Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

Tocar fons per ressorgir de les seves pròpies cendres

Salvat d'un descens per la pandèmia en la seva pitjor temporada de la història, l'Espanyol s'ha reinventat a tots els nivells per fer reflotar la nau 'perica'

Miguel López Mallach (Futfem.cat)

Com si fos Sísif, l'Espanyol sembla condemnat a tornar a començar un cop i un altre. Després de signar la pitjor temporada de la seva història, perdonada per una pandèmia redemptora, el conjunt 'perico' ha tornat a la casella de sortida. Després de tocar fons amb una Lliga sense cap triomf, l'entitat blanc-i-blava s'ha proposat ressorgir de les seves cendres com l'au Fènix, per tornar a enlairar el vol i ser respectat de nou a Primera Divisió. Amb un nou entrenador, una nova responsable de la secció i una plantilla molt renovada, l'Espanyol s'alimenta de l'orgull del club històric en hores baixes per reflotar la nau i aprofitar l'oportunitat històrica que li ha brindat el coronavirus. Acabar l'any fora del descens ja és una declaració d'intencions, però en la transició d'una temporada plena de misèries a una altra de més il·lusionant l'equip arrossega algunes rèmores -la manca de gol, la inestabilitat sota pals o la pèrdua de seducció- que fan que el pitjor enemic de l'Espanyol sigui el mateix Espanyol. Amb l'armari ple de dimonis, el conjunt 'perico', de la mà del seu entrenador, Rubén Casado, apel·la al «sentiment de club» d'una entitat que enguany ha complert 120 anys d'història per recuperar una secció que tampoc fa tant temps era un model a seguir. Amb o sense davantera a l'ús. Amb canvis constants a la porteria. Amb més cor que idees sofisticades. Costi el que costi.

«Veníem d'una època on tot era dolent, tot era pessimisme... però li hem donat la volta a això. Crec que aquest equip és un grup, té esperit... i amb això és difícil. Si no ho deixen, som un equip molt difícil de guanyar i que en tots els partits té les seves oportunitats i ocasions». Amb aquestes paraules acomiadava l'any Casado, després de derrotar el Betis en la primera gran prova d'estrès contra un rival directe per la permanència. Espantar els fantasmes del passat és la tasca que té encomanada des del 27 de juliol, data en què es va oficialitzar la seva arribada, acompanyada d'incertesa per la seva manca d'experiència en el futbol femení i com a entrenador d'un primer equip. Però amb el pas de les jornades, a base de resultats més que de bon joc, s'ha sacsejat de tots els apriorismes i ha estabilitzat una banqueta abonada als constants canvis d'entrenador.

Aquest 2020 no ha estat una excepció. El passat 30 de juny, Jordi Ferrón era acomiadat després d'una temporada per oblidar. El tècnic badaloní, que amb la dimissió en el mes de gener de l'aleshores responsable de la secció, Lauren Florido, havia passat a tenir plens poders juntament amb Rubén Rodríguez fins a final de temporada, era destituït per mitjà d'una carta de recursos humans. Gairebé un mes després de la seva marxa, es va anunciar l'arribada de Rubén Casado, el dotzè entrenador des de la 13/14. Un dels tres grans canvis que l'entitat ha fet com a reacció al seu últim curs.

Abans de Casado, es va fer oficial el desembarcament de Raquel Cabezón al club. L'exjugadora històrica de l'Espanyol era nomenada com la nova responsable del Femení. «Volem tornar a veure l'Espanyol on es mereix», va ser la seva declaració d'intencions només arribar el 4 de juny. I el cert és que les incorporacions realitzades en aquest mercat d'estiu han apujat el nivell d'una plantilla que no només s'ha hagut de renovar per motius futbolístics, sinó també pel desgast psicològic inherent en un vestuari que havia signat una temporada sense cap victòria.

La primera baixa anunciada va ser la de Paloma Fernández, la primera capitana amb set temporades al club i 200 partits a l'esquena. Tot un avís de les sortides que vindrien després, com la d'Inés Juan i Mimi de Francisco. La capitania, menys per Dulce, quedava completament orfe. També s'acomiadaven algunes de les futures promeses de l'entitat, com Ainhoa Marín, Kenni Thompson, però sobretot Anna Torrodà. Com va succeir l'any passat amb Berta Pujadas, la migcampista posava rumb al Valencia després que el club 'che' abonés els 20.000 euros de la seva clàusula de compensació. El tercer bloc de sortides era el de les davanteres, un dels mals endèmics que segueix arrossegant l'equip. Primer, per la sorprenent marxa d'Eli del Estal a Corea del Sud en el mercat d'hivern, on finalment s'acabaria retrobant amb la seva millor versió. Després, per les sortides de 'Yiyi' -va marxar en el mercat d'hivern després de ser fitxada en l'estiu del 2019- Paula Moreno i Raiza Santos -fitxada en el mercat d'hivern-. En resum, orfes de capitania, de joves promeses i de davanteres.

Però la llista d'altes ha aconseguit fer un salt qualitatiu a l'Espanyol. Les arribades de Marta Turmo i Paula Nicart han dotat de consistència l'eix de la defensa. Les incorporacions de Maya Yamamoto, Laura Fernández i Marianela Szymanowski han dotat de nous perfils la medul·lar. A més, l'ascens al primer equip de Xènia Pérez i Joanna Vega, juntament amb l'eclosió inesperada de Sara Extremera, ha engreixat de nou la nòmina de joves promeses. Tanmateix, hi ha dos mals que segueix arrossegant l'equip: l'àrea pròpia i la contrària.

