Més especials

Protagonistes des de la banda

Les quatre entrenadores de Preferent ens relaten la seva experiència al futbol amateur i les dificultats que existeixen per dirigir un equip des de la banda

Gemma Sala

Fa un lustre, la presència d'una dona en una banqueta amateur es considerava una excepcionalitat, una espècie que pràcticament acabava de néixer i es trobava en ple procés de floració. Cinc anys més tard, aquest nou rol femení ha arribat per quedar-se, créixer i perquè es consideri un cop a la taula per difondre un missatge molt transparent i directe: «Les dones també volem dirigir des de la banda!».

En l'àmbit català hem de focalitzar el retrovisor en la tercera categoria per trobar una màxima autoritat femenina en una banqueta. La temporada passada es va tancar amb una única dirigent: Aida García (UE Sant Andreu). Un curs més tard, aquesta xifra s'ha multiplicat per quatre: Cristina Zamora (AEM B), Leticia Viñole (Sant Gabriel B), Cristina Jutglar (Vic Riuprimer) i Flor de Luna (Fontsanta Fatjó). Curiosament, la meitat de les entrenadores corresponen a equips filials i per les quatre és la primera experiència al capdavant d'una categoria tant exigent com Preferent.

 

«Fins que no han nascut les categories femenines, les noies no hem tingut gaire possibilitats»

Cristina Jutglar, entrenadora Vic Riuprimer

«El futbol és un esport que encara és molt d'homes. Fins que no han nascut les categories femenines, les noies no hem tingut gaire possibilitats. També és una qüestió d'interès. Als mateixos clubs els hi costa confiar perquè a vegades som joves i potser els hi cal més experiència», defensa l'entrenadora del Vic, Cristina Jutglar, equip nouvingut a la categoria. Com bona part de les jugadores que exerceixen d'entrenadores al seu club, la tècnica osonenca va compaginar el seu rol de futbolista a la vegada que entrenava un equip cadet-juvenil a l'entitat vigatana.

Així mateix, l'autoritat des de la banda de l'AEM B, Cristina Zamora, també va haver d'adaptar els seus horaris setmanals per disputar partits i dirigir-ne a la vegada. «A l'AEM tenim vuit equips femenins i des del club promouen el futbol femení i la implicació de les jugadores de l'entitat amb les categories inferiors. Quatre d'aquests equips són entrenats per noies del club», assegura.

 


Foto: Marc Moliné (Futfem.cat)

Generalment, la gran fornada d'entrenadores sorgeixen de les categories inferiors dels clubs. A diferència del futbol masculí, l'accés al futbol femení amateur és més àgil i regna la joventut entre les quatre dirigents de Preferent. De fet, l'entrenadora del Sant Gabriel B, Leti Viñole, encara es troba en actiu i combina la seva tasca d'entrenadora al club adrianenc amb la de futbolística al Seagull de Segona.

ENTRENAR I JUGAR, INCOMPATIBLE O QÜESTIÓ D'ESFORÇ I ORGANITZACIÓ?
Tot i això, totes quatre entrenadores defensen que els clubs haurien d'implicar-se més amb el rol d'entrenadora femenina i adaptar-se en la màxima mesura a la rutina de les jugadores que no vulguin penjar les botes per començar a entrenar.

 

«Som poques entrenadores, però quatre dones en una mateixa temporada és un pas endavant»

Leti Viñole, entrenadora Sant Gabriel B

L'entrenadora del Sant Gabriel, Leti Viñole, és un clar exemple de sacrifici, esforç i qui més ha hagut de lluitar per poder compaginar durant anys els dos vessants. Vilanova, Vilafranca, Seagull, Sant Gabriel, Levante Las Planas i Damm han estat els equips que ha defensat la penedesenca des d'una banqueta, a la vegada que disputava els seus partits com a futbolista a Espanyol, Levante Las Planas i actualment a Seagull. «El Sant Gabriel m'ha donat moltes facilitats per poder compaginar el meu rol de jugadora i la tasca d'entrenadora», transmet Viñole arran un model que funcionaria a qualsevol entitat si hi hagués més flexibilitat.

