Més especials

Asisat Oshoala: «Faig ús de les xarxes socials per estar més còmoda en la solitud»

La nigeriana repassa el seu 2019, dins i fora del camp, en una entrevista a Futfem.cat

Miguel López Mallach (Futfem.cat)

Davantera de transicions molt ràpides, ideal per aprofitar una pilota a l'espai, futbolista expressiva dins el camp, alegre però també autocrítica amb si mateixa quan no troba porteria en alguna ocasió. Aquestes són moltes de les característiques que podrien definir a l'Asisat Oshoala que es veu damunt d'un terreny de joc. Ara bé, com la nit i el dia, la nigeriana es presenta a l'entrevista amb la mirada al seu telèfon, saludant en veu baixa i es disposa a parlar durant 30 minuts en un to molt semblant, donant la imatge d'una persona amb un cert grau de timidesa.

Xerrar amb Oshoala és conèixer una futbolista que pot semblar indomable dins el camp, extravertida a les seves xarxes socials, però que simplement és una dona que molt jove va deixar casa seva, sempre ha estat lluny de la seva família i li és complicat lidiar amb aquesta solitud, tal com explica. Tenint-la davant, parlant de la seva carrera i la seva vida, pocs dirien que opta a guanyar el guardó a la Millor Futbolista Africana de l'any per quarta vegada a la seva carrera. Dins el camp, és una altra història.

 

«Faig ús de les meves xarxes socials per estar més còmoda en la solitud, perquè no tinc ningú amb qui parlar després dels entrenaments, només vaig a casa»

Un any més estàs nominada al premi a la Millor Futbolista Africana de l'any. Quines possibilitats creus que tens d'emportar-te el que seria el teu quart guardó?
Doncs no ho sé, no sé què passarà, però sigui el que sigui em semblarà bé. Seria el meu quart guardó, és molt bo, significa que sóc consistent, que és el més important per mi. No es tracta de guanyar-ne un i acomodar-se. Jo vull ser millor cada any, ser útil per cada equip per qui jugo i sigui on sigui al camp, vull assegurar-me que ajudo sempre a l'equip.

T'enfrontes a molt bones jugadores per aquest premi. Què opines d'aquestes 'rivals' al guardó?
Totes són molt bones jugadores que ho estan fent bé per diferents clubs, cosa que és molt interessant. Per mi es tracta de veure com les futbolistes africanes han crescut i com s'han donat a conèixer al món. Abans no senties parlar de futbolistes africanes, només les europees, però ara està molt bé perquè al Mundial ja es van veure moltes futbolistes i es va descobrir molt talent.

Parlant d'aquestes futbolistes africanes, és un d'aquests els motius pels quals organitzes un clínic i un campionat per nenes? Què et va inspirar en dur-ho a terme i quin impacte esperes que tingui al futbol femení africà?
Tot el que faig amb el meu programa ho faig perquè crec que les dones tenen menys oportunitats per jugar al futbol. Les federacions africanes ara estan començant a intentar fer algunes coses per les dones, però crec que encara poden fer més perquè necessitem consciència, necessitem moltes competicions i necessitem que els mitjans posin atenció a les futbolistes africanes. Necessitem més tornejos per joves per fer créixer el futbol base i vull ajudar les joves futbolistes a créixer en el món de l'esport i donar-los l'esperança que poden dedicar-se al futbol professionalment. Això és bo per elles i per les seves famílies, perquè algunes famílies africanes no els agrada quan els fills juguen a futbol, sobretot les nenes perquè entenen que les distreu de l'escola i l'educació. Jo els vull inculcar que sempre poden anar a l'escola i jugar a futbol de manera professional a la vegada.

 

«Tot el que faig amb el meu programa ho faig perquè crec que les dones tenen menys oportunitats per jugar al futbol»

Això de les famílies ho comentes per experiència pròpia, oi? Com descriuries aquesta experiència teva amb la falta de suport familiar que vas tenir?
Bé, els meus pares han tingut un rol molt important a la meva carrera perquè no volien que jugués, però quan vaig tenir l'oportunitat de fer-ho es van convertir en els meus majors seguidors. Això és una gran oportunitat per mi de parlar amb altres pares de nenes que estan creixent, parlar-los de la meva experiència i fer-los entendre i que els seus fills poden fer vida i organitzar-se, combinant l'escola i el futbol.

Llavors aquest campus seria una cosa que voldries continuar fent durant el futur, que t'hi veuries implicada d'aquí a 10 anys?
El futbol és una cosa per la qual tinc passió, és un plaer enorme jugar-hi i em sento còmoda i contenta amb una pilota als peus. M'encantaria ajudar a fer que el futbol femení a Àfrica sigui més creatiu que ara i si em preguntes si ho voldria seguir fent d'aquí a 10 anys et diria que sí perquè és una cosa que m'encanta fer.

Hem parlat dels teus inicis a Nigèria, ja com a futbolista et presentes al món al Mundial sub-20, el 2014, on vas guanyar la Pilota i la Bota d'Or. Amb això, vas marxar a Anglaterra i vas jugar a Liverpool i Arsenal. Tres anys després, com descriuries aquest moviment i tot el que va passar?
Sí, el meu primer contracte professional va ser amb el Liverpool, després a l'Arsenal, dos anys a la Xina i ara aquí a Barcelona. Està sent una gran experiència, cinc anys fora de casa, i he guanyat molt sobretot com a persona i també m'ha ajudat a conèixer diferents entrenadors. A part, el meu joc, m'ha ajudat a intentar adaptar-me a diferents estils de futbol, cosa que trobo molt bona i interessant. Estic gaudint molt del meu camí.

 

«Si estic a un equip i no m'agrada l'ambient em mouré; no et pots quedar a un lloc, ser infeliç i quedar-te allà»

Com has dit, aquest camí et va dur a la Xina. Molts el veuen com un país inferior, futbolísticament. Deixar Anglaterra va ser un pas enrere, un pas endavant o un pas necessari per tu?
Primer, no m'importa gaire el que es digui de mi, això és una cosa molt clara d'Asisat. No m'importa com em vegin, només vull ser feliç i jugar a futbol. Si estic a un equip i no m'agrada l'ambient em mouré; no et pots quedar a un lloc, ser infeliç i quedar-te allà. Com he dit, vull ser feliç i no m'importa com la gent ho vegi. Em sento còmoda amb tots els contractes que he firmat perquè crec que eren coses que necessitava en aquells moments. Si sento que vull una cosa diferent, em mouré. És una aventura que gira al voltant del futbol i el canvi va implícit. No has de jugar a un lloc per sempre, si ets feliç allà, clar que pots, però si creus que has de canviar també està bé.

Dient això interpreto que, després de la teva cessió al Barça, et vas sentir bé aquí i per això vas signar un nou contracte.
Sí, en aquell moment és el que vaig sentir. Això és futbol i, a vegades, et mous. A vegades et vols quedar i a vegades et vols moure.

També has parlat de l'aprenentatge de diferents estils de futbol. La teva manera de jugar és diferent del que es coneix com 'el model del Barça'. Com creus que encaixes al sistema?
Per la meva posició, com a davantera, sé el que he de fer i crec que això és el més important. Quan la pilota arriba a la fase ofensiva, sé cap a on he de córrer i com moure'm per aconseguir marcar, crec que això és el més important.

En aquest sentit, comparteixes posició amb Jenni Hermoso, tot i que heu jugat juntes. Com creus que us complementeu per poder crear una barreja perfecta en aquesta posició de 9?
Bé, jo em sento còmoda amb totes les jugadores amb qui jugo sempre que juguem juntes. Tot es basa en les passades, en els moviments i entendre'ns. Jugo i em sento còmoda amb tothom.

 

«Hem treballat molt dur per assegurar-nos que podem guanyar la Lliga aquest any, és el nostre objectiu primari»

Vas arribar cedida a Barcelona, vas firmar el nou contracte a l'estiu. Com descriuries el teu fitxatge pel Barça i l'adaptació al nou equip i la nova ciutat?
Vaig arribar el passat febrer i ara estem gairebé al desembre. Ha estat bé, bastant interessant i intentant establir-me. Fins ara m'ho estic passant bé, gaudint de la meva estança i tot va bé per mi.

Futbolísticament, el Barça és líder de la Primera Divisió, com creus que l'equip pot mantenir aquest nivell fins a final de temporada?
Hem treballat molt dur per assegurar-nos que podem guanyar la Lliga aquest any, és el nostre objectiu primari. L'equip i el club han treballat molt dur, portant grans jugadores com Caro, Jenni, altres jugadores que també han firmat, com jo mateixa. Les jugadores hem treballat molt dur per mantenir-nos líders a la taula. Hem jugat partits d'alt nivell i partits molt difícils i hem trobat maneres per guanyar i mantenir el liderat. Espero que seguim així.

I a la Champions, en anys anteriors era com un premi classificar-se per diferents rondes. Amb els fitxatges i l'aposta del club, quin és l'objectiu ara per ara?
Com a equip volem guanyar tots els partits que juguem, assegurar-nos que al final del partit ens puguem mirar i somriure satisfetes d'haver fet el que calia. Sigui la competició que sigui, Lliga, Copa, Champions, també amistosos, volem assegurar-nos que donem el 100% sempre.

Vas ser la primera futbolista del Barça i també la primera africana a marcar en una final de la Champions. Ara que ja han passat uns mesos, què significa aquesta fita?
És un sentiment molt bo, una experiència enorme la de poder jugar a la final de la Champions, un nivell top de futbol. El meu equip va perdre la final, però va ser una gran sensació entrar des de la banqueta, marcar i ajudar el meu equip a recuperar una mica de confiança. Va ser una gran experiència i estic molt orgullosa d'ella.

Pel que fa a Nigèria, com va ser la teva experiència al Mundial?
Bé, amb l'equip nigerià estan passant moltes coses ara i no pas positives. Hi ha molta negativitat al voltant de l'equip i no va ser la millor experiència. He estat al Mundial abans i la sensació va ser molt millor del que he viscut aquest 2019. Em va encantar el Mundial del 2015 perquè va ser més interessant amb totes les jugadores disposades a donar-ho tot i l'atmosfera era molt més còmode per nosaltres a l'hora de jugar. Aquest 2019 ha estat una mica difícil, hem tingut problemes com a equip i ho vam intentar tot per classificar-nos per la següent ronda.

 

«Si haguéssim tingut la mateixa plantilla que al Mundial, crec que hauríem tingut un 90% de possibilitats de classificar-nos pels Jocs»

Aquesta sensació més dolenta que et queda del 2019, el fet que et perdessis el partit contra Alemanya de vuitens, en forma part o és un problema més gros?
Crec que és més gros que això, perquè no és només sobre el futbol. El futbol no és només un joc sobre un terreny de joc. No guanyes un partit perquè passes la pilota i marques, hi ha moltes coses que animen i motiven l'equip a jugar millor. Per mi, el que he dit, no ens vam classificar el 2015, sí el 2019, però no vaig tenir la sensació que fos la millor de les experiències.

Aquesta experiència us ha acompanyat amb Nigèria pels classificatoris dels Jocs Olímpics, quan us van eliminar fa un mes?
Vam donar el millor de nosaltres per intentar classificar-nos, però no el nostre millor equip no va jugar aquest classificatori. Jo hi era i vam trobar a faltar moltes jugadores que van estar al Mundial i no estaven en aquests partits de classificació. Si realment haguéssim volgut anar als Jocs Olímpics, les jugadores que hi havia no tenien prou experiència. Moltes joves, potser intentaven construir un equip, no ho sé. Però sento que l'experiència compta molt en una eliminatòria. Moltes futbolistes experimentades no eren amb l'equip i això va sumar a la raó que no ens classifiquéssim. Teníem moltes joves, per construir un equip i vam tenir mala sort de no classificar-nos.

I amb l'equip que va ser a França, creus que us haguéssiu classificat?
Sí, ho crec. L'equip del Mundial, de la manera que les noies van jugar contra Alemanya... Volíem anar al Mundial i donar el 100%, assegurant-nos d'aprofitar l'oportunitat de mostrar-nos al món de nou. Però després, moltes d'elles no eren a la llista pel classificatori; va ser una mica difícil. Si haguéssim tingut la mateixa plantilla que al Mundial, crec que haguéssim tingut un 90% de possibilitats de classificar-nos pels Jocs.

I per quins motius creus que la plantilla era tan diferent i què n'esperes del futur de Nigèria al futbol?
Això és una pregunta més tècnica, no sé per què la plantilla va canviar. Totes tenim diferents entrenadors i cada entrenador vol diferents jugadores. Això és més tècnic i no és una cosa que jo, com a jugadora, no et sabria dir. Però sento que era un equip molt canviat i amb jugadores molt joves sense experiència. Res més.

 

«Faig ús de les meves xarxes socials per estar més còmoda en la solitud, perquè no tinc ningú amb qui parlar després dels entrenaments, només vaig a casa»

Canviant d'àmbit, què t'aporten Twitter i Instagram? Ho fas servir més per ús personal o ho utilitzes com a plataforma professional?
Bé, jo no visc aquí amb la meva família, visc sola. Moltes vegades em sento sola; l'única vegada que em sento prop de casa, que connecto amb la gent a Nigèria o Àfrica és per mitjà de les meves xarxes socials. A vegades només hi poso coses gracioses per veure la gent riure o les respostes que em fan i fer-me riure a mi o fer-me sentir còmoda. Personalment, faig ús de les meves xarxes socials per estar més còmoda en la solitud, perquè no tinc ningú amb qui parlar després dels entrenaments, només vaig a casa. No visc amb la família, bàsicament, així que a vegades trobo a faltar casa meva. No és com el masculí que té l'oportunitat de portar aquí la família, no és el mateix.

Deixa'm que et pregunti per uns tuits que vas fer després del partit del Deportivo, on les xarxes van pensar que era amb relació a l'equip a causa del moment de fer-los.
És curiós. Crec que la gent espanyola té aquest problema, que quan fas un tuit o escrius alguna cosa, sempre creuen que parles de l'equip. No sé per què és així, potser és una cosa espanyola però per Europa no és el mateix. Tothom té un dret a publicar el que vulgui, però sento que cada vegada que publico alguna cosa a les xarxes pensen que parlo del Barça. En aquest cas, trobava a faltar casa meva, em sentia sola i necessitava parlar amb algú i tenir gent al voltant i no tenia ningú. Volia fer una publicació i veure les respostes de la gent, i sí. Vaig rebre un munt de trucades, vaig parlar amb molta gent i em vaig tornar a sentir còmoda. I després vaig anar a veure l'espectacle de Messi 10 by Cirque du Soleil i vaig tornar a sentir-me bé; l'endemà vaig anar a entrenar sentint-me bé i contenta. Cal que molts entenguin que la gent ha de viure la seva vida privada i no tot és sobre ells. Que jo jugui per un equip no vol dir que tot el que faci sigui sobre l'equip, no és això, no funciona així.

I en aquest temps sola, des que has arribat a Barcelona, has après alguna cosa sobre tu?
Bé, sempre he viscut sola des que viatjo. Des del 2015, Liverpool 2016, Arsenal 2017, 2018 a la Xina i ara aquí a Barcelona. Sempre he viscut sola. No és res que vingui de nou, simplement és un sentiment que ve, de vegades, que et sents sola, infeliç i només vols veure la família al teu voltant.

En aquest sentit de la solitud, moltes vegades comentes altres partits de futbol o d'altres esports com l'NBA. Això t'ajuda?
Sí, això m'ajuda a connectar amb altres esports i altres persones que tenen interessos diferents del futbol. Crec que això és bo perquè no et converteixes en un estereotip, no parles de futbol, futbol i futbol tota l'estona, tens més coses i més persones amb les qui connectar. Així que quan veig persones que parlen del bàsquet, sí, vols parlar amb elles, m'entens? I després amb altres parles d'altres esports, o de negocis o el que sigui. És bo.

I amb tot el que has comentat, què esperes aconseguir dins el camp i fora d'ell aquesta temporada?
Al camp, com a equip, espero guanyar totes les competicions on participem. Com a persona, bé... sé que la solitud ha de continuar, però espero trobar una millor manera d'afrontar-ho quan em sento sola, perquè de vegades no m'agrada el que faig quan em sento així. Amb això dels tuits que arriben als fans, potser he de trobar una altra cosa per no pensar en el que sigui que m'estigui passant. Això sí, el focus està posat en aconseguir guanyar cada competició en la qual participem.

Una última pregunta per acabar. Creus que ets la dona esportista més influent d'Àfrica?
[Riu] Hi ha moltes esportistes africanes que connecten amb moltes ànimes, moltes futures esportistes. No sé com contestar-te. Penso que tots els esportistes africans són apreciats d'alguna manera, així que ni idea, ho deixo a l'opinió dels aficionats.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta