• La paciència dóna el seu fruit

    El Levante Las Planas aconsegueix guanyar al Huesca per un ajustat 1-0 amb un gol a pilota aturada al temps de descompte

    Berta Comella
  • Un líder sense pietat

    L'Espanyol B goleja i es creix contra un Terrassa superat abans de l'aturada

    Julia Franqueza
  • Victòria per recuperar el somriure

    Dos gols d'Andrea Porta a la primera meitat encarrilen la primera victòria del 2020 de l'Europa davant un Pallejà en zona de descens

    Maria Mestres
  • Dinàmica de victòries

    El Pardinyes guanya per 3 a 1 el Sant Pere a casa i encadena dues victòries consecutives

    Berta Comella
  • El líder no s'atura

    L'Espanyol B en té prou amb els 20 minuts inicials per encarrilar la victòria davant el Vic Riuprimer

    Maria Mestres
  • Victòria de categoria

    El Terrassa guanya per la mínima un Levante amb molt poca dinamita

    Julia Franqueza
  • Punt i goal-average

    El Sant Gabriel suma un punt contra un Son Sardina molt agressiu que només ha pogut empatar de falta directa al tram final del partit

    Clara Rodergas
  • Superioritat sense gols

    L'Europa no passa de l'empat en un matx de domini quasi absolut que permet l'Atlético Baleares rescatar un punt de la seva visita al Nou Sardenya

    Julia Franqueza
  • L'encert penalitza l'Igualada

    L'encert penalitza l'Igualada

    Un desencertat conjunt blau cau davant el Pardinyes que el supera a la classificació

    Maria Mestres
  • Empat de nivell

    'Escapulades' i adrianenques no passen de l'empat sense gols en un duel molt igualat

    Maria Mestres
  • Terrenals

    L'Espanyol B perd per primera vegada a la Lliga al complicat camp del Son Sardina amb un gol al temps de descompte

    Berta Comella
  • Serna lidera una treballada victòria d'equip

    La davantera del Sant Gabriel anota un 'hat-trick' davant l'Atlético Balears

    Manel Expósito
Més notícies de Nacional

Vesela Ivanova: "Vaig aprendre català gràcies al futbol"

D'origen búlgar, aquesta jugadora de l'AEM també forma part de la selecció catalana sub-18 i és internacional sub-19 amb Azerbaidjan

Futfem.cat | Sergio Reches

La història de Vesela Ivanova (Asenovgrad, Bulgària, 14.04.1997) és el millor exemple del paper integrador que pot tenir el futbol en molts immigrants. La família de Vesela, igual que tantes altres, va emigrar de Bulgària per buscar un futur millor i el va trobar al barri lleidatà de Pardinyes. Amb només vuit anys, Vesela va trobar en el futbol la millor vàlvula d'escapament i la millor forma de relacionar-se amb els altres nens, però també un camí ple d'èxits.

Quan vas arribar a Catalunya?
Ara fa deu anys, quan en tenia vuit. Vam venir tots per la feina dels meus pares. Al principi em va costar moltíssim adaptar-me perquè la llengua és una barrera gairebé impossible de superar. El que sí que he de reconèixer és que la meva escapada era el futbol, perquè no necessites entendre't amb els qui estàs jugant. Sempre que sortia de casa anava a jugar a una pista de futbol sala que hi havia al costat de casa meva, al meu barri. La meva mare em deixava anar sola a jugar i allà passava els dies. Només eren nens, no hi havia cap nena. No m'entenia amb ells, però jugava, que per això no cal parlar!

Com vas aprendre a parlar català?
Això és una història molt curiosa. A vegades la meva mare venia a la plaça i els nois ja sabien que quan ella hi era es podien comunicar amb mi. Ells em parlaven i jo retenia el què em deien, anava fins on era la meva mare i li preguntava: "Mama, què vol dir això?". I ella, asseguda al banc amb el diccionari, buscava el significat. Llavors, jo pensava la resposta i tornàvem a mirar al diccionari com es deia això. Poquet a poquet, al tenir només contacte amb catalans i espanyols, va ser molt fàcil aprendre. Ara, al principi, tot costa.

Sempre t'ha agradat el futbol?
I ara! A Bulgària no hi havia jugat mai, vaig començar a jugar a futbol aquí i un noi que venia sempre a la pista on anava jo em va dir que al seu club havia vist que hi havia noies entrenant. Vaig anar-hi, vaig fer una prova i em van dir que sí. Primer vaig començar al club del meu barri, el Pardinyes. Allà vaig estar-m'hi quatre anys, fins que un dia, els meus entrenadors em van cridar per anar a jugar al Lleida, també amb nois. Va ser un any desastrós (riu), d'aquells per oblidar. Vaig plegar a mitja temporada i em van dir que el femení del Lleida estava interessat en mi, així que vaig començar a entrenar amb elles. L'any següent em va trucar l'AEM i ja porto quatre anys aquí.

