Més especials

Som-hi, que cap a Suècia falta gent!

Per segon any consecutiu el Luleå s'endú sis jugadores catalanes per combinar sistemes

Mats Nilsson

Per tots és sabut que el futbol femení europeu és molt diferent del que estem acostumats. Sobretot pel que fa a professionalitat, físic, ritme i sistema de joc. Doncs bé, sembla que el joc de possessió o posició -segons a quin entrenador preguntis- està de moda i el Luleå suec ha volgut sumar-se a aquest corrent sistemàtic sense oblidar-se del seu joc directe tan efectiu. Aquest canvi de mentalitat no ha estat casualitat, ja l'any passat «volien canviar la idea del club, aportar un punt més tècnic, diferenciar-se una mica de la resta del futbol suec». Així que amb l'ajuda d'un contacte que vivia a Catalunya i el preparador físic d'aleshores –ara entrenador- que era català, van pensar que la millor manera d'integrar aquesta concepció del joc, en el sistema físic i directe propi del país, era incorporant jugadores acostumades a jugar la pilota, a la combinació, a la tranquil·litat en la possessió.

És per això que van contactar amb Paula Canals, Yasmina Chamarro, Maria González, Alexandra Taberner, Joanna Vega, Sara Garcia i Yaiza Pérez. Jugadores de Segona Divisió i Preferent catalanes, perquè ajudessin al primer equip del Luleå en aquesta simbiosi futbolística. La temporada va resultar tan positiva que van guanyar la Lliga, aconseguint l'ascens a Primera Divisió que comparativament equivaldria a la Preferent catalana.

 

«M’agrada i és com una droga, t'hi vas acostumant, et va agradant»

Blai Rigau, entrenador del Luleå

Així que aquest any, el club no ha dubtat en repetir: «Vam baixar al febrer a veure 4 equips i després del partit vam parlar amb les jugadores que podien seguir un perfil que ens interessés» explica Blai Rigau, tècnic del Luleå que va marxar a Suècia per motius personals i hi va acabar trobant una grata sorpresa al món del futbol femení: «Anteriorment havia treballat en vòlei femení i sempre havia tingut un bon tracte amb tot l'esport femení. M'agrada i és com una droga, t'hi vas acostumant, et va agradant i ara em veig molt més en el futbol femení o l'esport femení que no pas el masculí» admet l'entrenador català resident a Suècia.

Les sis jugadores escollides aquest any han estat les repetidores Yasmina Chamarro, Maria 'Ibra' González, Alexandra Taberner i Sara Garcia; més les noves incorporacions de Janira Rodríguez (Pardinyes) i Noèlia Garcia (Igualada). «La Noèlia com a portera és una fera, és brutal. I la Janira ens dóna un punt de més velocitat i seguretat a la línia defensiva, té un cap molt fred, és ràpida i conseqüent, no se li escapen gaires contràries» descriu el seu nou entrenador, que té elogis per a totes.

Les quatre repetidores coincideixen en el motiu d'haver tornat aquest any, asseguren que va ser una d'aquelles «poques oportunitats que et dóna la vida, que es converteix en una experiència molt enriquidora per a créixer personal i futbolísticament». Yasmina Chamarro, a més, tenia un motiu extra per tornar: «Jo personalment he tornat pel fet que a Barcelona no estava jugant a futbol i realment necessitava tornar a veure'm amb les botes posades i dins el camp» reconeix l'exjugadora de l'Espanyol. La Janira havia viscut l'experiència en segona persona l'any passat a través de la seva companya del Pardinyes -Alexandra Taberner- i considera aquest viatge com «un regal».

La Noèlia, potser era la que menys informació tenia per prendre la decisió, però no s'ho va pensar gaire: «Des que em van trucar només van passar dos dies i ja estava fitxada, i al cap de dues setmanes ja em trobava entrenant a Suècia. Em van parlar molt bé d'això i són oportunitats que millor no pensar gaire, aprofitar-ho, i viure l'experiència que tindràs per sempre. Al cap i a la fi, a totes ens agrada el futbol i estar aquí és una manera diferent de viure-ho» resum la portera.

 

«Aquí t'has d'espavilar i si caus és perquè t'han fet falta de veritat»

Blai Rigau, entrenador del Luleå

I és que són tan diferents els dos jocs que, només mirant l'aspecte físic de les jugadores, el tècnic ha hagut de prendre mesures per evitar lesions a les nouvingudes: «Intento fer un tracte de prevenció de lesions, sobretot de genolls i turmells. I després, també hi ha zones adherides al joc suec com isquiotibials, bessons i abductors, ja que, en ser un futbol tan explosiu, les cames han d'estar preparades» descriu Rigau. El tècnic que també alerta que s'ha de tenir molta cura i evitar per tots els mitjans les lesions per causa d'entrades: «Aquí els àrbitres xiulen una desena part del que senyalarien allà» fet en el qual es planteja una situació curiosa per nosaltres: «Les jugadores catalanes intenten forçar la situació, aguanten la pilota forçant la falta. És una estratègia tàctica que es fa servir molt a casa nostra i el crit típic, aquí no funciona» explica divertit Rigau: «Aquí t'has d'espavilar i si caus és perquè t'han fet falta de veritat» argumenta l'entrenador.

La diferència entre el joc suec i el català és evident pe tècnic: «El futbol suec és molt vertical, molt ràpid, molt dur, molt fort i el català és molt més de toc, de si no surt aquesta, tirem enrere per poder tornar a provar progressar. I la combinació dels dos és brutal» exclama el tècnic que resumeix el seu nou sistema: «La nostra idea és imposar un joc més tècnic, però amb la mateixa exigència física que el futbol suec et determina i ho estem treballant».

Rigau també explica un aspecte que el va cridar l'atenció: «La formació a Suècia té una curiositat, entrenen amb la idea de possessió, però de cara el partit canvien completament el sistema i diuen: 'pilotes amunt'. Per tant entrenen una cosa i juguen una altra, jo no ho entenc, nosaltres entrenem una cosa i intentem jugar aquesta cosa» afirma el dirigent català que creu que les seves jugadores veuen positivament les incorporacions i el canvi de joc: «A tothom li agrada aquest sistema de joc, més tècnic, més de control de possessió. És inherent, ningú hi està en contra, tothom vol millorar aquest aspecte en el seu joc. I amb aquests reforços s'aconsegueix molt més, perquè tu pots estar combregant amb la idea de possessió, però si només tens un equip de jugadores sueques que no ha treballat des de les fases inicials aquest concepte, costa» raona Rigau.

A més, l'entrenador, parlant sobre el sistema de joc posicional, comenta que les rivals «sempre fan servir el 4-4-2», un sistema típicament més defensiu i de contraatacs, com el futbol suec. I afegeix: «El trobo molt efectiu. Però jo venint d'on vinc m'agraden més el 4-2-3-1 o el 4-3-3 –més combinatiu-» argumenta l'entrenador que creu que les rivals veuen en el seu equip «un repte, un valor afegit, aconseguir batre l'equip que té les jugadores catalanes pot ser una motivació extra per elles».

 

«Hem notat un gran canvi respecte a l'any passat»

Yasmina Chamarro, jugadora del Luleå

Les jugadores que ja hi van ser l'any passat han trobat una diferència força gran entre una categoria i una altra: «Hem notat un gran canvi respecte a l'any passat. Continua sent molt físic, però no tan directe. En aquesta Lliga ens hem trobat equips que toquen la pilota, que tàcticament estan molt ben col·locades i també jugadores tècniques, cosa que la temporada passada era molt difícil de veure» analitza Chamarro recolzada per Sara Garcia: «Els equips ja no fan un joc tan directe i s'assembla molt més al joc espanyol, tot i que les jugadores segueixen sent ràpides i contundents durant tot el partit. També hi ha molt més ritme, no et pots adormir amb la pilota als peus en cap moment del partit» afegeix la seva companya.

També totes 4 coincideixen que l'objectiu principal d'aquesta temporada és «mantenir la categoria». «Suposa molt esforç estar on estem. Està clar que lluitarem cada partit per guanyar i estar el més amunt possible i, si es donés el cas, que poguéssim tornar a guanyar, seria una satisfacció enorme» admet 'Ibra' que pensa igual que l'Alexandra: «Res és impossible. Jo crec que una temporada bona farem, hi ha molta diferència de l'any passat i es nota que hi ha equips amb molta experiència en aquesta categoria, tot i així, intentarem quedar el millor possible» afegeix la jugadora del Pardinyes que comptant amb la Lliga que va guanyar l'any passat i la que ha aconseguit amb el club lleidatà, ja en porta dues consecutives.

En aquest sentit, les opinions de les sis catalanes són força semblants, però hi ha una cosa per la qual no es posen totes d'acord i és sobre la imposició en un futur del futbol de toc a la resta d'Europa: «A poc a poc el joc de toc i més tècnic es va expandint per aquests països, el fet que a Espanya no tinguem aquestes condicions i no puguem viure del futbol, fa que moltes jugadores hagin de marxar i gràcies a això s'està donant a conèixer aquest tipus de joc més combinatiu. Estic segura que en un futur s'acabarà imposant» opina Janira. També pensa així Chamarro: «De mica en mica sí que s'acabarà imposant, ja que també s'està treballant molt i conjuntament amb el joc físic que predomina aquí pot ser la combinació perfecta», la Sara és de la mateixa opinió: «També penso que s'acabarà imposant, aquest any ja ho estem començant a notar a una Lliga superior».

 

«Cada cop hi ha més equips femenins arreu del món que estan disposats a acollir noies d'altres països»

jugadores del Luleå

Per contra, l'Alexandra pensa diferent: «Cada equip i cada país té la seva forma de jugar, per molt que ara nosaltres portem la possessió de pilota i el joc més combinatiu, no vol dir que després continuïn amb aquest estil, sí que jugaran més al toc però sempre dins del joc directe» raona la lleidatana. I 'Ibra' tampoc pensa en aquesta imposició en un futur: «Tot canvi suposa un esforç, per això no ho crec, perquè a cada lloc es juga diferent i cada lloc té les seves peculiaritats que fan que sigui diferent» sentencia la migcampista.

El que totes tenen clar és que «encara que pugui semblar una bogeria agafar les maletes i marxar a jugar a futbol» aquesta experiència pot ser única a la vida i recomanen a totes les jugadores «que no s'ho pensin dos cops, amb aquesta edat s'ha de viure experiències i provar coses noves. Sempre hi ha a temps de tornar a casa». «Si arriba l'oportunitat que no la desaprofitin, i si no arriba mai, que la busquin. Cada cop hi ha més equips femenins arreu del món que estan disposats a acollir noies d'altres països!», afegeixen esperançades.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta