Més especials

A la recerca del somni americà

Cada cop són més les noies que davant les dificultats que troben a Catalunya, decideixen fer les maletes en direcció als Estats Units

Futfem.cat | Marc Moliné

Text: Edurne Concejo. Correcció: Helena Vílchez

Que el futbol femení està molt més desenvolupat a l'estranger i que ofereix més i millors oportunitats a les seves jugadores és una evidència. Les futbolistes catalanes veuen les seves carreres acadèmiques i esportives frenades fins i tot abans d'arribar a primera línia. Davant aquest escenari, moltes noies han decidit provar sort en altres països: Suècia, Alemanya, França... Però el destí que més futbolistes està atraient els darrers anys és els Estats Units. Una lliga universitària molt competitiva, possibilitats per adquirir un gran nivell d'anglès i una formació acadèmica de qualitat són els principals reclams dels 'college' nord-americans.

La decisió, però, és dura: deixar la família i els amics i canviar de cultura, d'idioma... El sistema educatiu i esportiu també és diferent i davant aquest nínxol de mercat han sorgit nombroses empreses i agències que es dediquen a seleccionar futbolistes i a posar-les en contacte amb universitats nord-americanes, gestionant beques que cobreixin la seva estada als Estats Units. Aquest és el cas de Marta Turmo (Vilassar de Mar, 1996). L'ex del Sant Gabriel va marxar l'estiu passat a Nova York buscant nous reptes: "Marxo perquè vull viure l'experiència, sentir-me futbolista i gaudir d'un món tan diferent com aquell", explicava a Futfem.cat abans de fer les maletes. Tot i que en un principi tenia previst marxar a la St. John's University a estudiar Genètica, finalment va optar per la Monroe University, també a Nova York per estudiar Administració d'Empreses. "No acabava de veure clara la primera opció i em van posar en contacte amb qui ara és el meu entrenador. Em va encantar tot el que em va explicar i vaig prendre la decisió sense dubtar-ho", confessa Turmo.

 


Foto: Cedida

La futbolista es troba ara a Vilassar de Mar, gaudint d'un merescut estiu amb la seva família i amics després d'un any molt intens. Turmo va encadenar la Lliga amb el Sant Gabriel amb l'Europeu sub-19 i d'allà va marxar directament als Estats Units. L'experiència en aquest primer curs a Nova York assegura que és "genial": "Li recomano a tothom. He tingut molta sort amb la universitat, amb l'equip, les companyes, l'entrenador... Tot són facilitats". Tot i que reconeix que al principi va ser dur: "Estava molt espantada quan vaig arribar. Sóc molt familiar i no sabia com ho portaria, però truco als meus pares dos cops al dia i és com estar a casa".
El que més destaca Turmo són les facilitats que posa la pròpia universitat per permetre combinar estudis i futbol: "Si tenim partit i no podem anar a alguna classe, ens faciliten els exercicis per internet, o ens canvien les dates dels exàmens perquè puguem combinar-ho. Per primer cop, estic estudiant tranquil·la!", exclama satisfeta la maresmenca. Amb una mitjana superior a 8 a la Selectivitat, Marta Turmo és una estudiant exigent: "Aquí veig que he avançat en tot. Tinc un anglès que mai hauria imaginat que arribaria a tenir. Tot són facilitats. M'ho donen tot i jo sento que haig de donar el doble".

L'aventura americana, però, no és un camí de roses. Tot i les facilitats que ofereixen els centres, l'esforç físic i mental és molt exigent. Cada dia, Marta es lleva a dos quarts de set del matí per començar l'entrenament a tres quarts de vuit. A les nou fan una aturada per esmorzar i després és l'hora del gimnàs, on passen gairebé dues hores més. Per acabar la sessió, totes les jugadores estan obligades a passar pel fisioterapeuta per recuperar el cos. L'aspecte físic és el canvi que més suposa per a una futbolista catalana com Turmo: "Quan vaig arribar a l'agost, no havia parat, venia directa d'una temporada completa i un Europeu, pensava que estaria en molt bona forma, però no va ser així: era de les pitjors de l'equip i no ho podia entendre. Les sessions de gimnàs allà són molt diferents, no és posar-se a fer màquines, són sessions molt més dinàmiques. Tenim un entrenador que s'interessa sempre per noves formes i estem constantment provant nous entrenaments". Aquesta forma física els permet jugar molts més partits seguits, entre 2 i 3 cada setmana.

