Més especials

Xile: una mundialista en progressió

L’exportera del Valencia, Christiane Endler, és la representant més coneguda de les subcampiones de la Copa Amèrica

FIFA

Catalunya s’enfrontarà, per primera vegada a una selecció internacional. Xile, la vigent subcampiona de la Copa Amèrica, passarà a la història del combinat català en un duel que servirà les xilenes per preparar el Mundial de França en el qual participaran aquest estiu. La selecció de Xile ocupa actualment la posició 38 al rànquing FIFA, el seu millor lloc fins a la data, i ara sembla estar en el seu millor moment. La darrera temporada va aconseguir com a amfitriona acabar en segona posició a la Copa Amèrica, cosa que no passava des del 1991, obtenint així el seu segon subcampionat i altres dos bronzes en aquesta competició. A més, per primer cop, s'ha classificat per un Mundial i hi participarà aquest estiu a França, al grup F on haurà de batre's amb els Estats Units, Tailàndia i Suècia per seguir fent història al futbol femení xilè.

Natalia Arroyo i les seves jugadores trobaran moltes cares conegudes en aquest amistós del 21 de gener, perquè gran part de la plantilla de la ‘roja' xilena, competeix a la Lliga espanyola. Una de les jugadores més conegudes és la seva portera i capitana Christiane Endler, exjugadora del Valencia que actualment milita al Paris Saint-Germain. Una de les millors porteres que s'ha vist a la Primera Divisió, amb una gran altura, bon joc aeri i de peus, i amb un gran desplaçament.

Un altre futbolista que, després de jugar un parell de temporades als Estats Units, ha retornat al conjunt valencianista, és la davantera Yanara Aedo, jugadora molt polivalent ofensivament, amb velocitat, desequilibri, associació i gol. La primera temporada al Valencia va fer 7 gols en 23 partits de Lliga, més dos a la Copa.

 


Foto: FCF

També els serà coneguda Karen Araya, la migcampista del Sevilla que fa més de 10 anys que és​ internacional amb la seva selecció. És una líder que manega el joc a la seva voluntat, convertint-se així en la millor intèrpret de l'equip. També hi serà la migcampista de l'Sporting de Huelva, Yessenia López, una jugadora molt física, amb tècnica i tir molt potent, força habitual a l'onze xilè. Bàrbara Santibañez, que es va perdre la Copa Amèrica per lesió torna a les convocatòries de José Letelier, el seleccionador xilè. Santibañez també havia pertangut a l'equip de López, però actualment juga a la Segona Divisió al grup català amb el Zaragoza, igual que la defensa Zu Helen Galaz, central titular de la selecció vermella, guanyadora de la Copa Libertadores.

També posseeixen aquest guardó unes quantes de les seves companyes, amb el seu exequip, el Colo-Colo. Galaz és la parella de Camila Sáez a la línia defensiva, jugadora del Rayo Vallecano i ex del Tacón, amb el mateix historial que la seva camarada. El Logroño també té una representant internacional de Xile, Ambar Soruco lateral dreta amb força, velocitat i bona projecció defensiva.

Però Bàrbara Santibañez no és l'única jugadora de la Segona Divisió, al grup quatre, Fernanda Pinilla fa història al Córdoba com a primera internacional del club, la jove jugadora blanc-i-verda té com a rival de Lliga a una companya de selecció, la migcampista Ana Gutiérrez que milita al Cáceres.

La selecció xilena intenta un joc associatiu, dominar el joc des de la possessió de la pilota, tal com ha comentat alguna vegada Letelier als mitjans del seu país. El tècnic té la sort de disposar d'unes jugadores amb gran polivalència per poder moure fitxes tal com necessiti. Un dels punts forts del conjunt xilè és la progressió, supera línies fàcilment buscant triangulacions amb la jugadora allunyada. Normalment, fan aquesta progressió pel mig i acaben obrint pilotes a banda per a la centrada d'extrems o laterals o per intentar filtrar alguna passada gràcies a la gran mobilitat de les seves jugadores més ofensives.

Les laterals s'incorporen molt per poder realitzar aquestes accions i, segons el rival, aposten per una pressió alta a camp contrari i no es tallen amb el tir llunyà. Sense pressió surten jugant amb centrals, però si veuen que els costa trobar el forat i han d'anar d'un cantó a l'altre, prefereixen no perdre el temps i llençar pilotes amunt perquè alguna de les seves ràpides davanteres la cacin. Un altre aspecte positiu és la gran avinença que tenen les dues centrals que han jugat juntes durant molts anys al Colo-Colo i la seva compenetració és molt gran.

Una de les debilitats de la selecció de Letelier podria ser el joc aeri, ja que a mig camp els costa retenir la pilota i guanyar els bots, i als córners defensius, utilitzen fins a set jugadores que es col·loquen en zona per poder rebutjar. Com a referència tenen María José Rojas, una extrem que juga per tots dos cantons, amb moltíssima velocitat, bon u contra u i que genera moltes ocasions de gol. Catalunya serà un rival que els permetrà mesurar com es troben per afrontar el Mundial de França d'aquest estiu i veure fins a on arriba la història xilena que està progressant molt adequadament.

 

Notícies relacionades

Comenta