Més especials

María Benedicto: «He pensat diverses vegades en deixar el futbol»

Després de dues temporades allunyada dels terrenys de joc per una sèrie de lesions al genoll, María Benedicto va poder celebrar el seu retorn marcant-li un gol al Toppfotball en la passada jornada

Tomás Rubia

Si bé és cert que no hi ha res pitjor en el futbol que una lesió de llarga durada, no ho és menys que tampoc hi ha res més il·lusionant que el retorn als terrenys de joc. Això ho sap molt bé María Benedicto, una de les davanteres més prometedores de l'Espanyol B. Amb la majoria d'edat recentment complida el passat estiu, la futbolista blanc-i-blava ha patit constants recaigudes d'una lesió al genoll que l'ha mantinguda allunyada de la gespa les dues últimes temporades. Un calvari que ja ha quedat enrere després de la disputa de l'última jornada contra el Toppfotball, partit on María Benedicto va sortir a la segona part, temps suficient per apuntar-se el vuitè dels 10 gols que l'equip va endossar al cuer de Segona. Un retorn somiat en el qual la jove davantera confessa haver sentit molta «emoció» i «alegria».

Abans d'endinsar-se en les sensacions que va experimentar la futbolista blanc-i-blava durant el seu extens període de baixa, sempre és important conèixer els orígens. En el cas de María Benedicto, tot va començar de ben petita, quan jugava a futbol amb els seus amics. Al seu pare també li agradava molt, de manera que la pilota ha estat un element omnipresent durant la seva infantesa. «Des d'aleshores, sempre m'ha agradat», se sincera la golejadora espanyolista. Amb el temps, va canviar les places per la gespa artificial, sent el CE Premià de Dalt el seu primer club. Després passaria per les files del Sant Gabriel, equip des del qual faria el salt al Barça. En el club blaugrana escalaria des del cadet fins al filial, passant abans per la categoria juvenil.

El que fins aleshores havia estat una projecció meteòrica, va patir un gir dràstic dels esdeveniments. María Benedicto va rebre una entrada per darrere en un partit contra el Seagull, causant-li un esquinç al lligament intern del genoll. Era 2 d'abril de 2017 i, de llavors ençà, les lesions esdevindrien un calvari per la jugadora de Premià de Mar, que ha patit constants recaigudes pel fet que la lesió no es curés bé. Malgrat això, l'Espanyol va decidir apostar per ella i fitxar-la l'estiu d'aquell mateix any. I és al conjunt blanc-i-blau on la futbolista ha vist la llum al final del túnel, amb el seu flamant retorn als terrenys de joc contra el Mallorca Toppfotball en la passada jornada. Retorn que, com no podia ser d'una altra manera, va anar acompanyat d'un gol: «En aquell moment sents moltes coses, però el cert és que necessitava tot això: jugar, tenir minuts, marcar... tot».

La María Benedicto del present insisteix en què se sent «bé» després de tot el que li ha passat. En aquest sentit, la idea del cos tècnic és que la futbolista 'perica' comenci a ser una habitual en les properes convocatòries. «Només em falta anar agafant ritme als entrenaments», conclou il·lusionada l'atacant de l'Espanyol B.

Malgrat l'optimisme amb què encara el present, María Benedicto confessa -visiblement emocionada- haver pensat «diverses vegades» en llençar la tovallola, però la seva «passió» pel futbol ha estat motiu suficient per seguir lluitant. «Psicològicament ha estat molt dur, he patit moltes davallades, però els entrenadors i les companyes m'han ajudat molt», reconeix la jugadora. Precisament en el rol de les companyes durant la seva recuperació ha posat molt d'èmfasi María Benedicto, de qui admet que «sempre han estat en els pitjors moments».

Diu el refrany que «no hi ha mal que per bé no vingui» i, tot i que les lesions són el pitjor dels mals per a una esportista, María Benedicto ha sabut extreure alguna lliçó d'aquesta experiència: «He après a cuidar-me, cosa que abans no feia, i a prendre'm les coses més seriosament. Per exemple, abans no venia mai al gimnàs i ara vinc tots els dies entre 30 i 40 minuts abans dels entrenaments per fer els meus exercicis». A més, també considera que la duresa de les lesions l'ha dotat d'una major «fortalesa mental».

Álex Moreno, entrenador del filial blanc-i-blau, també ha valorat l'absència de María Benedicto, a qui considera «una jugadora que ho té tot per arribar al primer equip»: «Té alguna cosa diferent com a davantera, et genera moltes ocasions i quan no hi és li falta gol a l'equip. Fora del terreny de joc té una personalitat molt forta i la plasma a la perfecció dins del camp». A més, el tècnic 'perico' reconeix que la seva «presència» condiciona el plantejament del rival: «La seva simple presència fa que ens defensin diferent, ja que aglomera a moltes defensores i allibera a companyes».

En el terreny més personal, Álex Moreno ha admès que María Benedicto és una futbolista que «sempre» ha volgut: «La segueixo des que estava al Sant Gabriel». Així mateix, el tècnic blanc-i-blau també ha aprofitat per explicar com es va coure l'arribada de la davantera al club: «Vaig parlar amb el seu pare quan la va fitxar el Barça. Cada any sempre li he escrit preocupant-me per ella i dient-li que, si algun dia no estava bé al Barça, contactés amb mi. Afortunadament, va decidir canviar d'aires i venir aquí [a l'Espanyol]».

Finalment, l'entrenador barceloní considera que la gestió del cos tècnic amb la baixa de María Benedicto no ha estat fàcil, ja que es tracta d'una jugadora «tancada» i a la que «és molt difícil d'arribar»: «La María és una jugadora difícil de tractar, no és gaire oberta i no posa gaire facilitats, però has de saber arribar a ella i saber quan apropar-te i quan no». No obstant això, Álex Moreno revela la peça clau dins del cos tècnic per acostar-se a la jugadora: «Tenim la sort de tenir a Francesc Soriano, el fisioterapeuta de l'equip, que ha aconseguit convèncer a la Maria que vingui aquí [a la Ciutat Esportiva Dani Jarque] sempre. A més, xerra amb ella, li fot canya de tant en tant i li dóna un toc d'atenció quan és necessari».

 

Notícies relacionades

Comenta