Més especials

Elba Vergés: «Porto la vida que somnien les nenes que comencen a jugar»

La jugadora catalana explica la seva experiència a la màxima categoria francesa amb el Soyaux Charente

Miguel López Mallach (Futfem.cat)

Text: Maria Sabaté. Correcció: Helena Vílchez

Nadal és sinònim de família i amics. Moltes jugadores que estan actualment a l'estranger aprofiten aquesta època de l'any per tornar a casa i estar amb els seus. Aquest és el cas d'Elba Vergés, jugadora catalana que ha fet les maletes aquesta temporada per anar a la Lliga francesa per jugar a l'ASJ Soyaux Charente. Aquesta jove jugadora de 22 anys provinent de Sant Just Desvern va prendre la complicada decisió de marxar lluny de casa per jugar a futbol l'any passat. Aprofitem que està a Barcelona per poder xerrar una estona amb ella. Ens rep a una cafeteria de la ciutat, tranquil·la i amb un tímid somriure.

Bon dia Elba, com estàs?
Molt bé, sempre és agradable tornar a casa i més amb el caliu que dóna el Nadal.

Però ara casa teva ha canviat, en quin moment decideixes que el teu lloc no és Barcelona?
Sempre he tingut la inquietud de marxar de casa per jugar a futbol. Ja que el futbol em dóna l'oportunitat de conèixer nous països i noves lligues, quan em va arribar aquesta proposta no m'ho vaig pensar dues vegades. Aquí puc viure del futbol i és el que feia temps que buscava.

Ara ets professional, com canvia la teva vida des que et dediques únicament al futbol?
D'entrada el que he notat més ha estat el volum d'entrenaments: l'any passat amb l'Espanyol entrenava quatre cops per setmana, i aquest any a l'ASJ Soyaux estic fent vuit sessions, el doble. Hi ha tres dies que fem doble sessió, entrenem al matí i a la tarda: normalment als matins fem entrenaments més tècnics, però també hi ha un dia que anem al gimnàs a treballar força física, igual que també ens centrem en la prevenció de lesions. A la tarda les sessions van lligades als conceptes que posarem en pràctica el cap de setmana. Porto una vida molt tranquil·la que es basa a entrenar i descansar, no té gaire misteri [riu]. És una vida que moltes jugadores voldrien tenir, i la vida que somien moltes nenes que comencen a jugar.

Com va ser l'arribada a França?
Vaig tenir una mica de sort perquè ja havia tingut contacte previ amb l'entrenador, que em va facilitar una mica l'arribada i el primer contacte amb tothom. Després vaig estar vivint amb una dona que treballa al club mentre no trobava pis, amb una altra noia nova de l'equip que estava en la mateixa situació que jo. Això em va permetre tenir una persona amb qui anar des d'un principi. L'arribada va ser més difícil que si hagués anat a qualsevol altre club d'Espanya, però ja jugava amb això, era un repte que tenia i ja sabia a què m'enfrontava. Ara estic contenta, moltes companyes han fet l'esforç per parlar-me, per saber d'on vinc, etc. i això ha alleugerat el procés d'adaptació.

Ets l'única jugadora internacional al teu equip? Com et van rebre les companyes?
Fins al moment havia estat l'única jugadora internacional, però ara l'equip ha fitxat una jugadora dels Estats Units. Les companyes em van rebre molt bé. Al principi els feia molta gràcia que fos catalana i parlés una altra llengua, i feien molta broma amb això.

 


Foto: Miguel López Mallach (Futfem.cat)

I el francès, com el portes?
Bé. Tenia la sort que ja venia amb una base prèvia i la millor manera d'aprendre és vivint 24 hores amb gent que només parla francès i que t'obliga a pensar i a fer totes les coses de la vida diària en francès. He notat una millora de quan vaig arribar així que puc dir que puc portar una conversa fluida en aquesta llengua. M'he hagut d'espavilar en situacions quotidianes com trucar perquè arreglin una persiana, o que m'instal·lin el wifi al pis.

Parla'ns una mica del teu equip, com aneu ara a la Lliga?
L'ASJ Soyaux-Charente és un equip molt familiar. És un equip exclusivament femení i té molt suport per part de la comunitat, hi ha molts voluntaris i gent bolcada en el club. Actualment anem sisenes. Vam tenir un inici de temporada molt bo, empatant contra el PSG i arribant al partit contra l'Olympique Lyonnais a 4 punts del primer classificat... vam estar unes setmanes en zona Champions!

Quines són les principals diferències entre el futbol francès i el català? Quin estil prefereixes com a jugadora?
El futbol francès és un futbol més físic, mes de contacte. I en part és perquè les arbitres deixen jugar més que a Espanya. Quan vaig arribar em semblava excessiu, però al cap del temps m'he adonat que aquest és el millor joc. Per endur-te la pilota has de lluitar per ella, no et val caure a terra i esperar que xiulin falta. I aquest crec que és un punt a millorar a la nostra Lliga. Quant a quin estil m'agrada més... Tot depèn de l'equip on juguis, per tant només puc dir que si, m'agrada el futbol del meu equip.

Abans de marxar has estat a bastants equips referents a Catalunya, com l'Espanyol, el Levante Las Planas o el Barça. Veus que les coses funcionen diferent a França en comparació amb Catalunya?
França pel que he pogut veure i intuir és una federació que fa bastants anys que dóna suport als equips femenins econòmicament, però no tenen una estructura que permeti progressar. A Catalunya s'ha implementat el programa Orgullosa que ha permès crear aquesta estructura i establir objectius. La federació no només dóna suport als equips amb diners, sinó també a través dels mitjans, televisió, actes, etc. És un procés llarg, a poc a poc veiem que les coses van millorant i això dóna esperança.

De cara la temporada que ve, que sona més, Soyaux o Catalunya?
Per l'any que ve encara queda molta Lliga [riu]. Encara és massa aviat per decidir, però passi el que passi, aquest any està sent un any en què estic aprenent moltíssim, i encara em queda molt al davant. Venir aquí ha estat una decisió molt encertada per la meva carrera professional que em permet avançar i mirar cap endavant amb molt optimisme.

 


Foto: Miguel López Mallach (Futfem.cat)

Com a experiència general, recomanaries marxar? Què diries a una jugadora que vol prendre aquesta decisió?
Sí que recomano marxar, de fet ho recomano molt. Però s'ha de tenir present que és un procés difícil, més del que ens imaginem d'entrada. Costa començar una vida de zero, fer-te una nova zona de confort, i més si és un país estranger amb un idioma i costums diferents. Però res ha d'impedir ampliar horitzons, perquè sempre t'enduràs una experiència nova plena d'aprenentatges. Has de marxar sabent que els primers 3-4 mesos seran durs, amb moments que voldràs abandonar, però en aquests moments és just quan has de pensar en tot l'esforç, temps i sacrifici que has posat per arribar fins aquí. Al final tot acaba compensant i acaben sortint els fruits.

Que és el que has trobat més difícil d'aquest procés?
Estar lluny del meu cercle, està clar. Sóc molt de família, i el fet de trobar-me completament sola se'm fa molt complicat. Sort que l'entrenador entén la meva situació i a vegades em deixa poder tornar a casa algun dia abans. Amb això he tingut molta sort, està molt pendent que mentalment i anímicament estem bé. Hi ha pocs entrenadors que tenen cura d'això, i per les jugadores és quasi tan necessari com estar bé físicament.

Segur que has trobat a faltar coses d'aquí. Què trobes més a faltar de Catalunya?
Poder entendre i que m'entenguin. Cada cop que he de trucar per telèfon per qualsevol cosa, sigui del pis, de paperassa... se'm fa un món només de pensar-ho. Quina agonia...

I el menjar que tal?
Bé, als supermercats hi ha de tot, així que em cuino el que sempre he menjat. Però el que sí que trobo molt a faltar, és anar a un restaurant i tenir el pa, l'oli i la sal a taula per poder anant picant abans que em portin el menjar. Aquí només hi ha sal i pebre... Aquests francesos no en saben... [riu].

Aquests dies has tornat per celebrar les festes amb la família, però també tenies una cita important amb la selecció catalana, com et sents jugant amb aquest escut?
Jugar amb l'escut de la selecció és un dels moments més macos que em pot haver regalat el futbol. És tot un honor que comptin amb per representar Catalunya. Jugar aquest partit em posa la pell de gallina.

Que opines del rival que ha tocat aquest any? Et sembla un rival atractiu que ajudarà a la difusió del 'futfem'?
Suposo que molta gent esperava una selecció d'un país i no d'una altra comunitat autònoma, però estic segura que la Federació Catalana ha fet tot el possible per trobar-ne. Ha estat un partit bonic i pels moments que s'estan vivint a Catalunya, poc hauria d'importar el rival per veure el partit a la televisió. Tenia moltes ganes de jugar-lo i al cap i a la fi, el que importa és per qui jugues, i no contra qui.

Com has vist la selecció aquest any? Quin creus que ha estat el teu rol dins l'equip?
A Catalunya es veu que hi ha bones jugadores i hi ha recursos per portar jugadores importants. Sempre és important donar l'oportunitat a jugadores que no tenen el costum de ser seleccionades. Aquest any he adoptat un rol de més veterania, ja que hi havia una plantilla bastant jove, tot i que també hi havia altres jugadores que també fa més temps que vénen.

Com vas veure Navarra a l'enfrontament?
És un rival que en principi quan es va presentar no va causar gran impacte, però després ha resultat donar la talla i fins i tot complicar-nos el partit encaixant el primer gol i obligant-nos a remuntar. Tenen jugadores de molt bon nivell.

Futbolísticament com et sents ara mateix?
Molt bé. A França he guanyat físicament i veig que la Lliga exigeix més intensitat. Crec que estic en un dels millors moments de la meva carrera.

 

Notícies relacionades

Comenta