Més notícies de Primera

LA JORNADA

Mercat de fitxatges

La ruta de les conquestes del Barça

L'equip blaugrana podria proclamar-se campió de Lliga per sisena vegada al camp de l'Alavés a manca de set jornades pel final

FC Barcelona

Victòria del Barça contra l'Alavés, empat o derrota de la Real Sociedad i empat entre Atlético de Madrid i Granadilla. Aquesta és la combinació matemàtica que necessita l'equip blaugrana per atrapar la seva sisena Lliga, la tercera consecutiva, quan encara mancarien set jornades per cloure la competició. El José Luis Compañón, feu de l'Alavés, es pot convertir en un nou punt de la ruta de les conquestes del Barça, que des que conquerís el seu primer campionat domèstic el curs 2011/12 ha viscut celebracions per a tots els gustos.

El romanç del conjunt barcelonista amb la Lliga aviat complirà una dècada. El 27 de maig de 2012, quan la Joan Gamper feia de llar del primer equip femení, el Barça va aixecar el seu primer títol en l'última jornada davant l'Sporting Huelva (1-0). Era l'època en què les barcelonistes es jugaven les garrofes amb el poderós Athletic Club. Prova d'això és que en aquella edició acabarien amb 94 i 93 punts, respectivament. A les futbolistes entrenades aleshores per Xavi Llorens els valia l'empat per cantar victòria, però el solitari gol de Marta Corredera va afegir una dosi extra d'alegria a una jornada ja de per si entregada a la glòria.

La primera Lliga, a més, va arribar acompanyada d'unes xifres escandaloses. Més enllà dels punts (94), el Barça acabaria marcant fins a 119 dianes, de les quals 38 van ser propietat de la llegendària Sonia Bermúdez, pitxitxi indiscutible d'aquella edició. D'altra banda, en perspectiva temporal, aquesta conquesta és la primera i l'última (fins a la data) que l'equip ha celebrat en directe al seu camp.

Aquesta Lliga va ser el tret de sortida d'un camí triomfal, que va portar el Barça a convertir-se en el primer i únic equip en encadenar quatre títols consecutius. El de la temporada 2012/13 va ser el més especial per diversos motius: es jugava a San Mamés, unes 26.000 persones poblaven les grades, era l'última jornada i el Barça es jugava el títol amb l'amfitrió. De nou, l'Athletic Club, que només necessitava un empat per endur-se el botí. La longeva Melanie Serrano va avançar aviat a les blaugranes amb una falta deliciosa; una futbolista del seu estirp, Eli Ibarra, va empatar a l'afegit de la primera part; i Kenti Robles, sis minuts després de sortir des de la banqueta, es va convertir en l'heroïna al segon temps per marcar el gol decisiu (1-2). Per segon curs consecutiu, el Barça deixava les 'lleones' a l'estacada, en una nova Lliga no apte per a cardíacs (acabarien amb 76 i 74 punts, respectivament).

El tres en ratlla es va quallar a Madrid. En una edició més tranquil·la, amb l'Athletic Club encara com a segona espasa, el Barça va certificar el campionat a la Ciudad Deportiva de Majadahonda, superant còmodament l'Atlético de Madrid (0-3) amb un doblet de Bermúdez, finalment màxima realitzadora d'aquella Lliga amb 28 gols, i una diana de Jenni Hermoso. Encara restaven tres jornades perquè es desmaiés una competició que es podria resumir amb una imatge per al Barça: les seves futbolistes, enfundades amb l'elàstica de la senyera, celebrant l'èxit sobre la gespa del feu 'matalasser'.

L'últim episodi de la fantasia blaugrana es va escriure en un avió. Les futbolistes del Barça van seguir el partit entre l'Atlético de Madrid i el València, resolt amb un empat que va entregar el títol matemàticament al Barça. El resultat final (1-1) es coneix un cop aterra la nau a terres asturianes, perquè l'equip havia de disputar el partit al Manuel Díaz Vega contra l'aleshores Oviedo Moderno, signe dels temps, que va acabar despullat de gols (0-0) i de transcendència.

L'avió no va enlairar el Barça, que des d'aleshores patiria una època de vaques magres. I quan per fi va tornar el confeti al club blaugrana, l'esclat d'una pandèmia ho va enrarir tot. El curs 2019/20 es va interrompre el 15 de març pel coronavirus. La Federació Espanyola l'acabaria suspenent definitivament el 6 de maig, decretant campió al conjunt barcelonista, que treia nou punts a l'Atlético de Madrid i va acabar la Lliga invicte (19 victòries, dos empats). En aquella temporada d'excepció, sense saber-ho, el Barça va disputar el seu últim encontre de Lliga al Johan Cruyff davant el Madrid (5-0), però la celebració acabaria difuminada pel rigor de la pandèmia.

La darrera parada en la ruta de les conquestes del Barça és una piscina. La de l'Hotel Barceló de Tenerife. La temporada passada, la del triplet, la d'una Lliga gairebé perfecta amb unes xifres mai assolides (99 punts, 33 victòries i una sola derrota, 167 gols a favor i només 15 en contra), el Barça va derrotar al Granadilla (0-1) en un escenari antipàtic com La Palmera i amb la diana d'una Bruna Vilamala tocada per una vareta. L'empat posterior del Levante al feu de l'Espanyol (1-1), viscut a l'hotel per part de les jugadores i el cos tècnic, va acabar amb festa grossa a la piscina. Un bany de glòria, quan encara li quedaven vuit partits per jugar al Barça, que s'acabaria arrodonint amb la Champions i la Copa de la Reina.

Tornant a present, aquesta jornada promet ser de transistor. Els tres partits decisius, disputats al José Luis Compañón, Zubieta i l'Alcalá de Henares, es juguen diumenge a les 12.00 hores. Tal vegada, els aficionats del Barça creuin els dits perquè es frustri la combinació màgica, amb la vista posada en la propera jornada, contra el Real Madrid a l'inexpugnable Johan Cruyff.

 

Notícies relacionades

Comenta