Als Monroe Mustangs, Marta Turmo comparteix vestidor amb una anglesa, una sueca i sis brasileres: "La universitat té un conveni amb Brasil i per això n’hi ha tantes. El grup és molt maco, gent de diferents països i un ambient molt bo", explica. Un altre dels aspectes que més ha sorprès l'ex del Sant Gabriel és la formació integral que rep a l'equip: "El nostre entrenador ens porta llibres i articles perquè ens els llegim i després ens pregunta què ens sembla i debatim sobre el tema. A Espanya no fan aquestes coses, els entrenadors, ens estimulen molt no només físicament, sinó mentalment. Parlem de com gestionar derrotes i d'altres temes així, m'encanta!".

Els exemples com el de Turmo són cada dia més habituals, Laura Casanovas (Sant Llorenç Savall, 1995) també va fer les maletes en direcció a Nord-amèrica per jugar als Blue Devils de la Central Connecticut State University. La que fou capitana del filial de l'Espanyol va prendre aquesta decisió fins i tot havent disputat algun minut amb el primer equip blanc-i-blau, seguint les passes d'una altra capitana perica, Mayra Tárraga (Girona, 1996), jugadora ara de la Tennessee Tech University.

 


Foto: Daily Eastern News

Els motius que han impulsat aquesta gironina a marxar fora de Catalunya van en la mateixa línia que els que descriu Marta Turmo: "El futbol femení a Espanya avança, però molt lentament i els Estats Units són l'aparador ideal", explicava Tárraga en una entrevista a Vavel.com: "Havia sentit que aquí tens l'oportunitat de sentir-te valorada, es reconeix la teva feina i comptes amb les mateixes igualtats. No em podia perdre l'oportunitat de viure aquesta experiència". L'ex de l'Espanyol també s'entrena cada dia i en sessions que poden arribar a les 3 hores. Les instal·lacions i l'equip de professionals que les envolten són també un dels motius que empeny cada any més jugadores a provar sort en un equip que les faci sentir més professionals.

LA FCF TAMBÉ APOSTA PELS ESTATS UNITS
La Federació Catalana s'ha afegit darrerament a aquesta moda americana i ja ha impulsat un programa de captació per ajudar els nois i noies que vulguin provar sort als Estats Units. El passat mes de febrer, la Ciutat Esportiva Olímpia, a Sabadell, va ser l'escenari de la tercera sessió de proves que han organitzat fins al moment. Durant dos dies, jugadors i jugadores van participar en diferents partidets i activitats amb la finalitat de demostrar la seva qualitat. La FCF treballa amb l'agència Sports Unlimited, empresa que facilita el contacte amb les universitats nord-americanes i en gestiona les beques d'estudi. Tot i que aquesta és la tercera edició, no va ser fins al segon 'Try Out' -com s'anomenen les sessions- quan les noies van poder accedir-hi. En total hi han participat una dotzena de jugadores que busquen una beca que els obri les portes de les universitats americanes. D'aquestes, només unes quantes han aconseguit cridar l'atenció d'algun entrenador. En concret, són tres, les futbolistes que faran les maletes amb una beca: Carla Delgado, Ivet Lloansí i Anna Gómez. Les dues primeres marxaran aquest estiu, però Anna Gómez encara haurà d'esperar, ja que té només 16 anys i encara ha de completar el Batxillerat. Mentre Ivet Lloansí, jugadora de l'Europa, espera amb nerviosisme quin serà el seu destí final, Carla Delgado, del Molinos de Mataró, ja sap que la pròxima temporada jugarà als Union Bulldogs, del Union College de Kentucky.

Paul Snape, és membre de la Buttler University d'Indianàpolis i scouter del programa. Aquest nadiu de Liverpool recorre els diferents 'Try Out' que s'organitzen per realitzar els informes que arriben a les universitats americanes, juntament amb els vídeos de les sessions.
Snape destaca la qualitat tècnica de les futbolistes catalanes que han participat en les diferents edicions: "Veig que les noies semblen molt tècniques. Entenen els conceptes i crec que allà s'adaptarien molt bé". Per a aquest anglès, la sortida que ofereix la FCF conjuntament amb Sports Unlimited és immillorable: "El nivell de les dones futbolistes és realment alt a Nord-Amèrica. Les universitats dels Estats Units són, probablement el millor lloc on anar a jugar. Els permet estudiar, jugar i tenir opcions d'arribar als primers equips". Snape assegura que les jugadores catalanes estan aixecant grans expectatives als entrenadors dels més de cent centres que tenen a l'abast: "Les universitats estan interessades en elles. Aquí ho porten a la sang. Als Estats Units el futbol és molt popular, però no hi ha tantes noies que estiguin interessades a jugar o veure els partits, com passa amb els nois. Crec que la diferència principal és que aquí les jugadores estan molt més implicades. Juguen, però també van a veure partits i s'interessen per la competició".

 


Foto: Futfem.cat | Marc Moliné

Els serveis que ofereix Sports Unlimited van dirigits a facilitar a les famílies beques per estudiar i jugar als Estats Units. Unes beques que van des del 70% de l'import, a la cobertura total de les despeses. "Inclouen la matrícula, que és el més car. La més econòmica ja val 20 mil euros, però poden arribar fins als 80 o 100 mil euros. L'import inclou també allotjament en residència, menjar, llibres, assegurança esportiva... Totes les despeses", explica Gerardo Piris, responsable de l'agència, qui destaca la gran inversió que fan les universitats americanes en els seus esportistes: "L'esforç que fan les universitats és molt més elevat que el que fan aquí per a qualsevol futbolista. Pensa que si completes els quatre anys allà, el total ronda els 200 mil euros. No crec que cap equip espanyol, si no és de Segona Divisió, et pagui aquesta quantitat". Les beques es renoven anualment valorant el comportament i els resultats acadèmics de les jugadores.

Sports Unlimited va detectar un dels principals problemes que es trobaven les jugadores aquí: "Ens arriben moltes noies i nois que volen estudiar i jugar i que veuen que aquí no ho poden fer. Els entrenaments són molt tard, no tenen temps per compaginar-ho...". La vida diària de qualsevol jugadora en una universitat americana és trepidant, com descrivien Marta Turmo o Mayra Tárraga: "No tenen gaire temps lliure. Hi ha uns mesos de competició (agost-desembre) en què el futbol pren el protagonisme, fins i tot la mateixa universitat ajuda reduint el nombre d'assignatures, perquè poden arribar a jugar 2-3 partits per setmana. La resta de mesos, des del gener, fins a l'estiu, és quan agafen la resta d'assignatures que han pogut absorbir abans i se centren a estudiar. També entrenen i tenen partits amistosos, però sense una càrrega tan alta". Això els permet uns resultats extraordinaris: "Acaben l'any amb l'excel·lència acadèmica i esportiva".

 


Foto: Futfem.cat | Marc Moliné

L'escenari per a una jugadora de futbol femení encara ofereix més avantatges: "A diferència del que passa en el masculí, el futbol femení és molt més potent als Estats Units que aquí. Per això, una beca suposa una oportunitat real de ser professionals d'això".
Gerardo Piris no veu desavantatges en aquesta fórmula: "En el cas de no aconseguir una sortida professional dins el món del futbol, el pitjor dels escenaris seria que tornarien a Catalunya amb una carrera d'una universitat americana que, lamentablement, encara té més reputació que les espanyoles, parlant un anglès perfecte i amb una experiència intercultural brutal".

 


Foto: Futfem.cat | Marc Moliné

 

Notícies relacionades

Comenta