Més especials

La jugadora amb ànima d'entrenadora

La seva visió del joc han reconvertit aquesta futbolista icònica de Catalunya en una entrenadora amb un futur prometedor

Pedro Salado (Futfem.cat)

Resulta gairebé impossible parlar de Marta Cubí sense parlar de futbol. Jugadora històrica de casa nostra, va començar la seva carrera futbolística ben petita quan ja destacava al pati de la seva escola. Tot i que a casa seva no hi havia tradició de seguir el futbol i eren més d'handbol -el seu pare i el seu germà-, ella des de ben petita va demostrar, d'una banda, que tenia habilitat amb la pilota als peus i per l'altra, que amb el seu caràcter perseverant es faria un lloc a aquest esport. Al pati de l'escola ja oferia detalls de qualitat i mentre les seves companyes preferien passar l'esbarjo fent altres activitats, ella s'ajuntava amb els nens per fer el que més li agradava. Tot i això, no va ser fins als 14 anys quan va poder demostrar la seva habilitat golejadora, ja que fins a aquella edat va ser portera. Formada al futbol base de la seva cuitat, Igualada, ha passat per l'Espanyol, el Barça, el Sant Gabriel i el Levante Las Planas, per tornar finalment al club de la seva ciutat. Va arribar al futbol de primer nivell l'any 2003 i no ha abaixat el seu rendiment fins a la seva retirada aquest curs.

Els inicis de Cubí al món del futbol no van ser fàcils. Aleshores, que existissin equips de futbol femení era gairebé una utopia i això la va obligar durant els primers anys a jugar en un equip de nens. Un fet que a priori no era problema, fins que va començar a destacar i els equips rivals van començar a no deixar-la jugar, obligant-la a veure el partit des de la grada mentre els seus companys nens gaudien a la pista. Això es va acabar quan l'any 1997, un grup de noies i pares van decidir fundar un club de futbol a la seva localitat natal, Igualada, que al principi no va rebre cap suport de l'entitat principal del poble, ja que es creia que un equip exclusivament de noies no tindria futur. Les ganes boges de jugar que tenien elles i la implicació dels pares i familiars de jugadores com Cubí o Berta Carles -ara al l'staff del Barça- van fer que, a poc a poc, allò que semblava una utopia es convertís en una realitat i l'Igualada acabés integrant l'equip a la seva estructura. Fins i tot del planter de l'equip de l'Anoia en van sortir jugadores de primer nivell com Cubí o Carles. Però allà encara faltava per veure la faceta golejadora de la Marta, ja que ella, seguint les passes del seu pare, va començar a jugar de portera, però tan aviat com va poder va treure's els guants per convertir-se en la referència d'atac de l'equip.

 

La seva etapa a l’Espanyol va ser la més prolífica, aconseguint una Superlliga, tres Copes de la Reina i quatre Copes de Catalunya

L'Igualada femení a poc a poc va anar esdevenint una realitat i va anar creixent. Els bons resultats tant individuals com col·lectius van fer que l'Espanyol, aleshores el millor club femení català i avui considerat el millor Espanyol de la història, mostrés interès per fitxar la Marta quan ella només tenia 18 anys. Aquell estiu de 2003, Cubí va rebre ofertes del Barça i l'Espanyol, i enmig d'una «decisió difícil», tal com ella mateixa va catalogar, va decidir-se per al conjunt 'perico', on s'hi va estar sis anys i on destaca que es va formar «com a jugadora i com a persona». Aquest període, que es va acabar l'any 2009, va ser segurament el més brillant i prolífic de la carrera futbolística de la igualadina. Una Superlliga, tres Copes de la Reina i quatre Copes de Catalunya van ser els títols que van acumular les blanc-i-blaves durant aquests sis anys. Els gols de la Marta van ser, sens dubte, un dels ingredients de l'èxit esportiu de l'equip. La davantera va sumar-ne 88 en tota l'etapa quedant 'pichichi' de la competició la temporada 2004/05 amb 32 gols. A més, l'any 2007 i com a resultat dels èxits aconseguits en la competició domèstica, l'Espanyol també va competir a Europa, on Cubí va proclamar-se màxima golejadora de la primera fase amb un total de 7 dianes en sis partits. L'equip 'perico' va caure eliminat en la segona fase de grups per l'Umeå-I K F a Oslo, on va jugar contra la que la icona mundial del futbol femení, la brasilera Marta Vieira.

Els bons resultats al club blanc-i-blau van despertar l'any 2005 l'interès de la selecció espanyola en incorporar Cubí a les seves files, ja que aquella temporada havia estat màxima golejadora en Lliga. Allà hi va disputar partits oficials a Madrid i a Irlanda i tres anys més tard, també va estar convocada per disputar la fase prèvia de l'Eurocopa. En àmbit català, també va estar seleccionada per la sub-25 durant la seva etapa a l'Espanyol. Tot i que ja hi havia debutat l'any 2001 a la sub-18 com a jugadora de l'Igualada, amb la sub-25 va obtenir un Campionat d'Espanya i tres subcampionats.

Després d'uns anys màgics i sobretot, de molts èxits esportius, la relació entre Cubí i l'Espanyol es va deteriorar. La temporada 2008/09, la presència de la Marta a l'equip va ser gairebé testimonial. Desavinences amb l'entrenador van designar a Cubí el rol de jugadora suplent, on ella evidentment no estava còmode. Aquesta situació va despertar l'interès del Barça en incorporar-la, que ja ho havia intentat l'any 2003 i també en el darrer any de contracte de Cubí a l'Espanyol, però sense sort. El 2009, però, va ser el moment. Cubí va quedar sense equip i el Barça, en ple procés de creixement, va signar una de les davanteres més en forma del moment i així va ser com la Marta va fer les maletes cap a Can Barça. Aquest canvi d'equip el va qualificar de «gran repte» i va confessar que el canvi de samarreta li va obligar a «donar més» per recuperar el seu màxim nivell al futbol.

 

Al Sant Gabriel va començar a endarrerir la seva posició al camp

L'equip entrenat aleshores per Xavi Llorens no era ni una ombra del que és ara. L'objectiu blaugrana era mantenir la categoria i aspirar a posicions de la Copa de la Reina. L'arribada de la Marta va suposar un salt per a l'equip, tant en l'àmbit esportiu com en el mental, ja que, com ha explicat Laura Ràfols, aleshores companya de Cubí al vestidor blaugrana, «va fer creure a totes que podíem aconseguir qualsevol cosa». Cubí va estar-hi una temporada on va guanyar una Copa Catalunya, sent la millor jugadora de la final amb dos gols al partit més un a la tanda de penals, i on va anotar 18 gols en Superlliga, una xifra que li va permetre superar el centenar en tota la seva carrera futbolística a la màxima competició espanyola. Fins i tot quan va arribar a l'equip, l'aleshores tècnic blaugrana es desfeia en elogis de cara a la davantera, qualificant-la com «una jugadora que, a través dels seus gols, faria fer un salt de qualitat al Barça i faria aconseguir molts punts a l'equip».

ENDARRERINT POSICIONS
Després d'una temporada que la mateixa jugadora va qualificar de «somni», va fitxar pel Sant Gabriel, i va ser llavors quan va començar a endarrerir la seva posició al camp. Si durant els anys previs ningú li discutia el seu rol com a davantera golejadora, a l'equip barceloní va començar a disputar algun duel com a central. Un paper que tampoc se li donava gens malament. Al Sant Gabriel va estar-hi tres temporades, fins a l'estiu del 2013, quan va fitxar per al Cerdanyola, on només va jugar durant quatre mesos. El gener del 2014 va fer les maletes cap al Levante Las Planas, on ja va jugar de central al 100% i on estaria fins a l'estiu del 2016. Al conjunt planenc va ser tot un referent de treball en equip, cohesió i professionalitat, gràcies a la seva experiència al futbol de primer nivell i a la seva veterania. Experiència, polivalència, lideratge i cohesió de grup són alguns dels conceptes que defineixen Cubí com a jugadora i persona, segons excompanyes seves al Levante com Elba Vergés, la portera Maria Ripoll o Alba Maestre 'Ausi'.

