Sense la Reina a les grades. En horari infantil (11.30 hores). I en un estadi amb clapes malgrat la seva escassa capacitat (5.100 espectadors). La Copa de la Reina, convertida en nyap per la Federació Espanyola, ha consolidat el Barça com el monarca absolut del futbol espanyol. Orfes de la Champions a Torí, les blaugrana han acabat trobant el consol en el triplet nacional: la Supercopa guanyada brillantment contra l'Atlético de Madrid (7-0), la Lliga perfecta amb el ple de victòries i la Copa convertida en fetitxe contra l'irreverent Sporting Huelva (6-1). A Europa encara hi volten fantasmes, mentre que Espanya s'ha convertit en el solar de les blaugrana.

L'Sporting Huelva devia pensar que tot estava mal repartit en la gran final. A l'abisme de qualitat i recursos que els separa del Barça, les andaluses no esperaven que la desgràcia també els fes la punyeta. Quan el marcador encara no s'havia mogut, Anita Marcos s'havia alçat com un guèiser per estavellar el seu remat de cap contra el pal. I Keane, de formes abruptes, havia enviat el rebot als núvols quan Paños ja estava vençuda.

En aquella jugada es va començar a esfumar el repetit esperit del 2015, quan les d'Antonio Toledo van negar la lògica per conquerir la Copa de la Reina. I la fantasia andalusa acabaria desapareixent del tot només uns minuts després, en una seqüència fúnebre. Torrejón va rematar amb el cap al pal, l'esfèrica va queda estesa sobre la línia després de rebotar en l'esquena de Dolan i, quan la portera nord-americana anava a engospar aquella pilota juganera, la seva companya Fisher, presa de pànic, va avançar-se amb un rebuig precipitat. En lloc d'allunyar el perill, només va fer que rebotar la pilota contra Dolan i introduir-la a la pròpia porteria.

El Barça, que ja havia acariciat la glòria amb una rematada d'Aitana que havia negat a última hora Patri Ojeda, havia aconseguit el més difícil contra un equip tancat a pany i forrellat. Només amb l'amenaça de la catalana Kanteh i la pólvora d'Anita Marcos com a senyals d'alerta.

La diana que s'endevinava com la sentència definitiva no va néixer del joc posicional. Va ser filla de la pilota aturada. Mapi León, que té per costum servir els córners, aquesta vegada s'ha plantat dins l'àrea per perforar la porteria de Dolan. Amb els tacs clavats a terra, gairebé sense impulsar-se, l'aragonesa s'ha encomanat al seu coll prodigiós per ajustar una rematada impossible.

Amb la lògica aixafant la final de Copa, una guspira ha encès momentàniament l'encontre. En lloc de l'anestèsia del Barça, ha desembarcat a Santo Domingo una diana d'orfebreria de Sandra Castelló. Les blaugrana s'han fet un embolic dins l'àrea pròpia i la capitana de l'Sporting Huelva ha recollit l'errada amb un toc subtil, només, que ha dibuixat una paràbola impossible de desxifrar per Paños.

Passada l'hora de partit, ni Antonio Toledo, bregat en mil batalles, podia imaginar-se un marcador tan ajustat a aquestes alçades. Però el Barça, endormiscat fins que no li ha vist les orelles al llop, s'ha tornat a posar el flotador de la pilota aturada. I Crnogorčević, sortida de la banqueta, ha castigat el somni andalús amb una rematada acadèmica al primer pal.

Amb la tranquil·litat definitiva reflectida al marcador, el Barça ha seguit assetjant els dominis de Dolan a la recerca de la golejada que molts pronosticaven. Pina ha caçat un rebot de murri per engreixar el marcador. Martens, que després de dues assistències tenia ganes d'afegir-hi una diana, han arrodonit el comiat del Barça aquesta temporada (potser també el seu) amb el cinquè de la tarda. I Alexia, la única reina present a Santo Domingo, ha ficat cullerada amb un cacau en l'últim sospir.

Jonatan Giráldez també ha utilitzat el segon temps per fer jugar a futbolistes no tronaran a vestir de blaugrana. És el cas de Pereira, de Crnogorčević o de Leila. A l'espera de resoldre el seu futur, totes elles, les que es queden i les que marxaran, han dibuixat un cercle al mig del camp per celebrar que el Barça és la Reina de la Copa. L'única majestat que s'ha vist a Santo Domingo.