Més especials

Així veuen Marta Cubí les futbolistes que han compartit vestidor amb ella

Natalia Arroyo, Carol Miranda, 'Teixi' o Ràfols són algunes de les jugadores que han compartit vestidor amb una de les màximes referents del futbol català

Sergio Reches (Futfem.cat)

Marta Cubí ha decidit penjar les botes aquesta temporada. La jugadora igualadina s'ha retirat dins del mateix club que la va veure créixer, el club de la seva terra que va veure els inicis d'aquesta jugadora que, amb el pas de les temporades, s'ha anat convertint en tot un referent del futbol femení català. La futbolista de 33 anys ha passat pels clubs catalans més importants, com l'Espanyol, el Barcelona, el Sant Gabriel o el Levante Las Planas, i va ser pionera en la realització d'un campus propi, el Campus Marta Cubí. Certament ha estat una persona que ha deixat l'empremta allà on ha anat. Prova d'això és el testimoni recollit de diferents companyes que han coincidit amb la igualadina durant la seva carrera.

 

«Hi ha jugadores que quan entrenes amb elles te n'adones que entenen i llegeixen el joc de manera diferent»

Natalia Arroyo, excompanya i actual seleccionadora catalana absoluta

JUGADORA AMB VOCACIÓ D'ENTRENADORA
Després de parlar amb moltes companyes que han jugat al costat de la Marta, si en una cosa coincideixen totes i és en la intel·ligència que ha mostrat des del primer a l'últim partit sobre el terreny de joc. Lara Rabal, una de les futbolistes amb qui va coincidir a l'Espanyol quan l'equip va guanyar la Lliga, la Copa i fins i tot van participar a la Champions, ho explica: «Hi ha jugadores que quan entrenes amb elles te n'adones que entenen i llegeixen el joc de manera diferent, que a la llarga poden arribar a ser entrenadors», i afegeix que la Marta «entenia molt bé com funcionaven les coses i quan no estava d'acord amb alguna cosa ho deia». En la mateixa línia declara Natalia Arroyo, l'actual seleccionadora catalana absoluta i sub-18, amb qui Cubí va compartir vestidor a l'Espanyol i que la descriu com «una jugadora molt competitiva, que sempre ha sabut detectar els espais, intuir la caiguda de la pilota, en definitiva una jugadora molt d'àrea», i afegeix que «sempre ha tret molt profit a la seva visió de joc, a la seva ànima d'entrenadora». Carol Miranda, la futbolista que més partits ha jugat al costat de Cubí, l'assenyala com «una persona molt intel·ligent tant dins com fora del terreny de joc», i assegura que «el que pot faltar-li a nivell tècnic, ho supleix de sobres tàcticament».

 


Foto: Pedro Salado (Futfem.cat)

Aquesta vocació d'entrenadora va dur-la a dirigir el primer campus de futbol exclusivament femení, sota un nom propi: El Campus Marta Cubí. Durant un parell d'anys aquest campus va ser tot un referent al país i, amb el pas dels anys més jugadores s'han anat sumant a aquesta iniciativa. Una de les pioneres amb qui va emprendre el projecte Cubí, va ser Arroyo. L'actual seleccionadora té molt bons records i en destaca: «Aquest campus va ser una referència i va ser una primera pedra d'una cosa que ara ja és moda. Això defineix bastant el desig que ha tingut sempre de jugar, i d'ensenyar també». Laura Ràfols que va coincidir amb la Marta al Barcelona, va ser l'entrenadora de porteres d'aquest projecte i també s'encarregava de les labors de fisioteràpia. Té molt bons records d'aquella època i està molt agraïda per la confiança que Cubí sempre va tenir amb ella: «Quan va arribar al Barça aquell estiu em va proposar que treballés amb ella. Només tinc paraules d'agraïment per haver confiat amb mi des del primer moment», i destaca que «al cap i a la fi, una de les millors coses del futbol és la gent amb qui et quedes».

 

«Ella va aportar veterania i experiència, i ens va fer creure a totes que podíem aconseguir qualsevol cosa»

Laura Ràfols, excompanya i actual jugadora del FC Barcelona

UNA PEÇA CLAU AL VESTIDOR
Si dins el terreny de joc el que més ha caracteritzat Cubí és la seva intel·ligència, en el vestidor, la futbolista de 33 anys també ha tingut un pes molt important en la majoria dels equips per on ha passat. Així ho expliquen companyes com la portera blaugrana Laura Ràfols, amb qui va jugar la temporada 2009/10. «A nivell de vestidor la Marta ens va aportar molta experiència. En aquells moments nosaltres no teníem veterania i lluitàvem per mantenir la categoria i aspirar a posicions de Copa de la Reina. Ella va aportar veterania i experiència, i ens va fer creure a totes que podíem aconseguir qualsevol cosa».

Anys després, del 2014 al 2015, Cubí va jugar al Levante Las Planas, ja adoptant un rol marcat de veterania. Llavors, la davantera ja feia un temps que havia endarrerit la seva posició a central, i allà es va mantenir durant l'època a Les Planes. La seva companya de central, Elba Vergés, 10 anys més jove, també recalca l'experiència que va aportar Cubí: «La Marta va acabar convertint-se en la meva amiga, era el referent a qui li feia preguntes de futbol, ja que ella té l'experiència que té i em va ajudar molt en aquest aspecte», explica la defensa de l'ASJ Soyaux. «Dins el camp ens enteníem molt bé, dóna gust jugar amb una jugadora amb tanta experiència i tan polivalent», afegeix. Maria Ripoll, la llavors portera del conjunt del Baix Llobregat, remarca l'esperit de «cohesionar el grup», que tenia Cubí, i «sempre transmetent bon rotllo». Alba Maestre, 'Ausi', també recorda el lideratge que va assumir la igualadina durant el seu any i mig al Levante.

 


Foto: Elisa Sanjuan

DIFERENTS VERSIONS DE CUBÍ
Marta Cubí ha recorregut tots els nivells del futbol. Va fer el salt al futbol professional amb 18 anys, després d'haver-se format al seu poble natal, Igualada. La va fitxar l'Espanyol que en aquell moment era, amb diferència, l'equip de referència a Catalunya. Una de les seves companyes blanc-i-blaves, Sandra Teixidó, la recorda com «una jugadora extravertida que, en certa manera, se sorprenia d'anar a parar a un equip com l'Espanyol, llavors era quan li dèiem: 'Si l'Espanyol ha pensat en tu per fitxar-te d'un equip modest, serà per alguna cosa...'». De Cubí, 'Teixi' es queda amb l'ensenyança que «les noies d'equips petits poden estar a grans clubs amb esforç i treball», i destaca que sempre «ha tingut els peus a terra i mai ha oblidat d'on venia».

Lara Rabal, que també va formar part del millor Espanyol de la història, recorda aquells anys compartits amb Cubí com «els millors» de les seves carreres futbolístiques: «Destacaria la temporada que vam guanyar la Copa de la Reina, la Lliga i la Copa Catalunya. Va ser una temporada inoblidable que ens va portar a jugar a Europa l'any següent». Ara la relació és diferent, ja que aquesta darrera temporada van ser rivals al terreny de joc: «Actualment estic jugant al Seagull, però tot i ser central, a causa de les circumstàncies de l'equip estic jugant en punta. Quan vam jugar contra l'Igualada, ella jugava de central i va ser com un intercanvi de papers. Em va resultar curiós, el que havia estat sempre als 'entrenos' on jo la marcava, uns anys després va ser al revés i ella em marcava a mi», recorda Lara.

 

«La connexió era tal, que només de mirar-nos ja sabíem què pensàvem»

Carol Miranda, excompanya

Una altra de les companyes d'aquella època d'or de Cubí va ser Sara Serna, amb qui posteriorment va tornar a coincidir al Levante Las Planas quan l'equip va perdre la categoria a Primera Divisió. Serna veu Cubí com «un dels referents del futbol femení», i és feliç d'haver compartit amb ella «la millor etapa de les dues». «Dins el camp tenien moltíssima connexió i, per tant, jugar amb ella era molt més fàcil». Dels aprenentatges que s'endú de la Igualadina, Serna destaca «l'esperit de sacrifici i el fet que amb lluita i constància es pot aconseguir qualsevol cosa».

De les jugadores amb qui més ha coincidit Cubí durant la seva carrera sens dubte cal destacar Carol Miranda. El primer cop que van compartir vestidor va ser a l'Espanyol, posteriorment es van retrobar al Sant Gabriel i finalment van marxar plegades al Levante Las Planas. L'efecte d'això va ser una connexió que podia palpar-se de lluny: «La connexió era tal, que només de mirar-nos ja sabíem què pensàvem, tant dins com fora del camp», assegura Carol. Tot i els resultats, té grans records de l'època al club planenc, on s'ho van passar «molt i molt bé», i recorda entre riures, un «Carnaval on vam arribar a l'entrenament disfressades». Elba, també companya de Carol i Cubí al Levante, recorda una altra anècdota: «L'any a Segona Divisió, quan fèiem de parella de centrals, vam fer un pacte amb les porteres, la 'Ripo' i la Tere, que consistia a anar al bar a fer unes cerveses després d'aquells partits que deixàvem la porteria a 0». La temporada va ser bona, i el vestidor estava molt unit. «La Cubí és una jugadora que dóna confiança i busca treure el millor de cada jugadora. Es nota el seu caràcter d'entrenadora dins el terreny de joc, sobretot a l'hora d'organitzar-nos i explicar-nos com orientar i llegir el joc». Maria Ripoll 'Ripo', també destaca que «és una jugadora que et permet jugar millor, facilita el joc, ja que transmet seguretat i tranquil·litat». A nivell d'aprenentatge, l'exportera planenca descriu «l'amor i passió amb els que la Marta vivia i el futbol». «Sempre buscava que estiguéssim motivades i fer-nos estimar aquest esport com ho feia ella», afegeix.

 

«Ha fet que les jugadores valorin el fet de poder jugar a futbol entrenades des de la base, amb uns privilegis i una estructura que no hi eren quan ella va començar»

Elena Alert, companya i capitana del CF Igualada

Alba Maestre, 'Ausi' també va formar part d'aquell equip a Les Planes, però també ha estat rival de Cubí aquest any a Segona Divisió, on juga actualment amb el Seagull: «Com a rival és molt dura, és una jugadora que sempre va forta i se sap col·locar molt bé al camp, coneix molt bé les debilitats del rival i sap aprofitar-ho». Destaca que a cap de les dues els hi diuen pel nom, ella és coneguda com a 'Ausi' mentre que Marta Cubí se l'ha conegut molts cops pel cognom, donant peu a un carinyòs sobrenom entre elles: «Tothom ens deia 'Ausi' i Cubí, però entre nosaltres sempre ens hem dit 'Au' i 'Cu'», recorda la futbolista. Zaira Flores també és companya actual d''Ausi', i prèviament va ser-ho al Levante Las Planas també amb Cubí. «Quan jugues amb la Marta te n'adones que sempre intenta treure el millor de cada jugadora dins del terreny de joc», i afegeix: «Tot i ser perfils molt diferents em va aportar una visió diferent del joc i conceptes que m'han fet créixer».

 


Foto: Xavier Garcia (Futfem.cat)

Després d'un llarguíssim recorregut de més de vint anys al futbol professional, la futbolista igualadina ha decidit acabar la seva carrera al club que la va veure créixer. Tot i que les coses són molt diferents d'aquell Igualada, avui dia es té Marta Cubí com tot un referent. Elena Alert, la capitana de l'Igualada explica el valor que li dóna Cubí al futbol: «A part d'haver aportat l'experiència que té com a jugadora i com a persona, la Marta ha fet que les jugadores valorin el fet de poder jugar a futbol, entrenades des de la base, pujant categoria a categoria, amb uns privilegis, una logística i una estructura que no hi eren quan ella va començar». També destaca la competitivitat de Cubí: «Fins i tot ho demostra als jocs d'escalfament!». Tot i ser un vestidor molt jove, l'experiència de Cubí «ha encaixat a la perfecció amb la joventut de l'equip», i en certa manera «els ha fet créixer i aprendre molt» i a l'hora ella també «n'ha gaudit d'aquest factor».

Com tota futbolista, Marta Cubí ha passat per diferents etapes i moments a la seva carrera: va començar sent un diamant en brut al vestidor de l'Espanyol i de mica en mica s'ha anat polint amb els anys per convertir-se en el referent que és avui, en la temporada que ha decidit penjar les botes.

Dues dècades de records lligats al futbol que deixen grans amistats i paraules d'agraïment de tots aquells que han compartit vestidor amb aquest mite del futbol femení català.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta