Més especials

Jessica Rodríguez: «Moltes noies intenten formar-se el màxim possible, però després no tenen oportunitats»

La paretana, actualment a Dinamarca, ha estat la primera entrenadora a treballar a l'Àsia i a pujar un equip a la màxima categoria femenina del futbol danès

Cedida

Qui coneix el nom de Jessica Rodríguez, sap que és una de les entrenadores del nostre país amb més experiència internacional. L'última fita de la de Parets del Vallès ha estat pujar el B93 de Copenhaguen a la màxima categoria del futbol femení danès, on Rodríguez seguirà vinculada la temporada vinent: «Estic il·lusionada, lluitant pel projecte i treballant amb l'equip per entrar en les places europees». La trajectòria de Jessica en el món del futbol va començar als 3 anys i, com a jugadora, va formar part d'equips com el Sant Gabriel, l'Europa, el Sant Andreu i l'Espanyol. Després d'una lesió a l'esquena, la futbolista va fer el salt com a entrenadora. Rodríguez va començar coordinant un campus del Barça al Japó, on també va organitzar el seu propi, JR Esports, i va gestionar la formació en diverses escoles i clubs locals del país. Més endavant, va fitxar per una acadèmia de la Xina, que també li va permetre entrenar dos equips i ensenyar la metodologia del futbol europeu.

 


Foto: Cedida

Així doncs, Jessica s'ha convertit en la primera entrenadora del país que ha treballat al Japó, a la Xina i que, a més, ha aconseguit un ascens a la Primera Divisió de Dinamarca. «Estic molt contenta d'haver aconseguit aquests mèrits, sempre he tingut el suport de la meva família. Al principi va ser difícil perquè no hi havia gaires oportunitats. A poc a poc es van obrint portes, però estem lluny de la realitat del futbol europeu», afirma Rodríguez.

L'entrenadora ha aconseguit l'èxit a l'estranger i té clar que, a nivell espanyol, falten oportunitats per a totes aquelles dones que es volen dedicar a gestionar equips professionals: «Cal un desenvolupament real. Moltes noies intenten formar-se el màxim possible perquè estimen l'esport i es volen dedicar a aquesta feina, però després no tenen ni l'oportunitat de fer d'assistent. M'encantaria que clubs, associacions i federacions facin una aposta real, creant llocs de treball amb directores, coordinadores, directores esportives... M'encanta que es posin cartells dient que hi ha equips femenins, però s'han de fer passos reals, no només de cara a la galeria».

 


Foto: Cedida

«A L'ESTRANGER ES VALORA QUE UNA DONA EXERCEIXI D'ENTRENADORA»
L'experiència internacional de Jessica Rodríguez, li ha donat una visió del futbol completament diferent de la que s'està vivint a casa nostra. Mentre que aquí es veuen poques dones a les banquetes i existeix una manca de reconeixement del futbol femení, tant social com mediàtic, en altres països del món la situació ha evolucionat positivament. «A l'estranger estan més avançats. Valoren i aposten que una dona exerceixi d'entrenadora. Crec que nois i noies podem treballar junts. Això és futbol i tots tenim la mateixa capacitat d'adaptació i formació. Es tracta de normalitzar la situació», explica Rodríguez.

 

«M'agradaria tenir el reconeixement de la meva pròpia federació»

Jessica també destaca que a fora «les coses són més fàcils», ja que es dóna més importància i valor al futbol femení. Una prova d'això és que la societat el rep «amb molt il·lusió i respecte». «També hi ha molt màrqueting i publicitat, més gent involucrada», destaca l'entrenadora. Què caldria fer per desenvolupar i fer créixer el futbol femení català i espanyol? La Jessica té clar quines haurien de ser les directrius: «Cal fomentar la formació d'entrenadores i directores, com també donar l'oportunitat de poder treballar d'això en igualtat. Les federacions han d'escoltar les esportistes i també rodejar-se de directives. El suport mediàtic, social i econòmic ha de ser real. Si volen, ho poden fer. Però no és el cas».

En aquest sentit, per exemple, Jessica Rodríguez afirma que, malgrat els mèrits que ha aconseguit al llarg dels anys, ni la federació catalana ni l'espanyola li ha reconegut mai res: «Falta valoració. Saben que estic fora perquè em coneix molta gent, però ningú s'interessa. Distingeixen als que cada any fan el mateix. I això sí que m'agradaria, el reconeixement de la meva pròpia federació».

En un futur, l'entrenadora seguirà lluitant com fins ara per continuar a les categories més altes del futbol femení. «Sempre és bonic tornar als països on el futbol està molt desenvolupat, amb unes lligues exigents i una competició molt bona». De moment, el seu gran repte d'enguany, és col·locar un equip danès a la Lliga de Campions.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta