Més especials

Laia Codina: «Líder ho seré sempre, sempre estaré donant instruccions»

La jove central de Campllong afronta la seva primera temporada amb fitxa al primer equip del Barça

Miguel López Mallach (Futfem.cat)

En un estiu evidentment marcat per la Covid-19, el Barcelona ha estat un equip amb molt pocs canvis respecte a la temporada passada. Dues vendes, tres cessions, una tornada de cessió i un fitxatge són tots els moviments que el club blaugrana aquests mesos. Havent mantingut tot el bloc, hi ha una altra novetat que cal tenir en compte: l'aparició de Laia Codina com a fixa en els plans de Lluís Cortés. La jove central és l'única futbolista del Barça que, aquest estiu, ha deixat d'estar només en dinàmica de primer equip per passar a formar part en exclusiva de la primera plantilla blaugrana.

Codina ho ha treballat molt, sent la líder defensiva d'un Barça B que va acabar tercer del grup nord de la recentment reinventada Segona Divisió, erigint-se com una veu respectada dins el vestidor i lluent el braçalet de capitana. Ara, a la central de Campllong li ha arribat l'oportunitat de poder fer-se un lloc al primer equip del Barça en una temporada complicada, dura i que es farà llarga. Però si aconsegueix consolidar-se, el Barça tindrà una líder de vestidor, una central de garanties durant anys... i quan passin aquests anys, el periodisme guanyarà una professional de cap a peus.

Primer de tot, i abans d'entrar en futbol, com portes la carrera de periodisme?
Bé, de fet fa una setmana que he començat. El que puc fer presencial hi vaig, perquè ho estic fent de matí, a la Universitat de Vic, que només és de matins, però m'ho estan adaptant basant bé la veritat. A poc a poc, tinc quatre assignatures de moment i a veure que tal. Ja tinc ganes de tocar temes de ràdio, tele, plató i coses d'aquestes.

Abans d'entrar en matèria, deixa'm fer-te unes preguntes de repàs. La primera referent a la Champions. Se't va veure molt activa a la banqueta, patint moltíssim i m'agradaria saber amb quines sensacions vas acabar tu personalment.
Crec que tothom va veure que vam plantar cara a un dels grans d'Europa. I això va demostrar que s'han fet les coses molt bé, que ja som aquí i que, cada any, hem d'estar lluitant per estar, com a mínim, entre els quatre millors d'Europa. Així s'ha demostrat que es pot, i què es pot fer competint. Ens mereixíem bastant, però acabes guanyant si marques, així és el futbol. Però bé, ens dóna confiança pels pròxims partits de Champions que ens vinguin o altres moments d'aquesta mateixa situació.

En aquest sentit, quan passa això contra el Wolfsburg, se t'oblida una mica una Lliga o una Copa i vols tornar a ser a uns quarts o semis per tenir una nova oportunitat?
Bé, al final quan passa això dius «ostres, ara potser fins d'aquí a un any no tornem a tenir un partit d'aquests» i després també penses que tant de bo tenir-lo demà una altra vegada per veure què passa, però és així. T'eliminen, estàs fora, vas a casa i has de tornar a intentar-ho l'any següent i des de bon principi. No ens trobarem ara de cop a semifinals, no; cal passar totes les eliminatòries.

Abans de la Champions es podria dir que vau fer una temporada més o menys normal. Estada a la Vall d'en Bas, sessions dobles i partits amistosos. Com ha estat aquesta segona pretemporada sense saber el calendari de Lliga?
Ha estat una mica la mateixa situació d'entrenar després del confinament. Nosaltres vam venir a entrenar aquí a la ciutat esportiva i és una mica el mateix, que no saps què passarà; si començarà la Lliga, si estàs entrenant simplement per entrenar, si la pretemporada passa de quatre a sis setmanes perquè no saps quan començarà res... i aquest no saber què passarà potser és el que crema una mica més. Però bé, ara ja tenim data d'inici i queda res. Després de tot el que hem passat, ja és aquí.

Dient això que crema una mica, n'estàveu fartes d'entrenar sense cap objectiu? Entenc que hi havia moltes ganes de conèixer el calendari, saber qui és el primer rival i començar a jugar.
Sí, exacte. Crec que totes les plantilles de la Primera Divisió, més que fartes, teníem ganes que sortís ja, perquè això comporta fer la planificació de tot l'any; saber quan acabarà, jornades que tindrem lliures, les que no. Entremig, si tot va bé, hi haurà Champions, Copa, Supercopa i, per tant, aquesta planificació és súper important en una temporada d'un jugador o jugadora.

 

«Aquest és un any per consolidar-me en el primer equip»

Passant ja més al present, l'octubre farà un any que vas debutar a la Lliga i a la Champions amb el primer equip. Com definiries aquests onze mesos, de passar de dinàmica de primer equip a ja tenir-hi fitxa?
L'any passat em va anar súper bé entrenar amb el primer equip, jo m'he notat una millora bastant gran, m'he adaptat bastant bé i les jugadores també m'han ajudat en aquest procés. Ara, aquest és un any per consolidar-me en el primer equip i tots els minuts que tingui poder-los aprofitar, agafar confiança i veure que també sóc capaç de jugar en aquest equip.

Destacaves que t'ha anat molt bé aquesta dinàmica de primer equip. Què en destacaries més? Poder haver estat al vestidor i entendre les teves companyes o entendre més Lluís Cortés i el cos tècnic?
Potser destacaria més el fet d'entendre's amb les jugadores, perquè el que em demana l'staff bé, tots sabem el que és l'ADN Barça, la mateixa manera de jugar a totes les categories Jo fa bastants anys que sóc aquí al Barça i, sí que et canvien alguns matisos, però tampoc canvia molt. Per tant, destaco entendre les jugadores, per exemple jo amb les centrals o amb la lateral i aquesta adaptació amb les jugadores ha estat molt ràpida, però bàsicament per com de fàcil m'ho han posat elles.

 

«Al primer equip tenen un ritme de pilota brutal»

També has dit que has millorat molt aquests onze mesos. Quan puges del filial, en dinàmica de primer equip, què és el que t'adones que et falta més?
Agafar el ritme, sobretot, tenen un ritme de pilota brutal. No te n'adones i ja han fet tres o quatre passades al primer toc, quan tu encara vas pel tercer o quart, com aquell qui diu. Això és qüestió d'agafar-ho, si la falles que t'animin i aquí es té, per tant, totes les que pugem i les que estan pujant tenen la sort que, en poques setmanes, es pot agafar.

Seguint amb els canvis, al filial duies el braçalet i se't podria considerar la líder de la defensa. Costa agafar un rol més secundari com a novella al primer equip o segueixes fent la mateixa feina? Se t'escapen instruccions a les teves companyes a causa dels automatismes que tens del filial?
Sí, perquè jo sóc així. Necessito estar constantment dient coses i si m'equivoco que me les corregeixin, però jo sóc una persona que necessito estar activa, donant instruccions. De fet, crec que jugant de central i veient tot el camp és el que s'ha de fer i d'això no me n'amago pas. Jo com a jugadora ho necessito, per sentir que estic allà, que notin que sóc al seu costat i que, si cal qualsevol cosa, les ajudo.

I per acabar aquesta part de filial de moment, per molts el dorsal només és un número, però t'ha fet especial il·lusió fer aquest canvi del 26 al 3?
Home, il·lusió fa perquè jo l'any passat venia de portar el 3 en el B, per tant encara fa més il·lusió. A vegades identifiquem els centrals amb el 3, 4 o 5 i per això me'n feia, tot i que el meu número predilecte és el 5.

Un 5 que portes a la selecció sub-20 i on potser també se't pot considerar una líder de la defensa...
Bé, a poc a poc, allà hi ha molta competència, hi ha molt bones centrals i defensa, perquè jugo de lateral allà a vegades: Laia Aleixandri, Berta Pujadas, jugadores que han passat per aquí. En teoria hi ha un Mundial sub-20 el gener i febrer, a veure com van les coses sanitàries, però esperem que es pugui fer i hi pugui anar, evidentment.

Has parlat de consolidar-te aquest any, ara has esmentat breument els noms de Laia i Berta i m'agradaria preguntar-te pel nom d'Aitana Bonmatí, que ha passat per categories inferiors i a la que mencionaves en una entrevista recent als mitjans del club. Tot i la diferència de dos anys, la consideres un referent o un model a seguir pel camí que ha pres i que tu vols també tenir?
Si ens ho mirem així segurament que sí, perquè a més a més sempre ho parlem; les dues hem estat jugant amb nois fins als 14 anys i a partir d'allà vam venir aquí [al Barça], vam passar per totes les categories inferiors a partir de juvenil-cadet i Barça B i després aquí, al primer equip. Ella porta quatre o cinc anys, aquest serà el meu primer amb fitxa i l'any passat en dinàmica. Clarament és un exemple que, amb paciència i, sobretot, treball i aprofitar les oportunitats, que no és més que això, t'arriba l'oportunitat final.

En aquesta mateixa entrevista parlaves del repte de consolidar-te. Creus que aquesta temporada tindràs una oportunitat d'or per fer-ho pel simple fet d'aquest calendari amb tants partits i tant atapeït que tindreu amb fins a cinc competicions?
Pot ser, ja es veurà i depèn de com vaig tot, però sí que és veritat que hi ha molts partits i en molt poc temps. Per tant no tothom tots els partits, s'hauran de fer rotacions en un moment o altre i espero poder estar en elles i aprofitar-les per poder-me sentir dins d'aquest equip i consolidar-me aquí.

En aquest sentit, l'any passat, comptant-vos a Pina, Carla, Gemma Font i a tu la plantilla era de 25 i fins a 18 jugadores van tenir problemes físics durant el curs. Mai una lesió és positiva, però això com s'encara formant part del filial?
Crec que qualsevol jugadora ha d'estar preparada per quan passen coses d'aquestes, encara que sigui per una lesió. És el que diuen: la mala sort d'una és la bona per una altra. En qualsevol moment s'ha d'estar preparada perquè el futbol és molt ràpid, passen moltes coses en molt poc temps i, si no hi ets quan hi has d'estar, després t'ha passat el tren.

 

«No tothom té la sort de tenir les jugadores que tenim aquí»

Centrant-me ara en les teves companyes, m'agradaria preguntar-te per Marta Torrejón, simplement pel fet que ella ja no marxa en aquestes finestres de seleccions i per les similituds en les vostres posicions. Com d'important és per tu tenir-la cada setmana a prop?
Home i tant, jo crec que la Marta Torrejón és bastant referent per totes aquestes petites que compartim aquestes setmanes de selecció amb ella. És una jugadora que sempre compleix, sempre et dóna el màxim i, no saps com, però al minut 90, encara s'està llançant a aquella pilota que tothom pensa que no hi arribaria. I als entrenaments demostra el mateix, sempre està donant-ho tot i aquestes setmanes hem d'aprofitar que la tenim tan a prop, en petit comitè i aprendre, aprendre cada dia perquè no tothom té la sort de tenir les jugadores que tenim aquí.

I a nivell més personal, com te n'aprofites de Marta Torrejón, tenint en compte que ella va ser central ara és lateral i tu has tocat les mateixes posicions?
Moltes vegades, quan fem exercicis i estem a la mateixa posició, passa el típic: primer va una i després l'altra i moltes vegades ella m'ajuda i em comenta «aquí, prova-ho de fer d'aquesta manera» i jo li pregunto. De veritat és que ens portem molt bé, no tinc cap problema en preguntar-li coses, que per això estem i ella no té cap problema en ajudar-me. A part, ella arriba a tot arreu i sempre em fixo com ho fa i això m'ajuda moltíssim.

Per tancar ja la part sobre Marta Torrejón. T'agradaria assemblar-t'hi en un futur o ets més del concepte de voler ser la primera Laia Codina, per dir-ho d'alguna manera?
Bé, tot el que sigui assemblar-se a Marta Torrejón que fa tants anys que és en aquest club i ha estat tants anys a tan alt nivell doncs endavant. Sempre serà positiu, segur.

 

«Espero guanyar una Champions amb el Barça»

Com es veu Laia Codina, per exemple, d'aquí a cinc anys? O com t'agradaria veure't? Sent una líder de defensa, amb la capitania del Barça...
Jo, si és aquí al Barça, millor que millor. Capitana o no la veritat és que no és una cosa que m'obsessioni ni m'hi fixi en excés. Líder ho seré sempre en el sentit que sempre estaré donant instruccions, sempre estaré allà pel que necessiti qualsevol jugadora i espero estar jugant aquí i podent guanyar alguna Champions, evidentment.

Tornant al present, a aquesta temporada, quin seria el rival contra el qual tens més ganes de jugar?
A l'Eibar hi ha moltes excompanyes, crec que hi ha set o vuit catalanes, per tant faria il·lusió enfrontar-se contra elles. I després, com a clàssic i així, el Real Madrid també és un rival 'xulo', per tot el que comporta la història.

Bé, el del Real Madrid sí que es podrà veure per televisió, però tant de bo es poguessin veure tots, no?
Tant de bo, evidentment. Tot el que signifiqui visualitzar més el futbol femení, que la gent el vegi, que pugui gaudir mirant futbol femení ens ajudarà a créixer a nosaltres, a la Lliga i a tots els equips. A veure si es fa una passa endavant, ens dóna més visibilitat en aquest sentit i es poden veure tots els partits.

 

Notícies relacionades

Comenta