Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

Espanyol i Betis, experts en disputar les finals que ningú no vol jugar

El conjunt blanc-i-blau afronta la seva primera gran prova d'estrès contra un rival directe per la permanència

Miguel López Mallach (Futfem.cat)

«Encarem el partit amb el ganivet entre les dents, a vida o mort». L'eloqüència no acostuma a caracteritzar les declaracions prèvies a un partit, però en aquesta ocasió Paula Nicart no podia descriure d'una altra manera la primera gran prova d'estrès que disputa el seu equip aquesta temporada. La Dani Jarque, que dimarts a les 16.30 hores es convertirà en una jungla, serà l'escenari d'un duel directe per la permanència entre Espanyol i Betis, experts en disputar les finals que ningú no vol jugar.

Com la que van jugar la passada temporada a Sevilla, amb un Espanyol que arribava a la Luis del Sol amb les urgències del qui encara la jornada 20 sense cap victòria en el caseller. El conjunt blanc-i-blau no en va tenir prou amb l'orgull propi de l'històric en hores baixes i va sumar una nova derrota que el condemnava a 12 punts de la permanència a manca de 10 partits. Mentrestant, el Betis, amb aquell sofert triomf, sortia momentàniament del descens, i amb la temporada interrompuda acabaria sent dotzè a només tres punts del descens.

Sense les mateixes urgències, però amb una gran necessitat, ambdós conjunts canvien Sevilla per Barcelona per reeditar un partit a caixa o faixa. «Hem de ser realistes amb la nostra situació. Probablement és el partit més directe que tenim per competir, per escalar i guanyar aquestes sensacions de tenir una victòria una altra vegada», ha asseverat Nicart, que tornarà a tenir al seu costat, en la parella de centrals, a Marta Turmo, que ja ha complert condemna per l'expulsió de fa dues jornades.

El clàssic «entrenem per guanyar», tan repetit al llarg d'aquesta temporada, sembla que ja no és suficient en un partit d'aquestes característiques. «No ens queda una altra que sortir a guanyar, com sortim sempre, però ja no només ens valdrà amb això. Hem de guanyar», ha insistit el tècnic de l'Espanyol, Rubén Casado, esperançat amb la versió que l'equip va mostrar al camp del Levante: «Venim d'una ratxa de resultats que no és bona, però també és cert que ens hem recuperat de la ratxa no competitiva que vam patir el dia del Real Madrid. L'equip torna a tenir esperit».

HISTÒRIES ENTRECREUADES
Espanyol i Betis es veuen les cares a Primera Divisió des de la temporada 2016/2017, quan el conjunt verd-i-blanc va aconseguir l'ascens. Però no ha estat fins al darrer curs quan ambdós equips també s'han trobat bregant en la cambra fosca del descens. Però això no els converteix en la mateixa cosa. L'Espanyol, en procés de reconstrucció de l'entitat, sembla condemnat, almenys a curt termini, a lluitar en el fang. En un exercici de voler, però no poder, com el jove que desitja independitzar-se dels pares, però segueix atrapat entre les mateixes quatre parets. El Betis, amb una plantilla farcida de futbolistes diferencials, s'ha convertit en un equip per qui el descens és una mena d'exercici de masoquisme: podent trepitjar cotes més altes, és un constant poder, però no voler, com l'alumne brillant que estudia a última hora perquè sap que igualment acabarà aprovant. Així ho resumeix Casado: «És un gran equip a nivell individual. Per plantilla, és molt estrany que estigui en la situació que està».

Espanyol i Betis són dos dels equips menys golejadors de la categoria. Però això no els converteix en la mateixa cosa. L'Espanyol, orfe d'una davantera a l'ús després de plorar la lesió de gravetat de Karpova en la jornada 2, es troba a l'espera que el mercat d'hivern posi fi a un dels problemes estructurals de l'equip, que ha obligat a Casado a trencar-se al cap amb alternatives que no poden ser miracles. Com la ubicació de Vanegas en la davantera. El Betis, amb dues golejadores de primer nivell convivint en el mateix equip, Mari Paz i Altuve, només ha aconseguit marcar una diana més que l'equip 'perico'. La gran ironia del xoc. «En la part atacant és un equip que té molta pólvora. Sosa, Altuve i Mari Paz tenen molt gol, malgrat no haver tingut gaire resultats fins al moment», ha advertit Nicart, que afegeix el nom de l'ex de l'Atlético de Madrid, autora de quatre gols i una assistència en un equip que només duu nou dianes a favor: «En la part que em toca a nivell defensiu, el més important és estar concentrades al 200% i no perdre l'esperança en cap moment, vagi com vagi el partit».

REMINISCÈNCIES DEL PASSAT
Els precedents són un recurs habitual en les prèvies dels partits. Alimenten 'bèsties negres' i poden arribar a maleir un terreny de joc. Però pel que són més útils és per veure que, de vegades, per molt que hagi passat el temps, les coses no han canviat tant. És precisament el que li passa a l'Espanyol amb la porteria, l'eterna assignatura pendent. La passada temporada, Mimi queia lesionada en la jornada 5 contra el Betis. En el minut 68, entrava en el seu lloc una Janet Martínez, del filial, que debutava a Primera Divisió. Mariajo i Kaeli, les altres dues teòriques porteres del primer equip, eren fora de combat per motius diferent.

Aquest dimarts, podria tornar a situar-se sota pals una altra portera del filial. En aquest cas, Montse Quesada. Contra el Betis, també. La jugadora nascuda a Sabadell, convertida en heroïna la passada jornada després de fer asseure Dossey a la banqueta -i amb Vani lesionada- i aturar un penal a Irene Guerrero, podria repetir titularitat i seguir alimentant el debat a la porteria. Del Betis al Betis, la vida sota pals no ha canviat tant.

Com tampoc ho ha fet la convocatòria de Casado. La principal novetat és que Elba cau de la llista i en el seu lloc entra Turmo. La resta, tot igual: Alicia Hernández i Montse Quesada pugen del filial, Vani i Karpova segueixen arrossegant la baixa de llarga durada i Szymanowski encara no s'ha recuperat de les molèsties a l'abductor de fa dues jornades. Sobre la futbolista argentina, precisament, gira una altra història que, de nou, ve alimentada pels precedents. La temporada passada, vestint la samarreta del Betis, va marcar un sol gol: precisament a la Dani Jarque, però se'l va fer en pròpia, col·locant l'empat a 1 d'un partit que acabaria 2 a 2. Un dels pocs partits on l'Espanyol va aconseguir puntuar el passat curs. En l'actual, amb Szymanowski a l'altre bàndol, es retroben, en la mateixa cambra fosca de la part baixa, dos experts en disputar les finals que ningú no vol jugar. Però això no els converteix en la mateixa cosa.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta