Més especials

Del Pardinyes a Islàndia

Tres jugadores del club lleidatà fitxen per l'UMF Sindri Höfn de la Segona Divisió islandesa

Xavier Garcia (Futfem.cat)

Gairebé 500 quilòmetres són els que separen Reykjavík de la ciutat pesquera de Höfn, situada en una península al sud-est d'Islàndia. En aquest indret tranquil -envoltat d'illetes i admirat pels seus esculls de sorra, rius glacials i aurores boreals- hi viatjaran l'Alexandra Taberner, l'Elian Graus i la Marta Sàez. Les tres jugadores del Pardinyes faran el salt a la Segona Divisió islandesa amb l'UMF Sindri Höfn, club que aspira a pujar de categoria amb el tècnic Àlex Fernández al capdavant. «L'Àlex em va dir que entrenava un equip femení a Islàndia i que volia comptar amb jugadores catalanes. També necessitava una portera i una defensa i vaig pensar en les meves companyes», explica Alexandra Taberner. La lleidatana ja va viure una experiència en un club suec dues temporades enrere: «Em va fer créixer futbolísticament i personalment. Són oportunitats que et surten i, si no les aprofites, potser no et tornaran a sortir mai més».

 

«Espero obrir moltes portes i gaudir del futbol islandès, que té una altra perspectiva. És més físic»

Alexandra Taberner

La lliga islandesa es disputa durant l'estiu, ja que les condicions climatològiques impedeixen la pràctica esportiva durant l'hivern. L'Alexandra i l'Elian marxaran a finals d'abril, mentre que la Marta s'incorporarà al maig, un cop finalitzats els estudis. «En un principi no ho vaig tenir clar, mai he estat tant temps fora de casa i sé que serà difícil. Però m'ajuda que elles també vinguin. Ja hi tinc confiança i no és el mateix que anar sola en un lloc on no coneixes a ningú», afirma l'Elian. La Marta de seguida ho va tenir clar: «Només passa un cop a la vida. Sense gens de por i amb totes les ganes del món i la màxima il·lusió».

 

«El fet de viatjar per jugar un partit, com a Mallorca, m'ha fet sentir una mica professional al Pardinyes»

Elian Graus

El club facilitarà a les jugadores l'allotjament, una feina al matí, el transport cap als partits i l'equipament esportiu -que inclou botes, protectors i la roba del club-, de manera que la despesa serà mínima. «Espero obrir moltes portes i gaudir del futbol islandès, que té una altra perspectiva. És més físic», assegura l'Alexandra. Per la seva banda, l'Elian espera aprendre molt en aquesta nova etapa: «Vull veure una altra manera de jugar a futbol i espero poder aportar el que necessiten a la porteria. També espero aprendre anglès i conèixer gent i una cultura nova».

 

«L'entrenador ens va comentar que podem ser vistes per altres equips d'Europa»

Marta Sáez

Fa dues temporades que el Pardinyes competeix a la Segona Divisió i, a falta de tres jornades per acabar la competició, enguany es troben a mitja taula, a la vuitena posició. Les jugadores valoren molt positivament la seva experiència al club: «És un club molt humil de barri i aquí costa molt trobar persones de nivell per completar l'equip. Estic molt contenta. Jo vaig començar jugant a Preferent i ara estem a Segona», explica l'Alexandra. En canvi, a l'Elian, el club lleidatà l'ha fet sentir més professional: «El fet de viatjar per jugar un partit, com a Mallorca, m'ha fet sentir una mica professional i m'ha aportat molt. El Pardinyes m'ha donat l'oportunitat que em vegi molta més gent en una categoria bastant bonica. És un club humil on tampoc podem demanar més». En aquest sentit, la Marta creu que l'experiència a Islàndia pot ser un primer pas per viure del futbol: «Avui dia aquí és més complicat, ja que no cobrem. L'entrenador ens va comentar que podem ser vistes per altres equips d'Europa». La lleidatana només porta una temporada al Pardinyes -posterior a la seva trajectòria a l'AEM-, que considera que ha estat molt positiva: «He pogut treballar amb gent molt professional i conèixer un altre estil de club i de manera de fer les coses».

Malgrat que el contracte amb l'UMF Sindri Höfn només inclou aquesta temporada, les lleidatanes no tanquen la porta a la possibilitat d'allargar la seva estada al país nòrdic, en el cas que es presentés l'ocasió. «Hi ha molts equips de Primera Divisió que, si et veuen i els hi agrades, és possible que et vulguin per la temporada vinent. I, si ens va bé amb el club on anem ara, també és possible que ens vulguin. No ens tanquem les portes, mai se sap», conclou l'Elian.

 

Notícies relacionades

Comenta