Més especials

Molt més que un partit de futbol

Els grans esdeveniments esportius transformen el que els envolta, i la final de la Champions no en va ser cap excepció

FC Barcelona

Era la primera final de Champions pel Barça. Tots els involucrats en tenien moltes ganes; jugadores, cos tècnic, directius, afició... perquè un esdeveniment com aquest és molt més que un partit de futbol, és un cap de setmana on la ciutat es veu de diferent color, l'estadi es transforma completament i els nervis estan a flor de pell. Diu el tòpic que les primeres vegades mai s'obliden i, en aquesta ocasió, gairebé tots els factors es van adjuntar per fer que la primera final a la història del club fos immillorable. I és cert que es va perdre, però l'ambient viscut a Budapest durant tot el cap de setmana fa que l'única conclusió possible és que el club i tot el que envolta el futbol femení blaugrana van sortir guanyant.

 

«Budapest va fer que la final agafés un aire romàntic, un toc artístic»

En primer lloc, ho va fer per l'elecció de la ciutat. Budapest va fer que la final agafés un aire romàntic, un toc artístic, com si es tractés d'una creació majestuosa de l'edat mitjana. Aficionats d'un i altre equip creuant-se enmig del pont de les Cadenes, omplint el Parlament de futbol o desitjant que una visita a la plaça dels Herois es convertís en una premonició per la final. Però un punt de la ciutat supera tota la resta i aquest és la visió des de davant del Castell de Buda. Allà, samarretes blaugrana i blanques es barrejaven en un punt d'observació des d'on es veia a la distància el Ferencváros Stadion.

L'experiència semblava sortida d'un somni, un somni que a poc a poc s'anava convertint en realitat a mesura que s'acostava el partit. No era fins a entrar al recinte que arribava el xoc final; pujar les escales i veure l'estadi des de dins amb tot el personal hongarès acabant de muntar els preparatius ja despertava qui encara ho necessités. Banderes blaugrana en diferents seccions, lones corporatives amb el logotip de la UEFA i els escuts d'ambdós equips i un espectacle d'inauguració amb pirotècnia, dansa i la sortida de les protagonistes. El Ferencváros Stadion es va vestir de gala per albergar tota una final de Champions, a l'espera ratificar les reines d'Europa o coronar-ne unes de noves i tot posant la pell de gallina a qui encara no fos conscient del que estava a punt de passar.

 

«Inclús després dels gols, els crits que s'escoltaven eren favorables al Barça»

Allà va ser on l'afició del Barça va guanyar. El públic hongarès volia veure triomfar Dzsenifer Marozsán, nascuda a Budapest, i després que la futbolista de l'Olympique marquès el primer gol del matx l'estadi va esclatar d'eufòria. Però si a fora els seguidors del Barça ja eren més nombrosos, dins encara es va notar més. Amb les 1.200 entrades que tenia el club, totes esgotades, i amb el vol xàrter ple a vessar, els seguidors es van encarregar d'omplir de blaugrana el Ferencváros Stadion. A la graderia ressonaven càntics culers; inclús després dels gols, els crits que s'escoltaven eren favorables al Barça mirant d'empènyer l'equip cap a una remuntada cada vegada més utòpica. I tot i la derrota, l'afició blaugrana va voler dir adéu a les seves heroïnes entonant el ja conegut: «Un dia de partit».

Però dins aquesta experiència, un grup reduït de persones va acabar de fer-la màgica. Una trentena de persones de la Penya Barcelonista Es Tamarells van ser a Budapest, tots amb la mateixa samarreta lila commemorativa. A davant, el partit que anaven a presenciar; a darrere, el nom i número de la seva referent: Mariona Caldentey. I és que gairebé tots els integrants d'aquesta penya provenien de Felanitx, poble de naixement de la futbolista blaugrana, i la seva presència va crear un vincle emocional molt fort amb un simple partit de futbol. Simple, però que pot significar la creació d'un moviment imparable.

 

Notícies relacionades

Comenta