Resum de l'any 2016

Repassa l'any de la mà de les millors històries, les notícies més llegides i les millors imatges, i reviu el 2016 a través dels millors moments a Primera, Segona, Preferent, Seleccions i Copa Catalunya

Primera

El Barça brilla en un 2016 en blanc, per Jordi Ortet

La balança del 2016 blaugrana ha oscil·lat entre el creixement d'una secció clarament a l'alça i la decepció esportiva d'una temporada en blanc. El Barça ha viscut enguany les dues cares de la moneda: l'equip ha fet un salt endavant en repercussió i importància al mateix temps que es quedava sense guanyar cap títol oficial, un fet que no passava des del 2010. El tetracampió de Lliga cedia el seu tro a les 'lleones' de l'Athletic Club i queia a la final de Copa, en una recta final de temporada -la primera enterament com a professionals- per oblidar.
A partir de l'estiu, el cos tècnic encapçalat per Xavi Llorens va decidir redoblar l'aposta i construir un equip amb més aspiracions per intentar competir cada cop amb majors garanties a les competicions domèstiques i, a mig termini, a Europa. Intencionadament o no, els fitxatges internacionals han aconseguit fer-lo més mediàtic, tot coincidint amb l'explosió del futbol femení a Espanya. Després del 2016, el Barça difícilment tornarà a ser allò que era. Amb èxits o sense.

Les 'lleones' no es deixen caçar
Gener començava amb l'equip en plena cursa per atrapar el líder, l'Athletic, a dues jornades per acabar la primera volta i 4 punts per sota. La diferència es va incrementar fins a 6 just travessar la meitat del campionat -per culpa de l'empat al Cerro del Espino enfront l'Atlético- però va tornar als 4 punts poc abans que les biscaïnes visitessin el Miniestadi. Perquè el 2016 ha estat, entre altres coses, l'any del Mini. Tímidament, el club ha anat atorgant protagonisme a les Alexia, Marta Unzué, Olga, Jenni i companyia, col·locant el segon coliseu blaugrana com l'escenari de compromisos importants, i d'altres no tant. El Barça ha disputat sis partits al Miniestadi, tot un rècord inimaginable temps enrere. En el matx amb l'Athletic el camp no va ser talismà i, malgrat tenir vuit baixes, les futbolistes de Joseba Aguirre van arrencar un valuós 1-1 gràcies a l'esplèndida actuació d'Ainhoa Tirapu sota els pals.

Els gairebé 2.500 afeccionats es van quedar amb la mel als llavis i el rival llançava un avís seriós sobre la dificultat que tindria revalidar el títol. «El futbol va creixent molt ràpidament. Cada cop hi ha millors jugadores i els equips estan millor dirigits. El boom que ha sofert el nostre esport no ens ha repercutit directament perquè fa temps que estem en la dinàmica de millorar constantment, però hem notat que els altres equips cada cop són més forts» explica Xavi Llorens, que ha analitzat alguns dels moments més significatius de l'any per a Futfem.cat. «Si he notat alguna diferència, és que cada cop resulta més difícil guanyar».

Leire es trenca
Just abans de la batalla europea que s'acostava, el Barça en va patir una de freda i una de calenta. El 13 de març, als compassos finals del Valencia-Barça, la defensa Leire Landa es va trencar la plàstia del lligament creuat anterior del genoll dret, acomiadant-se així de la temporada i de tot el 2016. La futbolista irundarra ja havia sofert una greu lesió al mateix genoll dos anys enrere i va ser intervinguda a principis d'abril. A hores d'ara, i malgrat que el termini de recuperació gairebé s'ha complert, no està clar quin podrà ser el futur de Leire, que en el moment de caure havia jugat 18 dels 19 partits de Lliga i era la quarta jugadora amb més minuts disputats. Un petit consol, almenys momentani i esportiu, va ser la desfeta de l'Athletic al camp del Rayo Vallecano a la setmana següent, que va acostar el Barça a només 1 punt. Aquella derrota acabaria sent l'única del rival en tota la competició fins que es va proclamar matemàticament campió però l'esperança, en aquell instant, estava més viva que mai.

L'ocasió parisenca de Bárbara
El minut 80 a l'Stade Charléty de París podria haver entrat a les pàgines d'or del Barça si Bárbara Latorre, tota sola encarant la portera després d'una genial passada a l'espai de Jenni, hagués aconseguit superar amb la pilota el cos d'Ann Katrin-Berger. El destí, en canvi, va voler que tot just cinc minuts després, una errada desgraciada de Sandra Paños en una rematada de cap aparentment fàcil de la brasilera Cristiane fos la jugada que ha quedat immortalitzada a la història europea del club. El gol afortunat del PSG posava fi a 90 minuts de resistència numantina al Miniestadi i 85 més a terres franceses, en una eliminatòria sense gols que s'encaminava cap a la pròrroga. El Barça, clarament inferior, havia sabut competir, resistir i fregar la proesa amb la punta dels dits, però la seva aventura a la Champions acabava de nou als quarts de final. «El veig com un moment àlgid, en positiu. Vam competir fins al final de l'eliminatòria, tot i que cal ser realista i aquells dos partits ens van demostrar que encara ens quedava molt per anar per Europa amb garanties», rememora Xavi Llorens.

Primavera esclatant i juny nefast
Set victòries seguides van servir a l'equip per passar pàgina i oblidar l'espina clavada que suposava l'eliminació europea. En aquest tram d'abril i maig, el Barça va aconseguir 27 gols -amb autèntics recitals com el 7-1 al derbi contra l'Espanyol o el 0-7 sobre el Santa Teresa a Badajoz- i Jennifer Hermoso va assegurar-se el seu primer 'pichichi', amb 24 dianes. La davantera n'ha marcat 43 en aquests dotze mesos, una xifra a l'abast de ben poques. L'equip estava radiant, però l'Athletic no afluixava i el desavantatge d'un punt es mantenia inamovible. A la penúltima jornada, l'Atlético de Madrid visitava Sant Joan Despí i les basques rebien l'Oviedo Moderno, ja descendit. Sobre el paper, el Barça tenia poc a guanyar aquell cap de setmana i el pla consistia més aviat a vèncer com fos i esgotar les opcions a l'última jornada, on l'Athletic tenia més probabilitats d'ensopegar a l'incòmode camp d'un perillós Tenerife.

Els càlculs, però, van saltar pels aires i les madrilenyes es van endur el triomf de la Joan Gamper per 0-1 amb gol d'Esther González. Les 'lleones', que havien fet la feina el dia anterior a Lezama, es proclamaven campiones, nou anys més tard, davant del televisor. 77 punts, gairebé cent gols a favor i únicament dotze encaixats només li valien al Barça per ser subcampió. Pel míster culer, i valorat amb perspectiva, el desenllaç no va ser injust: «No crec que fossin superiors però l'Athletic Club va competir millor a la Lliga, es va centrar a anar partit a partit i va ser capaç de superar les adversitats». El somni del repòquer havia desaparegut.

La Copa, tampoc
El tercer i definitiu desencís arribaria tot just en tres setmanes. La Copa de la Reina tornava a ser esquiva per al Barça, aquesta vegada a la final i contra el mateix botxí de la Lliga, l'Atlético. Després de resoldre sobradament els quarts de final davant la Real Sociedad (1-5) i les semifinals contra el Levante (3-0), una primera mitja hora brutal de les matalasseres va ferir greument l'equip, deixant-lo amb un 0-3 per remuntar a la gespa de la Ciudad del Futbol de Las Rozas. El miracle va estar a punt de produir-se, ja que Jenni va posar el 2-3 al minut 64, encara amb temps per endavant, però els esforços van ser inútils i les madrilenyes s'enduien el torneig del K.O. cap a les seves vitrines. «L'Atlético va jugar una gran Copa i, a la final, va fer una primera part amb molta més ambició que nosaltres. Els partits duren 90 minuts i per ser superior has de dominar tot el partit o tota la competició. A la Lliga ens vam quedar a un punt i a la Copa vam perdre per un gol, respectivament», recorda Llorens. El Barça havia estat a prop de tot, i marxava finalment amb les mans buides.

L'única nota positiva del torneig va ser la irrupció d'Aitana Bonmatí, la jove centrecampista que havia sigut protagonista del campionat de Segona Divisió aconseguit de manera abassegadora pel final i que treia el cap al primer equip per a quedar-s'hi definitivament, amb fitxa de professional, a partir de l'1 de juliol.

Un nou Barça multicultural
Quan hi ha un any en blanc, els canvis més o menys previstos es precipiten. L'operació 'renove' es va saldar amb la sortida de sis jugadores: quatre d'elles catalanes i la meitat formades a la casa. Després d'una temporada i mitja jugant intermitentment al primer equip, les bessones Pili i Núria Garrote van passar a reforçar les files de l'Espanyol -el mateix destí de la davantera Cristina Baudet- mentre la jove davantera canària del planter, Andrea Falcón, s'incorporava a l'Atlético de Madrid i Esther Romero tancava la segona etapa al club i es comprometia amb el Valencia. La portuguesa Andreia Norton, per la seva banda, se'n tornava al seu país per jugar al Braga, havent passat només un any al vestidor blaugrana.

