Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

El curiós cas de Vanesa Gimbert

Malgrat ser baixa contra l'Espanyol, la futbolista de l'Athletic Club segueix en plena forma als seus 40 anys

Miguel López Mallach (Futfem.cat)

L'Espanyol-Athletic Club d'aquest cap de setmana és un d'aquests duels que sembla atrapat en el temps. La prova més evident és que es diputa des de la temporada 2002/03, coincidint amb el naixement del conjunt bilbaí, que aquell curs s'acabaria enduent la seva primera Lliga de la història. D'aleshores ençà, l'equip blanc-i-vermell n'acabaria aconseguit un total de cinc, una xifra només a l'abast del Barça (5). Igual d'imponent és el passat del conjunt 'perico', un dels pares fundadors de la primera Lliga femenina disputada en la temporada 1988/89, integrada per nou participants. Des d'aquella primera presa de contacte, l'equip espanyolista s'ha convertit -de nou igualat amb el Barça- en el màxim guardonat de l'altra gran competició d'àmbit nacional: la Copa de la Reina (6).

Aterrat al present, el xoc entre l'equip amb més copes i l'equip amb més lligues és un anacronisme. Si bé l'Athletic Club ha seguit lluitant per les places de privilegi, està lluny de tornar a ser el primer de la classe. D'aquesta manera, ha passat de ser el duel de dos equips punters a ser-ho de dos equips històrics. En paral·lel al llegat d'ambdues entitats, però, corre també el de Vanesa Gimbert, que amb 40 anys ostenta l'honor de ser la futbolista més veterana de Primera Divisió. «Ho portes dins, duus molts anys i tot gira entorn d'això. Voler seguir millorant, guanyant i ser millor et manté enganxada. Cada any et queden nous reptes per aconseguir», ha explicat a Futfem.cat la futbolista nascuda a Bergara, que sembla encarnar el protagonista d'El curiós cas de Benjamin Button, que es rejovenia amb el pas dels anys.

Malgrat la seva veterania, Gimbert segueix sent imprescindible en l'esquema del seu entrenador, Ángel Villacampa, que l'ha fet jugar tots els minuts en les primeres set jornades de Lliga. «Cada any et costa més recuperar-se, però intento estar sempre en disposició de jugar i ser competitiva», ha revelat Gimbert, que nega l'existència de cap fórmula màgica: «Tampoc hi ha cap secret: cuidar-se, descansar bé, recuperar-se, fisioterapeutes...». Tanmateix, serà baixa en el duel contra l'Espanyol per una lesió a l'abductor. Aquesta és seva la vuitena temporada com a 'lleona', on les seves bones sensacions a nivell individual estan anant acompanyades d'un bon rendiment col·lectiu. Malgrat haver perdut els seus dos últims partits -contra Levante (0-2) i Real Madrid (1-0)-, l'equip biscaí se situa en la setena posició. Tanmateix, la pròpia Gimbert ha asseverat que «l'Athletic sempre té el mateix objectiu: estar el més amunt possible. Amb la nostra filosofia es fa més complicat, però estem orgulloses d'ella i hem de demostrar que aquesta és la forma amb què volem competir».

Pel bàndol 'perico', la principal novetat és la tornada de Rubén Casado, absent en els dos últims duels per donar positiu en Covid-19 -malgrat que no ho hagi confirmat el club. El tècnic és conscient de l'entitat del rival, del qui assegura que «acabarà en la part alta de la taula», però sobretot ha posat l'èmfasi que el seu equip ha de recuperar la «fiabilitat» mostrada en els primers partits: «Hem d'anar a guanyar el partit des de l'ordre i l'estructura». Els últims resultats de l'equip, amb quatre derrotes consecutives i tants partits sense marcar, és una barrera emocional tant o més elevada que els precedents històrics a la Dani Jarque: l'Espanyol no guanya l'Athletic Club com a local des de fa deu temporades, després de signar una golejada (4-0) el 9 de gener de 2011.

En aquell duel, Gimbert ja corria pel terreny de joc, però en aquesta ocasió amb la samarreta blanc-i-blava, que va lluir durant tres temporades. «Són tres anys de molts bons records: l'equip, les companyes, la ciutat...», ha evocat la futbolista de l'Athletic Club, que entre totes les seves vivències amb l'equip 'perico' té clar quina ocupa un lloc més privilegiat: «Al final, els títols sempre surten allà. La Copa de la Reina és un molt bon record. Teníem un gran equip, hauríem d'haver aconseguit més coses». El trofeu, aconseguit el 2012, simbolitzava el tancament d'un cicle d'èxits. Des d'aleshores, l'Espanyol no ha celebrat cap més alegria en forma de títol. Igual que Gimbert, que malgrat tenir 40 anys segueix tenint somnis que complir. «La passada temporada vàrem tenir a prop la Copa de la Reina. És una espineta que tinc clavada. La vaig guanyar amb l'Espanyol, però ara m'agradaria guanyar-la amb l'Athletic», ha reconegut la jugadora de Bergara, que defensa la samarreta del club amb més lligues, però amb cap copa en les seves vitrines.

En contrast amb les paraules de Gimbert, l'Espanyol és un equip que encara no té somnis. Perquè els somnis impliquen una projecció en el temps, i ara el conjunt 'perico' es dedica a predicar el 'partit a partit' per fer oblidar de mica en mica les misèries de la passada temporada. No obstant això, els últims entrebancs no ho posen gens fàcil. «Els resultats no són els que esperàvem, però hem de seguir treballant en la mateixa línia i confiar en el model de joc que estem intentant traslladar al camp», ha reivindicat la capitana del conjunt blanc-i-blau, Paola Soldevila. La futbolista de Porrera també ha valorat les lesions de gravetat que afecten l'equip. A la baixa de llarga durada de Karpova ara s'hi ha sumat la de la Vanina Correa, de la que el club ha comunicat que té una fractura al peroné que l'obligarà a passar per quiròfan el divendres 20 de novembre. «Afecta d'alguna manera o altra, però les jugadores que estem disponibles ho podem fer igual que qualsevol altre. Estigui qui estigui, la nostra plantilla és molt completa», ha valorat Paola, per qui aquests contratemps no són una excusa pel rendiment de l'equip. En relació amb la convocatòria, Casado repeteix llista per primera vegada en tota la temporada.

Al marge d'aquest enfrontament, Gimbert també ha valorat el transcurs d'una temporada d'allò més atípica. D'una banda, la disputa de partits fantasma, on en la majoria de casos se celebren a porta tancada i sense televisions. «Aquest tema està paralitzat. No s'està fent com en els últims anys, on s'havia donat una passa endavant. Amb la Covid és més complicat», ha expressat la futbolista guipuscoana, comprensiva amb el context de pandèmia. De l'altra, la psicosi permanent en què viu la competició per si es torna a suspendre. «Això està al cap de tothom, no només de les esportistes. Veiem com estan les dades i està clar que sobrevola aquesta idea. Existeix la inquietud, però nosaltres ens centrem a seguir jugant», ha manifestat Gimbert, que ja ha vist com s'ajornava l'Espanyol-Athletic Club previst pel cap de setmana del 7 i 8 de novembre per diversos positius en el conjunt blanc-i-blau. Amb tot, la veterana defensora té clar que la «professionalització» ha de ser la següent conquesta del futbol femení: «Es donaria una passa molt important. M'agradaria que els avenços que s'han produït en els anys anteriors, no costessin tants anys. El tema del conveni, per exemple, s'ha allargat molt de temps. Són mínims que hem de tenir».

La veterania de Gimbert implica haver conviscut amb diverses generacions de futbolistes. En les tres primeres jornades de Lliga, per exemple, ha tingut com a parella en l'eix de la defensa Naroa Uriarte, de qui la separen 21 anys. «És una cosa en què no t'hi fixes quan surts a jugar», ha assenyalat la jugadora de Bergara, que aprofita la seva experiència per fer pedagogia amb les més joves: «Les més joves es creuen que tot és com ara, però han de valorar moltes de les coses que tenen. Amb l'Erika Vázquez [davantera de l'Athletic Club], sempre comentem els horaris d'entrenament que teníem a l'Espanyol i elles es posen les mans al cap». Aquest dimecres no podrà ser a la Dani Jarque per lesió, però la singularitat d'aquesta futbolista segueix encaixant a la perfecció amb el protagonista de la pel·lícula de David Fincher.

 

Notícies relacionades

Comenta