Més especials

Alba Aznar: «A l'Alavés em sento molt important; m'han ajudat a créixer com a jugadora»

La migcampista de Reus lluitarà per l'ascens a Primera en un subgrup que creu que els ha «perjudicat» perquè «exigeix molt més pel gran nivell que hi ha»

Dep. Alavés

Alba Aznar (Reus, 1993) inicia la seva tercera temporada a l'Alavés, on coincideix amb els equips catalans de Segona Divisió, amb el clar objectiu de situar l'equip al màxim nivell del futbol estatal. La migcampista reusenca també dóna el tret de sortida al seu vuitè curs lluny de casa, un camí que va iniciar el 2013 quan va signar per Zaragoza, llavors Transportes Alcaine. Sortida del Nàstic de Tarragona, va estar dues temporades al Barça abans de viatjar a Saragossa i signar pel Levante el 2017. L'estiu del 2018 va aterrar a Vitòria i aquest cap de setmana va donar el tret de sortida a la Segona Divisió rebent i marcant contra el filial del Barcelona.

Estrenar la temporada amb gol va ser diferent pel fet d'anotar-li al Barça B?
Amb passat blaugrana sempre és especial, però el més important és haver marcat, sumar i aportar a l'equip. Els 3 punts, per començar, eren molt importants i el gol té un punt d'especial però ho és més la victòria aconseguida.

Et vas formar a casa, vas jugar al Nàstic i després vas acabar fitxant pel Barça. La primera vegada que vas sortir de Catalunya va ser per jugar al Zaragoza, com vas viure aquell moment?
Ho recordo com una experiència nova, era la primera vegada que sortia de casa, tot i que Saragossa tampoc quedava tan lluny. Va ser una etapa molt bonica, vaig tornar a gaudir de minuts i oportunitats. M'hi vaig quedar quatre anys i això significa que hi vaig estar molt bé.

Fitxar pel Levante va ser fer un pas més important?
Va ser una passa de qualitat a la meva vida futbolística. Va ser un any en el qual vaig aprendre moltíssim i vaig tornar a gaudir de minuts en un gran club de la lliga espanyola.

 

«Potser la gent pensava que baixar a Segona era fer un pas enrere, però mai ho he sentit així»

Com va sorgir l'opció de signar per l'Alavés?
Tenia més opcions, però em van trucar des de Vitòria, em van presentar un projecte molt ambiciós i vaig pensar que era el moment. Potser la gent pensava que baixar a Segona Divisió era fer un pas enrere però mai ho he sentit així, sento que ajudo al projecte i ells m'han ajudat molt a mi a créixer com a jugadora i recuperar sensacions. Aquí em sento molt important.

Va ser baixar un esglaó per agafar més impuls?
El futbol són moments, els has de saber aprofitar i saber què et demana o què necessites. Després de sortir del Levante sentia que necessitava aportar molt al meu nou club i crec que ho estic fent.

Has aconseguit sentir-te important de nou?
Sí, a més aquest any m'han escollit tercera capitana de l'Alavés i això també demostra la confiança que té el club en mi. Cada vegada van arribant jugadores de més nivell, però m'hi sento molt important.

Conceps el desig de tornar a Primera fora de Vitòria?
Fa tres anys vaig apostar per aquest projecte, és molt ambiciós i encara que no s'ha aconseguit l'ascens any rere any és l'objectiu principal. Ho era quan em van fitxar i ho segueix sent, així que res millor a tornar a Primera Divisió amb l'equip per qui ho has donat i apostat tot per poder-ho aconseguir.

 

«Vam acabar amb un gust agredolç, crec que teníem moltes possibilitats de lluitar per l'ascens»

L'ascens és un desig incontrolable?
Peus a terra, sé que és un camí molt difícil. Estar a Primera Divisió, amb tota la il·lusió que comporta, té certa exigència perquè el nivell és molt alt. No és una cosa que em faci perdre la son, és una motivació i, si no s'aconsegueix aquest any, seguirem lluitant fins que ens en sortim.

Com vas viure el final de la temporada passada amb la suspensió a causa del confinament?
Vam acabar amb un gust agredolç, va pujar l'Eibar perquè van decidir que s'havia d'acabar la temporada d'alguna manera, i en aquell moment estàvem en un moment de forma molt bo. Ens vam quedar amb les ganes de poder acabar la temporada, travessàvem un gran moment, just acabaven de posar un entrenador nou i crec que teníem moltes possibilitats de lluitar per l'ascens.

Pujar de categoria continua entre cella i cella?
De cara a aquest any volem seguir en la línia en la qual vam acabar la passada temporada. L'objectiu principal del club, i el portem perseguint dos o tres anys, és l'esperat ascens a Primera Divisió.

La sensació és que es va escapar l'ascens?
Realment estàvem a 5 punts, però més que la diferència que es veia a la classificació eren les sensacions que teníem. Vam notar un canvi molt gran amb el nou entrenador i crec que si haguéssim pogut continuar haguéssim estat lluita, no sé si ho hauríem aconseguit. La taula estava molt competida a la part de dalt i ens tocava jugar contra rivals directes, així que depeníem de nosaltres mateixes.

En l'àmbit personal com ho vas viure, perquè tu acabaves contracte aquest 2020.
Vaig renovar per dos anys més durant el confinament, i suposo que el vaig viure una mica com la resta de la gent, esperava que s'aclarís tot. Seguíem entrenant de manera digital i virtual sense saber si realment havia acabat la temporada, perquè tot apuntava que no tornaríem a competir, però no es va fer oficial fins molt tard. Entrenàvem sabent que les possibilitats eren mínimes, per si hi hagués una petita opció de tornar. Psicològicament va ser dur, per més que les sessions s'adaptessin eren totalment diferents del que suposa tocar la pilota.

 

«Aquest subgrup t'exigeix molt més per passar entre els quatre primers»

Com veus, enguany, els clubs catalans de la Segona Divisió?
Tot són equips de molt nivell. Tinc més dubtes de l'Espanyol B perquè el curs passat no hi era i aquest any encara no l'he vist jugar, però està clar que és el planter d'un gran club i els filials sempre donen guerra i treballen molt bé. Estem totes molt igualades amb les catalanes, la temporada passada vam quedar entre els set primers classificats i enguany tornarà a ser una cursa de fons per aconseguir l'ascens.

I la divisió en subgrups?
A nosaltres ens ha perjudicat una mica en el sentit que, a priori, som el grup amb més igualtat entre els equips que el formem. Això és un gran condicionant perquè altres anys tenies més marge d'error i oportunitats per aconseguir els objectius, i ara aquest subgrup t'exigeix molt més per passar entre els quatre primers, amb la dificultat que això comporta pel gran nivell que hi ha.

Després de tantes temporades fora, tens ganes de tornar a jugar a casa?
No m'ho he plantejat, sincerament, fa tant temps que estic fora que no m'ho he pensat. Aquestes coses mai se saben, potser algun dia m'arriba una bona oportunitat però de moment estic centrada aquí a Vitòria.

T'agradaria tornar a la selecció catalana?
Estar convocada és sempre especial, però cada vegada és més difícil anar-hi perquè som conscients del gran nivell que hi ha i de les jugadores joves que pugen, a més de la qualitat de les més habituals. Des de Segona potser és més difícil accedir-hi, però són coses que si arriben seran benvingudes i, si no, no passa res.

L'espanyola, llavors, encara queda més lluny.
Exacte, últimament veiem la gran quantitat de jugadores que entren i surten i com és de difícil mantenir-se i fer-se un lloc. Seria molt bonic si arribés, però cal tocar de peus a terra i, estant a Segona, és molt més difícil accedir-hi.

 

Notícies relacionades

Comenta