En porteria, l'Espanyol va fitxar Kelsey Dossey en el mercat d'hivern pels problemes que aleshores ja tenia sota pals, sense Kaeli ni Mariajo disponibles i amb 'Mimi' com a única portera del primer equip. Després, a l'estiu, la incorporació de Vanina Correa va ser acollida com la jugadora destinada a marcar diferències, però l'infortuni amb les lesions ha impedit veure-la gaire en acció. Amb Dossey com a única portera del primer equip, resulta que és la del filial, Montse Quesada, la que s'ha fet amb el lloc de titular amb el tancament del 2020. A banda del terreny de joc, la porteria també s'ha convertit en un problema fora de la gespa. L'acomiadament de Mariajo Pons aquest estiu ha estat envoltat de controvèrsia després que la jugadora de Sabadell denunciés per xarxes socials que tenia un 20% de mobilitat en la mà dreta per una lesió mal recuperada que es va fer amb l'elàstica 'perica'. Un perjudici que l'ha dut a denunciar el club, citat a judici l'1 de juliol de 2021.

En la davantera, el club va fiar-ho tot a una sola carta: Nadezhda Karpova. L'ariet russa, destinada a posar fi d'una vegada per totes a la manca de gol de l'equip, ha acabat confirmant la maledicció de la posició. En la jornada 2 contra el Madrid, una lesió als lligaments creuats l'ha obligat a passar per quiròfan i estar-se una temporada llarga de baixa. I ha obligat a Casado a trencar-se el cap cada setmana per configurar una davantera on 'Lombi', incorporada en el mercat d'hivern, va col·leccionant noves sòcies en atac, com Vanegas -també incorporada en el mercat d'hivern i que s'ha convertit de forma sorprenent en la futbolista més utilitzada per Casado- o Letti.

D'aquesta manera, la santíssima trinitat -despatxos, banqueta i vestuari- de tota entitat esportiva s'ha renovat després que la Federació Espanyol anunciés en el mes de maig que la Lliga quedava suspesa pel coronavirus i sense descensos; és a dir, que el conjunt blanc-i-blau jugaria una temporada més, com a mínim, a Primera Divisió. Arran d'unes circumstàncies excepcionals, el conjunt 'perico' disposava d'una nova oportunitat per renéixer i tornar-se a fer respectar en la màxima categoria.

MÉS ENLLÀ DE LA TRÍADA
Al marge dels tres canvis més profunds que ha sofert l'Espanyol aquest 2020, també se n'han produït d'altres que potser han passat més desapercebuts. D'una banda, el terreny de joc. El conjunt blanc-i-blau va començar l'any jugant en el Camp 1, de gespa natural i amb graderia, i l'ha acabat jugant al Camp 3, de gespa artificial i amb grades supletòries. El canvi de catifa es va produir durant el període de Jordi Ferrón, quan l'11 de febrer es van disputar els vuitens de final de la Copa de la Reina contra el Logroño en l'altre escenari. Lluny de ser un canvi relacionat amb el canvi també de competició, el trasllat es va confirmar quan en el mateix mes el Sevilla va visitar la Dani Jarque en partit de Lliga. D'aleshores ençà, l'Espanyol no s'ha mogut d'allà, una circumstància que per alguns sectors, com ha expressat l'exentrenador del club, Joan Bacardit, a través de les xarxes socials, suposa un pas enrere en l'aposta pel futbol femení.

D'altra banda, la marxa de Titi Camúñez, la dona que ho ha estat tot a l'Espanyol: jugadora, entrenadora i coordinadora. 50 anys al servei d'una entitat on en algunes ocasions ha estat assenyalada com la responsable del mal rumb de la secció en els últims anys, com aquella mà negre invisible que està darrere de totes les males decisions que es prenen al club. La marxa de Titi és més simbòlica que pragmàtica: la d'una etapa que s'havia d'acabar per començar-ne una de nova.

Però més enllà d'això també hi té cabuda l'optimisme. I és que la pandèmia no només va permetre que el primer equip romangués a Primera Divisió, sinó que el filial tingués l'opció de disputar la promoció d'ascens a Segona Divisió. Una eliminatòria que l'equip d'Óscar Cobacho va guanyar contra el Monte càntabre, en el que van ser els únics brots verds d'una temporada nefasta.

L'any que havia de ser de celebració a l'Espanyol ha acabat sent un any per oblidar. El club complia 120 anys i la secció femenina 50, però en el 2020 la parròquia 'perica' ha acabat complint la condemna d'un doble descens: el del primer equip masculí i el del primer equip femení. Aquest segon no s'ha materialitzat gràcies a la pandèmia, de manera que els canvis en la direcció esportiva, la banqueta i la plantilla estan destinats a aprofitar una oportunitat gairebé caiguda del cel. I encara que en aquesta transició l'entitat vagi arrossegant rèmores, tant dins com fora dels terrenys de joc, la consigna és clara: tornar el club al lloc on es mereix. Costi el que costi.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta