Més especials

Brenda Pérez: «Vaig pensar que el meu cicle al futbol havia acabat»

La migcampista, ara a l'Sporting de Portugal, assumeix la dificultat d'acomiadar-se de l'Espanyol tot i veure-ho com una «necessitat» per sentir-se ella mateixa

Sporting Portugal

Marxar per poder tornar. Aquesta veritat, que pot semblar una paradoxa, és la que ha perseguit Brenda Pérez (Badalona, 1993) des del seu adéu al RCD Espanyol. Després d'una segona etapa al club blanc-i-blau, club que Brenda sempre considera casa seva, la migcampista ha signat aquest estiu per l'Sporting Clube de Portugal buscant retrobar-se amb la seva millor versió. No amaga com de malament ho havia passat els dos darrers cursos amb l'Espanyol, descens inclòs, i com ha estat capaç de renéixer a Portugal. Un canvi d'aires que considerava necessari per destapar la seva ambició i que ja ha trobat reciprocitat amb el club portuguès. Brenda Pérez va prometre títols amb l'Sporting, i en el primer duel oficial ja es va endur la Supercopa davant el Benfica, el gran rival, i anotant el primer dels dos gols del seu equip.

 

Sembla que porti a l'Sporting tota la vida

Com ha sigut la teva arribada a Portugal i al club?
Millor impossible! Estic molt adaptada ja, les companyes i el club han fet que em senti molt bé, m'han acollit i ha sigut molt senzill tot; estic genial.

A la plantilla només sou dues jugadores que no sigueu portugueses, això no t'ha intimidat en cap moment?
Per res, mai! Aquí al club els valors que es transmeten són, per sobre de tot, les persones, i elles ho tenen molt interioritzat. Des del primer minut m'han tractat com una més i no sembla que sigui nova, sembla que porti aquí tota la vida. S'agraeix molt perquè em fa sentir bé; arribar a un equip nou, quan vens de fora, a vegades es fa difícil, però aquí no ho ha sigut, m'han integrat i ajudat des del primer minut.

 

Necessitava sortir si volia sentir-me jo mateixa

En quina situació personal i anímica vas arribar a Portugal, després de tancar la teva etapa a l'Espanyol?
Vaig arribar bé, renovada i amb mentalitat guanyadora i de voler ser millor, volia donar-ho tot per al club i guanyar títols i perquè les companyes també em fessin millor a mi; sabia que anava a un club en el qual tornaria a ser jo mateixa. Un mes abans, però, vaig estar molt malament, la gent del meu voltat ho sap bé. Venia de dos anys molt durs, sobretot l'últim que va ser catastròfic, en els quals no em sentia jo. Era una jugadora que estava allí (a l'Espanyol) perquè volia estar-hi, però realment en el fons sabia que no era el que necessitava. No optàvem a títols, jo sóc molt ambiciosa i sempre vull donar el màxim, a més de ser molt resilient, i sort d'això perquè altra gent en la meva situació potser ho hagués deixat.

T'ho vas plantejar?
Durant un temps vaig arribar a pensar que el meu cicle al futbol s'havia acabat perquè no em feia feliç, i que jo arribés a pensar això era molt dur. El futbol és la meva vida, em moc gràcies a ell, entreno i sóc la persona més feliç. Anava a entrenar i era feliç, però estava condicionada, pensava que estava on no devia o que no donava el que havia de donar, estava bloquejada i estancada i tenia molt clar que necessitava un canvi. Durant un mes vaig estar preparant-me mentalment, arreglant coses que havia d'arreglar per poder venir a Portugal en el millor estat possible, amb la ment completament oberta i amb la idea de la Brenda que sempre vol guanyar títols i ser la millor, donant el millor per l'equip.

En posar punt final a l'etapa amb l'Espanyol et vas sentir alliberada?
Hi va haver de tot. Hi va haver pena perquè l'Espanyol per mi és la meva vida, he estat molts anys allí i és la meva casa. Sempre deia que si l'Espanyol baixava estant jo al club em voldria quedar perquè em sentiria responsable, però l'últim any va ser un punt d'inflexió de dir-me que deixés de pensar tant en els altres i ho fes en mi perquè, si no, no ho faria ningú. No vull dir que sentia traïció en el primer moment que vaig pensar que volia marxar, perquè després pensava que a qui m'estava traint era a mi, els meus pensaments no estaven sent positius i durant tres mesos de la temporada vaig estar molt malament. Era molt complicat veure la situació de l'equip i la meva dins del club, el model de joc no em venia bé i tampoc gaudia de molts minuts tot i que mai vaig deixar d'entrenar per mirar de donar el millor de mi cada dia, sense deixar de fer les coses bé. Intentava ajudar a tothom, com a les noies joves que arribaven, perquè també m'agrada que m'ho facin a mi. Quan dónes molt sempre t'acaba tornant, i és el que m'he trobat a l'Sporting. Havia donat tant, arribant a oblidar-me de mi, que vaig aturar-me a pensar i em van ajudar a situar, a veure quina era la meva realitat i va ser quan vaig començar a pensar a marxar per més que em dolgués; necessitava sortir si volia continuar sent ambiciosa i sentir-me jo mateixa.

En cap moment t'has fet algun retret?
Vaig arribar a estar malament quan va sortir la notícia del fitxatge per l'Sporting, vaig decidir deixar el mòbil perquè molta gent em preguntava què havia passat. No volia explicar que havia marxat perquè havia de fer-ho i no perquè volgués. És veritat que al final vaig voler marxar, perquè la decisió la vaig prendre jo, però va ser molt complicat.

 

Sabien com jugava i com podria encaixar en el seu model

Va ser una decisió d'amor propi o més d'orgull?
Mai faig res ni per orgull o per enfadar-me. Sempre medito molt les coses, per això potser no havia marxat abans tot i tenir diverses ofertes. Però després de l'últim any ja era una necessitat, o marxava o m'estancava, i no podia deixar escapar més temps. Creia que mai tornaria a marxar de Barcelona, de la meva família, però eren ells qui em deien que no estava sent jo i que decidís per mi mateixa, per allò que sentia i ambicionava. No em veia un altre any així, i els ho vaig dir, em veia amb ganes de tornar a gaudir i lluitar per títols, necessitava explotar el meu talent i continuar somiant.

Llavors no importava el lloc, només sortir?
Tenia diverses ofertes d'Espanya, Portugal i altres països. Vaig parlar amb el meu representant, vam mirar quina era la realitat de cada club i, des del primer moment, ell em va dir que anés a un equip on juguessin la pilota, que em pogués sentir jo i que optessin a títols. Per club i projecte va creure que on encaixava millor era a l'Sporting. Em vaig reunir amb ells i la primera sensació que em van transmetre va ser veritat, no em venien la moto sinó que em proposaven un projecte ambiciós i humà, em van explicar quin era el seu model de joc i que feia temps que es fixaven en mi i m'havien estudiat. Sabien com jugava i com podria encaixar en el seu model, i per mi això era el més important, sentir que confiaven en mi i que m'havien vist jugar. A més, els valors que inculcava el club em van fer sentir en sinergia amb ells, tot quadrava i vaig sortir d'aquella reunió molt contenta.

No t'ho vas pensar gaire, intueixo.
Estava de vacances, però vaig voler reunir-me amb ells perquè sentia que volia anar allí, i vaig continuar les meves vacances, però pensant que on volia anar era a l'Sporting. Quan vaig prendre la decisió el meu representant em va dir que era la millor possible, i la meva família també em va fer costat.

 


Foto: Sporting Portugal

Vas arribar a l'Sporting dient que volies guanyar-ho tot i, poc després, guanyeu la Supercopa. Vas pensar que era el matrimoni perfecte?
Ni somiat podia ser tan perfecte. Portava molt temps treballant per, anés on anés, arribar en les millors condicions, com ja havia estat fent els últims dos anys. Llavors, però, tota aquesta preparació no es veia perquè no donava resultats, no acompanyava res de l'entorn. Només vaig fer una setmana i mitja de vacances perquè sabia que aquest any havia de ser clau, arribar en el millor estat possible, tenia ganes de sentir-me bé i treballar, no de fer vacances. Va ser arribar a l'Sporting, fer prop d'un mes de pretemporada i ja em vaig sentir acollida i valorada, que feia molt que no ho sentia; em van donar tanta confiança i ganes que jo m'ho vaig emportar amb mi. Sabia que el dia de la Supercopa, encara que el rival fos un Benfica molt potent, el nostre equip venia amb energies renovades, amb bones jugadores i molt bon ambient. Estava convençuda que si el partit es posava en contra, seríem capaces de tirar-lo endavant, és el que transmetíem en els entrenaments. Al partit hi va haver un moment que vam començar a mostrar el nostre joc i les coses van començar a sortir; res és sort, tot estava treballat, el meu gol arriba perquè ho havíem entrenat.

Supercopa de Portugal, davant el Benfica que és el gran rival de l'Sporting, i fas el primer dels dos gols. Què vas sentir?
Alliberament. He estat uns anys a l'Espanyol on jugava a tot arreu i em sentia perduda, no encaixava dins la manera de jugar per més que jo volgués pensar que sí; ho pensava perquè jo volia estar al club, però realment no era així. Em sentia molt exigida, a mi la pressió m'agrada molt, però tenia la sensació que em demanaven coses que no es podien donar, no per mi, sinó per la realitat de l'entorn. La gent no veia com d'important és la salut mental, jo creia que estava molt bé en aquest aspecte, però ara que estic a Portugal em sento molt més tranquil·la i alliberada, no em poso cap pressió afegida a la qual ja hi ha. Ara es veu, primer remat i primer gol, i també es dóna perquè s'ha treballat, perquè eren coses que em deien en els entrenaments. En veure com em venia la pilota jo ja sabia com havia de rematar perquè fos gol. Quan va entrar vaig dir-me «per fi, ha sortit una cosa en la qual he treballat», vaig sentir que m'ho mereixia, jo i la meva família i entorn.

Va ser el premi a tot el que havies passat?
Sí. El premi real era guanyar la Supercopa, però aquest era un primer pas per aconseguir-ho.

Com encaixa la teva ambició amb els objectius del club per a aquesta temporada?
És l'Sporting de Portugal, un dels clubs més grans que hi ha, i al final aspires a guanyar-ho tot. En un equip així fas les plantilles pensant a guanyar. Aquest any aspirem a lluitar per tot, intentarem guanyar tots els títols i, després, ja es veurà.

 


Foto: Sporting Portugal

Personalment, t'has fixat algun objectiu molt concret?
La meva meta és tornar a sentir-me jo, a ser important per mi mateixa i no perquè m'ho diguin els altres, tornar a fer el meu joc i gaudir amb la pilota. Principalment vull gaudir, si allò que fas, ho fas gaudint, ho faràs encara millor. En resum, volia ser feliç jugant; m'exigeixo molt a mi i als altres, però sempre primer a mi perquè si no no ho puc fer amb les companyes. També volia anar a un club molt competitiu perquè jo ho sóc, i l'Sporting m'ha demostrat que té ambició; amb molt poc temps ja he aconseguit la Supercopa anotant el gol, em sento bé amb mi mateixa i ho estic demostrant.

Tu que et defineixes com a somiadora, t'atreveixes a fer-ho a llarg termini amb l'Sporting?
La meva percepció dels somnis és fer-ho a curt termini, sempre vull aconseguir coses i créixer. Em fixo que cal guanyar cada partit si volem conquerir la Lliga, quan arribin les Copes hem d'anar passant cada ronda si les volem aconseguir. És el meu dia a dia, anar a entrenar avui i sentir-me millor que ahir; no miro a llarg termini a veure com estaré quan acabi la temporada, sinó que treballo cada dia per continuar sentint-me com em sento ara i perquè totes puguem donar el millor de nosaltres.

Parles molt de les teves ambicions, i una que no has amagat mai és la de tornar a la selecció espanyola.
És el somni pel qual vol lluitar qualsevol futbolista, representar el teu país és molt important. Sóc realista i és cert que els últims anys era molt difícil ser convocada, l'Espanyol estava en una mala dinàmica com a club i jo tampoc estava en la meva millor versió. Avui dia qualsevol jugadora que està anant amb Espanya és molt bona, totes ho són; pugen noies joves amb molta qualitat i feina ben feta. Tothom que hi va s'ho mereix, i aquesta també és la meva meta, tornar a la selecció i complir un somni que fa molt temps que persegueixo i treballo per ell encara que no s'hagi vist perquè no es donaven les condicions. Si aquest any tot va com ha d'anar, qui sap, jo espero trucar una mica a la porta.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta