Més especials

Creus que és possible?

El 2019 ha confirmat la presència de l'AEM entre els més grans del futbol femení estatal, premiant el seu gran treball de base

Xavier Garcia (Futfem.cat)

Començava el 2019 amb les bones sensacions de l'equip entrenat per Roger Lamesa a Segona Divisió, que des del primer moment s'havia col·locat a les posicions de privilegi de la taula. Amb el pas de les setmanes les victòries seguien arribant i dins el club el 'xup-xup' que es podia aconseguir quelcom gran creixia. Tot i mantenir sempre la prudència i la humilitat que el caracteritza, aquest equip lleidatà va mantenir el somni d'aconseguir l'ascens, de passar a formar part de l'elit del futbol estatal i demostrar tothom que treballar la base, amb constància i planificació, acaba donant els seus fruits, i ho van aconseguir. No sense grans moments de patiment i de dubtes, amb derrotes doloroses als últims minuts que sembraven la llavor del dubte entre els més escèptics, però aquell bloc, aquell equip, ho tenia clar i fins a arribar al cim no es va aturar.

El final de la temporada 18/19 semblava escrit per algun guionista pervers, amb informacions diverses que fins i tot es contradeien, però el que va quedar clar és que el somni de l'AEM s'havia complert, havien aconseguit l'ascens fins i tot amb alguna jornada de marge abans d'acabar la Lliga i tant l'equip de Lamesa com el club ho van celebrar com es mereixia, conscients que tocava posar-se a treballar de valent per confeccionar un equip el més competitiu possible amb les evidents limitacions de pressupost que un equip tan humil té.

La feina a l'estiu va ser de bojos, amb baixes sensibles de peces importantíssimes per a l'equip i el club, com la Lidia Calderon i la Cris Becerra, i sobretot molts reforços, fins i tot amb jugadores de nivell internacional com Hisui, que va arribar del Japó o algun retorn a casa com el d'Andrea Gómez, una de les perles del planter blau, per tal de fer pujar el nivell de la plantilla encara més i poder competir a la nova Segona Divisió amb garanties de poder lluitar per la permanència.

 

«Recasens, un estadi petit, però amb una màgia inimaginable»

Ja a la Copa Catalunya que es va disputar al camp municipal de Palamós l'equip de la Terra Ferma va demostrar que no anava de farol, competint de tu a tu amb el primer equip de l'Espanyol i gaudint fins i tot d'oportunitats per forçar els llançaments de penals. Aquesta bona línia mostrada la van traspassar també a la primera jornada davant un Barça B que, tot i guanyar, va tenir molts problemes per superar la tasca defensiva de l'equip de Lamesa, que va fer saltar la banca quan la competició va arribar a Recasens. Un estadi petit, però amb una màgia inimaginable que ha estat sense cap mena de dubte la gran notícia de l'inici de la temporada 19/20, ja que l'equip blau no ha perdut cap partit de tots els disputats com a local.

 

«Tot sota la mirada des de l'allà dalt de l'àngel de la guarda de l'AEM, el malaurat Dani»

Finals increïbles, remuntades inesperades, gols espectaculars, tot sota la mirada des de l'allà dalt de l'àngel de la guarda de l'AEM, el malaurat Dani que tot que ja fa més d'un any que va deixar un gran pesar al cor de tots els membres del club, encara segueix molt present, sobretot amb l'aparició de jugadores que ell va entrenar amb tan bona mà. I de la mà d'aquests bons resultats i d'una competició duríssima, on no hi ha cap rival petit, l'AEM s'ha instal·lat a la part alta de la taula allunyant-se cada jornada una mica del descens i poder arribar la pausa nadalenca amb moltíssima feina feta.

S'ha acabat el 2019, un any de somni per a l'equip blau que vol seguir vivint aquest somni tan bonic i fer que es converteixi en una preciosa realitat, seguir essent un model per a tots els equips de futbol femení que a poc a poc van creixent i confeccionant un teixit cada vegada més nombrós i qui sap, potser acabar fent el gran salt i trucar a la porta de la màxima competició estatal.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta