Més notícies de Nacional

Les bessones de Linyola regnen al Nou Sardenya

Les germanes, originàries del poble de Fusté i Bojan Krkic, defensen per tercera temporada la samarreta escapulada

Futfem.cat | Jordi Ortet

De 'Nois de Linyola' n'hi ha hagut dos. El primer i original va ser Josep Maria Fusté, l'històric centrecampista del Barça dels seixanta. Després va aparèixer Bojan Krkic per heretar l'apel·latiu i seguir posant al mapa el petit poble del Pla d'Urgell. El futbol femení, però, també en té un parell que comparteixen moltes coses: les dues són mestres d'educació física, són de la quinta d'en Bojan (1990), juguen al CE Europa, ocupen el mig del camp i són germanes. Bessones bivitel·lines, concretament.
Pili Porta i Andrea Porta ('germana gran' oficiosa per pocs minuts de diferència) compleixen el tercer any a les files del club gracienc confonent -involuntàriament- algun àrbitre i més d'una rival.

Qui és el 'culpable' que les dues jugueu a futbol?
Pili: Ve de família. El meu pare és molt futboler i a casa ens van inculcar que fer esport és important. Amb sis anys ens van apuntar a l'equip del poble, i des de llavors hem jugat sempre juntes excepte l'any que l'Andrea va fitxar pel Levante Las Planas.

Dels bessons es diu que mantenen una connexió molt especial, sovint inexplicable. Això també es nota sobre el camp?
Andrea: Realment sí. Només amb una mirada ja saps què farà cadascuna. Si ella cau i es fa mal sóc la primera d'acostar-m'hi ràpidament, sabem com animar-nos quan ens cal... La major part de les coses a la vida les hem fet juntes, hem estudiat el mateix, tenim gustos molt similars i tot això és un vincle psicològic que influeix.

Vegem si també coincidiu en les opinions. Quina és la millor virtut futbolística de l'altra?
P: Crec que l'Andrea és molt treballadora, a nivell tècnic és espectacular i també una jugadora molt elegant. I no ho dic perquè sigui ma germana... (riu)
A: La Pili és molt completa. És polivalent i ho pot fer bé en qualsevol posició que la col·loquis. Potser no excel·leix en cap aspecte, però en tots se'n surt amb bona nota.

Qui té millor tècnica amb la pilota als peus?
P: Ella! La temporada que va jugar a Primera Divisió i jo vaig estar parada per malaltia es va notar molt i l'Andrea va millorar força.
A: Sí, potser és cert. En canvi, puc no ser tan contundent com ella, o em falta velocitat...

La més infal·lible des del punt de penal..?
P: Jo sóc molt tranquil·la al camp i llençar un penal, encara que fos al minut 90, crec que no em pesaria.
A: En quant a serenitat i encert estem molt igualades.

Qui va millor de cap?
A: La Pili.
P: Hi estic d'acord (riures).

I qui és la més arrauxada? Potser aquí hi hauria un empat, perquè aquesta temporada vau ser expulsades per protestar en el polèmic debut de Lliga davant el Pallejà...
P: L'Andrea té molt de caràcter, rampells, i això fa que de vegades surti fora de sí perquè no té autocontrol emocional durant els partits.
A: Reconec que sóc nerviosa i m'encenc amb facilitat. La targeta vermella de la primera jornada va ser una anècdota i crec que la sanció de quatre partits va ser una mica desmesurada, però ja ho he pagat i espero que no em torni a passar. Estic treballant aquest aspecte amb mi mateixa.
P: A més, les decisions d'aquell partit donaven peu a sortir de polleguera, francament. I hi ha vegades que no tens present que ja has vist una groga i després penses: "Com me l'he pogut jugar?". Va ser el meu cas.

Si mai torneu a creuar-vos amb aquell àrbitre...
A: Crec que ni me'l miraria. Com si no el coneguéssim, i nosaltres a jugar a futbol.

Quina de les dues viu més als núvols? Alguna seria capaç d'oblidar una sanció i cometre 'un Txérixev'?
A: La Pili és una miqueta més 'empanada'. Pot arribar un dia al vestidor i preguntar quantes targetes porta acumulades. I si en té quatre, posar-nos a valorar si l'ha de provocar o no. Si algú pot oblidar-ho més fàcilment, seria ella.
P: Pot ser, sí. (riu)

Qui està més insuportable després d'una derrota?
P: Les dues. Realment ho vivim! Una derrota ens pot fotre enlaire el diumenge.
A: I aquest inici de temporada està sent duret. Hi ha dies que has fet plans però, si hem perdut, prefereixes anar cap a casa i et poses a pensar en com ha anat el partit.

Al femení hi ha poques jugadores professionals, però vosaltres militeu en una categoria important i amb un nivell de compromís considerable. Us considereu futbolistes?
P: El futbol és un hobby que s'acaba convertint en la teva vida. Està clar que no sóc professional ni rebo una compensació econòmica, però estic aquí perquè vull. Em considero futbolista perquè m'hi dedico. Vinc tres dies a la setmana a entrenar, jugo els partits, sóc molt competitiva i tinc un compromís que m'agrada.
A: La línia que diferencia ser només futbolera i ser futbolista és molt prima. Per a mi, ets futbolista quan sents aquest esport, hi estàs disposat, véns a entrenar, t'exigeixes, competeixes i en vols cada vegada més. Per passar l'estona em dedicaria a una altra cosa que no em tragués tant de temps.

La temporada 2012-13 vas militar a Superlliga amb el Levante Las Planas, però sense la Pili. Després de seguir tota una trajectòria esportiva juntes, se't va fer estrany?
A: Al principi va ser un xoc considerable. Entrar al vestidor i que ella no hi fos era una sensació nova. Inclús en coses tan mínimes com fer exercicis als entrenaments i haver-me de buscar parella. Trobava a faltar no poder compartir a peu de camp els sentiments de jugar a la màxima categoria. Però amb el temps em vaig adaptar i va ser un bon any. Vaig visitar camps que mai pensava que visitaria o rivals amb les quals mai creia que m'enfrontaria. I s'ha de dir que la Pili em venia a veure i em va donar molt suport.

 

 

Llavors, ara torneu a ser un pack per qualsevol equip que us vulgui fitxar?
A: No necessàriament. Quan érem petites sí que hi havia allò de "si no hi va ma germana, jo tampoc", però ara que tenim 25 anys els nostres camins es poden bifurcar perfectament, encara que tampoc crec que passi.
P: Si algun equip de superior categoria s'interessés en una, jo crec que l'altra l'animaria. Totalment.

Compartiu referents o ídols futbolístics?
A: El meu referent és la Pili! (riu) Ara seriosament, mai hem sigut d'idolatrar ningú. Hem de reconèixer que mirem poc futbol, preferim dedicar el temps lliure a nosaltres mateixes i fer coses com esquiar, jugar a pàdel, viatjar...
P: Veiem els grans partits dels quals tothom n'està pendent, però no gaire més. Si hagués d'escollir un jugador amb qui m'hi hagi fixat, potser en Thiago Alcántara.

Imagineu que sou les responsables d'un club. Quina mesura duríeu a terme per tal d'atraure més públic al futbol femení?
P: Miraria d'incentivar a les nenes del futbol base el gust per anar a veure el primer equip femení, això és bàsic. Al partit de Champions de fa poques setmanes, al Miniestadi hi havia molts equips d'infantils, cadets o juvenils i era brutal veure com es feien fotos amb l'Alexia, i veies que era la seva ídol.
A: S'han d'aprofitar les xarxes socials per dirigir-se a les noves generacions i donar protagonisme a les jugadores. Promocionar més els partits als mitjans, gravar un anunci com han fet les jugadores del Barça, coses d'aquestes...

Acabarà finalment de remuntar el vol, l'Europa?
A: Jo crec que sí. Ens ha costat arrencar, perquè hi ha hagut molts canvis respecte l'any passat, tant en la manera de jugar com d'entrenar. Penso que tenim molt bon equip i juguem molt bé, però això no hi ha cap apartat de la classificació que ho reflecteixi. Estic segura que finalment obtindrem la nostra recompensa; només ens falta una mica de continuïtat. Si hem guanyat dos partits seguits, doncs el repte és guanyar-ne tres.
P: És curiós perquè hem passat una mala ratxa, però el vestidor estava més unit que mai. Després de cada derrota hem vingut a entrenar i es respirava molt bon ambient. Això passa perquè la gent creu en el projecte i en l'equip. Tàcticament juguem molt bé, només ens cal definir millor.

 

Notícies relacionades

Comenta