Al seu lloc, el Barça va apostar per la globalització de la plantilla, amb l'arribada d'Andressa Alves, Line Røddik i Ange Koko, tres internacionals per Brasil, Dinamarca i Costa d'Ivori amb les quals es pretenia fer un salt endavant en nivell futbolístic i experiència. Uns fitxatges cridaners, amb vocació d'obrir-se definitivament al mercat d'arreu del món i seguir avançant en competitivitat. A més, el cos tècnic recuperava la lateral mataronina Leila Ouahabi -que havia militat tres anys al Valencia- i incorporava l'espanyolista Andrea Giménez com a tercera portera amb fitxa del filial però que ha participat en la dinàmica d'entrenaments amb el primer equip.

D'immaculada es podria qualificar la pretemporada: Cinc amistosos i cinc victòries, incloent-hi els dos partits al Torneig Internacional de l'Albi, a França, i la disputa de la Copa Catalunya. La superioritat abismal va fer que aquesta competició es convertís, enguany més que mai, en una mera etapa de preparació de l'equip. Una semifinal gairebé vergonyant davant el Pontenc gironí -que s'havia plantat fins allà per mèrits propis i exercint de matagegants però que va encaixar 20 gols davant unes blaugrana que no van afluixar l'accelerador- va donar pas a una final decebedora. Ho va ser per a l'espectador de Mollet àvid d'un partit igualat, no pas per al Barça, que amb un rotund 6-0 va passar per sobre de l'Espanyol i obria escletxa al capdamunt del palmarès del campionat de Catalunya amb el seu setè títol.

Líder imparable, un any després
Tenerife va tornar a ser, com el 2015, l'indret d'inici de la Lliga per a l'equip de Xavi Llorens, i malgrat que el marcador final (0-4) va ser encara més positiu que l'any anterior, les jugadores van haver de suar força i esperar a la segona meitat per obrir la llauna i sumar els tres primers punts. El camp tinerfeny, a més, va ser l'escenari del debut d'Andressa Alves a la lliga espanyola. La carioca va ser l'última en aterrar a la disciplina del club després de disputar els Jocs Olímpics de Rio amb la selecció i deixar escapar el bronze davant Canadà. El seu primer gol encara trigaria a arribar: el va aconseguir el 12 d'octubre en un Miniestadi plujós, a la tornada de la primera eliminatòria europea, davant el Minsk. Aquesta primera cita continental no va distreure gens el Barça, que va signar una arrencada de Lliga molt esperançadora, fregant fins i tot el rècord d'imbatibilitat a la porteria. La golejada per 6-0 sobre el Santa Teresa a la segona jornada li va permetre assolir un lideratge que feia un any que no tastava i encadenar victòries fins a la novena jornada. Amb un joc de combinació estètic, veloç i letal al davant, l'equip es va convertir de seguida, i en opinió de tothom, en el principal favorit.

També s'ha erigit en el preferit de la televisió, que aquesta temporada ha apostat decididament per la competició, oferint tres partits cada jornada. Tret del debut a Tenerife, del Barça se n'han pogut veure tots els partits que ha jugat a la Lliga -deu en obert a través de Gol i dos a Bein- Fins i tot el desplaçament a Huelva, que no va ser escollit pels canals estatals, va ser emès per Barça TV. Durant la tardor, el Barça ha estat l'equip de moda, i no de casualitat. A la bona trajectòria s'hi van sumar gols que han donat literalment la volta al món gràcies, sobretot, a les xarxes socials. El golàs amb barret inclòs de Jenni Hermoso al Twente i la galopada des de camp propi de Bárbara Latorre sobre la gespa del camp de l'Espanyol van aconseguir fer cèlebres les dues davanteres, i que les seves jugades fossin escollides entre les millors a nivell internacional pel portal womenssoccerunited.com.

A Europa no hi ha relax
Precisament, la primera petita esquerda a la marxa triomfant es va viure a la Ciutat Esportiva Dani Jarque, en un derbi intersetmanal ajornat al 2 de novembre. Aquella nit, Sandra Paños va encaixar el primer gol en Lliga en vuit partits, fent impossible superar el registre de la porteria del Prainsa Zaragoza de la 2009/10, que no va ser batuda fins a la novena jornada. El matx va finalitzar amb un 1-6 i una exhibició notable del Barça durant molts minuts, però la incomoditat i l'advertència del tècnic a la sala de premsa, on va parlar de «baixada de tensió» i d'«excés de relaxació» van anticipar els perills que afectarien l'equip més endavant.

A la Champions, zero badades. La trajectòria ha anat sobre rodes. Un cop superada la ronda inicial davant un Minsk que només va oposar resistència a la tornada i ja amb la classificació impossible (5-1 al global), el Twente holandès va tornar-se a creuar als vuitens de final, en una repetició exacta de l'aparellament de l'any anterior. Mateix rival, mateix moment. A l'anada, al Miniestadi, el Barça va merèixer un premi superior a l'1-0 aconseguit. Però el panorama es va aclarir ràpidament a Enschede, quan va emergir el Barça més 'matador' de tot l'any per infligir un 0-4 a les rivals i sentenciar per la via ràpida davant més de 7.000 afeccionats. Només calia resar per a què el sorteig fos favorable i no creués l'equip amb els 'cocos' d'Europa. El bombo va ser força benèvol i el Rosengård suec serà el rival als quarts de final, el pròxim mes de març, en la primera data marcada en vermell del 2017.

Vicky retorna; el Barça declina
Als Països Baixos encara no va poder jugar Vicky Losada, la migcampista que, a principis de novembre, tornava al club per tercera vegada. Un cop completat el seu periple de dues campanyes a l'Arsenal, la de Terrassa feia cap a la Ciutat Esportiva per aportar «experiència i competitivitat en els moments difícils», tal com explicava abans de la seva reestrena contra l'Athletic Club, amb gol inclòs. Una jornada abans, no obstant això, i amb Vicky sense poder viatjar i pendent del trànsfer federatiu, el Barça va deixar escapar els primers punts al camp del Betis, amb un gol a les acaballes que va frustrar el 'ple al 30'. Encara era líder, però Llevant i sobretot Atlético de Madrid, el seguien de ben a prop, a diferència del vigent campió, l'Athletic, despenjat de la lluita des de les primeres dates per culpa d'un primer tram amb múltiples ensopegades.

L'òptim moment de joc que havia travessat el Barça s'anava desdibuixant a poc a poc, fonamentalment en l'apartat golejador. Si en nou encontres havia aconseguit anotar 36 gols -amb el trident format per Alexia, Jenni i Olga Garcia especialment inspirat-, les darreres cinc jornades únicament havien deixat un botí de sis gols. I el pitjor: un empat a casa contra el Valencia i una derrota a Madrid per tancar l'any d'una manera preocupant. Sonia Bermúdez i Marta Corredera, aquesta última repescada també de l'Arsenal, es van venjar del seu exequip i, amb un gol cadascuna, li van prendre la primera plaça en favor de l'Atlético, que va demostrar el seu potencial esportiu i social en una matinal de festa total a l'Estadi Vicente Calderón, emparat per 14.000 seguidors.

Noms propis que pesen
El darrer quadrimestre del 2016, doncs, ha deixat algunes certeses en forma de noms propis. Sandra Paños, designada aquesta setmana la setena millor portera del món segons la Federació Internacional d'Història i Estadística del futbol (IFFHS), es consolida com a titular en detriment de Laura Ràfols, a qui Llorens té reservat el paper de secundària de luxe. La danesa Line Røddik s'ha mostrat indispensable, des d'un bon principi, en l'eix de la defensa, relegant a la suplència Ane Bergara, una de les jugadores més utilitzades la temporada passada. A la basca li ha jugat una mala passada el seu turmell, que des de setembre l'ha tingut fora de combat gairebé tres mesos. Ruth Garcia, l'altra titularíssima a la defensa, va estar absent a les dues darreres ensopegades a causa d'una lesió al bíceps femoral de la cama esquerra de la qual ja s'ha recuperat, i la seva presència es revela gairebé vital. Al mig del camp, Vicky Losada ha disposat de confiança i minuts il·limitats des que ha arribat i, malgrat absorbir molt joc, li manca trobar el to adequat. I la certesa més gran de totes és el rol de crac amb llibertat de moviments que gaudeix Jenni Hermoso, la 'Messi' de l'equip que quasi mai descansa i, potser per això, ha acabat l'any justa d'idees i de gasolina.

Entre les incògnites figuren encara el rendiment d'Andressa Alves, especialment en Lliga, on només porta dos gols aconseguits ara al desembre que han valgut per sumar un sol punt, així com el paper de Bárbara Latorre i Ange Koko, dues extrems amb qualitat i potència que estan abonades, de moment, a exercir de revulsius a l'última mitja hora dels encontres. El dubte més gran, i alhora també el repte majúscul, consisteix a saber si aquest nou Barça serà capaç de trencar el seu sostre a Europa i recuperar el ceptre de campió de Lliga en un context on l'amateurisme i la improvisació al futbol femení estan dient adéu cada cop més ràpid.

Annus Horribilis, per Carlos Belmar

Per valorar aquest 2016 per l'Espanyol, hem de veure necessàriament dues parts ben diferenciades: l'esportiva i la institucional.
Esportivament, ha estat el pitjor any de la història de l'Espanyol amb 19 derrotes en 32 partits, acabant l'any a la catorzena posició i lluitant, fins fa poc, per sortir de les posicions de descens. Un panorama desolador, ja que el conjunt blanc-i-blau que només ha tret el 26% dels punts disputats i a rebut 1,9 gols en contra per partit en els 32 encontres disputats. En aquests partits tan sols ha aconseguit 25 punts, ha guanyat 6 partits, ha empatat 7 i ha marcat 29 gols (0,9 per partit). Unes dades que expliquen per si mateix, la situació patida per l'equip durant aquests 12 mesos.

Altrament, en l'àmbit institucional les coses han millorat força. En acabar la temporada 2015, i després d'anys de retallades, el consell d'administració va decidir treure tot el pressupost destinat a salaris de jugadores. Això va significar que l'equip es convertís en amateur i que la continuïtat de la secció plantegés moltes dubtes. Gràcies a la implicació una part important de les jugadores que componien aquella plantilla, l'Espanyol va poder competir a la Primera Divisió amb garanties.

L'arribada de Chen Yanseng i del grup empresarial Rastar al novembre del 2015 i la compra del 40% de les accions, va significar un canvi per a tot el club en general i per a la secció en particular. La tornada de l'exconseller Antonio Martín –un dels artífexs de la millor època esportiva l'Espanyol- com a espònsor principal amb la seva empresa Ilumax, també va donar un impuls al nou projecte. Al juny del 2016, l'equip va tornar a tenir pressupost per pagar a les jugadores i es va poder fitxar a un perfil de futbolista diferent de les que van arribar l'any anterior. Un canvi que, de moment, no ha contribuït a millorar les prestacions d'un equip que no acaba d'aixecar el vol com s'esperava.

El 2016 començava de manera fantàstica. Dues victòries consecutives contra l'Sporting de Huelva, a domicili, i la Fundación Albacete, a casa, posaven l'equip de Tony Polidano a la cinquena posició a falta d'una jornada per acabar la primera volta amb 25 punts i 8 victòries en 14 jornades. Tot un miracle per un equip que, només 6 mesos abans, es veia com un candidat a patir a la categoria. La solidesa defensiva era una de les armes de l'Espanyol i els gols que marcava els rendibilitzava fins a l'extrem.

CAIGUDA EN PICAT
Tot es va començar a torçar el 31 de gener amb la visita al camp del Collerense. Un equip que es trobava a l'última posició amb només 2 punts i lluitava -a les postres sense fortuna- per no baixar a Segona Divisió. L'equip illenc va aconseguir una victòria inesperada davant d'un Espanyol que va tenir moltes oportunitats per donar la volta al marcador.

A partir d'aquest partit la boníssima trajectòria de l'Espanyol es va truncar. Tretze partits seguits sense aconseguir una victòria, amb 3 empats i 10 derrotes -les últimes 5 de manera consecutiva-, van fer que l'equip baixés de mica en mica en la classificació. Tota la fortuna que havien tingut les jugadores de Tony Polidano es va esvair i, unes vegades per no saber rematar els partits, i unes altres per no poder amb rivals més forts, van fer que la desfeta fos important. Això va provocar falta de confiança i el desànim d'unes jugadores i d'una afició que veien a tocar una plaça d'accés a la Copa de la Reina que, finalment, no es va aconseguir.

L'Espanyol va revifar a les últimes jornades i va aconseguir tornar a aconseguir una victòria quasi 4 mesos -i gairebé una volta sencera- despés. Va tornar a guanyar a l'Sporting de Huelva i a la Fundación Albacete i va acabar amb un empat a casa contra el Collerense -ja a Segona Divisió-. Un final agredolç que de ben segur l'equip i l'afició hauria firmat just abans de començar la temporada.

NOVA TEMPORADA, NOUS REPTES
La consigna amb el canvi de temporada era clara: tornar a jugar la Copa de la Reina com a primer objectiu. Fins a dotze jugadores del primer equip no van renovar i van marxar a altres equips per fer espai a les jugadores que havien de tornar a posar al club a les posicions capdavanteres. Futbolistes com Júlia Rebollo o Carla Cotado, amb molts anys al club, van emprendre noves aventures. Una de les sorpreses va ser la marxa d'Andrea Pereira. Internacional i un dels puntals del sistema defensiu de Tony Polidano, va marxar a l'Atlético de Madrid deixant orfe una posició vital de l'equip.

L'entrenador va renovar com a premi a salvar amb solvència a l'equip en una temporada complicada. Al club van arribar les internacionals Núria i Pilar Garrote i Cristina Baudet, del Barcelona; Carola García i 'Mimi', del Santa Teresa; Helena Serrano, del Sant Gabriel; Gemma Sala i Mar Mazuecos, del Levante Las Planas; Brenda Pérez, del Canillas, Eli del Estal, de la Fundación Albacete; Sara del Estal, del Logroño; i la pujada al primer equip de María Molina. Un equip pràcticament nou i que comptava també amb les jugadores que havien renovat: Norma, Elba, Inés, Estibi, Alba, Paloma, Leti Sevilla, Zaïra i Vane. Una plantilla que, des del primer moment des del club i la direcció esportiva, es va afirmar que s'havia confeccionat per tornar a jugar la Copa de la Reina sí o sí.

El 25 d'agost es va posar en marxa el nou projecte amb un Tony Polidano que explicava que l'equip encarava la temporada «motivat i il·lusionat» i confiava en «aconseguir alguna fita més important que l'any anterior». El 30 d'agost van marxar a València per jugar a l'Alcúdia el torneig COTIF amb la intenció de fer pretemporada, però amb la voluntat clara d'endur-se el torneig. Després de perdre amb Veneçuela a les semifinals, només van aconseguir ser terceres guanyant al combinat kenyà. Una sèrie d'amistosos golejant el conjunt americà Anderson University (5-0) i el Levante Las Planas (8-0) i una derrota per la mínima davant el Valencia, van posar a punt l'equip per arribar en forma a la Copa Catalunya: la veritable prova per calibrar l'estat de l'equip de cara a la temporada.

COPA CATALUNYA
L'Espanyol arribava a la cita amb bones sensacions. A la semifinal es va trobar al Seagull. Les gavines van posar les coses molt difícils a les blanc-i-blaves i, només des del punt de penal, van poder doblegar el seu rival. A la final les esperava el Barcelona, que va derrotar el Pontenc per 20-0. La final no va tenir història. El Barcelona va ser el clar dominador i, tot i arribar a la mitja part a només un gol de desavantatge, a la segona es va notar la contundència de l'equip blaugrana i van aconseguir un marcador final de 6 a 0 per emportar-se la Copa Catalunya. Un seriós correctiu per les jugadores de Tony Polidano que no van semblar capaces de plantar cara en cap moment al totpoderós Barcelona i on a l'entrenador no li va agradar el que ha vist damunt la gespa i valorava que no estava «gens content del partit» que havia fet l'equip i havien «de donar molt més i treballar molt per poder competir en condicions al primer partit de Lliga». La final de la Copa Catalunya va ser l'últim encontre que va disputar l'Espanyol abans de l'inici de la competició. L'hora de la veritat.

COMENÇA LA LLIGA
El conjunt 'perico' va començar la seva singladura a la Lliga a terres basques, al camp de l'Oiartzun. Les biscaïnes, que disputava la seva segona temporada a primera, va privar l'equip de Tony Polidano d'aconseguir els 3 primers punts i de començar amb bon peu la temporada. Un punt no semblava un botí dolent per començar el curs, però amb el transcurs dels partits, es va veure que va ser insuficient, ja que després d'aquest partit, l'Espanyol va trobar-se amb un autèntic mur. Els partits contra Valencia, Atlético de Madrid i Tenerife –tots acabats en derrota- van fer que l'equip de Tony Polidano s'enfonsés a la classificació i no aconseguís aixecar el vol. Cap victòria en 5 partits amb dos gols a favor i 13 en contra, feien que els dubtes i la desconfiança creixessin dintre de la plantilla, que no veien la manera de canviar les coses tot i els esforços.

A la jornada 6 s'havia d'enfrontar contra el Barcelona a mitja setmana, però els compromisos de l'equip blaugrana a la Champions, van fer que l'equip es pogués preparar a consciència per visitar a un Real Societat en hores baixes i provar de treure 3 punts més que necessaris. A Zubieta es va treure un punt als últims minuts, però la millora de joc no arribava.

DERROTA CLAU
El club s'havia reforçat per tornar a classificar-se per a la Copa de la Reina i els resultats no arribaven. Tony Polidano començava a estar qüestionat i el partit contra el Rayo Vallecano es preveia decisiu per trencar la dinàmica i aconseguir una mica d'autoestima a un equip molt necessitat i que es veia amb l'aigua el coll. L'equip madrileny no es trobava a la seva millor versió, però el fitxatge de Natalia Pablos, els donava un plus de perillositat. L'Espanyol va acusar la responsabilitat de guanyar el partit i el Rayo ja guanyava al cap de 9 minuts. L'Espanyol no va saber reaccionar i el partit va acabar 0-3 i les sensacions eren molt dolentes. L'equip no jugava a res i la reacció no arribava. Tot semblava que l'entrenador seria cessat, però aquesta no va arribar.

L'ESPANYOL FA FORA TONY POLIDANO
Després de la derrota contra el Rayo, la seva continuïtat com a entrenador semblava difícil, però des del club no van moure fitxa. Al cap de tres dies, es va jugar un derbi totalment desigual on el Barcelona va 'jugar' amb l'Espanyol i el va guanyar per 1-6. Després del partit, es va celebrar una reunió entre el conseller delegat, Ramon Robert; el conseller responsable del Femení, Mao Ye Wu; i les capitanes de l'equip, per valorar la situació, però no es va cessar Polidano. L'Espanyol va viatjar a Saragossa per començar a jugar 'la seva Lliga'. Un camp difícil on l'equip va jugar el seu millor partit de la temporada, tocant la pilota i gaudint de moltes ocasions de gol. Un encontre on per primera vegada es va veure l'Espanyol que volia el tècnic i on les jugadores es van refermar en què eren capaces de jugar millor. Curiosament, va ser després d'aquest partit on es va produir el cessament de Polidano. El dilluns següent no va entrenar i dimarts al matí es va confirmar la notícia.

4 DIES SENSE TÈCNIC
Quatre van ser els dies que va tardar l'Espanyol a fer oficial el nom del nou entrenador. La direcció esportiva cercava un entrenador amb experiència al futbol femení i que conegués la Lliga. Els primers candidats van ser Jordi Ferrón i Xavi Cereijo. Els dos tècnics van dir 'no' a l'oferta blanc-i-blava per diferents motius i el club es va afanyar a trobar d'urgència un altre candidat. L'11 de novembre es va anunciar el fitxatge de Luis Miguel 'Luismi' Marín: un entrenador que provenia del Santfeliuenc i que, contradient les exigències del club, arribava sense experiència en el futbol femení.

PRIMERA VICTÒRIA I NOVA ETAPA
Encara amb Luismi a la grada, l'Espanyol va aconseguir la primera i tan desitjada victòria. L'equip dirigit de manera interina per Werner Martín i Àlex Martínez va derrotar al Santa Teresa per 2-0 en un partit que es va cuinar a foc lent i que no va començar a caure del costat 'perico' fins al minut 79 quan Eli del Estal connectava un bon cop de cap a la sortida d'un corner per fer el primer. El segon de Lombi al 87 va certificar la primera victòria del conjunt blanc-i-blau en Lliga després de 10 jornades a la pitjor ratxa de la seva història.

L'etapa del nou entrenador va ser un cop d'aire fresc a una plantilla que va veure en l'arribada del tècnic en una motivació extra. Luismi va voler inculcar a les jugadores el seu esperit combatiu, les ganes de guanyar i de donar-ho tot al camp. Va començar amb un empat a casa davant la Fundación Albacete per 3-3 i una derrota al camp de l'Sporting de Huelva per 2-1. L'equip generava ocasions, però no aconseguia treure punts per sortir de la zona complicada de la classificació. La segona victòria de la temporada, i la primera amb Luismi a la banqueta, semblava que seria la definitiva per revertir la dolenta situació de l'equip, però va ser un mirall, ja que a la següent jornada va tornar a perdre, aquesta vegada al camp del Betis. L'equip acabava l'any a la catorzena posició, amb només 9 punts dels 42 possibles amb 2 victòries, 3 empats, 9 derrotes i amb 14 gols a favor i 32 en contra. Un bagatge molt pobre per un equip fet per quelcom més que lluitar per no baixar.

MÉS PROBLEMES
I com diu la llei de Murphy: 'quan alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament'. A l'Espanyol tot surt malament. Una de les seves millors jugadores, Anair Lomba 'Lombi', ha tancat l'any amb la confirmació d'una lesió de llarga durada. La davantera gallega pateix un trencament del lligament creuat anterior de la cama esquerra i no jugarà en tot el que queda de temporada. A més a més, Mar Mazuecos ha deixat el club per incompatibilitats per estudiar i jugar al màxim nivell. Unes pedres més en un 2016 ple de despropòsits que s'ha confirmat com el pitjor de la seva història.

Segona

El 2016 serà un any per recordar a Badalona. El Seagull es va classificar per disputar la promoció d’ascens a Primera i després de superar la primera eliminatòria contra El Olivo gallec, va quedar eliminat en l’últim partit contra el Tacuense tinerfeny. Les de Jordi Ferrón tanquen el 2016 líders del grup català de Segona, intentant repetir participació en el play off. El títol de Lliga 2015/16 va anar a parar al filial del Barça, mentre que Penya Blanc-Blava La Roca i Cerdanyola van dir adéu a Segona Divisió després dels seus descensos a Preferent.

Preferent

A Preferent ha estat un any de retirades de jugadores referent als seus clubs, com és el cas de Tania Martínez (Sant Pere), Cristina Monge (Molins) o Clàudia Juncà (Porqueres). L’ascens va anar a parar a mans del Sabadell en una temporada en que només un conjunt català va aconseguir pujar a Segona. En el capítol de descensos, Santpedor, Júpiter i Penya Barcelonista Lloret van certificar el seu descens després d’una mala temporada, mentre que el Santa Eugènia es va veure afectat pels descensos compensats i va baixar, també, a Primera Catalana. AEM B, Vilafranca i Pontenc són els tres conjunts que van ascendir aquest estiu a la categoria de bronze.

seleccions

En les categories sub-18 i sub-16, Catalunya es va proclamar campiona d’Espanya el passat estiu. De cara a l’edició del pròxim any, les seleccions de Lluís Cortés i Natalia Arroyo ja han garantit la classificació per a la segona fase com a primeres de grup. Per tancar l’any, la selecció absoluta va viatjar fins a Pontevedra per jugar el tradicional partit nadalenc contra el combinat de Galícia.
Especial Galícia-Catalunya

Especial Galícia-Catalunya

Tota la informació del partit de la selecció catalana absoluta

REDACCIÓ

Campiones!

Campiones!

Catalunya supera el País Valencià (2-0) i s'emporta el Campionat d'Espanya sub-18

REDACCIÓ

Generació d'or

Generació d'or

Catalunya sub-16 conquereix el Campionat d'Espanya imposant-se a Madrid a la final

REDACCIÓ

Catalunya es classifica com a millor selecció

És l'únic combinat que no ha perdut cap partit en les dues categories

REDACCIÓ

La selecció espanyola sub-17 tanca el 2016 com a subcampiona d’Europa i amb una medalla de bronze al Mundial de Jordània. Per la seva banda, la sub-19 també va assolir la plata a l’Europeu, però va ser eliminada a quarts de final de Mundial sub-20 davant Corea del Nord. L’absoluta, per la seva banda, va tancar la classificació per a l’Euro 2017 golejant Finlàndia davant més de 6 mil espectadors a Butarque (Leganés).
Els onze metres condemnen Espanya

Els onze metres condemnen Espanya

La sub-17 no pot revalidar el títol després de perdre als penals (2-3) davant la selecció alemanya en la final de l'Europeu de Bielorússia

REDACCIÓ

A les portes de la glòria

A les portes de la glòria

Espanya perd davant França la tercera final consecutiva d'un Europeu, en un partit marcat per la pluja

REDACCIÓ

Espanya meravella Butarque

Espanya meravella Butarque

Més de sis mil persones viuen la victòria d'Espanya (5-0) sobre Finlàndia en l'últim partit de la fase de classificació de l'Europeu 2017

REDACCIÓ

Medalla de bronze per un Mundial excel·lent

Medalla de bronze per un Mundial excel·lent

La selecció espanyola sub-17 aconsegueix un merescut tercer lloc al Mundial de Jordània després de golejar la selecció veneçolana

REDACCIÓ

A casa amb el cap ben alt

A casa amb el cap ben alt

La selecció espanyola cau a quarts de final (2-3) davant Corea del Nord, forçant la prórroga davant les grans favorites

REDACCIÓ

Copa Catalunya

El Barça es va proclamar campió de la Copa Catalunya golejant l’Espanyol per 6 gols a 0. En aquesta edició, el Pontenc també ha fet història, aconseguint arribar a la fase final en l’any del seu ascens a Preferent.
El Barça, contundent campió de la Copa Catalunya

El Barça, contundent campió de la Copa Catalunya

L'equip de Xavi Llorens mostra la seva millor cara a la segona part per decidir un partit que només ha existit als primers 45 minuts. Setena Copa Catalunya pel Barça i primer títol de la temporada

REDACCIÓ

Pontenc històric

Pontenc històric

El conjunt gironí venç el Pallejà a la tanda de penals i es col·loca a la final a quatre de la Copa Catalunya

REDACCIÓ

Les millors històries

Recupera els reportatges i les històries en profunditat que han elaborat els redactors de Futfem.cat al llarg d'aquest 2016

LES IMATGES DE L'ANY

Aquestes són algunes de les imatges més destacades dels fotògrafs de Futfem.cat al llarg del 2016 a Instagram

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Un vídeo publicado por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Un vídeo publicado por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Resum de l'any 2016

Repassa l'any de la mà de les millors històries, les notícies més llegides i les millors imatges, i reviu el 2016 a través dels millors moments a Primera, Segona, Preferent, Seleccions i Copa Catalunya

Primera

El Barça brilla en un 2016 en blanc, per Jordi Ortet

La balança del 2016 blaugrana ha oscil·lat entre el creixement d'una secció clarament a l'alça i la decepció esportiva d'una temporada en blanc. El Barça ha viscut enguany les dues cares de la moneda: l'equip ha fet un salt endavant en repercussió i importància al mateix temps que es quedava sense guanyar cap títol oficial, un fet que no passava des del 2010. El tetracampió de Lliga cedia el seu tro a les 'lleones' de l'Athletic Club i queia a la final de Copa, en una recta final de temporada -la primera enterament com a professionals- per oblidar.
A partir de l'estiu, el cos tècnic encapçalat per Xavi Llorens va decidir redoblar l'aposta i construir un equip amb més aspiracions per intentar competir cada cop amb majors garanties a les competicions domèstiques i, a mig termini, a Europa. Intencionadament o no, els fitxatges internacionals han aconseguit fer-lo més mediàtic, tot coincidint amb l'explosió del futbol femení a Espanya. Després del 2016, el Barça difícilment tornarà a ser allò que era. Amb èxits o sense.

