Més especials

La invisibilitat de la dona a les banquetes

La presència de dones entrenadores és mínima i cal una normalització per poder revertir la situació

Pedro Salado (Futfem.cat)

Actualment, la presència de dones a les banquetes i als llocs de direcció dels clubs de Catalunya i la resta del món és més aviat minoritària. Aquests darrers anys, però, s'han començat a apreciar alguns canvis en aquest aspecte, ajudats per les campanyes impulsades per les federacions, no obstant això, aquests canvis es van implementant a un ritme molt lent i encara queda molt camí per recórrer fins a aconseguir un panorama igualitari. A què es deu la infrarepresentació femenina a les banquetes i directives? Té alguna solució possible? Què ha de canviar per poder aconseguir-ho?

Si ens situem a casa nostra, trobem que l'escenari de dones entrenadores és el següent: de 27 equips catalans repartits entre les tres màximes categories -Primera, Segona i Preferent-, només a quatre clubs trobem representació femenina, és a dir, només un 14% del total de tècnics són dones. Coincideix, a més, que les quatre entrenadores dirigeixen equips de Preferent, elles són Cristina Jutglar, del Vic Riuprimer; Flor de Luna, del Fontsanta-Fatjó; Cristina Zamora, de l'AEM B; i Leti Viñole, del filial del Sant Gabriel. El fet que siguin entrenadores de Preferent evidència que a mesura que s'eleva la categoria, la presència de dones disminueix. De fet, a Primera Divisió, la màxima competició estatal, només trobem una dona al capdavant d'un conjunt, es tracta de María Pry, entrenadora del Betis, equip que s'ha fet un lloc a la part alta de la taula ocupant la cinquena posició. L'entrenadora del conjunt sevillà és l'única dona que ocupa una banqueta entre els 16 conjunts que conformen la categoria d'or del futbol femení.

 


Foto: KNVB

A nivell europeu el panorama és més esperançador, però encara queda molt camí a fer. 14 seleccions nacionals absolutes estan sota les ordres d'una dona, és el cas de Bòsnia-Hercegovina, Finlàndia, França, Alemanya, Hongria, Liechtenstein, Kosovo, Gal·les, Ucraïna, Suïssa, Escòcia, Rússia, Moldàvia i Països Baixos. La seleccionadora que va conquerir el darrer Europeu amb la blaugrana Lieke Martens a les seves files, Sarina Wiegman, ha estat nomenada millor entrenadora femenina per la FIFA.

En aquesta llista no figura la selecció espanyola, que al capdavant té un home, Jorge Vilda. El seleccionador sub-19 també té nom masculí, Pedro López, i cal baixar fins a la sub-17 de Toña Is per trobar la primera dona a les banquetes. A l'hora de parlar de la selecció catalana la cosa canvia i, a diferència de la Federació Espanyola, la Federació Catalana de Futbol (FCF) confia en Natalia Arroyo com a entrenadora de la selecció absoluta -tasca que compagina amb la direcció de la sub-18- i amb Mireia Vera a l'hora de dirigir la sub-16.

 

«A Europa hi ha 14 seleccions nacionals absolutes dirigides per una dona»

Malgrat que l'escenari no sembla del tot inspirador, és cert que la tendència va a l'alça i que cada cop són més els clubs que aposten per dones al capdavant dels seus equips i seleccions. Aquests petits canvis ja s'aprecien al nombre de llicències d'entrenadora atorgades cada any. Segons recull la UEFA, les llicències d'entrenadores s'han incrementat de 17.553 el 2016 a 19.474 l'any passat 2017. Encara es veu una escletxa més gran, però, al màxim nivell, ja que del total de llicències que el màxim òrgan futbolístic europeu expedeix, només una petita part (127) són amb el títol UEFA Pro, el nivell més alt al qual un entrenador pot aspirar.

El problema de la poca representació femenina també es veu en altres estaments com a les directives dels clubs, a les federacions i organitzacions internacionals de futbol, així com a l'hora de premiar o participar en xerrades o actes. Un clar exemple és el dia de l'entrenador organitzat per la Federació Catalana, on Natalia Arroyo va ser l'única dona entrenadora en ser premiada, concretament per haver alçat el Campionat d'Espanya sub-16 la temporada passada. És significatiu que ni tan sols la mateixa FCF convidés entre les ponents a cap entrenadora dona, com ara les quatre que dirigeixen equips a Preferent, en una edició centrada en el futbol femení dins la campanya "Orgullosa". Sí que van parlar els entrenadors dels primers equips de Barça i Espanyol, ambdós homes.

 


Foto: UEFA

La UEFA tampoc escapa d'aquesta falta de visibilitat de la dona. Sí que trobem noms com els de Nadine Kessler, exjugadora internacional amb Alemanya, que ara és consellera de la institució europea; o el de Vero Boquete, exjugadora de l'Espanyol i de la selecció espanyola, Camile Abily o Lotta Shelin. Totes elles són ambaixadores de futbol femení de la màxima organització europea, no obstant això, es tracta d'un paper de caràcter promocional i no ocupen pas una posició dins de l'estructura de poder. A l'altra banda de l'oceà, s'està avançant més ràpid i això ho escenifica Hope Solo, portera de la selecció dels Estats Units, que es presenta com a candidata a la presidència de la federació nord-americana de futbol.

 

«Cal que les poques dones que hi ha actualment es facin visibles, i que el seu entorn adopti naturalitat davant el fet que una dona ocupi una banqueta»

Lorena Cos, psicòloga esportiva

Sobre la poca representació femenina es generen molts interrogants i la psicòloga esportiva, Lorena Cos, que ha treballat, entre d'altres, com a Psicòloga del Sabadell en la seva etapa a Segona Divisió, intenta resoldre alguna d'elles. Primer de tot, sosté que el futbol és «un dels esports que més associat està al gènere masculí i això genera que les dones es puguin sentir excloses o que els hi costi entrar». En moltes ocasions, la psicòloga creu que «són les mateixes dones qui es tanquen les portes per què creuen que no són capaces». A més, assegura que en alguns casos les cúpules directives solen tenir «una mentalitat més hermètica».

Cos afirma que per combatre aquesta situació i seguir progressant com s'ha anat fet aquests darrers anys cal que «les poques dones que hi ha actualment es facin visibles, i que el seu entorn adopti naturalitat davant el fet que una dona ocupi una banqueta, ja que no és res excepcional». Assegura que «no s'ha d'enfocar com si fos una raresa i per això s'ha d'evitar el xoc i la sorpresa de veure una dona entrenadora, ja que són professionals, igual que ho pot ser un home». A l'hora de confiar en les dones no només en les banquetes sinó als llocs de direcció de les diferents institucions creu que «s'ha d'anar evolucionant fins a assolir aquest aspecte, i això serà possible en qüestió de temps, a mesura que es vagin actualitzant i esdevenint més flexibles les directives».

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta