Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

El Levante en té prou amb la llei del mínim esforç per tombar l'Espanyol

El conjunt blanc-i-blau cau per la mínima a Bunyol per un penal innocent de Sara Extremera

LaLiga

El Levante no ha estat el trampolí de les passades temporades. En aquesta ocasió ha estat el botxí d'un Espanyol a qui li ha aplicat la llei del mínim esforç. El conjunt de Rubén Casado, refet en l'àmbit defensiu del desori contra el Real Madrid, s'ha acabat fent l'harakiri després de cometre dos penals infantils que han permès a un Levante poc brillant marxar de Bunyol amb un somriure. El primer, comès per Sara Extremera en la primera meitat, l'ha resolt una Esther González en estat de gràcia, que amb 10 gols és la màxima golejadora en solitari de la Lliga. El segon, pecat d'una Xènia Pérez que ha entrat en la segona part, l'ha frustrat una Montse Quesada que, de forma sorprenent, ha estat titular per una Dossey a qui les males actuacions l'han acabat condemnant a l'ostracisme de la banqueta. El petit somriure de la portera del filial, que ha signat un partit d'allò més seriós, és una de les escasses notes positives que s'endú l'Espanyol de Bunyol, a qui els errors puntuals li tornen a costar punts en una Lliga que cada vegada està més comprimida en la part de baix. El Betis, un dels equips en la pomada, espera el dimarts vinent a la Dani Jarque.

Abans que la pilota comenci a rodar, Bunyol emmudeix en un minut de silenci per la mort de Vicente Izquierdo, un exconseller del Levante. Però al mateix temps serveix com un espai de dol per a l'Espanyol, que venia d'encaixar una dolorosa contra el Real Madrid i necessitava demostrar que només havia estat un accident.

Entre les futbolistes situades al voltant del cercle central es troba Montse Quesada, que sorprenentment parteix de titular sota pals, substituint a una Dossey que venia d'acumular diversos errors de gruix en les últimes jornades. A banda d'aquest canvi, també són novetat respecte al Real Madrid l'entrada de Brenda, Letti i Elba. Canvis obligats per la sanció de Turmo i la lesió de Szymanowski. No obstant això, qui s'ha acabat acompanyant a Nicart en la parella de centrals és Manuela Vanegas, la polivalència feta persona, que contra el Levante supera la barrera dels 1.000 minuts amb l'Espanyol.

Amb la pilota en joc s'escenifica un clàssic del futbol femení. Espanyol i Levante. Levante i Espanyol. El pas del temps l'ha acusat més el conjunt blanc-i-blau, nostàlgic d'aquells temps on aixecava Lligues i celebrava Copes de la Reina. El Levante ha envellit millor, tot i que aquesta temporada l'ha començat amb un regust insípid. Com insípids són els primers minuts de joc, on l'equip dirigit per María Pry fa una exhibició d'una possessió estèril, que amb prou feines fa pessigolles a una estructura defensiva 'perica' que sembla haver recuperat l'ordre perdut.

Tanmateix, quan la impaciència del Levante ja començava a mostrar els primers símptomes, l'equip de Rubén Casa es practica l'harakiri. Sara Extremera, una de les millors futbolistes en aquest primer tram de temporada, comet un penal tant clar com innocent sobre una Alba Redondo que celebrava l'acció com mitja diana. Perquè l'encarregada d'executar la pena màxima és una Esther González en estat de gràcia que, després de superar a Montse Quesada en el llançament, se situa, amb 10 gols, com la màxima golejadora en solitari de la competició.

La portera del filial, inèdita fins aleshores, ha tingut la mala fortuna de citar-se amb el punt de penal en el primer xut a porta que rebia. Però el futbol, que si per alguna cosa es caracteritza és per donar noves oportunitats, li ha permès redimir-se amb algunes accions de mèrit en arribades posteriors del conjunt 'granota'.

Amb la llei del mínim esforç, el Levante en té prou per marxar al descans amb avantatge. Un descans que ha arribat després que l'Espanyol acabés tancant en la seva àrea al seu rival. Maya Yamamoto, amb la gentilesa d'una intensa ràfega de vent, ha estat ben a prop de signar un gol olímpic, però la portera local, María Valenzuela, ha resolt de meravella en una de les seves primeres accions de partit. Poc abans, la pròpia meta, en un error encadenat amb Rocío Gálvez, ha estat a punt de provocar que Cometti es marqués en pròpia porta, en una de les ocasions més clares de l'Espanyol en tot el partit.

En la represa, la reacció del conjunt 'perico' s'ha fet esperar tant, que finalment no ha arribat. Tal vegada ho ha posat encara més difícil per alguns canvis de Rubén Casado, que ha realitzat algunes substitucions difícils de comprendre com la de Dulce per Débora, o la sortida del terreny de joc d'una Lombi que és de les poques jugadores de l'equip, orfe d'una davantera a l'ús, capaces de generar perill en l'àrea contrària.

També ha entrat la futbolista del juvenil Alicia Hernández -per Brenda- i Xènia Pérez -per Sara Extremera-. La central catalana, com si hagués heretat el mal estruç d'Extremera, ha comès un altre penal infantil. Però en aquesta ocasió, Montse Quesada ha endevinat el llançament d'Irene Guerrero en el 86' per mantenir vives les esperances del seu equip en els últims minuts. Tanmateix, les esperances que ha dipositat la portera del filial, les ha acabat dilapidant Elba Vergés, que després d'una dura entrada sobre Eva Navarro ha vist la targeta vermella.

Del mateix color es posa la part baixa de la taula, que en la propera jornada tindrà un duel d'allò més picant. Perquè el dimarts que ve, l'Espanyol rebrà a la Dani Jarque un Betis que també està en hores baixes. L'Espanyol, rehabilitat de la golejada contra el Real Madrid amb una tasca defensiva efectiva, necessita esborrar els errors de gruix que l'han condemnat en tants altres partits. Montse Quesada ha portat una mica de pau sota pals, però la portera mai no hauria de ser l'única resposta.

 

Notícies relacionades

Comenta