Les 'lleones' no es deixen caçar
Gener començava amb l'equip en plena cursa per atrapar el líder, l'Athletic, a dues jornades per acabar la primera volta i 4 punts per sota. La diferència es va incrementar fins a 6 just travessar la meitat del campionat -per culpa de l'empat al Cerro del Espino enfront l'Atlético- però va tornar als 4 punts poc abans que les biscaïnes visitessin el Miniestadi. Perquè el 2016 ha estat, entre altres coses, l'any del Mini. Tímidament, el club ha anat atorgant protagonisme a les Alexia, Marta Unzué, Olga, Jenni i companyia, col·locant el segon coliseu blaugrana com l'escenari de compromisos importants, i d'altres no tant. El Barça ha disputat sis partits al Miniestadi, tot un rècord inimaginable temps enrere. En el matx amb l'Athletic el camp no va ser talismà i, malgrat tenir vuit baixes, les futbolistes de Joseba Aguirre van arrencar un valuós 1-1 gràcies a l'esplèndida actuació d'Ainhoa Tirapu sota els pals.

Els gairebé 2.500 afeccionats es van quedar amb la mel als llavis i el rival llançava un avís seriós sobre la dificultat que tindria revalidar el títol. «El futbol va creixent molt ràpidament. Cada cop hi ha millors jugadores i els equips estan millor dirigits. El boom que ha sofert el nostre esport no ens ha repercutit directament perquè fa temps que estem en la dinàmica de millorar constantment, però hem notat que els altres equips cada cop són més forts» explica Xavi Llorens, que ha analitzat alguns dels moments més significatius de l'any per a Futfem.cat. «Si he notat alguna diferència, és que cada cop resulta més difícil guanyar».

Leire es trenca
Just abans de la batalla europea que s'acostava, el Barça en va patir una de freda i una de calenta. El 13 de març, als compassos finals del Valencia-Barça, la defensa Leire Landa es va trencar la plàstia del lligament creuat anterior del genoll dret, acomiadant-se així de la temporada i de tot el 2016. La futbolista irundarra ja havia sofert una greu lesió al mateix genoll dos anys enrere i va ser intervinguda a principis d'abril. A hores d'ara, i malgrat que el termini de recuperació gairebé s'ha complert, no està clar quin podrà ser el futur de Leire, que en el moment de caure havia jugat 18 dels 19 partits de Lliga i era la quarta jugadora amb més minuts disputats. Un petit consol, almenys momentani i esportiu, va ser la desfeta de l'Athletic al camp del Rayo Vallecano a la setmana següent, que va acostar el Barça a només 1 punt. Aquella derrota acabaria sent l'única del rival en tota la competició fins que es va proclamar matemàticament campió però l'esperança, en aquell instant, estava més viva que mai.

L'ocasió parisenca de Bárbara
El minut 80 a l'Stade Charléty de París podria haver entrat a les pàgines d'or del Barça si Bárbara Latorre, tota sola encarant la portera després d'una genial passada a l'espai de Jenni, hagués aconseguit superar amb la pilota el cos d'Ann Katrin-Berger. El destí, en canvi, va voler que tot just cinc minuts després, una errada desgraciada de Sandra Paños en una rematada de cap aparentment fàcil de la brasilera Cristiane fos la jugada que ha quedat immortalitzada a la història europea del club. El gol afortunat del PSG posava fi a 90 minuts de resistència numantina al Miniestadi i 85 més a terres franceses, en una eliminatòria sense gols que s'encaminava cap a la pròrroga. El Barça, clarament inferior, havia sabut competir, resistir i fregar la proesa amb la punta dels dits, però la seva aventura a la Champions acabava de nou als quarts de final. «El veig com un moment àlgid, en positiu. Vam competir fins al final de l'eliminatòria, tot i que cal ser realista i aquells dos partits ens van demostrar que encara ens quedava molt per anar per Europa amb garanties», rememora Xavi Llorens.

Primavera esclatant i juny nefast
Set victòries seguides van servir a l'equip per passar pàgina i oblidar l'espina clavada que suposava l'eliminació europea. En aquest tram d'abril i maig, el Barça va aconseguir 27 gols -amb autèntics recitals com el 7-1 al derbi contra l'Espanyol o el 0-7 sobre el Santa Teresa a Badajoz- i Jennifer Hermoso va assegurar-se el seu primer 'pichichi', amb 24 dianes. La davantera n'ha marcat 43 en aquests dotze mesos, una xifra a l'abast de ben poques. L'equip estava radiant, però l'Athletic no afluixava i el desavantatge d'un punt es mantenia inamovible. A la penúltima jornada, l'Atlético de Madrid visitava Sant Joan Despí i les basques rebien l'Oviedo Moderno, ja descendit. Sobre el paper, el Barça tenia poc a guanyar aquell cap de setmana i el pla consistia més aviat a vèncer com fos i esgotar les opcions a l'última jornada, on l'Athletic tenia més probabilitats d'ensopegar a l'incòmode camp d'un perillós Tenerife.

Els càlculs, però, van saltar pels aires i les madrilenyes es van endur el triomf de la Joan Gamper per 0-1 amb gol d'Esther González. Les 'lleones', que havien fet la feina el dia anterior a Lezama, es proclamaven campiones, nou anys més tard, davant del televisor. 77 punts, gairebé cent gols a favor i únicament dotze encaixats només li valien al Barça per ser subcampió. Pel míster culer, i valorat amb perspectiva, el desenllaç no va ser injust: «No crec que fossin superiors però l'Athletic Club va competir millor a la Lliga, es va centrar a anar partit a partit i va ser capaç de superar les adversitats». El somni del repòquer havia desaparegut.

La Copa, tampoc
El tercer i definitiu desencís arribaria tot just en tres setmanes. La Copa de la Reina tornava a ser esquiva per al Barça, aquesta vegada a la final i contra el mateix botxí de la Lliga, l'Atlético. Després de resoldre sobradament els quarts de final davant la Real Sociedad (1-5) i les semifinals contra el Levante (3-0), una primera mitja hora brutal de les matalasseres va ferir greument l'equip, deixant-lo amb un 0-3 per remuntar a la gespa de la Ciudad del Futbol de Las Rozas. El miracle va estar a punt de produir-se, ja que Jenni va posar el 2-3 al minut 64, encara amb temps per endavant, però els esforços van ser inútils i les madrilenyes s'enduien el torneig del K.O. cap a les seves vitrines. «L'Atlético va jugar una gran Copa i, a la final, va fer una primera part amb molta més ambició que nosaltres. Els partits duren 90 minuts i per ser superior has de dominar tot el partit o tota la competició. A la Lliga ens vam quedar a un punt i a la Copa vam perdre per un gol, respectivament», recorda Llorens. El Barça havia estat a prop de tot, i marxava finalment amb les mans buides.

L'única nota positiva del torneig va ser la irrupció d'Aitana Bonmatí, la jove centrecampista que havia sigut protagonista del campionat de Segona Divisió aconseguit de manera abassegadora pel final i que treia el cap al primer equip per a quedar-s'hi definitivament, amb fitxa de professional, a partir de l'1 de juliol.

Un nou Barça multicultural
Quan hi ha un any en blanc, els canvis més o menys previstos es precipiten. L'operació 'renove' es va saldar amb la sortida de sis jugadores: quatre d'elles catalanes i la meitat formades a la casa. Després d'una temporada i mitja jugant intermitentment al primer equip, les bessones Pili i Núria Garrote van passar a reforçar les files de l'Espanyol -el mateix destí de la davantera Cristina Baudet- mentre la jove davantera canària del planter, Andrea Falcón, s'incorporava a l'Atlético de Madrid i Esther Romero tancava la segona etapa al club i es comprometia amb el Valencia. La portuguesa Andreia Norton, per la seva banda, se'n tornava al seu país per jugar al Braga, havent passat només un any al vestidor blaugrana.

Al seu lloc, el Barça va apostar per la globalització de la plantilla, amb l'arribada d'Andressa Alves, Line Røddik i Ange Koko, tres internacionals per Brasil, Dinamarca i Costa d'Ivori amb les quals es pretenia fer un salt endavant en nivell futbolístic i experiència. Uns fitxatges cridaners, amb vocació d'obrir-se definitivament al mercat d'arreu del món i seguir avançant en competitivitat. A més, el cos tècnic recuperava la lateral mataronina Leila Ouahabi -que havia militat tres anys al Valencia- i incorporava l'espanyolista Andrea Giménez com a tercera portera amb fitxa del filial però que ha participat en la dinàmica d'entrenaments amb el primer equip.

D'immaculada es podria qualificar la pretemporada: Cinc amistosos i cinc victòries, incloent-hi els dos partits al Torneig Internacional de l'Albi, a França, i la disputa de la Copa Catalunya. La superioritat abismal va fer que aquesta competició es convertís, enguany més que mai, en una mera etapa de preparació de l'equip. Una semifinal gairebé vergonyant davant el Pontenc gironí -que s'havia plantat fins allà per mèrits propis i exercint de matagegants però que va encaixar 20 gols davant unes blaugrana que no van afluixar l'accelerador- va donar pas a una final decebedora. Ho va ser per a l'espectador de Mollet àvid d'un partit igualat, no pas per al Barça, que amb un rotund 6-0 va passar per sobre de l'Espanyol i obria escletxa al capdamunt del palmarès del campionat de Catalunya amb el seu setè títol.

Líder imparable, un any després
Tenerife va tornar a ser, com el 2015, l'indret d'inici de la Lliga per a l'equip de Xavi Llorens, i malgrat que el marcador final (0-4) va ser encara més positiu que l'any anterior, les jugadores van haver de suar força i esperar a la segona meitat per obrir la llauna i sumar els tres primers punts. El camp tinerfeny, a més, va ser l'escenari del debut d'Andressa Alves a la lliga espanyola. La carioca va ser l'última en aterrar a la disciplina del club després de disputar els Jocs Olímpics de Rio amb la selecció i deixar escapar el bronze davant Canadà. El seu primer gol encara trigaria a arribar: el va aconseguir el 12 d'octubre en un Miniestadi plujós, a la tornada de la primera eliminatòria europea, davant el Minsk. Aquesta primera cita continental no va distreure gens el Barça, que va signar una arrencada de Lliga molt esperançadora, fregant fins i tot el rècord d'imbatibilitat a la porteria. La golejada per 6-0 sobre el Santa Teresa a la segona jornada li va permetre assolir un lideratge que feia un any que no tastava i encadenar victòries fins a la novena jornada. Amb un joc de combinació estètic, veloç i letal al davant, l'equip es va convertir de seguida, i en opinió de tothom, en el principal favorit.

També s'ha erigit en el preferit de la televisió, que aquesta temporada ha apostat decididament per la competició, oferint tres partits cada jornada. Tret del debut a Tenerife, del Barça se n'han pogut veure tots els partits que ha jugat a la Lliga -deu en obert a través de Gol i dos a Bein- Fins i tot el desplaçament a Huelva, que no va ser escollit pels canals estatals, va ser emès per Barça TV. Durant la tardor, el Barça ha estat l'equip de moda, i no de casualitat. A la bona trajectòria s'hi van sumar gols que han donat literalment la volta al món gràcies, sobretot, a les xarxes socials. El golàs amb barret inclòs de Jenni Hermoso al Twente i la galopada des de camp propi de Bárbara Latorre sobre la gespa del camp de l'Espanyol van aconseguir fer cèlebres les dues davanteres, i que les seves jugades fossin escollides entre les millors a nivell internacional pel portal womenssoccerunited.com.

A Europa no hi ha relax
Precisament, la primera petita esquerda a la marxa triomfant es va viure a la Ciutat Esportiva Dani Jarque, en un derbi intersetmanal ajornat al 2 de novembre. Aquella nit, Sandra Paños va encaixar el primer gol en Lliga en vuit partits, fent impossible superar el registre de la porteria del Prainsa Zaragoza de la 2009/10, que no va ser batuda fins a la novena jornada. El matx va finalitzar amb un 1-6 i una exhibició notable del Barça durant molts minuts, però la incomoditat i l'advertència del tècnic a la sala de premsa, on va parlar de «baixada de tensió» i d'«excés de relaxació» van anticipar els perills que afectarien l'equip més endavant.

A la Champions, zero badades. La trajectòria ha anat sobre rodes. Un cop superada la ronda inicial davant un Minsk que només va oposar resistència a la tornada i ja amb la classificació impossible (5-1 al global), el Twente holandès va tornar-se a creuar als vuitens de final, en una repetició exacta de l'aparellament de l'any anterior. Mateix rival, mateix moment. A l'anada, al Miniestadi, el Barça va merèixer un premi superior a l'1-0 aconseguit. Però el panorama es va aclarir ràpidament a Enschede, quan va emergir el Barça més 'matador' de tot l'any per infligir un 0-4 a les rivals i sentenciar per la via ràpida davant més de 7.000 afeccionats. Només calia resar per a què el sorteig fos favorable i no creués l'equip amb els 'cocos' d'Europa. El bombo va ser força benèvol i el Rosengård suec serà el rival als quarts de final, el pròxim mes de març, en la primera data marcada en vermell del 2017.

Vicky retorna; el Barça declina
Als Països Baixos encara no va poder jugar Vicky Losada, la migcampista que, a principis de novembre, tornava al club per tercera vegada. Un cop completat el seu periple de dues campanyes a l'Arsenal, la de Terrassa feia cap a la Ciutat Esportiva per aportar «experiència i competitivitat en els moments difícils», tal com explicava abans de la seva reestrena contra l'Athletic Club, amb gol inclòs. Una jornada abans, no obstant això, i amb Vicky sense poder viatjar i pendent del trànsfer federatiu, el Barça va deixar escapar els primers punts al camp del Betis, amb un gol a les acaballes que va frustrar el 'ple al 30'. Encara era líder, però Llevant i sobretot Atlético de Madrid, el seguien de ben a prop, a diferència del vigent campió, l'Athletic, despenjat de la lluita des de les primeres dates per culpa d'un primer tram amb múltiples ensopegades.

L'òptim moment de joc que havia travessat el Barça s'anava desdibuixant a poc a poc, fonamentalment en l'apartat golejador. Si en nou encontres havia aconseguit anotar 36 gols -amb el trident format per Alexia, Jenni i Olga Garcia especialment inspirat-, les darreres cinc jornades únicament havien deixat un botí de sis gols. I el pitjor: un empat a casa contra el Valencia i una derrota a Madrid per tancar l'any d'una manera preocupant. Sonia Bermúdez i Marta Corredera, aquesta última repescada també de l'Arsenal, es van venjar del seu exequip i, amb un gol cadascuna, li van prendre la primera plaça en favor de l'Atlético, que va demostrar el seu potencial esportiu i social en una matinal de festa total a l'Estadi Vicente Calderón, emparat per 14.000 seguidors.

Noms propis que pesen
El darrer quadrimestre del 2016, doncs, ha deixat algunes certeses en forma de noms propis. Sandra Paños, designada aquesta setmana la setena millor portera del món segons la Federació Internacional d'Història i Estadística del futbol (IFFHS), es consolida com a titular en detriment de Laura Ràfols, a qui Llorens té reservat el paper de secundària de luxe. La danesa Line Røddik s'ha mostrat indispensable, des d'un bon principi, en l'eix de la defensa, relegant a la suplència Ane Bergara, una de les jugadores més utilitzades la temporada passada. A la basca li ha jugat una mala passada el seu turmell, que des de setembre l'ha tingut fora de combat gairebé tres mesos. Ruth Garcia, l'altra titularíssima a la defensa, va estar absent a les dues darreres ensopegades a causa d'una lesió al bíceps femoral de la cama esquerra de la qual ja s'ha recuperat, i la seva presència es revela gairebé vital. Al mig del camp, Vicky Losada ha disposat de confiança i minuts il·limitats des que ha arribat i, malgrat absorbir molt joc, li manca trobar el to adequat. I la certesa més gran de totes és el rol de crac amb llibertat de moviments que gaudeix Jenni Hermoso, la 'Messi' de l'equip que quasi mai descansa i, potser per això, ha acabat l'any justa d'idees i de gasolina.

Entre les incògnites figuren encara el rendiment d'Andressa Alves, especialment en Lliga, on només porta dos gols aconseguits ara al desembre que han valgut per sumar un sol punt, així com el paper de Bárbara Latorre i Ange Koko, dues extrems amb qualitat i potència que estan abonades, de moment, a exercir de revulsius a l'última mitja hora dels encontres. El dubte més gran, i alhora també el repte majúscul, consisteix a saber si aquest nou Barça serà capaç de trencar el seu sostre a Europa i recuperar el ceptre de campió de Lliga en un context on l'amateurisme i la improvisació al futbol femení estan dient adéu cada cop més ràpid.

Annus Horribilis, per Carlos Belmar

Per valorar aquest 2016 per l'Espanyol, hem de veure necessàriament dues parts ben diferenciades: l'esportiva i la institucional.
Esportivament, ha estat el pitjor any de la història de l'Espanyol amb 19 derrotes en 32 partits, acabant l'any a la catorzena posició i lluitant, fins fa poc, per sortir de les posicions de descens. Un panorama desolador, ja que el conjunt blanc-i-blau que només ha tret el 26% dels punts disputats i a rebut 1,9 gols en contra per partit en els 32 encontres disputats. En aquests partits tan sols ha aconseguit 25 punts, ha guanyat 6 partits, ha empatat 7 i ha marcat 29 gols (0,9 per partit). Unes dades que expliquen per si mateix, la situació patida per l'equip durant aquests 12 mesos.

Altrament, en l'àmbit institucional les coses han millorat força. En acabar la temporada 2015, i després d'anys de retallades, el consell d'administració va decidir treure tot el pressupost destinat a salaris de jugadores. Això va significar que l'equip es convertís en amateur i que la continuïtat de la secció plantegés moltes dubtes. Gràcies a la implicació una part important de les jugadores que componien aquella plantilla, l'Espanyol va poder competir a la Primera Divisió amb garanties.

L'arribada de Chen Yanseng i del grup empresarial Rastar al novembre del 2015 i la compra del 40% de les accions, va significar un canvi per a tot el club en general i per a la secció en particular. La tornada de l'exconseller Antonio Martín –un dels artífexs de la millor època esportiva l'Espanyol- com a espònsor principal amb la seva empresa Ilumax, també va donar un impuls al nou projecte. Al juny del 2016, l'equip va tornar a tenir pressupost per pagar a les jugadores i es va poder fitxar a un perfil de futbolista diferent de les que van arribar l'any anterior. Un canvi que, de moment, no ha contribuït a millorar les prestacions d'un equip que no acaba d'aixecar el vol com s'esperava.

El 2016 començava de manera fantàstica. Dues victòries consecutives contra l'Sporting de Huelva, a domicili, i la Fundación Albacete, a casa, posaven l'equip de Tony Polidano a la cinquena posició a falta d'una jornada per acabar la primera volta amb 25 punts i 8 victòries en 14 jornades. Tot un miracle per un equip que, només 6 mesos abans, es veia com un candidat a patir a la categoria. La solidesa defensiva era una de les armes de l'Espanyol i els gols que marcava els rendibilitzava fins a l'extrem.

CAIGUDA EN PICAT
Tot es va començar a torçar el 31 de gener amb la visita al camp del Collerense. Un equip que es trobava a l'última posició amb només 2 punts i lluitava -a les postres sense fortuna- per no baixar a Segona Divisió. L'equip illenc va aconseguir una victòria inesperada davant d'un Espanyol que va tenir moltes oportunitats per donar la volta al marcador.

A partir d'aquest partit la boníssima trajectòria de l'Espanyol es va truncar. Tretze partits seguits sense aconseguir una victòria, amb 3 empats i 10 derrotes -les últimes 5 de manera consecutiva-, van fer que l'equip baixés de mica en mica en la classificació. Tota la fortuna que havien tingut les jugadores de Tony Polidano es va esvair i, unes vegades per no saber rematar els partits, i unes altres per no poder amb rivals més forts, van fer que la desfeta fos important. Això va provocar falta de confiança i el desànim d'unes jugadores i d'una afició que veien a tocar una plaça d'accés a la Copa de la Reina que, finalment, no es va aconseguir.

L'Espanyol va revifar a les últimes jornades i va aconseguir tornar a aconseguir una victòria quasi 4 mesos -i gairebé una volta sencera- despés. Va tornar a guanyar a l'Sporting de Huelva i a la Fundación Albacete i va acabar amb un empat a casa contra el Collerense -ja a Segona Divisió-. Un final agredolç que de ben segur l'equip i l'afició hauria firmat just abans de començar la temporada.

NOVA TEMPORADA, NOUS REPTES
La consigna amb el canvi de temporada era clara: tornar a jugar la Copa de la Reina com a primer objectiu. Fins a dotze jugadores del primer equip no van renovar i van marxar a altres equips per fer espai a les jugadores que havien de tornar a posar al club a les posicions capdavanteres. Futbolistes com Júlia Rebollo o Carla Cotado, amb molts anys al club, van emprendre noves aventures. Una de les sorpreses va ser la marxa d'Andrea Pereira. Internacional i un dels puntals del sistema defensiu de Tony Polidano, va marxar a l'Atlético de Madrid deixant orfe una posició vital de l'equip.

L'entrenador va renovar com a premi a salvar amb solvència a l'equip en una temporada complicada. Al club van arribar les internacionals Núria i Pilar Garrote i Cristina Baudet, del Barcelona; Carola García i 'Mimi', del Santa Teresa; Helena Serrano, del Sant Gabriel; Gemma Sala i Mar Mazuecos, del Levante Las Planas; Brenda Pérez, del Canillas, Eli del Estal, de la Fundación Albacete; Sara del Estal, del Logroño; i la pujada al primer equip de María Molina. Un equip pràcticament nou i que comptava també amb les jugadores que havien renovat: Norma, Elba, Inés, Estibi, Alba, Paloma, Leti Sevilla, Zaïra i Vane. Una plantilla que, des del primer moment des del club i la direcció esportiva, es va afirmar que s'havia confeccionat per tornar a jugar la Copa de la Reina sí o sí.

El 25 d'agost es va posar en marxa el nou projecte amb un Tony Polidano que explicava que l'equip encarava la temporada «motivat i il·lusionat» i confiava en «aconseguir alguna fita més important que l'any anterior». El 30 d'agost van marxar a València per jugar a l'Alcúdia el torneig COTIF amb la intenció de fer pretemporada, però amb la voluntat clara d'endur-se el torneig. Després de perdre amb Veneçuela a les semifinals, només van aconseguir ser terceres guanyant al combinat kenyà. Una sèrie d'amistosos golejant el conjunt americà Anderson University (5-0) i el Levante Las Planas (8-0) i una derrota per la mínima davant el Valencia, van posar a punt l'equip per arribar en forma a la Copa Catalunya: la veritable prova per calibrar l'estat de l'equip de cara a la temporada.

COPA CATALUNYA
L'Espanyol arribava a la cita amb bones sensacions. A la semifinal es va trobar al Seagull. Les gavines van posar les coses molt difícils a les blanc-i-blaves i, només des del punt de penal, van poder doblegar el seu rival. A la final les esperava el Barcelona, que va derrotar el Pontenc per 20-0. La final no va tenir història. El Barcelona va ser el clar dominador i, tot i arribar a la mitja part a només un gol de desavantatge, a la segona es va notar la contundència de l'equip blaugrana i van aconseguir un marcador final de 6 a 0 per emportar-se la Copa Catalunya. Un seriós correctiu per les jugadores de Tony Polidano que no van semblar capaces de plantar cara en cap moment al totpoderós Barcelona i on a l'entrenador no li va agradar el que ha vist damunt la gespa i valorava que no estava «gens content del partit» que havia fet l'equip i havien «de donar molt més i treballar molt per poder competir en condicions al primer partit de Lliga». La final de la Copa Catalunya va ser l'últim encontre que va disputar l'Espanyol abans de l'inici de la competició. L'hora de la veritat.

COMENÇA LA LLIGA
El conjunt 'perico' va començar la seva singladura a la Lliga a terres basques, al camp de l'Oiartzun. Les biscaïnes, que disputava la seva segona temporada a primera, va privar l'equip de Tony Polidano d'aconseguir els 3 primers punts i de començar amb bon peu la temporada. Un punt no semblava un botí dolent per començar el curs, però amb el transcurs dels partits, es va veure que va ser insuficient, ja que després d'aquest partit, l'Espanyol va trobar-se amb un autèntic mur. Els partits contra Valencia, Atlético de Madrid i Tenerife –tots acabats en derrota- van fer que l'equip de Tony Polidano s'enfonsés a la classificació i no aconseguís aixecar el vol. Cap victòria en 5 partits amb dos gols a favor i 13 en contra, feien que els dubtes i la desconfiança creixessin dintre de la plantilla, que no veien la manera de canviar les coses tot i els esforços.

A la jornada 6 s'havia d'enfrontar contra el Barcelona a mitja setmana, però els compromisos de l'equip blaugrana a la Champions, van fer que l'equip es pogués preparar a consciència per visitar a un Real Societat en hores baixes i provar de treure 3 punts més que necessaris. A Zubieta es va treure un punt als últims minuts, però la millora de joc no arribava.

DERROTA CLAU
El club s'havia reforçat per tornar a classificar-se per a la Copa de la Reina i els resultats no arribaven. Tony Polidano començava a estar qüestionat i el partit contra el Rayo Vallecano es preveia decisiu per trencar la dinàmica i aconseguir una mica d'autoestima a un equip molt necessitat i que es veia amb l'aigua el coll. L'equip madrileny no es trobava a la seva millor versió, però el fitxatge de Natalia Pablos, els donava un plus de perillositat. L'Espanyol va acusar la responsabilitat de guanyar el partit i el Rayo ja guanyava al cap de 9 minuts. L'Espanyol no va saber reaccionar i el partit va acabar 0-3 i les sensacions eren molt dolentes. L'equip no jugava a res i la reacció no arribava. Tot semblava que l'entrenador seria cessat, però aquesta no va arribar.

L'ESPANYOL FA FORA TONY POLIDANO
Després de la derrota contra el Rayo, la seva continuïtat com a entrenador semblava difícil, però des del club no van moure fitxa. Al cap de tres dies, es va jugar un derbi totalment desigual on el Barcelona va 'jugar' amb l'Espanyol i el va guanyar per 1-6. Després del partit, es va celebrar una reunió entre el conseller delegat, Ramon Robert; el conseller responsable del Femení, Mao Ye Wu; i les capitanes de l'equip, per valorar la situació, però no es va cessar Polidano. L'Espanyol va viatjar a Saragossa per començar a jugar 'la seva Lliga'. Un camp difícil on l'equip va jugar el seu millor partit de la temporada, tocant la pilota i gaudint de moltes ocasions de gol. Un encontre on per primera vegada es va veure l'Espanyol que volia el tècnic i on les jugadores es van refermar en què eren capaces de jugar millor. Curiosament, va ser després d'aquest partit on es va produir el cessament de Polidano. El dilluns següent no va entrenar i dimarts al matí es va confirmar la notícia.

4 DIES SENSE TÈCNIC
Quatre van ser els dies que va tardar l'Espanyol a fer oficial el nom del nou entrenador. La direcció esportiva cercava un entrenador amb experiència al futbol femení i que conegués la Lliga. Els primers candidats van ser Jordi Ferrón i Xavi Cereijo. Els dos tècnics van dir 'no' a l'oferta blanc-i-blava per diferents motius i el club es va afanyar a trobar d'urgència un altre candidat. L'11 de novembre es va anunciar el fitxatge de Luis Miguel 'Luismi' Marín: un entrenador que provenia del Santfeliuenc i que, contradient les exigències del club, arribava sense experiència en el futbol femení.

PRIMERA VICTÒRIA I NOVA ETAPA
Encara amb Luismi a la grada, l'Espanyol va aconseguir la primera i tan desitjada victòria. L'equip dirigit de manera interina per Werner Martín i Àlex Martínez va derrotar al Santa Teresa per 2-0 en un partit que es va cuinar a foc lent i que no va començar a caure del costat 'perico' fins al minut 79 quan Eli del Estal connectava un bon cop de cap a la sortida d'un corner per fer el primer. El segon de Lombi al 87 va certificar la primera victòria del conjunt blanc-i-blau en Lliga després de 10 jornades a la pitjor ratxa de la seva història.

L'etapa del nou entrenador va ser un cop d'aire fresc a una plantilla que va veure en l'arribada del tècnic en una motivació extra. Luismi va voler inculcar a les jugadores el seu esperit combatiu, les ganes de guanyar i de donar-ho tot al camp. Va començar amb un empat a casa davant la Fundación Albacete per 3-3 i una derrota al camp de l'Sporting de Huelva per 2-1. L'equip generava ocasions, però no aconseguia treure punts per sortir de la zona complicada de la classificació. La segona victòria de la temporada, i la primera amb Luismi a la banqueta, semblava que seria la definitiva per revertir la dolenta situació de l'equip, però va ser un mirall, ja que a la següent jornada va tornar a perdre, aquesta vegada al camp del Betis. L'equip acabava l'any a la catorzena posició, amb només 9 punts dels 42 possibles amb 2 victòries, 3 empats, 9 derrotes i amb 14 gols a favor i 32 en contra. Un bagatge molt pobre per un equip fet per quelcom més que lluitar per no baixar.

MÉS PROBLEMES
I com diu la llei de Murphy: 'quan alguna cosa pot sortir malament, sortirà malament'. A l'Espanyol tot surt malament. Una de les seves millors jugadores, Anair Lomba 'Lombi', ha tancat l'any amb la confirmació d'una lesió de llarga durada. La davantera gallega pateix un trencament del lligament creuat anterior de la cama esquerra i no jugarà en tot el que queda de temporada. A més a més, Mar Mazuecos ha deixat el club per incompatibilitats per estudiar i jugar al màxim nivell. Unes pedres més en un 2016 ple de despropòsits que s'ha confirmat com el pitjor de la seva història.

Segona

El 2016 serà un any per recordar a Badalona. El Seagull es va classificar per disputar la promoció d’ascens a Primera i després de superar la primera eliminatòria contra El Olivo gallec, va quedar eliminat en l’últim partit contra el Tacuense tinerfeny. Les de Jordi Ferrón tanquen el 2016 líders del grup català de Segona, intentant repetir participació en el play off. El títol de Lliga 2015/16 va anar a parar al filial del Barça, mentre que Penya Blanc-Blava La Roca i Cerdanyola van dir adéu a Segona Divisió després dels seus descensos a Preferent.

Preferent

A Preferent ha estat un any de retirades de jugadores referent als seus clubs, com és el cas de Tania Martínez (Sant Pere), Cristina Monge (Molins) o Clàudia Juncà (Porqueres). L’ascens va anar a parar a mans del Sabadell en una temporada en que només un conjunt català va aconseguir pujar a Segona. En el capítol de descensos, Santpedor, Júpiter i Penya Barcelonista Lloret van certificar el seu descens després d’una mala temporada, mentre que el Santa Eugènia es va veure afectat pels descensos compensats i va baixar, també, a Primera Catalana. AEM B, Vilafranca i Pontenc són els tres conjunts que van ascendir aquest estiu a la categoria de bronze.

seleccions

En les categories sub-18 i sub-16, Catalunya es va proclamar campiona d’Espanya el passat estiu. De cara a l’edició del pròxim any, les seleccions de Lluís Cortés i Natalia Arroyo ja han garantit la classificació per a la segona fase com a primeres de grup. Per tancar l’any, la selecció absoluta va viatjar fins a Pontevedra per jugar el tradicional partit nadalenc contra el combinat de Galícia.
Especial Galícia-Catalunya

Especial Galícia-Catalunya

Tota la informació del partit de la selecció catalana absoluta

REDACCIÓ

Campiones!

Campiones!

Catalunya supera el País Valencià (2-0) i s'emporta el Campionat d'Espanya sub-18

REDACCIÓ

Generació d'or

Generació d'or

Catalunya sub-16 conquereix el Campionat d'Espanya imposant-se a Madrid a la final

REDACCIÓ

Catalunya es classifica com a millor selecció

És l'únic combinat que no ha perdut cap partit en les dues categories

REDACCIÓ

La selecció espanyola sub-17 tanca el 2016 com a subcampiona d’Europa i amb una medalla de bronze al Mundial de Jordània. Per la seva banda, la sub-19 també va assolir la plata a l’Europeu, però va ser eliminada a quarts de final de Mundial sub-20 davant Corea del Nord. L’absoluta, per la seva banda, va tancar la classificació per a l’Euro 2017 golejant Finlàndia davant més de 6 mil espectadors a Butarque (Leganés).
Els onze metres condemnen Espanya

Els onze metres condemnen Espanya

La sub-17 no pot revalidar el títol després de perdre als penals (2-3) davant la selecció alemanya en la final de l'Europeu de Bielorússia

REDACCIÓ

A les portes de la glòria

A les portes de la glòria

Espanya perd davant França la tercera final consecutiva d'un Europeu, en un partit marcat per la pluja

REDACCIÓ

Espanya meravella Butarque

Espanya meravella Butarque

Més de sis mil persones viuen la victòria d'Espanya (5-0) sobre Finlàndia en l'últim partit de la fase de classificació de l'Europeu 2017

REDACCIÓ

Medalla de bronze per un Mundial excel·lent

Medalla de bronze per un Mundial excel·lent

La selecció espanyola sub-17 aconsegueix un merescut tercer lloc al Mundial de Jordània després de golejar la selecció veneçolana

REDACCIÓ

A casa amb el cap ben alt

A casa amb el cap ben alt

La selecció espanyola cau a quarts de final (2-3) davant Corea del Nord, forçant la prórroga davant les grans favorites

REDACCIÓ

Copa Catalunya

El Barça es va proclamar campió de la Copa Catalunya golejant l’Espanyol per 6 gols a 0. En aquesta edició, el Pontenc també ha fet història, aconseguint arribar a la fase final en l’any del seu ascens a Preferent.
El Barça, contundent campió de la Copa Catalunya

El Barça, contundent campió de la Copa Catalunya

L'equip de Xavi Llorens mostra la seva millor cara a la segona part per decidir un partit que només ha existit als primers 45 minuts. Setena Copa Catalunya pel Barça i primer títol de la temporada

REDACCIÓ

Pontenc històric

Pontenc històric

El conjunt gironí venç el Pallejà a la tanda de penals i es col·loca a la final a quatre de la Copa Catalunya

REDACCIÓ

Les millors històries

Recupera els reportatges i les històries en profunditat que han elaborat els redactors de Futfem.cat al llarg d'aquest 2016

LES IMATGES DE L'ANY

Aquestes són algunes de les imatges més destacades dels fotògrafs de Futfem.cat al llarg del 2016 a Instagram

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Un vídeo publicado por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Una foto publicada por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Un vídeo publicado por Futfem.cat (@futfempuntcat) el

Notícies relacionades

Comenta