Més especials

Tere Morató: «Des d'Andorra és difícil, però puc mostrar el camí per arribar a Primera»

La davantera, a les files del Rayo, s'ha convertit en pionera a Espanya

Cedida

Teresa Morató (Andorra la Vella, 1998) ha escrit una pàgina en el llibre de la història de la Primera Divisió. Amb 22 anys s'ha convertit en la primera futbolista nascuda a Andorra en competir a la Lliga espanyola. Formada al futbol sala i al futbol 7, va fer el salt al futbol català de la mà de l'ENFAF andorrà abans de signar pel Barça. Després de quatre anys combinant futbol i estudis al filial blaugrana, aquesta temporada accepta l'aposta del Rayo Vallecano per fer-se un lloc al màxim nivell del futbol estatal.

Ets la primera jugadora andorrana que debuta a la Primera Divisió, com et vas sentir?
Molt contenta, era un moment que tota jugadora espera i estic molt feliç d'haver-ho pogut viure.

El següent pas és el desig de marcar el primer gol?
No vull posar-me la pressió, però està clar que com a davantera espero que tard o d'hora pugui arribar. Al final, sento que també serà encara més emocionant.

Al juny es va acabar el teu contracte amb el Barça B. Tenies opcions de continuar-hi?
Al Barça em van donar l'oportunitat de seguir, comptaven amb mi. Però em va arribar l'oportunitat de venir a jugar amb el Rayo i, per diferents factors, vaig veure que era una bona oportunitat per fer el salt a Primera i no m'ho vaig pensar.

A part del Rayo, tenies més ofertes?
No.

 

«Era una bona oportunitat per fer el salt a Primera i no m'ho vaig pensar»

Quan vas fitxar pel Rayo esperaves tenir un rol protagonista o, conscient que venies d'un filial, pensaves que entraries a poc a poc?
Aquí hi ha jugadores que ja porten molt temps i tenen un pes important. Si vens nova has de demostrar, has d'agafar el ritme i la forma de jugar d'un equip que, en el meu cas, és diferent del que jo jugava. Vinc amb la intenció de jugar al màxim i esperem que sigui una jugadora principal.

La plantilla del Rayo estava afectada per un ERTE a causa de la Covid i va ser l'últim equip en començar a entrenar. Com vas viure l'arribada a Vallecas?
Ja veia que començaríem més tard que la resta i crèiem que això ens afectaria, però al final hem tingut la sort de poder fer un mes d'entrenaments. Sincerament, crec que l'hem aprofitat el màxim que hem pogut. En aquest sentit, tampoc ha sigut cap problema a nivell esportiu o físic.

I a nivell personal?
Des del primer dia ens han acollit molt bé, les jugadores que porten més temps sempre han estat en contacte amb nosaltres perquè estiguéssim tranquil·les; han estat molt a sobre i no hem tingut cap problema.

Abans dels quatre anys que vas estar al Barça vas estar a l'ENFAF, l'únic equip femení d'Andorra que juga a la lliga catalana. Abans d'això havies jugat en equips mixtos.
Vaig començar jugant a futbol sala amb nois a l'equip de la meva escola. A Andorra, pel fred, es juga a futbol sala a l'hivern i a futbol 7 a la primavera i estiu. Quan em van dir que ja no podia seguir jugant amb nois va ser quan vaig passar a l'ENFAF.

 

«És un país petit i costa trobar les suficients noies per crear una lliga femenina»

Va ser en el moment de fer el salt a futbol 11.
Ara han canviat una mica la norma, però abans a l'edat d'infantil-cadet ja no hi podia haver equips mixtos. Llavors només et queda l'ENFAF, que és l'únic equip que competeix fora d'Andorra.

Quin és l'estat del futbol femení a Andorra?
Ara s'està buscant la millor manera d'apostar al màxim pel futbol femení, tothom sap que és difícil. És un país petit amb poca gent i costa trobar les suficients noies per crear una lliga pròpia femenina; s'està fent una competició de nenes petites de futbol 5, però també costa perquè quan complim 18 anys la majoria marxem a estudiar fora. Això també crea una mica de problemes, entre cometes, per crear equips sòlids.

Llavors apareix l'ENFAF com a via de sortida.
La lliga andorrana està definida fins a futbol 7 i la majoria de jugadores, si volen seguir, fan el pas a l'ENFAF per estar a la lliga catalana que, al final, el nivell és un altre perquè competeixes amb altres equips i veus més maneres de jugar. Si vols continuar avançant, veus que la gent intenta sortir fora tant en nois com en noies.

Et consideres un exemple per a futures generacions?
Més que un exemple, poder mostrar el camí a les nenes sobretot. Sabem que des d'Andorra es veuen les coses complicades per aconseguir arribar a Primera. Puc mostrar que el camí hi és, que és possible, però cadascú ho aconseguirà a la seva manera i amb el temps que es necessiti.

 

«Esperem que, a la llarga, el futbol femení pugui donar per viure a les jugadores»

A nivell personal, t'ha sigut senzill adaptar-te als llocs nous fora d'Andorra?
Marxar no és cap problema per mi, també forma part de tot això. Vaig anar a Barcelona i podia estudiar, igual que ara a Madrid. A més, quan estava al Barça també tenia les meves amigues i part de la família; i amb el Rayo visc amb més companyes de l'equip, així que mai m'ha sigut complicat adaptar-me.

A part de futbolista ets llicenciada en CAFE. Continues estudiant?
Aquest any vaig acabar CAFE i ara començaré un màster de readaptació i preparació física a distància, tot de manera virtual.

Què t'ha suposat compaginar futbol i estudis?
Esperem que, a la llarga, el futbol femení pugui donar per viure a les jugadores, però sabem que ara està complicat i que els estudis formen part del nostre dia a dia. Si mai hem de deixar de jugar a futbol, haver estudiat és el que ens donarà l'oportunitat de treballar, així que ja sabia que era una part important, més que el futbol. Vaig tindre la sort de poder estudiar el que volia mentre jugava al Barça i això mai va suposar un problema, igual que ara poder fer el màster de manera online mentre estic al Rayo.

 

Notícies relacionades

Comenta