 


Foto: Pedro Salado (Futfem.cat)

Però el seu cicle al Levante també va tenir un final. En aquest cas, un final que va resultar una tornada a l'inici. L'estiu de 2016, després d'haver-ne marxat l'any 2003, Marta Cubí va tornar a casa, a l'equip que juntament amb companyes i pares va fundar i que ara no té res a veure del que era aleshores. La primera temporada de la Marta a l'Igualada, quan tot just era una adolescent, la va competir a Segona Catalana i quan hi va tornar, ho va fer a Segona Divisió estatal. Una dada que sense dubte demostra que aquells qui creien que l'Igualada femení no tindria futur, anaven equivocats. Amb un projecte sòlid a la categoria de plata, Cubí va arribar al club blau per posar-se a les ordres de Jordi Torres i ser el puntal de la defensa de l'equip de l'Anoia. En aquell estiu, la igualadina va reconèixer que el club de la seva vida ja s'havia posat en contacte amb ella perquè tornés diverses vegades.

La mateixa jugadora, quan va tornar a vestir-se de blau, ho va definir com «tancar el cicle», ja que va marxar-ne molt jove per viure l'experiència del futbol de primer nivell i tornava plena d'experiència, tant professional com personal. A més, Cubí admetia en la seva segona aterrada a Igualada que pretenia que el seu paper no fos purament esportiu, ja que ella seria una jugadora veterana entre una plantilla ben jove i formada per noies a les quals moltes havia entrenat i per tant, a part d'aportar futbolísticament, també pretenia aportar experiència i veterania a un vestidor jove. I així ha estat, s'ha convertit en un referent per a les jugadores de l'equip, sobretot les més joves, com destaca l'actual capitana Elena Alert, una de les joves promeses que va emmirallar-se en Cubí al seu campus quan era petita: «La Marta ens ha aportat la seva experiència com a jugadora, però també com a persona. Ens ha fet valorar el fet de poder jugar a futbol, de ser entrenades des de la base i de gaudir d'una sèrie de privilegis que la seva generació no va tenir als inicis».

Va començar a Segona Catalana i ha arribat a disputar partits de competició europea; ha jugat de portera, de davantera i de central i ha vestit fins a 5 samarretes diferents, sumant-hi també les de les seleccions. I és que vint temporades donen per molt, però la carrera futbolística de la Marta té un denominador comú, un caràcter i uns valors personals que tothom qui ha treballat amb ella destaca. En un documental d'Èxit TV, Toni Burgos, que va ser professor d'Educació Física de Marta Cubí a l'escola, remarcava la seva implicació: «Faci el que faci ho dóna tot». I en David, el seu germà i amb qui jugava a futbol des de ben petita al passadís de casa, es manifestava en termes molt semblants: «Quan la Marta vol fer alguna cosa, la fa». Dues expressions que defineixen molt bé quins han estat els valors, més enllà de la tècnica futbolística, que han regit els seus vint anys de carrera al futbol. Laura Ràfols, de la temporada que van coincidir al Barça, també en destaca la perseverança i el caràcter positiu de la Marta, mentre que Sara Serna, actual jugadora del Seagull que va coincidir amb Cubí al Levante, afegeix «l'esperit de sacrifici i de lluita» de la igualadina. D'altra banda, Elba Vergés, companya a l'eix de la defensa també al club planenc, destacava que gràcies a la seva experiència, Cubí es va convertir en el referent a qui li feia preguntes sobre el món del futbol.

 

Va començar el cicle a la seva ciutat natal i l'ha tancat allà mateix, lluint en el darrer partit el braçalet de capitana al club de la seva vida

LA DARRERA RECONVERSIÓ
Cubí ha posat punt final a la seva carrera com a jugadora, però no es desvincula del futbol, ni de bon tros. Veure l'espectacle des de fora del terreny de joc li permetrà gaudir molt més d'una de les seves altres passions: fer d'entrenadora. De fet, la temporada vinent ja serà l'ajudant de Jordi Torres a l'Igualada. Però el periple de Cubí a les banquetes no començarà aquí. Amb el nivell 2 d'entrenadora sota el braç, va codirigir juntament amb Sandra Vilanova el primer equip del Martinenc fins a la temporada anterior, quan ho va haver de deixar per incompatibilitat entre la llicència d'entrenadora i la de jugadora. És a dir, no podia entrenar un equip i jugar a un altre, per molt que competissin a categories diferents i no hi hagués cap conflicte d'interessos possible. Després de diversos mesos de compaginar les dues coses, tot i haver de dirigir els partits des de la graderia, Cubí va acabar deixant el lloc d'entrenadora, però amb la certesa absoluta que, el dia que pengés les botes hi tornaria. I així serà, i això també ho farà a casa seva, a Igualada. I és que la seva vocació d'entrenadora ve gairebé de tan lluny com la de jugadora. Excompanyes seves ja s'han adonat al llarg de la carrera de la Marta que té un talent especial per entendre i explicar el futbol. «Hi ha jugadores que entenen el joc i el llegeixen de manera diferent, que a la llarga poden arribar a ser entrenadores», deia Lara Rabal sobre Cubí, amb qui va coincidir a l'Espanyol. Mentrestant, Natalia Arroyo també ha destacat «la seva ànima d'entrenadora». Ara, dirigint a les que han estat les seves companyes durant dues temporades, podrà posar en pràctica els seus estudis com a entrenadora i la seva experiència al terreny de joc.

 


Foto: Xavier Garcia (Futfem.cat)

Si vol seguir lligada a l'esport que li ha marcat gairebé totes les etapes des de ben petita és perquè ella mateixa el considera «el fil conductor de la seva vida». La seva vida professional Cubí també va decidir encarar-la cap a l'esport, estudiant Ciències de l'Activitat Física i Mestre d'Educació Física. I també en l'àmbit personal el futbol hi ha tingut un paper clau. L'any passat es va casar amb Anna Coma, a qui va conèixer a través de Tere Majol, la portera del Levante durant l'etapa en què la Marta hi jugava. Coma també ha estat jugadora de futbol durant els darrers anys al Martinenc, i de fet, durant l'etapa que Cubí n'era la segona entrenadora, tenia a les seves ordres a la seva dona. «És complicat perquè s'ha de gestionar molt bé. No sempre a tothom li agrada l'entrenadora que té. A casa no parlàvem mai de l'equip perquè teníem visions molt diferents i a més, ella no volia saber què pensaven les companyes», explica Coma entre somriures.

Una vida que en totes les seves facetes ha estat lligada al futbol i que ara, tot i que des d'un punt de vista diferent, ho seguirà sent. Es retira una figura històrica del futbol femení català, un símbol que ha marcat una època i que, sobretot, i més enllà del joc, ha deixat un llegat essencial per als qui han compartit part de la seva carrera amb ella. Va començar el cicle a la seva ciutat natal i l'ha tancat allà mateix, lluint en el darrer partit el braçalet de capitana al club de la seva vida i onejada per jugadores a les quals va entrenar quan eren petites, i a les que dirigirà la temporada vinent. Estimada a tots els camps per on ha passat, el futbol femení català perd una jugadora, però guanya una entrenadora. Una vida lligada al futbol que canvia d'acte, però que no acaba aquí. La història continua.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta