Més especials

Nuria Mendoza: «Tenim equip per lluitar per la segona plaça»

La central de la Real Sociedad es mostra ambiciosa i defensa prendre «decisions amb bases més fermes» davant la Covid

Real Sociedad

Nuria Mendoza (Barcelona, 1995) compleix la seva sisena temporada en una Real Sociedad en la qual s'ha convertit en una fixa dels esquemes de Natalia Arroyo, qui ha donat continuïtat a la regularitat de la central, que compleix més de 150 partits amb el club basc. La central podrà tornar a trepitjar la gespa després de perdre's el duel de la vintena jornada de Lliga després de ser expulsada, un fet que no es produïa des de la temporada 2013/14 amb l'Espanyol. Mendoza defensa que la sonada derrota contra el Barça en la Supercopa del 2020 va ser un punt d'inflexió i es mostra ambiciosa amb una Real que voldria estar lluitant per la segona plaça. Amb tot, reclama una millor gestió de la pandèmia després del degoteig de partits ajornats.

Què va suposar perdre't un partit per sanció després de tant temps?
Fa ràbia perquè venia de jugar molts partits i deixar a l'equip amb deu i després perdre't el següent partit contra un rival directe com era el Levante no va agradar. Hi ha vegades que no només és cosa teva, sinó també de las àrbitras. Tu pots creure que no fas falta, però es pot interpretar diferent i al final va passar el que va passar.

Hi ha algun secret per poder jugar tants partits seguits?
No hi ha cap secret que no sigui treballar i donar-ho tot als entrenaments, així és com s'acaben guanyant les titularitats amb l'equip.

Arriba un moment en el qual t'acostumes a jugar, les cames pesen menys i és més senzill tenir continuïtat?
Si els partits i entrenaments acompanyen, la setmana fins que arriba el següent partit passa més fàcil. Si jugues menys potser acaben pesant més les cames i és més difícil tenir regularitat, llavors pot costar més.

Aquest estiu va arribar la Natalia Arroyo a la banqueta substituint Gonzalo Arconada, com vas viure aquest canvi?
Al principi amb incertesa, com sempre que ve un entrenador nou. Des del primer moment vaig saber que havia de seguir treballant, perquè un dia pots estar a l'onze i al següent no, i cada setmana intentava fer-ho el millor possible perquè quan arribés el partit la Natalia sempre pogués comptar amb mi.

Ja eres una fixa llavors i ho continues sent ara, com sents que et tracta el club?
Des que vaig arribar a la Real m'han tractat de deu. Cada any em fan sentir molt important i sempre he agraït com m'han tractat i s'han portat amb mi i la meva família.

Ha canviat molt la Nuria que va arribar a Sant Sebastià fa gairebé sis anys?
Sí, quan vaig arribar era una nena i ara amb el pas dels anys tot ha avançat. Em conec molt millor, sé on està el límit del meu cos i fins on puc arribar i on no, aquest és un dels aspectes clau.

Tot i tenir 25 anys, ja et sents una veterana?
Sí, sempre hem sigut un equip molt jove, però ara ja som moltes jugadores amb experiència a Primera Divisió. El club continua apostant per gent jove i aquesta experiència que tinc va bé per ensenyar-les i ajudar-les en el que necessiten. Quan arriben viuen moltes coses noves i canvis, i estem per ajudar a les més joves que pugen.

Has viscut la cara i la creu després de guanyar la Copa el 2019 contra l'Atlético i perdre de manera exagerada contra el Barça la Supercopa el 2020. Com van marcar aquests partits?
Tots dos tornejos van acabar sent un aprenentatge. A la Copa no érem les favorites i ens vam trobar en una final amb la màxima il·lusió. A sobre, veus que fas un gran partit i te l'acabes emportant. A la Supercopa també anàvem amb la màxima il·lusió perquè ja teníem una semifinal complicada amb el Levante i veníem d'uns partits complicats amb lesions; però també vam afrontar la final amb moltes ganes sabent qui teníem davant. No ens havíem enfrontat al Barça fins aquell moment i no sabíem, en primera persona, què era jugar contra elles. Venien de partits amb marcadors molt amplis i que havien tret amb molta facilitat. El resultat de la Supercopa va ser molt gran, ens vam endur un disgust, però també vam saber que a partir de llavors havíem de treballar perquè no passés més, que la diferència no havia de ser tan gran.

Si us haguéssiu enfrontat a elles abans a la Lliga hauria canviat molt la cosa?
Haguéssim tingut un primer contacte que ens hagués fet afrontar la final d'una altra manera.

 

La relació amb la Natalia és molt bona

A principi de temporada vas dir que l'objectiu d'aquesta Real era arribar a disputar la segona plaça, vist com ha avançat el curs, continua sent aquesta la meta?
Ha de ser l'objectiu perquè hi ha equip per això, però crec que la posició en la qual estem no és la que més ens agradaria. Hem estat perdent punts que a priori haurien d'haver sigut nostres, i això ens fa estar en un lloc que no ens agrada. Tant de bo li puguem donar la volta i estar on crec que ha d'estar.

Sentiu que en molts partits, per joc i ocasions, mereixeu més del que acabeu sumant?
És veritat que en molts partits hem merescut més, però al final al futbol guanya qui fa més gols que el rival i no està passant. Ens està penalitzant molt que cada vegada que el rival ens arriba és gairebé gol, això també marca. L'equip està amb les ganes de tirar endavant i estar més amunt. No és només merèixer, és fer perquè això passi.

Ja coneixies la Natalia Arroyo de la selecció catalana, això ha ajudat en la teva relació amb ella?
També em va entrenar a l'infantil de l'Espanyol, a més de tot el que hem compartit amb Catalunya tant en les categories inferiors com en l'absoluta. Això ha ajudat molt i la relació és molt bona.

 

M'agradaria seguir a la Real

Portes jugats més de 160 partits amb la Real i aquest estiu acabes contracte, quins són els teus plans de partit?
No dono molts tombs a això; sempre he dit que si aquí estic bé continuaré jugant amb la Real, i que si no va com espero ja m'ho pensaré. Ara mateix estic molt bé i m'agradaria seguir-hi.

Després de sis anys fora de casa i havent marxat tan jove, hi ha el desig de tornar?
Sóc una persona d'estar molt amb els meus i és cert que es troba a faltar poder estar amb ells a casa, i més en aquests temps de pandèmia. Fins ara no em podia queixar gaire perquè quan jugava a casa els meus pares venien gairebé sempre a veure'm. És un fet que es troba a faltar, però amb els anys també m'he acostumat a això i tampoc s'hi està malament.

 

El protocol podria ser millor

Precisament mencionaves la pandèmia, que aquest curs està obligant a suspendre molts partits. Fins i tot les jugadores vau fer un comunicat demanant uns millors protocols. En un moment que el futbol podria ser una via d'escapament, teniu la sensació que tot el que gira entorn de la pandèmia també ha amargat aquesta possible sortida?
La situació no és gens bona per ningú i al final penso que som unes afortunades perquè anem jugant. També és veritat que el protocol podria ser millor, s'ha vist jornada rere jornada com s'han ajornat partits i crec que les decisions s'haurien de prendre amb unes bases més fermes. Això s'ha acabat convertint una mica en un circ, potser hauria de posar cadascú més de la seva part perquè no pot ser que s'hagin ajornat tants partits.

La pandèmia ha aigualit aquella sensació de passa endavant després d'haver aconseguit el conveni col·lectiu?
Es va avançar amb el conveni, però sembla que els que estan més amunt no acaben de creure en nosaltres. És una llàstima, m'agradaria que fos diferent, però nosaltres farem el possible perquè això canviï i ens puguin tenir més en compte.

 

Notícies relacionades

Comenta