I després de Suècia, què?

El Luleå suec acaba de guanyar la lliga amb set catalanes a les seves files. Ara tornen. Què faran?

Luleå FC

Luleå és una ciutat de la costa est del nord de Suècia. Consta d'aproximadament 75 mil habitants i és coneguda per disposar d'un dels ports més importants del país. Aquesta localitat va ser l'escollida per set jugadores catalanes que es van endinsar en l'aventura de jugar a futbol a una altra regió: Paula Canals, Yasmina Chamarro, Maria González, Alexandra Taberner, Joanna Vega, Sara García i Yaiza Pérez. El Luleå FC va guanyar la lliga aquest passat diumenge, assolint l'ascens a la segona divisió sueca. Què serà de la vida d'aquestes futbolistes un cop ha acabat el campionat?

D'aquestes set jugadores n'hi ha cinc que han format part de la plantilla del Luleå de principi a fi –des del 29 d'abril fins al 24 de setembre-. Paula Canals, Yasmina Chamarro, Maria González, Alexandra Taberner i Joanna Vega han gaudit al llarg d'aquests cinc mesos d'unes condicions de vida que ara mateix es troben a anys llum de les que existeixen a Espanya: fitxa de jugadores professionals amb un sou fix, pensió completa, pis pagat i estudis gratuïts. "Tot i que a Espanya s'està començant a professionalitzar el futbol a nivell femení, aquí a Suècia van tres passes per davant", comenta Joanna Vega. En la mateixa línia es mostra Yasmina Chamarro: "Aquí tot està més valorat i m'agradaria que tothom sabés com és el futbol a l'estranger per tal que prenguin nota. A Espanya el futbol femení està molt poc considerat". Paula Canals destaca la gran quantitat de diners que s'inverteix en el futbol femení, fet que contribueix a una major igualtat amb els homes.

Però les diferències entre el futbol femení suec i l'espanyol també existeixen dins el terreny de joc. Totes cinc coincideixen a l'hora d'afirmar que al país nòrdic es desenvolupa un joc molt més físic que no pas tècnic o tàctic. "El futbol espanyol és molt més tècnic que el futbol suec, que és molt més directe, fet que facilita que es marquin més gols. Una altra diferència és que les jugadores físicament estan més fortes i es juga molt més amb el cos", explica Maria González, coneguda també com a 'Ibra'. Ara bé, elles han deixat la seva marca i han aportat alguns aspectes tàctics que han permès fer del joc del Luleå una barreja entre l'estil de joc suec i l'espanyol, permetent "tenir avantatge a l'hora d'afrontar els partits", tal com comenta Chamarro.


Yasmina Chamarro, María González i Alexandra Taberner | Foto: Luleå FC

L'experiència a la lliga sueca ha estat molt positiva per elles. "He après moltes coses a nivell futbolístic i personal. Ens han cuidat molt en tot moment i això costa més trobar-ho al nostre país", afirma Alexandra Taberner. "Estar fora de casa et fa créixer i espavilar-te en altres aspectes com en l'idioma: ens hem adonat de com d'important és l'anglès!", explica Maria González, si bé han comptat al llarg d'aquests mesos amb l'ajuda de Blai Rigau, el preparador físic català del Luleå FC. Han pogut conèixer la cultura d'un altre país i visitar llocs de Suècia de la mà del seu entrenador, Mats Nilsson, "un pilar fonamental" en la seva etapa al país nòrdic.

L'estada de Sara García i Yaiza Pérez va ser més breu, de tan sols un mes, però tot i així l'experiència va ser "molt positiva" i repetirien. 'Sarita' jugava al Levante Las Planas abans de marxar a Suècia i ara es trobarà de nou amb la seva companya Yaiza al Sabadell, on tenen la intenció de fer el millor paper possible: "L'objectiu principal és aconseguir la permanència a la Segona Divisió i després ja es veurà", afirmen.

I la resta? Cadascuna es marca uns objectius diferents de cara a la vida post-Suècia. Joanna Vega i Maria González van venir juntes del Levante Las Planas, però ara agafaran camins diferents. Joanna continuarà al mateix equip amb la intenció de "seguir amb l'anglès i continuar apostant pel futbol femení a Espanya, de manera que pugui créixer com ho fa a altres països", mentre que 'Ibra' emprèn un nou repte al Sant Gabriel però amb la intenció de repetir l'experiència de marxar a altres països per seguir millorant.


Celebració del títol | Foto: Luleå FC

Un cas completament diferent és el de Yasmina Chamarro. El desembre de l'any passat va haver de deixar el primer equip de l'Espanyol per motius laborals i des de llavors no havia jugat més. Continua sense equip tot i haver rebut ofertes, però no penja les botes definitivament: "El futbol t'omple de vida, però també és una responsabilitat i un compromís que et limita en altres temes com la feina, que és en el que em vull centrar ara: en la feina i en seguir aprenent anglès. Però no descarto tornar a acceptar una oportunitat com aquesta i ho recomano a tothom".

Alexandra Taberner afrontarà la seva cinquena temporada al Pardinyes i entrenarà un equip de categoria infantil on pretén aplicar alguns aspectes futbolístics apresos a Suècia, sobretot el joc directe. A Preferent, categoria on milita el Pardinyes, es trobarà amb Paula Canals. El títol de Lliga aconseguit amb el Luleå FC és el segon que aconsegueix en poc més de quatre mesos, ja que el passat 8 de maig es va proclamar campiona amb l'Atlètic Vilafranca, club on ara torna. La temporada passada va sorprendre tothom actuant com a davantera i marcant deu gols en dotze partits, però ara tornarà a col·locar-se sota els pals de la porteria vilafranquina. "Torno amb moltes ganes i il·lusió. Tot i que hem pujat de categoria, crec que podem donar la sorpresa i estar a dalt, almenys jo confio al màxim en l'equip".


María González, Sara García, Joanna Vega, Paula Canals, Alexandra Taberner, Yasmina Chamarro i Yaiza Pérez, amb l'entrenador del Luleå | Foto: Luleå FC

Quan se'ls pregunta si tornarien a provar una experiència com aquesta, totes ho tenen clar: sí. "És una manera d'obrir portes i que els equips d'Espanya et coneguin, ja que costa més que es fixin en tu si jugues en un equip una mica menys conegut", comenta Taberner. "Ha estat mig any increïble, he après idiomes, una altra cultura i un altre tipus de futbol completament diferent del que estava acostumada. He gaudit com una nena petita al costat de persones meravelloses", explica Paula Canals. "El futbol és imprevisible, però són oportunitats que potser passen poques vegades i val la pena viure-les i aprofitar-les", afirma Yaiza Pérez.
Marxar a l'estranger. Una opció cada vegada més contemplada per moltes jugadores que veuen que el futbol femení espanyol encara té molta feina per fer.

 

 

Notícies relacionades

Comenta