 


Foto: Sandra Dihör (Futfem.cat)

Flor de Luna, en canvi, ha hagut de prioritzar el vessant d'entrenadora del Fontsanta-Fatjó: «Hi ha implicació, però és difícil de combinar perquè els clubs no s'adapten als horaris de les jugadores que vulguin entrenar. Quan jugava i entrenava a Cerdanyola, ja els hi vaig remarcar que la meva prioritat era entrenar per sobre de jugar».

 

«Si t'agrada el futbol, t'hauria d'agradar instruir les jugadores que arriben de la base»

Cristina Zamora, entrenadora AEM B

Més enllà d'aquesta dificultat de poder compaginar-ho, les entrenadores comparteixen que també hi hauria d'haver implicació per part de les jugadores per voler entrenar en categoria amateur. «Si t'agrada el futbol, t'hauria d'agradar instruir les jugadores que arriben de la base, això ja hauria de ser prou motiu. Segurament a les noies els hi agrada més jugar que entrenar. No és tan ambiciós per una noia dirigir un equip», defensa Cristina Zamora.

La manca d'horaris per compaginar estudis, feina, entrenaments, partits i títol d'entrenador és una de les possibles raons que podrien justificar la manca d'entrenadores en categoria amateur. Tot i això, Zamora, Jutglar, Viñole i De Luna són el clar exemple que la compatibilitat és qüestió d'organització, treball i esforç.

INCIDÈNCIES ANECDÒTIQUES I GESTIÓ D'UN VESTUARI SENSE DISTINCIÓ DE GÈNERE A LA BANQUETA
Sense poder evitar qualsevol polèmica arbitral o la típica tensió entre banquetes en un partit disputat, cap de les quatre entrenadores ha experimentat una problemàtica extraesportiva pel fet de ser dona en un camp de futbol. «A la societat encara no tenim aquesta rutina de veure que una dona pugui entrenar», relata Flor de Luna. Per aquesta manca de costum, en un matx es va trobar que un representant de l'equip rival es va adreçar a un company del cos tècnic del Fontsanta amb la certesa que l'entrenador era un home i no una dona.

 


Foto: Cedida

A Viñole, li va cridar l'atenció l'actitud d'un aficionat des de la grada cap a ella quan la va veure rectificar les seves jugadores. «Els pares ens haurien de reconèixer la feina de les jugadores que entrenem perquè no és fàcil de compaginar. Ser dona i dirigir un sènior és un privilegi. Som poques entrenadores, però quatre dones en una mateixa temporada és un pas endavant», reivindica l'entrenador blava.

 

«No hi ha millor comprensió o tracte en un vestuari femení perquè l'entrenadora sigui dona, més aviat és una qüestió humana»

Flor de Luna, entrenadora Fontsanta-Fatjó

D'altra banda, el quartet de místers considera que la direcció d'un vestuari femení per part d'una dona o un home és pràcticament indiferent, més enllà de matisos que detallen. «He sigut jugadora i a vegades entenc millor l'estat d'ànim d'una jugadora i puc transmetre-ho a la resta del meu cos tècnic. Les jugadores confien en mi i sóc aquest enllaç perquè a vegades els hi pot fer vergonya», relata Jutglar. Leticia Viñole també matisa certs punts: «Les dones som més sentimentals i si l'entrenadora és una dona, et pot entendre millor, però tot depèn de la confiança de l'entrenador. Al Seagull, Jordi Ferrón és molt proper i si tenim el període, no hi ha cap problema en dir-li», testifica. «No hi ha millor comprensió o tracte en un vestuari femení perquè l'entrenadora sigui dona, més aviat és una qüestió humana, sense concretar el gènere», afegeix De Luna.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta