Més especials

Esport i maternitat, una combinació impossible?

Les dificultats que ha d'encarar una esportista per ser mare i continuar en actiu porten moltes dones a renunciar al seu somni

US Soccer

El món de l'esport mou masses i diners arreu del món. Des de ben petits, els nens i nenes que lluiten per convertir-se en esportistes d'elit són conscients del que signifiquen les paraules, entrenament, perseverança i sacrifici. Un treball dur que té el seu retorn quan 10 o 15 anys després assaboreixen l'èxit en primera persona, convertint-se en campions o disputant trofeus importants. No obstant això, en aquests moments, els entrenaments, la perseverança i els sacrificis continuen, no abandonen mai la vida de l'esportista. En el cas de les dones, però, hi ha un sacrifici encara més important: la renúncia a formar una família.

Maternitat i esport és un binomi que avui en dia encara és tabú i per molts incomprensible. Un sacrifici que només afecta les dones, ja que hi ha molts esportistes que es troben competint professionalment i que combinen la paternitat amb la seva professió. Clar que els 9 mesos de gestació i la recuperació postpart no la pateixen, però tot i això, no renuncien a la seva feina ni demanen la baixa per cuidar de la mare i de la criatura.

 


Foto: US Soccer

Fixem-nos en els primers equips, masculí i femení, del Barça de futbol. Mentre que al vestuari de Valverde segurament els nens petits, les guarderies o els primers passos que fan les criatures deuen ser un dels temes estrella, al vestuari de les noies, aquesta conversa deu tenir lloc en un 1%, i si hi és, és perquè algun familiar deu estar en cinta i no pas cap jugadora.

CASOS EXCEPCIONALS
Tot i això, hi ha esportistes que desafien el ritme de competició i decideixen ser mares quan encara tenen anys esportivament bons al davant. És el cas per exemple de la tenista Serena Williams, que el setembre del 2017 va donar a llum a la seva primera filla i que el 30 de desembre del mateix any va tornar a competir al torneig d'exhibició d'Abu Dhabi.

Aquest no és l'únic exemple, la piragüista Maialen Chourraut va agafar el calendari olímpic i va fer càlculs per ser mare. Així doncs, va tenir la seva filla just després de disputar els Jocs Olímpics de Londres 2012 i així retornar en plena forma per les Olimpíades de Rio del 2016, lloc on es va coronar amb la medalla d'or en la seva categoria. Al·lucinant, oi? Una dona que ha estat mare retorna a la competició i ho fa per la porta gran, assolint el millor registre de la seva carrera.

 

I és que un embaràs no implica forçosament que un esportista no pugui retornar a la competició al millor nivell. Al contrari, en alguns casos, els canvis fisiològics que s'experimenten durant l'embaràs i continuar realitzant una activitat física, sempre adequada als mesos de gestació, pot afavorir una bona tornada a l'esport i que s'aconsegueixin resultats que no s'havien aconseguit abans.

El cas de Chourraut n'és un exemple, com també ho és el de l'atleta britànica Jessica Ennis-Hill que un any i escaig després d'haver donat a llum al seu fill va guanyar l'or en heptatló als Mundials de Pequín.

COM I QUAN? LA IMPORTÀNCIA DE PLANIFICAR
Les esportistes que volen ser mares durant la seva carrera estan obligades a planificar-ho tot. Primer, en quin moment es poden quedar embarassades perquè això no afecti les grans competicions que disputen (Jocs Olímpics, Mundials, etc). En segon lloc i més important, s'ha de planificar quina quantitat d'exercici físic realitzaran durant els mesos d'embaràs per no perdre la forma.

Mèdicament està demostrat que realitzar exercici físic durant els mesos d'embaràs és bo per la mare i el fetus. A més a més, tal com destacada la doctora Teresa Pomés, metgessa de medicina de l'Educació Esportiva i Esport i ubicada al CAR de Sant Cugat, «si una persona està acostumada a fer una activitat física elevada, pot continuar fent exercici durant l'embaràs perquè el seu cos està adaptat». En aquest cas, ser esportistes d'elit i estar acostumades a una rutina d'entrenament juga al seu favor, ja que poden continuar treballant la condició física durant els mesos de gestació.

 

Les activitats recomanades són caminar, bicicleta estàtica i natació. No obstant això, Pomés apunta que hi ha unes recomanacions generals que s'han de seguir: «Primer de tot, evitar esports i activitats de risc que impliquin contacte, salts o caigudes. A més a més, s'ha de controlar que les pulsacions per minut no passin de 140 i que l'activitat física, si és més elevada que les anteriors, no sigui superior a 15 minuts». Una altra cosa a tenir en compte és l'augment de la temperatura corporal, ja que és contraproduent i un risc pel fetus, per això és vital controlar el lloc on es faran les activitats.

EL RETORN A LA COMPETICIÓ
Respondre amb exactitud quan una esportista pot tornar a competir és pràcticament impossible. Múltiples factors hi intervenen però tal com afirma Pomés, en alguns casos en «dues setmanes», poden reprendre l'activitat física de «manera suau». «Una pauta que es repeteixi 3 vegades a la setmana i que comporti caminar uns 10 minuts és una bona manera de reprendre l'activitat», valora Pomés.

Per tant, no és d'estranyar que Serena Williams retornés a la competició 3 mesos després de tenir la seva primera filla. L'esperit competitiu de la petita de les Williams sempre hi ha sigut i una bona planificació durant els mesos de l'embaràs n'afavoreix el retorn. No obstant, això no vol dir que torni al 100% i guanyant tots els partits, seria utòpic. De fet, els simples mortals quan retornem a la feina després d'un període de baixa no ho fem mai en perfectes condicions, necessitem uns dies per anar agafant el ritme. I l'embaràs no deixa de ser com un període de baixa, en aquest cas més dilatat en el temps i amb uns canvis fisiològics importants.

 


Foto: Mubadala WTC

I AL MÓN DEL FUTBOL, QUÈ?
Fins ara, els exemples mostrats són els d'esportistes que practiquen esports individuals i que per tant, la decisió de ser mares els afecta a elles. La pregunta, per tant, és: I en els esports d'equip, també hi ha esportistes que decideixen fer una aturada per ser mares? Què passa en el món del futbol? I en el bàsquet?

La resposta a aquesta pregunta és força complexa, ja que primer de tot s'ha de tenir en compte que en el futbol i en el bàsquet hi ha les conegudes 'clàusules antiembaràs' que equiparen el fet que una dona es quedi embarassada amb els positius per dopatge, pràctiques esportives de risc o males conductes i que pot portar a una rescissió unilateral del contracte. Una mesura que s'hauria d'anihilar immediatament i per sempre més.

Per tant, aquestes clàusules dificulten que una dona que ara es trobi competint en un equip de primer nivell faci un pas endavant i vulgui ser mare, quan la decisió «més fàcil» perquè no afecti la seva carrera, és esperar a disminuir el nivell i l'exigència de la lliga que disputa o la retirada dels terrenys de joc.

A Catalunya i Espanya se'ns fa difícil conèixer i destacar algun cas de mare futbolista, però això no passa a tot arreu. Als Estats Units, per exemple, sí que hi ha jugadores que han combinat la maternitat amb l'esport d'elit. Per exemple, Amy Rodríguez i Sidney Lerroux, dues jugadores que després de l'embaràs van tornar a jugar amb els seus respectius equips i amb la selecció americana, una de les més exigents del món.

 

ELS ESTATS UNITS, SEMPRE AL CAPDVANT
Si a casa nostra trobem les conegudes 'clàusules antiembaràs', als Estats Units hi ha tot el contrari. La selecció nord-americana s'ha distanciat d'aquesta mala praxi i ofereix suport a les mares del conjunt nacional posant a la seva disposició un equip de mainaderes perquè als camps d'entrenament i durant els campionats tinguin cura dels fills de les jugadores. A més a més, la resta de jugadores també donen un cop de mà. Un fet que a banda de ser beneficiós per les mares i el seu retorn a l'equip segurament també ajuda a la cohesió grupal.

Tot i aquestes facilitats, la decisió de ser mares durant els anys de carrera esportiva no és fàcil i fa que les jugadores es preguntin molts cops si han pres la decisió correcta, ja que no tenen garanties de si tornaran a assolir el nivell competitiu que tenien abans de l'embaràs i el més important, si tindran lloc a la selecció nacional. En aquest sentit, la defensa Stephanie Cox i mare d'una nena, declarava en una entrevista al mitjà americà Kuow, que per prendre la decisió «s'ha d'estar disposada a acceptar que potser no tornaràs a la selecció nacional» i afegia que «és important sentir-se bé amb la decisió que s'ha pres, en aquest cas, ser mare».

 

«S'han de produir molts canvis al món de l'esport perquè sigui una realitat veure una dona futbolista que decideix tenir un fill i després tornar a reprendre l'activitat professional»

En el fons, aquesta acceptació és vital per aquelles esportistes que volen ser mares. Si no estan disposades a acceptar que potser després de l'embaràs no recuperaran el millor nivell, els riscos que aparegui el sentiment de culpa són elevats i la pregunta, «per què ho he fet i no m'he esperat?», també. Per aquest motiu i per les incerteses que comporta, moltes esportistes esperen a retirar-se de la competició per complir el seu desig de formar una família.

Consegüentment, reconèixer una mare esportista encara es fa difícil i pràcticament impossible al nostre voltant. I quan passa, se'n fa un tractament desproporcionat. Per exemple, els titulars amb el retorn de Serena Williams a les pistes de tenis i les notícies que es creaven ho demostren. Però això ja és un altre tema. El que sí que és important és remarcar que encara s'han de produir molts canvis al món de l'esport perquè sigui una realitat veure una dona futbolista que decideix tenir un fill i després tornar a reprendre l'activitat professional. Algun dia, aquest canvi arribarà; de fet, ha d'arribar, i és feina de tots que això passi: d'esportistes, clubs, periodistes i aficionats.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta