Futbols incompatibles

Jugar i entrenar és una realitat impossible per a les jugadores de categories professionals

Pedro Salado (Futfem.cat)

Text: Mònica Lujan. Correcció: Helena Vílchez

Actualment hi ha vigent una normativa de la Federació Espanyola (RFEF) que afirma que una futbolista que tingui fitxa com a jugadora de nivell nacional –i que per tant, és considerada com a jugadora professional– no pot combinar aquesta tasca amb la d’entrenadora o membre del cos tècnic, ni de l’equip en el qual juga, ni en cap altre. Així doncs, una futbolista d’un equip de Primera o Segona Divisió, –que té fitxa amb la RFEF– no podrà tenir-ne amb la Federació Catalana (FCF), ja que la llei no permet la simultaneïtat de fitxes. Anys enrere, la FCF tampoc permetia tenir dues fitxes amb clubs diferents a la vegada, però ara sí que ho permet, sempre que es comuniqui prèviament mitjançant un escrit. Per tant, sí que està permès, per exemple, jugar a Preferent i ser membre del cos tècnic d’un equip de Primera Catalana o Segona Catalana. Aquesta normativa és igual tant per al futbol masculí com per al femení, però està clar que, amb dades a les mans, no és equiparable la situació d’un home o una dona amb fitxa de futbolista professional.

A més, aquesta normativa també esdevé un límit per a les jugadores a l’hora de portar més enllà la seva tasca al món del futbol i de voler-s’hi implicar des de diferents càrrecs, ja que només poden fer-ho aquelles que no tinguin fitxa amb la Federació Espanyola. I no només com a entrenadores, tampoc ho poden fer com a preparadores físiques, delegades o qualsevol altre càrrec dins del cos tècnic. Tot i ser una mesura sovint molt desconeguda, moltes jugadores se’n veuen afectades.

 

«Les federacions es mouen molt per la implicació de les dones al món del futbol i després, a l'hora de la veritat, no et donen cap facilitat»

Marta Cubí, jugadora del CF Igualada

Un dels casos és el de Marta Cubí (Igualada, 1985). Històrica del futbol femení català que actualment juga a les files de l’Igualada, on va arribar aquest estiu procedent del Levante Las Planas. La igualadina combina la seva tasca com a jugadora amb el càrrec de segona entrenadora i preparadora física de l’equip sènior femení amateur del Martinenc, que actualment competeix a Pimera Catalana. Però, en aquest cas, ho ha de fer sense fitxa. La primera vegada que Cubí va topar-se amb aquesta normativa va ser a mitjans de la temporada anterior, quan jugava al Levante Las Planas. Va sorgir-li l’oportunitat de fer-se càrrec de l’equip barceloní, però una vegada ho havia acceptat, va veure que no podia tenir les dues fitxes a la vegada –com a jugadora i com a entrenadora–, ja que eren de dos equips diferents i, a més, una amb la RFEF i l’altra amb la FCF. Tot i així, va acceptar el càrrec i actualment segueix exercint d’entrenadora, però sense fitxa: «Faig totes les funcions d’entrenadora, tant als entrenaments com als partits: preparo les sessions, entreno amb les noies, els dirigeixo l’escalfament del partit, però quan han de passar revisió amb l’àrbitre per començar, jo he d’anar a buscar un lloc a la grada. Sap greu fer-ho així, tant per la meva companya –Sandra Vilanova, entrenadora del Martinenc juntament amb la Marta– com per les noies», explica Cubí. Tal com explica la normativa, aquesta situació succeeix perquè ella té fitxa com a jugadora de l’Igualada a Segona Divisió, i per tant, no pot tenir-ne com a entrenadora amb la Federació Catalana, tot i tenir la titulació pertinent. En el cas particular de Marta Cubí, la futbolista veu absurd que siguin incompatibles els dos càrrecs, ja que no hi veu conflicte d’interessos entre els dos clubs implicats: «L’equip que entreno està dues categories per sota de l’equip on jugo, i fins i tot està a una altra ciutat. No hi pot haver cap relació entre una cosa i l’altra, simplement són dues maneres diferents que tinc jo per viure el futbol».

BARRERA PROFESSIONAL
Una situació que priva moltes futbolistes, més enllà de fer d’entrenadores, de treballar en equips de futbol en àmbits relacionats amb la seva titulació professional, com poden ser el cas de fisioterapeutes, metgesses o llicenciades en INEFC, com és el cas de Cubí. Per tant, pot resultar incompatible combinar una feina en un equip de futbol amb el fet de ser un jugador aficionat. Per exemple, un fisioterapeuta o un metge d’un equip professional no podria tenir fitxa com a jugador aficionat segons aquesta normativa. La mateixa Marta Cubí actualment posseeix el nivell 2 d’entrenadora, tot i exercir sense fitxa. El seu objectiu per al futur és treure’s el nivell superior per poder entrenar a equips de categories superiors una vegada retirada com a jugadora, i així créixer en la seva carrera com a entrenadora. Però la titulació superior requereix fer sis mesos de pràctiques amb la llicència que té actualment –nivell 2–, cosa que no podrà fer perquè juga a l’Igualada. La mateixa jugadora qualifica la situació d’absurda: «No té cap sentit que m’hagi d’esperar a retirar-me com a jugadora per poder formar-me més com a entrenadora. Quan em retiri, hauré d’estar durant sis mesos fent aquestes pràctiques, tot i que actualment ja estic fent aquesta feina perquè sóc entrenadora i preparadora física del Martinenc, d’acord amb la meva titulació actual. Però com que no tinc fitxa, hauré de perdre sis mesos quan em retiri perquè no constarà enlloc que tinc l’experiència per poder treure’m el nivell superior».

 


Foto: Pedro Salado (Futfem.cat)

Una de les raons per la qual la RFEF aplica aquesta normativa és per controlar que tots els entrenadors que exerceixen tinguin la titulació pertinent, ja que en cas contrari, l’àrbitre a l’inici del partit expulsaria a l’entrenador de la banqueta. Però això no ha estat sempre així, ja que anteriorment es podia entrenar a un equip només amb la fitxa de jugador. Per tant, hi havia molts casos de jugadores de primers equips que entrenaven a categories inferiors del mateix club. Marta Cubí, durant la seva etapa com a jugadora de l’Espanyol –on va jugar entre 2003 i 2009–, entrenava a l’equip Infantil femení, i ho feia amb la fitxa que tenia com a jugadora, per tant, no demanaven titulació. Fins i tot, mentre jugava al Sant Gabriel, on va jugar des del 2010 al 2013, també va ser segona seleccionadora catalana sub-16 i sub-18. «Si el motiu pel qual fan això és per evitar que la gent entreni sense títol, em sembla perfecte, perquè ser un bon jugador no és el mateix que ser un bon entrenador, i defenso que es controli que els entrenadors tinguin títol, però no entenc el sentit que té no poder tenir fitxes simultànies», explica Cubí.

Una altra jugadora afectada per aquesta normativa és Lara Rabal (Barcelona, 1983), que s’ha vist obligada a deixar de jugar a futbol per poder créixer en la seva carrera com a entrenadora. Ha jugat la major part dels anys a l’Espanyol, i la temporada passada, tot i tenir 33 anys, va jugar al filial del Levante Las Planas, que competeix a Primera Catalana. D’aquesta manera ha pogut seguir jugant a futbol i recuperar-se bé de la lesió que la va tenir prop d’un any fora dels terrenys de joc. El mes de juny li va sorgir l’oportunitat de poder jugar a Segona Divisió amb el primer equip, una oportunitat que hauria acceptat sense cap dubte si no li hagués suposat un problema a l’hora de desenvolupar la seva tasca com a segona entrenadora de l’equip juvenil-cadet femení de la Damm. Sí que ha pogut desenvolupar els dos càrrecs anteriorment, com a entrenadora de l’escola de futbol del Gavà, ja que en aquest cas, l’equip que dirigia no estava federat i per tant ella no tenia fitxa a la FCF.

 


Foto: Cedida

Rabal afirma que no coneixia aquesta normativa fins que va adonar-se que no podia portar a terme els dos càrrecs i que, efectivament, havia d’escollir: «En aquell moment em vaig sentir molt malament per haver d’escollir entre dues coses que podria fer simultàniament, però per desgràcia no és compatible jugar a Segona i paral·lelament entrenar un equip de categories inferiors que pertanyi a un altre club». «Per aquesta normativa he hagut de renunciar a jugar a Segona, un repte que em feia molta il·lusió i que l’afrontava com una gran oportunitat després del llarg període de recuperació de la lesió», afegeix la jugadora. Davant el dilema, Rabal ha escollit fer-se càrrec de l’equip femení de la Damm, fet que considera una oportunitat única: «Estic molt agraïda al club per haver-me vingut a buscar per entrenar a l’equip sense tenir gairebé experiència d’entrenadora, per a mi és un repte de futur que havia d’aprofitar si o sí». Però per fer-ho, ha hagut de sacrificar la seva carrera com a jugadora.

La tercera afectada per aquesta normativa és la jove jugadora del Levante Las Planas Judith Fernández (Mollet del Vallès, 1996). Amb només 20 anys, la direcció del Montcada i Reixach va contactar amb ella per incorporar-la al cos tècnic de l’equip sènior femení, de Primera Catalana, i també li va proposar formar part de l’equip coordinador del femení del club, ja que de cara als pròxims mesos tenia previst crear diferents equips de noies per potenciar el futbol femení. Fernández va acceptar aquesta oportunitat encantada: «Sempre  estic disposada a implicar-me a tot tipus de projectes que siguin per millorar el futbol femení, i la idea del Montcada em va agradar molt des del principi. Ho afrontava amb molta il·lusió». Va ser quan el club ja havia fet oficial la incorporació de Fernández via Twitter, quan la jugadora va conèixer la normativa, i va saber que no podria tenir dues fitxes a la vegada, que hauria d’escollir: «No tenia ni idea d’aquesta normativa, és tant absurd que ni penses que pugui haver-hi alguna trava a entrenar un equip dues categories inferior a la que jugues». «No té sentit que es digui que es vol promocionar el futbol femení quan després només et trobes traves, seria molt millor que donessin més facilitats a les noies que ens volem implicar al futbol des de diferents càrrecs», afegeix Fernández.

 


Foto: Pedro Salado (Futfem.cat)

Després de conèixer aquesta normativa, tant la jugadora com el cos tècnic del Levante Las Planas van intentar buscar solucions, tant a la Federació Catalana com a la Federació Espanyola, per intentar trobar una solució al problema. Les respostes però, han estat negatives, tal com explica la jugadora: «Tant la FCF com la RFEF es treuen responsabilitats de sobre i diuen que no hi ha res a fer. No donen informació útil i no he aclarit res». Més enllà de l’oportunitat que ha perdut ara de ser entrenadora d’un equip de Primera Catalana, aquesta normativa també canvia els plans de futur de Fernández, que estava disposada a incorporar-se laboralment al món del futbol quan acabés els seus estudis, però ara sap que ho tindrà molt difícil: «Ara sé que sent jugadora no podré implicar-me a en cap altre equip des de cap àmbit, i això em fa plantejar-me d’una altra manera el meu futur professional».

SITUACIONS NO EQUIPARABLES
Un altre aspecte polèmic d’aquest tema és la diferència entre sexes a l’hora de tractar els jugadors de professionals. És en aquest cas quan no és compatible tenir dues fitxes simultàniament. Tot i que aquesta normativa és igual per als dos sexes, està clar que no és equiparable la situació d’un jugador i una jugadora de Primera Divisió, tal com explica la igualadina: «No es pot equiparar la situació entre un noi i una noia de Primera o Segona. Una jugadora de Primera Divisió Femení no es pot ni equiparar a un Segona B Masculí». «A la fitxa diu que som professionals, però després ens tracten com a aficionades, sobretot a Segona», afegeix Cubí. Per tant, no sembla just que aquesta normativa s’hagi d’aplicar de la mateixa manera en el cas de les noies, quan la majoria d’elles no cobren per jugar a futbol, mentre que els nois sí que ho fan. D’aquesta manera les noies poden trobar una font d’ingressos en el futbol incorporant-se al cos tècnic d’algun equip, però la normativa no ho permet. «Les federacions es mouen molt per la implicació de les dones al món del futbol, tant en els cossos tècnics com en arbitratges, i després, a l’hora de la veritat, no et donen cap facilitat. No té cap sentit perquè la majoria de noies que s’interessen per formar-se en el món del futbol com a entrenadores o àrbitres ja tenen fitxa com a jugadores, i es troben amb aquesta limitació», conclou Cubí.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta