• Moltes ocasions i només un gol

    El Pallejà aconsegueix la victòria davant l'Europa en un partit molt obert i igualat que no s'ha decidit fins al minut 90

    Berta Comella
  • Les dues cares del futbol

    Les 'periques' vencen i segueixen líders mentre que el Terrassa és cuer

    Maria Mestres
  • Superioritat igualadina

    L'equip de Marta Cubí es desfà del Sant Pere per un contundent 5-1 en un duel que no ha deixat gens satisfet el conjunt empordanès pel que fa a l'actuació arbitral

    Clara Rodergas
  • Lluís Ros relleva Víctor Vera a la banqueta del Terrassa

    El club vallesà decideix prescindir dels serveis de Víctor Vera com a entrenador i el substituirà Lluís Ros

    Maria Mestres
  • Tarda gris a Les Comes

    L'Igualada es «contagia de l'antifutbol» de l'Atlético Baleares i cau per la mínima

    Redacció
  • Punt de valor

    El Vic Riuprimer esgarrapa els primers punts al líder de Nacional, l'Espanyol B

    Maria Mestres
  • El Sant Gabriel paga la falta d'encert

    El Pallejà s'aprofita d'un rival que no ha sabut sentenciar el matx i suma un punt valuós

    Edurne Concejo
  • Es romanç de l'Europa es consolida

    L'Europa blanqueja la seva imatge al Nou Sardenya derrotant amb una bona dosi de sofriment el Son Sardina balear

    Albert Postils
  • L'Espanyol B remata al final

    L'Espanyol B remata al final

    Les blanc-i-blaves segueixen invictes després de derrotar el Pallejà als darrers minuts del partit (0-2)

    Clara Rodergas
  • El Toppfotball allarga els dubtes del Terrassa

    Les catalanes sumen la seva tercera derrota consecutiva i continuen sense fortuna de cara a porteria

    Julia Franqueza
  • Un punt que reforça sensacions

    El Sant Gabriel empata al camp del Son Sardina i recupera la seva autoritat sobre la gespa

    Manel Expósito
  • La importància de no abaixar els braços

    L'Igualada veu com el Pardinyes li remunta dos gols i signa l'empat

    Maria Mestres
Més notícies de Nacional

Vesela Ivanova: "Vaig aprendre català gràcies al futbol"

D'origen búlgar, aquesta jugadora de l'AEM també forma part de la selecció catalana sub-18 i és internacional sub-19 amb Azerbaidjan

Futfem.cat | Sergio Reches

La història de Vesela Ivanova (Asenovgrad, Bulgària, 14.04.1997) és el millor exemple del paper integrador que pot tenir el futbol en molts immigrants. La família de Vesela, igual que tantes altres, va emigrar de Bulgària per buscar un futur millor i el va trobar al barri lleidatà de Pardinyes. Amb només vuit anys, Vesela va trobar en el futbol la millor vàlvula d'escapament i la millor forma de relacionar-se amb els altres nens, però també un camí ple d'èxits.

Quan vas arribar a Catalunya?
Ara fa deu anys, quan en tenia vuit. Vam venir tots per la feina dels meus pares. Al principi em va costar moltíssim adaptar-me perquè la llengua és una barrera gairebé impossible de superar. El que sí que he de reconèixer és que la meva escapada era el futbol, perquè no necessites entendre't amb els qui estàs jugant. Sempre que sortia de casa anava a jugar a una pista de futbol sala que hi havia al costat de casa meva, al meu barri. La meva mare em deixava anar sola a jugar i allà passava els dies. Només eren nens, no hi havia cap nena. No m'entenia amb ells, però jugava, que per això no cal parlar!

Com vas aprendre a parlar català?
Això és una història molt curiosa. A vegades la meva mare venia a la plaça i els nois ja sabien que quan ella hi era es podien comunicar amb mi. Ells em parlaven i jo retenia el què em deien, anava fins on era la meva mare i li preguntava: "Mama, què vol dir això?". I ella, asseguda al banc amb el diccionari, buscava el significat. Llavors, jo pensava la resposta i tornàvem a mirar al diccionari com es deia això. Poquet a poquet, al tenir només contacte amb catalans i espanyols, va ser molt fàcil aprendre. Ara, al principi, tot costa.

Sempre t'ha agradat el futbol?
I ara! A Bulgària no hi havia jugat mai, vaig començar a jugar a futbol aquí i un noi que venia sempre a la pista on anava jo em va dir que al seu club havia vist que hi havia noies entrenant. Vaig anar-hi, vaig fer una prova i em van dir que sí. Primer vaig començar al club del meu barri, el Pardinyes. Allà vaig estar-m'hi quatre anys, fins que un dia, els meus entrenadors em van cridar per anar a jugar al Lleida, també amb nois. Va ser un any desastrós (riu), d'aquells per oblidar. Vaig plegar a mitja temporada i em van dir que el femení del Lleida estava interessat en mi, així que vaig començar a entrenar amb elles. L'any següent em va trucar l'AEM i ja porto quatre anys aquí.

