal a ni més ni menys que Nikita Parris en el partit contra Anglaterra a la fase de grups. Una aturada que va contribuir a reconèixer-se-la com la MVP del partit, però que sobretot la va convertir, gairebé automàticament, en un pilar de referència per a moltes nenes. Tot i no aconseguir classificar-se pels vuitens, la 'albiceleste' va aconseguir puntuar per primera vegada en una cita mundialista amb dos empats contra el Japó i Escòcia. No resulta difícil d'entendre, doncs, que Correa dugui tatuada la Torre Eiffel, una promesa a les companyes del combinat nacional si es classificaven per disputar el Mundial.

El seu exitós trajecte a la selecció fa difícil de creure que Correa va estar inactiva durant una bona temporada. El 2010 va penjar els guants per ser mare, però set anys després tindria una conversa clau per tornar als terrenys de joc. El seleccionador d'Argentina, Carlos Borrello, la va convèncer perquè tornés a defensar els colors del seu país. A partir d'aleshores, la resta ja és llegenda.

ESTABILITAT SOTA PALS
La passada temporada de l'Espanyol va estar marcada, entre altres coses, pel calvari de la porteria. La plantilla comptava amb tres porteres per cobrir la posició amb garanties, però tot plegant es va torçar aviat. Primer, perquè Mariajo va patir una lesió en pretemporada que es va acabar complicant i que la va mantenir allunyada dels terrenys de joc durant tot el curs. Després, perquè la nord-americana Kaeli va patir problemes burocràtics amb el visat que li va impedir debutar ni tan sols amb el conjunt 'perico'. Finalment, l'única portera disponible, Mimi, va sofrir una lesió a principis de temporada.

Aquest contratemps va fer que la portera del filial, Janet Martínez, debutés en la jornada 5 contra el Betis i repetís en els propers enfrontaments contra el Sevilla, el Rayo Vallecano. També debutaria la seva companya a l'Espanyol B, Montse Quesada, contra l'Athletic Club. Entre ambdues van cobrir aquest cúmul de despropòsits, fins que Mimi va retornar en la jornada 10 contra l'Atlético de Madrid i jugaria tots els minuts fins a l'arribada de Kelsey Dossey en el mercat d'hivern.

 

Notícies relacionades

Comenta