Aquest estiu vas rebre una trucada molt especial des d'Azerbaidjan.
Em va trucar el seleccionador sub-19, que és espanyol, i em va dir que havia sentit a parlar molt de mi. També em va dir que el meu nom els hi sonava que podia ser de la zona d'Azerbaidjan i que ho van buscar i van trobar que tenia lligams amb Azerbaidjan i ho van aprofitar per cridar-me.

Què vas sentir quan t'ho van dir?
M'ho vaig prendre com la millor oportunitat de la meva vida. Això de jugar un Europeu és brutal! Només vam jugar una eliminatòria, però és el més gran que he aconseguit a la vida. És una experiència increïble.

I la família ho veu bé?
El meu pare no ho veu malament. A la meva mare li va costar una miqueta més, perquè està molt lluny i la cultura és diferent. Allà són musulmans, i els hi va costar bastant decidir-se a deixar-m'hi anar, però un cop allà no tenen cap mena de problema.

Hi ha moltes diferències culturals?
No gaires, només que són musulmans i això es nota, vulguis o no. Però a nivell cultural és molt semblant. Per exemple, els seus balls nacionals són els mateixos que els nostres, així que vaig poder ballar amb elles (riu). La llengua també s'assembla, parlen un dialecte molt semblant al rus i no ens va costar gaire entendre'ns, va ser fàcil.

Cada quan vas a Azerbaidjan?
Durant l'any, a les que vivim fora d'Azerbaidjan no ens criden, perquè tenim classe i és més complicat. A l'estiu, fem dues o tres concentracions i són iguals que les què fem amb Catalunya. Som també un grup molt unit, sempre rient, fent broma, però que sap quan són els moments en els que s'ha d'estar seriós.

Pel què fa a la competició, quin nivell futbolístic té Azerbaidjan?
Fa dos anys t'hagués dit que no té futur, però ara mateix no et pots imaginar com està prosperant, li veig un futur molt bo. És un país molt petit, però tenen una lliga de 15 equips femenins, no està gens malament! És cert que aquí competeixo en una lliga amb un nivell molt més alt. Allà el nivell és baixet, però va prosperant i s'inverteixen molts diners, molts més que aquí, tot i ser un país musulmà, que és una cosa que a mi em va sorprendre moltíssim. S'espera molt del futbol femení a Azerbaidjan.

Quin és el proper objectiu amb la selecció?
Classificar-nos per l'Europeu. Gairebé ho aconseguim l'any passat, ens vam quedar a un gol i l'objectiu és aquest. Veig equip per assolir-ho. Encara em toca jugar amb la sub-19 i han pujat algunes a l'absoluta i també vindran noves jugadores que no conec però, les que quedem, crec que som un bon grup. Ara bé, també dependrà del grup que ens toqui.

Veus possibilitats d'arribar a l'absoluta algun dia?
Tot arribarà, no ho sé. Encara haig de passar per la sub-21 i després ja ho veurem. No miro tant al futur.

Et va costar renunciar a poder estar en un futur a la selecció búlgara?
Sé que la selecció búlgara existeix, però també sé que està per desaparèixer. Mires les diferències de gols i les competicions en què han participat i es veu clarament que no té cap mena de futur. M'encantaria poder anar a defensar-la i, si hagués hagut d'escollir entre Bulgària i Azerbaidjan, hagués escollit Bulgària, ho tinc claríssim, però no té futur.

Búlgara, internacional sub-19 amb Azerbaidjan, jugadora de la sub-18 de Catalunya i de l'AEM. Costa saber amb qui jugues cada dia?
És senzill, quan surts al camp mires l'escut i dius: "Avui defenso aquests colors". Amb Catalunya estic genial, és un equip increïble tant a nivell de vestidor com de competició. Veig a tothom perfecte, no veig a ningú que no estigui a gust o no vegi clar el què busquem aquesta temporada.

Amb Catalunya vau ser eliminades a les portes de la final dels Campionats Autonòmics l'any passat, i amb Azerbaidjan us vau quedar a les portes de classificar-vos per l'Europeu. Va ser un any de frustracions?
Molt! A més, amb la catalana vam tenir la porta oberta quatre cops, només l'havíem d'atravessar i la frustració va ser molt gran. Després, amb la selecció d'Azerbaidjan, ens quedem fora també i la veritat és que va ser dur. Però cada any compta per si sol i t'has de superar. Ningú tindrà en compte el què vam aconseguir l'any passat i ens ho hem de guanyar. Ara és el moment.

 

Notícies relacionades

Comenta