Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

El Barça escanya i també ofega

El conjunt blaugrana ha exercit una superioritat omnímode per estripar un Sevilla fora de si de principi a fi

LaLiga

Tal vegada tot neixi del menyspreu a la pietat. El Barça, que cada dia que passa exigeix un major exercici intel·lectual als seus cronistes, ha passat per sobre del Sevilla abans de l'aturada de seleccions. En poc més d'un quart d'hora, tres gols. En la primera part, cinc. En tot el partit, 10. I n'haurien pogut ser molts més si no fos per Sullastres. Les de Cristian Toro, sempre amb els ulls injectats en sang com agrada al tècnic argentí, ha estat a les antípodes de la seva identitat i s'ha convertit en el púgil que no sap per on li venen els cops. I el Barça, que mai no sembla tenir prou amb els gols que veu al marcador, fins i tot s'atreveix a contradir les instàncies divines. A diferència de Déu, escanya, però també ofega.

Mentre els adjectius es van esgotant, el Barça sembla renéixer en cada partit. Entre setmana goleja al Hoffenheim en Champions (0-5). Què més dona. Hi ha qui comença a sospitar que el cos tècnic de Jonatan Giráldez, en lloc d'aigua, fa beure amnèsia a les seves futbolistes. Que no recorden d'on venen, que només pensen que tot comença el següent partit. I què hi ha més il·lusionant que començar? En el futbol i en la vida.

El Sevilla no ha guanyat mai al Barça, i com a local només li havia marcat dos gols. Un en la temporada 2012/13, obra de Celia Jiménez en partit de Lliga (1-1). I un altre el curs passat, als quarts de la Copa de la Reina (1-4), amb la signatura, precisament, de la blaugrana Claudia Pina. Però no per això anava a preveure una allau tan prematura.

L'únic moment de treva de la primera meitat han estat els primers 30 segons. El lapse de temps en què les 22 futbolistes han romàs palplantades sobre la gespa del Jesús Navas per reivindicar dignitat i respecte pel futbol femení. Tan bon punt ha cessat l'acte de protesta, les plaques tectòniques han començat a bellugar-se

I en poc més d'un quart d'hora, el Barça ja ha posat un llaç al partit. Només un minut després de que s'acabés la reivindicació, Jennifer Hermoso ha estrenat el marcador per encadenar quatre jornades consecutives en Lliga veient porteria. Crnogorčević ha agafat el relleu al minut 6, rematant una centrada de Mapi León que ha tornat a deixar en evidència la rereguarda local, feta un flam des del principi.

La suïssa, en un estat de forma encomiable, ha repetit al minut 17 per fer el seu primer doblet amb el Barça. Aquesta vegada li ha tocat rematar una centrada de Rolfö, indetectable pel Sevilla, que l'esperava a l'extrem esquerre i l'ha acabat patint en la posició de nou. Com indetectable ha estat Crnogorčević, que entrava a rematar dins l'àrea des del flanc dret com qui entra a la sala d'estar de casa seva.

Però com el Barça segueix tenint gana després de menjar i set després de beure, no ha fet altra cosa que seguir apuntant la porteria de Sullastres. La de Torroella de Montgrí, amb passat blaugrana, ha evitat que la magnitud de la tragèdia fos encara més insuportable. Ha negat un hat-trick, tal vegada un pòquer, a Crnogorčevic i ha evitat una diana de Pina el dia del seu retorn. Negar a un Barça que reclama tots els capricis per a si mateix.

Tanmateix, l'equip blaugrana ha tancat el primer temps amb una maneta. Jennifer Hermoso, amb el seu doblet, i Rolfö, que aquesta vegada ha tingut el premi que tan va perseguir al camp del Hoffenheim, han segellat l'autoritat omnímode del Barça davant un Sevilla que no ha comparegut i que, fins aleshores, no havia cedit cap derrota com a local.

Els dos únics moments del conjunt sevillà han estat sengles rematades puntuals de Payne i Nagore. I Cata Coll, sense res més a fer que distreure's amb les musaranyes, ha tingut l'oportunitat de posar per les fotografies amb unes aturades d'allò més plàstiques. Redundant en la idea d'un equip sense esquerdes, en què sembla no notar-se si juga la portera suplent o la titular.

Tanmateix, si alguna debilitat se li pot endevinar al Barça, és la pilota aturada. Abans d'enfilar cap als vestidors, Eli del Estal, ex de l'Espanyol, ha rematat al fons de la xarxa a la sortida d'un córner. Deixant en evidència la sortida de la portera balear, que també va encaixar a pilota aturada en el partit de Lliga davant l'Alavés. Tot just dos dels tres gols que el Barça ha rebut a la Lliga en 11 jornades.

Aquest bri de llum només ha estat això. En la segona meitat, si bé en molts trams s'han igualat les forces, amb un Sevilla que ha mirat de construir alguna transició més de la mà de Payne i Jessica Martínez, ha acabat un altre cop a la casella de sortida. Sense entendre res del que estava passant.

Giráldez, que només començar el segon temps ha fet entrar Paredes, Aitana i Mariona, tres qualssevol, ja ha deixat clar que el partit té 90 minuts de durada. I les seves futbolistes han respost, amb la sacietat que les caracteritza, amb cinc dianes més.

Rolfö ha signat el seu doblet, entrant com una exhalació amb el cap per rematar una centrada, precisament, d'Aitana. Pina, ha perseverat i ha celebrat la seva tornada a terres andaluses amb un gol en què Sullastres ja ha donat símptomes de desgast moral. I els altres tres, un Mariona en el seu retorn en Lliga després de la lesió i dos de Jennifer Hermoso per completar el seu particular pòquerl, han estat difícils de veure pel deficient senyal de la televisió. La pantalla ha començat a fer pampallugues, com si no acabés de creure's el resultat (1-10). Un resultat que el Barça no registrava des de la final de la Supercopa d'Espanya davant la Real Sociedad.

A Jana Fernàndez, entrada al segon temps per Leila, encara li ha donat temps d'ocupar la posició de lateral esquerra. Una altra més en la seva col·lecció de la polivalència. I el Barça, abans d'emprendre l'èxode per l'aturada de seleccions, ha tornat a mostrat una de les seves versions més divines. Però amb alguna adaptació: d'una banda, perquè no entén de pietats i, de l'altra, perquè escanya, però també ofega.

 

Notícies relacionades

Comenta