Aquest estiu vas rebre una trucada molt especial des d'Azerbaidjan.
Em va trucar el seleccionador sub-19, que és espanyol, i em va dir que havia sentit a parlar molt de mi. També em va dir que el meu nom els hi sonava que podia ser de la zona d'Azerbaidjan i que ho van buscar i van trobar que tenia lligams amb Azerbaidjan i ho van aprofitar per cridar-me.

Què vas sentir quan t'ho van dir?
M'ho vaig prendre com la millor oportunitat de la meva vida. Això de jugar un Europeu és brutal! Només vam jugar una eliminatòria, però és el més gran que he aconseguit a la vida. És una experiència increïble.

I la família ho veu bé?
El meu pare no ho veu malament. A la meva mare li va costar una miqueta més, perquè està molt lluny i la cultura és diferent. Allà són musulmans, i els hi va costar bastant decidir-se a deixar-m'hi anar, però un cop allà no tenen cap mena de problema.

Hi ha moltes diferències culturals?
No gaires, només que són musulmans i això es nota, vulguis o no. Però a nivell cultural és molt semblant. Per exemple, els seus balls nacionals són els mateixos que els nostres, així que vaig poder ballar amb elles (riu). La llengua també s'assembla, parlen un dialecte molt semblant al rus i no ens va costar gaire entendre'ns, va ser fàcil.

Cada quan vas a Azerbaidjan?
Durant l'any, a les que vivim fora d'Azerbaidjan no ens criden, perquè tenim classe i és més complicat. A l'estiu, fem dues o tres concentracions i són iguals que les què fem amb Catalunya. Som també un grup molt unit, sempre rient, fent broma, però que sap quan són els moments en els que s'ha d'estar seriós.

Pel què fa a la competició, quin nivell futbolístic té Azerbaidjan?
Fa dos anys t'hagués dit que no té futur, però ara mateix no et pots imaginar com està prosperant, li veig un futur molt bo. És un país molt petit, però tenen una lliga de 15 equips femenins, no està gens malament! És cert que aquí competeixo en una lliga amb un nivell molt més alt. Allà el nivell és baixet, però va prosperant i s'inverteixen molts diners, molts més que aquí, tot i ser un país musulmà, que és una cosa que a mi em va sorprendre moltíssim. S'espera molt del futbol femení a Azerbaidjan.

Quin és el proper objectiu amb la selecció?
Classificar-nos per l'Europeu. Gairebé ho aconseguim l'any passat, ens vam quedar a un gol i l'objectiu és aquest. Veig equip per assolir-ho. Encara em toca jugar amb la sub-19 i han pujat algunes a l'absoluta i també vindran noves jugadores que no conec però, les que quedem, crec que som un bon grup. Ara bé, també dependrà del grup que ens toqui.

Veus possibilitats d'arribar a l'absoluta algun dia?
Tot arribarà, no ho sé. Encara haig de passar per la sub-21 i després ja ho veurem. No miro tant al futur.

Et va costar renunciar a poder estar en un futur a la selecció búlgara?
Sé que la selecció búlgara existeix, però també sé que està per desaparèixer. Mires les diferències de gols i les competicions en què han participat i es veu clarament que no té cap mena de futur. M'encantaria poder anar a defensar-la i, si hagués hagut d'escollir entre Bulgària i Azerbaidjan, hagués escollit Bulgària, ho tinc claríssim, però no té futur.

Búlgara, internacional sub-19 amb Azerbaidjan, jugadora de la sub-18 de Catalunya i de l'AEM. Costa saber amb qui jugues cada dia?
És senzill, quan surts al camp mires l'escut i dius: "Avui defenso aquests colors". Amb Catalunya estic genial, és un equip increïble tant a nivell de vestidor com de competició. Veig a tothom perfecte, no veig a ningú que no estigui a gust o no vegi clar el què busquem aquesta temporada.

Amb Catalunya vau ser eliminades a les portes de la final dels Campionats Autonòmics l'any passat, i amb Azerbaidjan us vau quedar a les portes de classificar-vos per l'Europeu. Va ser un any de frustracions?
Molt! A més, amb la catalana vam tenir la porta oberta quatre cops, només l'havíem d'atravessar i la frustració va ser molt gran. Després, amb la selecció d'Azerbaidjan, ens quedem fora també i la veritat és que va ser dur. Però cada any compta per si sol i t'has de superar. Ningú tindrà en compte el què vam aconseguir l'any passat i ens ho hem de guanyar. Ara és el moment.

 

Notícies relacionades

Comenta