Més especials

"Això no és un joc, aquí es va a competir i a guanyar"

Els entrenadors sovint obliden la seva responsabilitat com a educadors. El cas de María Braco encén tots els debats

Futfem.cat | Pedro Salado

Cada any creix a Catalunya el nombre de llicències de futbolistes dones. Veure nenes jugant a futbol és cada cop un escenari més normalitzat als camps de futbol del nostre territori, però hi ha altres aspectes que encara no han evolucionat al mateix ritme. El futbol, com esport, implica molt més que la transmissió de coneixements tècnics sobre com fer una passada o executar llançaments a porteria. I més encara si parlem de futbol base, dels milers de nens i nenes que cada setmana entrenen i juguen a l'equip del seu barri.
Una carta publicada a Noticias de Navarra denunciant la manca de valors dels seleccionadors sub-16 i sub-18 ha obert el debat a tots els estaments del futbol. La carta, escrita per María Braco, jugadora de la selecció sub-18, recull els missatges que transmet Martín José Salazar, seleccionador sub-18, a les seves jugadores, expressions com: "Que no us enganyin, al futbol no hi ha valors", "l'esportivitat és guanyar", o l'encara més greu: "Si una jugadora de l'equip contrari es lesiona i llenceu la pilota fora, us asseuré a la banqueta".

Davant aquestes gravíssimes acusacions, Santiago Peña, Secretari General de la Federació Navarresa de Futbol, defuig responsabilitats: "La Federació Navarresa va donar, en el seu dia, total confiança al cos tècnic que tenim ara i mai ha entrat, ni entrarà, a valorar aquests aspectes que concerneixen només al cos tècnic. No tenim res a dir". La Federació Navarresa, els seleccionadors i Peña tenen molt clar l'objectiu de les seleccions de base del seu territori: "Això no és un viatge d'estudis, com ella compara a la seva carta. Això és un Campionat Nacional al que van les millors jugadores. Això no és un joc, és un campionat i es va a competir i a guanyar". Un discurs que no comparteix Natalia Arroyo, seleccionadora absoluta i sub-16 catalana, que assegura que no tot s'hi val per guanyar: "Hi ha un gran objectiu esportiu que no es pot obviar, la competició, però no a qualsevol preu. Entre altres coses, ha de ser una experiència que li sumi una sèrie de valors a la jugadora". En el mateix sentit es pronuncia Natalia Astrain, navarresa i exentrenadora del Levante Las Planas, entre d'altres: "Mai defensaria l'actitud de què tot val per guanyar, encara que sigui la final més important. Es perd el perfil educador, un entrenador no és només entrenador, és sobretot un educador". Astrain va ser la seleccionadora navarresa de diverses categories entre el 1997 i el 2002: "Quan jo era seleccionadora aquest no era el missatge. Vas a guanyar, però crec que no a qualsevol preu. M'ha tocat perdre algun partit per pensar d'aquesta manera, però no em penedeixo de res".

ES PODRIA DONAR UN CAS AIXÍ A CATALUNYA?
Natalia Arroyo té clara la resposta: "En cap cas. La Federació Catalana marca la línia a seguir i que alguna cosa així succeís a les nostres seleccions és impensable". La comunicació constant entre Federació, tècnics i jugadores és fonamental per detectar problemes i mantenir un criteri unificat, com explica Albert Montull, representant de Futbol Femení de la FCF: "El cos tècnic està en contacte amb nosaltres contínuament. Però no només ells, també parlem molt amb les jugadores i, fins i tot alguna vegada, he pogut entrar de manera informal a les xerrades tècniques dels entrenadors i he vist en primera persona el missatge que es transmet a les noies". Un control ferm que la FCF està duent a terme professionalitzant cada cop més les seves seleccions: "Fem un tractament cinc estrelles. Tenen un seguiment exhaustiu i un gran equip treballant per elles. Volem donar el tractament més professional possible", explica Montull. A la plana esportiva, les seleccions també es regeixen per aquesta professionalització, entesa en el sentit de responsabilitat de les jugadores, no com un aspecte merament competitiu. És per això que la selecció catalana segueix un règim intern molt estricte que és fonamental en opinió de Natalia Arroyo: "Tenim un règim intern que totes les jugadores s'han de llegir el primer dia i que seguim tant les jugadores com la resta del cos tècnic. Una concentració no són només dos partits, implica una concentració de vàries hores amb una manera de fer i un esperit d'entendre, amb tota la professionalitat del món, el què implica ser futbolista i això passa per ser educat a l'hotel, per conviure en grup, acollir-te a unes normes... Elles sempre van en grup, equipades, estem pendents de si fan soroll, de si arrosseguen la cadira... Pot semblar excessiu des de fora, però entenem que ha de ser així".
La formació de les noies i el respecte cap a les normes passa per davant de qualsevol mèrit esportiu a les seleccions catalanes. Una afirmació que Natalia Arroyo ja ha portat a terme: "Algun cop s'ha hagut de prendre decisions radicals que xoquen amb l'objectiu esportiu perquè considerem que han de respectar unes normes i hi ha coses que no es poden tolerar". Igual de rígida es mostra la FCF davant la possibilitat de trobar un cas com el què denuncia María Braco a Navarra: "Si passés això amb algun entrenador nostre primer s'hauria d'analitzar, però no seria el perfil de seleccionador que volem, no ens interessa aquest tipus de discurs", assegura Albert Montull.

PASSIVITAT DE LA DELEGACIÓ FORAL
A la carta publicada, María Braco també explica com el seleccionador sub-16 de la selecció navarresa va fer jugar tot el partit amb la mà trencada a una de les seves jugadores, tot i que ella va demanar el canvi. En acabar el partit, Braco assegura que cap dels 14 membres desplaçats amb l'expedició fins a Madrid es va oferir a acompanyar la jugadora a l'hospital en un primer moment. Fets que nega la Federació Navarresa: "Desmenteixo absolutament el que diu la carta. La jugadora va preferir que l'acompanyés la coordinadora, que és exjugadora de la selecció. En cap moment va estar sola", explica Santiago Peña. El Secretari General de la Federació Navarresa també assegura que les 14 persones que es van desplaçar a Madrid amb les seleccions són les que determina la RFEF: "Són Campionats Nacionals, l'organització la marca la Federació Espanyola i hi van les persones que hi han d'anar, fem el mateix que fan tota la resta de federacions territorials". Un fet que es contradiu amb el què explica Albert Montull, que assegura que amb Catalunya només viatja un directiu: "Sóc l'únic que viatja. Com a responsable del futbol femení hi vaig només jo i, en tot cas, pot venir també el President". El gruix de les delegacions catalanes que es desplacen amb l'equip el compon el cos tècnic i mèdic de la Federació: fisioterapeutes, entrenadors, delegats... Personal amb tasques molt concretes com explica Montull: "Tothom que ve té una funció assignada, no hi ha ningú que vingui a no fer res".

ASTRAIN: "NECESSITEM JUGADORES AIXÍ DE VALENTES"
La valentia de María Braco que, tot i la seva joventut, s'ha atrevit a denunciar unes pràctiques tant greus com les que explica a la seva carta, ja té represàlies. Habitual a les convocatòries amb la sub-18, María figurava a la pre-selecció de Salazar per jugar la Segona Fase dels Campionats Autonòmics que es disputen del 5 al 7 de febrer, però el seu nom va desaparèixer de la llista un cop publicada la carta. Un fet que no és d'estranyar tenint en compte que el Secretari General de la Federació Navarresa ja havia deixat la porta oberta a la jugadora: "María sap que qualsevol jugadora que, en un moment determinat, no estigui d'acord amb el plantejament que es fa, pot no anar a la selecció, és una decisió lliure". Natalia Astrain reconeix que el de Braco no és l'únic cas a Navarra: "Hi ha més queixes, però poques s'atreveixen a parlar per por a no tornar a anar convocades. S'està carregant la seva carrera a nivell esportiu, però ha sigut molt valenta". Per Astrain, María Braco és l'exemple que moltes haurien de seguir: "Necessitem jugadores així de valentes. Tant de bo hi hagués més jugadores que s'atrevissin a denunciar les coses, tot canviaria cap a millor".
L'entrenadora navarresa recorda la seva època de futbolista i no entén que no s'hagi evolucionat en tot aquest temps: "És molt trist que encara continuïn passant aquestes coses. A la nostra època vèiem algunes carències i pensàvem que, amb el temps, el futbol femení evolucionaria, però quan veus aquesta carta t'adones que continuem amb els mateixos problemes que existien".

