Més especials

Dinamarca també es reivindica

La selecció de Line Røddik ha estat l'última a aconseguir una millora salarial buscant la igualtat respecte a l'equip masculí

UEFA

Les desigualtats entre futbol femení i masculí són un tema més que recurrent per a tots els aficionats a l'esport rei. Des de les condicions de joc, els terrenys, els horaris, els materials o el reconeixement mediàtic, no és notícia el fet que la majoria de vegades elles estan en pitjors condicions que ells. Aquesta desigualtat també es veu reflectida en les remuneracions econòmiques que reben les jugadores en la majoria d'equips o seleccions comparant-se amb els seus homòlegs masculins. Tot i això, durant els darrers anys, alguns equips femenins han decidit rebel·lar-se contra aquesta situació i reclamar que s'equiparin les situacions.

Aquest tipus de reivindicacions van tenir una data clara d'inici: el març del 2016. Cinc jugadores de la selecció dels Estats Units van decidir presentar una demanda federal per queixar-se del seu sou, que equivalia a només el 40% del masculí. Elles, Hope Solo, Alex Morgan, Carli Lloyd, Becky Sauerbrunn i Megan Rapinoe, van ser les que van signar aquesta demanda, on, a banda de reclamar igualtat salarial, al·legaven que els resultats de la selecció femenina, amb tres Mundials i quatre medalles d'or als Jocs Olímpics, eren molt millors que els de la masculina, que té un paper més aviat discret. Després d'un mes de batalles legals, el Senat va obligar la Federació dels Estats Units a igualar el sou de les seleccions masculines i femenines. Amb aquesta resolució, el combinat americà va esdevenir pioner en aquest tipus de reivindicacions, i va servir d'exemple per a altres equips.

Un altre cas recent va ser el passat mes d'octubre, quan la selecció Noruega va veure com gairebé es duplicava el seu sou a l'hora d'equiparar-lo amb el de la selecció masculina. En aquest cas, després de la lluita de les jugadores, va ser l'equip de nois qui va acceptar cedir part del seu sou a activitats comercials, en benefici del salari de les noies. D'aquesta manera, el pressupost de les nòmines de les jugadores passa de ser 3'1 milions de corones a 6 milions, el que equival a 639.300 euros. Per tant, la igualtat es va poder assolir d'una banda gràcies a l'acord entre la Federació de Futbol Noruega i el Sindicat, i d'altra banda, per al gest de l'equip masculí, que va renunciar a una part del seu sou en benefici de les noies.

EL CAS MÉS RECENT: DINAMARCA
L'última mostra d'aquestes accions per part d'equips femenins ha estat la de la selecció danesa de futbol, amb la blaugrana Line Røddik a les seves files, quan el passat 20 d'octubre va plantar-se i no va jugar el partit que l'enfrontava a Suècia a les rondes de classificació del Mundial de França del 2019. Era la segona vegada que l'equip es plantava abans de jugar un partit: la primera, va ser el passat 15 de setembre, quan les jugadores van decidir no saltar a la gespa per disputar un amistós contra els Països Baixos. Aquesta vegada, l'acció no va tenir gairebé repercussió mediàtica, ja que es tractava d'un partit no oficial. Però en el cas del matx contra Suècia, la UEFA no va passar per alt l'acció, de manera que el combinat danès va rebre una sanció. El màxim organisme del futbol europeu va considerar que l'equip s'havia saltat el reglament de la DBU (Danish Football Association) i que s'havia de sancionar. L'òrgan encarregat de fer-ho, el CEDB (Ethics and Disciplinary Body) de la UEFA va resoldre que l'equip perdia el partit per 3-0 sense jugar-lo, ja que es tractava de competició oficial. A més, obligava a la DBU a pagar una multa de 20.000 i l'equip quedava en vigilància durant els pròxims quatre anys, de manera que si es torna a repetir una acció semblant, serà desqualificada automàticament de la UEFA.

Poc després però, va ser la DBU qui es va pronunciar, afirmant que el conflicte s'havia resolt i que la sintonia entre jugadores i Federació era del tot positiva. Ho va fer a través d'un vídeo publicat a Youtube, on Mads Øland, director de l'associació de jugadors de futbol danesa, explicava el nou tracte que tindrien les jugadores durant els pròxims anys, fruit de les seves accions per reclamar igualtat. Sense donar dades exactes, Øland afirma que la Federació ha pogut negociar amb les jugadores i han aconseguit arribar a un acord després d'un llarg procés. En ell, s'hi contempla una millor retribució econòmica mensual així com complements salarials nous. Amb aquesta millora econòmica substancial, la DBU pretén que les noies tinguin un tracte més professional quan juguen a la selecció, que puguin dedicar-se al complet sense haver-ho de compaginar amb altres feines i que això es vegi reflectit en els resultats futbolístics. Per últim, Øland també ha destacat l'actitud activa i conciliadora del conjunt de les jugadores, el que assegura que ha facilitat molt l'acord tot i que el procés ha estat llarg. Per tant, sembla que almenys per als pròxims 4 anys, la selecció danesa es troba en unes condicions salarials amb les quals estan d'acord.

Cal destacar també, que com en el cas de Noruega, a Dinamarca l'equip masculí també va renunciar a una part del seu salari en benefici de les noies. Al saber de les accions que estaven portant a terme, el combinat d'homes va fer saber a la Federació de Futbol Danesa aquesta intenció i d'aquesta manera facilitar les coses, ja que, amb aquest gest de l'equip masculí, la DBU no podia negar-se a fer-ho per qüestions econòmiques. Ara, però, després d'aquest acord, no ha sortit a la llum les xifres exactes del salari d'homes i dones.

LA SITUACIÓ A ESPANYA
Tot i que encara no hi ha hagut cap reivindicació d'aquestes dimensions, Espanya tampoc ha quedat exempta de la desigualtat entre homes i dones en els salaris al futbol. El darrer cas més mediàtic en aquest àmbit es va produir el juny de l'any passat, quan l'Atlético de Madrid va guanyar la Lliga. Aleshores, es va donar a conèixer que el plus econòmic que guanyarien les jugadores per haver aconseguit el màxim títol estatal seria de 1.352,28 euros, el que suposava 54 euros per cada jugadora de la plantilla. Una xifra ridícula comparant-la als 300.000 euros que va guanyar cada jugador del Real Madrid per guanyar el mateix campionat la passada temporada.

Encara que estiguin arribant les primeres reivindicacions en l'àmbit europeu, després del gran primer pas de la selecció nord-americana, no sembla que la igualtat salarial hagi d'arribar a curt termini. Encara avui la majoria de jugadores de Primera Divisió han de compaginar la seva carrera futbolística, remunerada amb un salari gairebé irrisori, amb altres feines. Sembla que durant el darrer any ha despertat a Europa i al món una nova lluita al futbol femení. Veurem si acaba arribant a Espanya i com ho fa.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta