Més especials

Les claus del descens del Levante Las Planas

Una temporada mal planificada i sense marge de millora durant el tram final han condemnat l'històric conjunt planenc a perdre la categoria

Miguel López Mallach (Futfem.cat)

El Levante Las Planas va confirmar aquest diumenge que ocuparà una plaça a la categoria de bronze del futbol femení català. Un històric de Catalunya deixarà de formar part de la Segona Divisió. Després de la temporada passada, on les planenques van salvar la categoria gràcies a una victòria del Seagull contra el Sabadell –estaven empatades a 26 punts a l'última jornada, però amb el goal average a favor- les vermelles van poder gaudir d'un any més a la categoria de plata.

Llavors, la fortuna va somriure el Levante amb l'esperança que el club, les jugadores i el cos tècnic haguessin après quelcom d'una experiència delicada. És difícil entendre què ha passat al Levante, un equip que ha caigut en picat. Després de guanyar la Lliga la temporada 2014/15 i de quedar en tercera posició al 2015/16, la passada temporada i l'actual han estat un malson de resultats pel conjunt de Les Planes que va acabar diumenge contra el filial de l'Espanyol de la pitjor manera possible. Un desastre que pot explicar-se des de diferents punts de vista.

 

Tots els reforços van arribar de Preferent, amb qualitat a les botes, però inexpertes en la categoria

1. LA FALTA DE PLANIFICACIÓ EN ELS FITXATGES
Després de finalitzar la temporada passada i disputar la Copa Catalunya, el Levante va començar a buscar jugadores per suplir les que marxaven -sis baixes- i reforçar l'equip de cara a la temporada que venia, coneixedor de les dificultats per les quals havia passat. Tot i això, la coordinació del club, dirigida per Carlos Sánchez, no va estar a l'altura de les necessitats i circumstàncies que vivia l'equip.

La pretemporada es va iniciar el 14 d'agost, 15 dies abans de l'inici de la temporada, quelcom incomprensible per un equip que vol competir a la categoria de plata. A més, no es van acabar materialitzant molts fitxatges. Moltes de les jugadores que han acabat vestint l'elàstica vermella aquesta temporada van caure del cel. Totes elles van venir de Preferent, amb qualitat a les botes, però inexpertes en la categoria.

 

A sis dies de començar la Lliga els entrenadors David Forcat i Juan Carlos Hidalgo, van decidir abandonar el club

2. CANVI D'ENTRENADOR 'IN EXTREMIS'
El cos tècnic va ser un dels principals problemes que ha tingut el Levante aquesta temporada. A sis dies de començar la Lliga contra el Son Sardina, els dos entrenadors que havien signat contracte, provinents del Barça, David Forcat i Juan Carlos Hidalgo, van decidir abandonar el club. La direcció va haver de reaccionar ràpid i va apostar per Miguel Mateo, tècnic del juvenil de la casa que havia aconseguit bons resultats.

Tant Mateo, com el seu segon, José Conde i Edu Castillo, preparador físic, han posat moltes ganes i hores perquè l'equip aconseguís l'objectiu de la salvació, però la precipitació en la seva arribada, la falta d'experiència en el futbol femení, l'exigència de la categoria i algunes desavinences amb el vestuari han condemnat el joc i els resultats de l'equip.

 

No hi ha hagut una rotació en les alineacions, tampoc els descansos oportuns, ni canvis estratègics a l'hora d'afrontar cada partit

3. MALA GESTIÓ DE LA BANQUETA
Especialment en els últims mesos de competició, la banqueta no ha tingut la rellevància necessària que exigeix aquesta categoria i Mateo ha deixat de comptar amb jugadores que havien estat quasi intocables a l'inici de la temporada o l'anterior i ha apostat sempre per les mateixes jugadores. No hi ha hagut una rotació en les alineacions, tampoc els descansos oportuns, ni canvis estratègics a l'hora d'afrontar cada partit.

Sorprèn aquest fet, ja que la plantilla del Levante ha estat formada per fins a 29 jugadores durant tota la temporada. L'equip inicial va mantenir vuit jugadores de l'equip del curs passat (Andrea Pueyo, Joanna Vega, Laura Caballero, Claudia Granja, Lucy Cunningham, Marta Muriana, Nekane Eguinoa i Sonia Vega) i va incorporar Belén García, Anna Armengol, Carla Sagré, Patri Albaladejo, Dayanna Aquino i Maria Rubió, a més d'Inés i Nora, que van marxar a meitat de la temporada.

La resta del planter va ser completat per set juvenils, tres de les quals han acabat assumint un rol molt important a l'equip: Judith Saubi, Carla Balague i Jesica Guillen. La resta d'incorporacions van anar succeint durant la temporada. Primer amb el retorn de Debo, i seguidament amb la incorporació de Judith Góngora, Soukaina Yousfi, Natalia Pinto, Tania de Castro i Georgina Morales.

Amb un planter més que extens per afrontar una temporada que s'esperava difícil, no hi ha hagut una bona gestió de la plantilla, especialment en els últims tres mesos de competició. Amb un onze inicial quasi consolidat, que va collir bons resultats a principi de temporada, algunes de les jugadores van perdre protagonisme en detriment de les noves incorporacions que ho han jugat quasi tot. A excepció de la lateral Nekane, una indiscutible de la casa per lesió de llarga duració, jugadores com Debo, Lucy, Claudia, Marta Muriana, Georgina, o Carla Sagré han anat perdent minuts i convocatòries, jugadores que coneixen la categoria i que havien estat peces importants en el joc de l'equip.

 

El Levante ha acabat la temporada amb molts dubtes i amb la pilota cremant a les botes de moltes jugadores

4. SENSE UN ESTIL DEFINIT
Tot i signar molt bons partits en algunes ocasions, el Levante ha demostrat ser capaç del millor i també del pitjor. De plantar cara a un filial com l'Espanyol B a casa (0-0), o empatar contra l'AEM i el Sant Gabriel 2 a 2, a perdre partits per golejades com les viscudes al camp del Seagull (8 a 1) o a Barça (7 a 1).

La proposta de l'equip ha estat, majoritàriament, molt defensiva, fet que ha sacrificat l'equip en molts partits. A més, la poca presència a l'àrea contrària, traduïda en una clara falta de gol, la falta de físic i d'organització al mig del camp han estat factors claus a l'hora de generar jugades ofensives. Amb un inici de la temporada basat en el joc d'associació i possessió de la pilota, el Levante ha acabat la temporada amb molts dubtes i amb la pilota cremant a les botes de moltes jugadores, obligades a jugar pilotes llargues.

5. EL CALENDARI
No és excusa, ja que en 26 partits tots els equips s'han d'enfrontar entre ells, però sí que cal destacar la dificultat del tram final que ha hagut d'afrontar el Levante, jugant contra els filials del Barça i l'Espanyol. De ben segur que les vermelles haguessin canviat el seu calendari pel de l'Europa, el Pardinyes o el Collerense.

6. PARTITS DECISIUS
Tot i els errors comesos per circumstàncies externes a les purament futbolístiques, hi ha hagut motius decisius que sí que han estat purament en mans de les jugadores i el cos tècnic: els punts en joc contra rivals directes.

Jornada 6: Pardinyes 3-3 Levante Las Planas
Amb el descens vist per sentència, resulta ser que aquest va ser el partit més decisiu de la temporada del Levante, tot i que en aquell moment ningú ho sabia. Casualment les lleidatanes han estat l'equip que s'ha disputat el descens amb les vermelles.

 


Foto: Miguel López Mallach (Futfem.cat)

Una victòria a Lleida hauria significat l'empat de punts a poques jornades del final i hauria canviat l'escenari per ambdós equips. Aquell, a més, va ser un partit força accidentat i polèmic on les planenques, que guanyaven per 3 a 1 al minut 87, va acabar cedint un 3 a 3 al minut 96 amb molta polèmica, decisions arbitrals més que qüestionades i la portera Anna Armengol a l'hospital. La frustració d'aquell partit de ben segur que encara és present entre les jugadores del Levante.

Jornada 9: Levante Las Planas 1–5 Peña Ferranca
Un altre rival directe i que va certificar el seu descens molt abans del final de temporada. Les aragoneses han estat l'equip més fluix de la categoria, però van aconseguir una voluminosa victòria al camp del Levante. En un partit de vital importància, quan les vermelles havien sumat punts però cap victòria encara, la Peña Ferranca va arribar a Barcelona i va aprofitar un dels pitjors partits de la temporada de les planenques contra un rival infinitament inferior, però que va acabar guanyant amb un contundent 5 a 1. Altres 3 punts vitals per haver salvat la categoria.

Jornada 16: Sant Gabriel 2–0 Levante Las Planas
Després del bon partit que es va disputar a Les Planes entre el 'Santgra' i el Levante, la posada en escena de les noies de Miguel Mateo al camp del conjunt de Sant Adrià del Besòs va ser desastrosa. Superades en totes les línies, el Levante no va ser capaç de repetir el partit de casa i va optar per jugar al contraatac i molt tancades defensivament. Un escenari que va afavorir el Sant Gabriel, un conjunt que també ha tingut molts dubtes durant la temporada, però que va saber mantenir la possessió de la pilota i jugar el seu futbol contra un rival irreconeixible.

Jornada 18: Sporting de Mahón 3–1 Levante Las Planas
Un desplaçament difícil, però obligatori. El Levante Las Planas no va estar a l'altura del partit a Mahó i, tot i empatar l'1 a 0 inicial, la velocitat de les davanteres menorquines va condemnar un Levante que no va tenir ocasions clares, ni encert de cara a porteria.

Jornades 23 i 24: Europa (1-2) i Pallejà (0-0)
Dos dels últims partits, abans d'enfrontar-se contra els dos filials del Barça i l'Espanyol. Aquests dos eren dos partits de victòria obligatòria, però en un partit gris contra l'Europa per part d'ambdós conjunts, el Levante no va poder sumar els 3 punts a casa. Contra el Pallejà, canvi total de guió. L'equip va sortir viu del camp del Baix Llobregat de miracle, i va poder sumar 1 punt que finalment no ha servit de gaire.

En definitiva, una temporada de contrastos i irregularitats per un equip que mereixia més, però que no ha estat capaç de demostrar-ho. Ara, haurà de demostrar que és capaç de tornar a l'elit del futbol, el lloc que el correspon a un històric del futbol femení català con és el Levante Las Planas.

 

Notícies relacionades

Comenta