Aquesta és, íntegra, la carta de María Braco, publicada a Noticias de Navarra:

¿DEPORTE?, por María Braco Arguibide.
Paracuellos del Jarama (Madrid), 20 de diciembre de 2014. Campeonato nacional de selecciones autonómicas sub-16 y sub-18 de fútbol femenino ¡Sí, fútbol femenino que, como Teruel, también existe! Minuto 25 del partido sub-16 entre Navarra y Galicia. Una de las jugadoras forales se da un encontronazo con una adversaria. Resultado: rotura del quinto hueso de la mano izquierda. La jugadora pide el cambio al notar el dolor. El entrenador la ignora.
Quizás el seleccionador de la sub-16 se había empapado de la filosofía de Martín José Salazar, entrenador de mi equipo, la sub-18, que nos ha dejado perlas imborrables de ética deportiva como éstas: "Que no os engañen, en el fútbol no hay valores"; "la deportividad es ganar"; "si una jugadora del equipo contrario se lesiona y echáis el balón fuera, os sentaréis en el banquillo". Magníficas enseñanzas de este autotitulado técnico educador para unas chicas menores de edad que acuden a la selección ilusionadas por defender los colores de su tierra y por escalar un peldaño más en el difícil mundo del fútbol femenino. Un seleccionador que ha confeccionado el equipo sin ni siquiera habernos visto jugar en nuestros clubes.
Volviendo al partido, hubo que esperar a que se acabase la primera parte para que ¡los árbitros! se interesasen por la jugadora lesionada y reclamasen la presencia de la fisioterapeuta navarra. Una vez confirmado que la jugadora estaba lesionada, había que trasladarla en ambulancia al hospital, y al tratarse de una menor de edad la normativa exige que vaya acompañada de un adulto. Y aquí surgió un nuevo problema: nadie de los 14 directivos y miembros del cuerpo técnico de la Federación Navarra de Fútbol presentes en el campo se ofreció a subir a la ambulancia. Tuvieron que ser los padres de las demás futbolistas (los de la jugadora lesionada no se encontraban allí) los que diesen un paso adelante. Y solo entonces la coordinadora de las selecciones sub-16 y sub-18 se montó finalmente en el vehículo.
Catorce personas de la federación viajaron con las 36 jugadoras a Madrid. Ni Osasuna viaja tan acompañado. Catorce personas durante los dos días de concentración y para la disputa de cuatro partidos. Catorce personas alojadas en nuestro hotel con las que apenas tuvimos trato; muchas de ellas ni se dirigieron a nosotras, ni se interesaron por cómo estábamos. ¿Realmente hacía falta tanta gente, y más todavía en estos tiempos de crisis y escasez? En mi viaje de estudios, 3 adultos nos acompañaron a 86 estudiantes, por Italia, durante siete días, y me sentí más acompañada. En Madrid eran 14 para 36 jugadoras, y cuando se les necesitó de verdad hubo que esperar 20 minutos a que se dignasen a subir a la ambulancia.
Probablemente esta carta me cueste no volver a la selección, pero para mí es más importante dar a conocer lo que creo que se está haciendo mal. Entiendo que a ciertos niveles, el fútbol es un negocio, pero en estas categorías el fútbol tiene que ser lo que es, un deporte. Y debería estar en manos de personas que lo entiendan como tal y que nos enseñen a disfrutarlo y a mejorar, siempre con el objetivo de ganar pero no a cualquier precio.

 

Notícies relacionades

Comenta