Més especials

La nacionalitat, un problema per jugar a futbol?

Afectades per la reglamentació internacional, moltes jugadores no entenen que la seva nacionalitat sigui un handicap

Futfem.cat | Sergio Reches

Desesperació, ràbia, impotència... Així és com es van sentir moltes jugadores estrangeres en la primera jornada de competició quan, després de setmanes de preparació i partits de pretemporada, es van trobar que la seva fitxa no havia estat validada. És el cas de Megumi Kozakai (1988, Japó), jugadora que ha fitxat aquest estiu pel Sabadell després de vestir durant cinc temporades la samarreta de l'Europa. Megumi, que havia jugat al seu país d'origen amb llicència de la federació japonesa, fa cinc anys que viu a Catalunya i disposa de nacionalitat espanyola. La migcampista nipona és una de les afectades per l'aplicació de l'article 19 del Reglament sobre l'Estatut i la Transferència de Jugadors, normativa internacional vigent des del 2010 que intenta evitar el tràfic de menors entre clubs de futbol.
Carlos Arean, coordinador del futbol femení arlequinat i entrenador del primer equip, explica que ella va arribar a Espanya quan aquesta normativa encara ni existia. "No entenc que se li posin tants problemes a una jugadora que fa tants anys que viu aquí, amb nacionalitat espanyola i casada amb un noi espanyol", manifesta Arean.

L'origen de la problemàtica comença el 2 d'abril d'aquest any quan la FIFA anunciava que castigaria el Barcelona amb 370.000 euros i l'impossibilitat d'incorporar cap jugador/a durant els períodes de fitxatges de 2015.
Segons l'organisme presidit per Joseph Blatter, el club blaugrana havia violat alguns dels punts corresponents al traspàs i la inscripció de menors de nacionalitat estrangera. La sanció, que també afectava la Reial Federació Espanyola de Futbol (RFEF), recollia que ambdues entitats havien incomplert l'article 19 del Reglament sobre l'Estatut i la Transferència de Jugadors.
Entre tot el rebombori, la Federació Catalana de Futbol (FCF) es va afanyar a comunicar als clubs que seria taxativa a l'hora d'aplicar la normativa de la FIFA, tal com ha explicat a Futfem.cat Albert Baza, Secretari General de l'òrgan regulador del futbol català: "El maig passat vam enviar una notificació a tots els clubs de futbol de Catalunya informant que a l'inici de la temporada 2014/15 haurien de complir tots els requisits que marca la FIFA per poder competir. A més, vam adjuntar una llista amb la relació de jugadores i clubs que es veien afectats per aquesta mesura".

SOLUCIÓ PROVISIONAL
Malgrat tramitar les seves fitxes amb les de la resta de companyes, aquest grup de jugadores es van perdre les primeres jornades de competició a causa d'aquesta normativa. La FCF, seguint les recomanacions que arribaven des de la RFEF, va autoritzar la participació d'aquest col·lectiu a partir del dia 3 d'aquest mateix mes. "Arribats a l'octubre i després que moltes federacions no responguessin davant la petició del Certificat de Transferència Internacional (CTI), més conegut com a transfer, vam decidir que a tothom que hagués presentat la documentació corresponent se li entregaria una llicència provisional", ha assegurat Baza.
Dins del "90% de jugadores estrangeres que s'han beneficiat per aquesta mesura", segons el mateix Baza, trobem Sabrina Mehli (1991, França), que es va incorporar a l'Atlètic Prat fa un parell de mesos després de jugar dos anys al Hohen Neuendorf d'Alemanya i un al Dijon francès. Sabri, com la coneixen en el món del futbol, compta amb doble nacionalitat franco-marroquina, fet que la va permetre disputar la Copa d'Àfrica 2010.
La jugadora francesa també ha patit les conseqüències d'aquesta norma de la FIFA i, a instàncies de la RFEF, ha hagut d'enviar el transfer, una fotocòpia del passaport i de les targetes sanitàries catalana i europea, a més d'un escrit signat per ella i l'Atlètic on consta que la jugadora no percebrà cap remuneració econòmica. "Ha estat una mica difícil perquè mai m'havia trobat en aquesta situació i només desitjava jugar a futbol", ha lamentat la jugadora franco-marroquina.

Bonaire i Tortosa-Ebre també s'han vist afectats per una regla que en anys anteriors no s'havia aplicat. Kaoutar Tekki (1997, Marroc) és el segon any que juga com a federada defensant la samarreta verda del Bonaire. Fa unes setmanes, el club egarenc es va trobar que no podia inscriure Kaoutar juntament amb la resta de les seves companyes. La jove jugadora, que resideix des de fa tres anys a Terrassa amb la seva mare, es troba immersa en un llarg procés per legalitzar la seva situació com a ciutadana espanyola, fet que ha complicat la tramitació de la seva llicència. Kaoutar va haver de presentar una infinitat de documentació: la seva targeta sanitària, el passaport, una declaració jurada assegurant que mai havia jugat en cap altre país, l'empadronament, el contracte laboral i el passaport de la seva mare, i la partida de naixement per confirmar la seva condició d'estrangera. "La Federació Catalana no ha sabut organitzar-se i cada quinze dies ens feien enviar una documentació diferent", denuncia Ildefonso Doblas, president del Bonaire. "Tres setmanes després de presentar l'empadronament a la Federació Catalana ens el van retornar perquè estava escrit en català. No ho van veure en aquell mateix moment?", es pregunta el màxim dirigent del Bonaire.
Per la seva banda, el conjunt tortosí s'ha vist embolicat per la incorporació d'Elleana Samantha Prichard. Elle (1994, Anglaterra), que ja havia jugat en altres equips de les Terres de l'Ebre en temporades anteriors, no va poder debutar fins la tercera jornada en el seu primer any a l'equip de Ximo Paredes. "Aquesta normativa no reflecteix la realitat de moltes jugadores ni la meva perquè no em guanyo la vida amb el futbol, només el practico perquè m'agrada", afirma la jove londinenca.
A diferència dels casos de Megumi i Sabri, que ja compten amb la llicència definitiva, Kaoutar i Elle encara hauran d'esperar unes setmanes per regular completament les seves situacions. Tant Tortosa-Ebre com Bonaire podran seguir comptant amb la marroquina i la britànica, respectivament, gràcies a la llicència provisional que ha tramitat la Federació Catalana. Tot i així, ambdues no disposaran de la fitxa definitiva fins que la RFEF comprovi tota la documentació presentada i doni el vistiplau als seus respectius clubs.

LA FCF ES DEFENSA
Com passa sempre que hi ha un problema, els perjudicats no dubten en assenyalar els culpables. En aquest cas, els clubs s'han mostrat molestos per una normativa que no té en compte moltes de les particularitats que es donen avui en dia en el futbol femení de Catalunya. El fet que la majoria de les participants juguin en categories amateurs i no rebin cap remuneració econòmica ha provocat l'enuig de les afectades per aquesta reglamentació. A més, jugadores, tècnics i responsables de les entitats afectades han manifestat l'esforç que els ha suposat el llarg i difícil procés que s'han vist obligats a complir per regularitzar la situació. Des de la FCF, Albert Baza defensa la gestió de la institució presidida per Andreu Subies: "Nosaltres també ens hem vist afectats, perquè una norma que està feta per un sector determinat del futbol ha acabat perjudicant tot el futbol català. Tot i això, la nostra gestió ha permès que avui dia gairebé tothom estigui jugant". Baza, a més, assegura que tots els organismes estan treballant per facilitar i agilitzar aquests tràmits: "Si es fan normes tan dures són per evitar el tràfic de menors. Una vegada s'aprova això, hem d'intentar trobar solucions per perjudicar el menys possible a les jugadores que es troben en situacions desfavorables. La FCF, juntament amb altres federacions, ha abordat aquest tema per tractar de posar-hi remei".

El futbol femení es troba en un moment crucial, mai havia viscut un creixement com el dels darrers anys i la gestió de les institucions reguladores serà clau per determinar si aquest creixement continuarà, o bé si les traves s'acabaran imposant. Després de tot, Megumi, Sabri, Kaoutar, Elle i totes les noies que s'han vist perjudicades no entenen que el futbol sigui una eina per guanyar diners. El seu únic desig és vestir-se de curt cada cap de setmana sense que la seva nacionalitat sigui un problema a l'hora de posar-ho en la pràctica.

 

Notícies relacionades

Comenta