Més notícies de Nacional

Imposar-se a la por psicològica dels creuats

La jugadora del Sant Gabriel Lupe Martínez deixa enrere un any i cinc mesos de lesió i ara s'enfronta a una recuperació més mental que física

Manel Expósito (Futfem.cat)

«La recuperació en aquests moments és 99% psicològica i 1% física», descriu la migcampista del Sant Gabriel Lupe Martínez. El passat 19 de març de 2017, l'amabilitat que ofereix el futbol li va girar l'esquena a la jugadora blava i va patir en cos i ànima la lesió més cruel que pot colpejar qualsevol esportista: un trencament de creuats. Va ser durant un Espanyol B-Sant Gabriel a la Ciutat Esportiva Dani Jarque. Pràcticament un any i mig després, amb dues operacions al llarg del camí –7 de juliol de 2017 i 27 d'octubre del mateix any– Lupe ja veu la llum al final del túnel. Però no amb tanta intensitat com li agradaria.

Amb l'inici d'un nou curs a la cantonada, i amb la pugna física ja superada durant tota aquesta maleïda trajectòria per tornar a calçar-se les botes, li agafarà el relleu un nou partit: el mental. «Encara estic en procés de recuperació, tinc molta por. Fins que no recuperi el nivell abans de la lesió no donaré per conclosa la lesió. Em sap greu ser tan negativa...», reconeix una jugadora que abans de viure aquest malson representava el club adrianenc en les categories inferiors de la selecció catalana i era un dels talents emergents de l'escola blava.

El nou repte de Lupe, al marge de recuperar la musculatura en la seva totalitat, és guanyar la batalla psicològica a si mateixa. «Si fos per Gonza jugaria més estona. L'altre dia vaig jugar 45 minuts contra l'AEM però si hagués estat meva la decisió, hauria jugat menys. Ja m'agrada que l'entrenador em pressioni i prengui decisions per mi, ja que si no no avançaria. Estic més motivada mentalment, però encara em queda molt camí per recórrer. Estic molt perduda, desubicada al camp. De mica en mica recupero el nivell», reconeix amb una actitud més positiva.

«Psicològicament et fas la idea que tot anirà de pressa, et vols fer la forta, però a l'hora de la veritat veus que no és així. No és gens fàcil la recuperació», descriu Lupe arran d'una vivència que ha testimoniat a casa per partida doble. La seva bessona Male, també jugadora de l'equip, va patir el mateix tràngol: «Ella també va començar amb por, però la meva recuperació serà millor perquè tinc la seva referència. Es fa molt llarg, d'entrenar cada dia a aturar-te». El seu germà gran és l'altre testimoni.

Més de 500 dies després, preparar la motxilla, sortir de casa amb la roba d'entrenament llesta i l'escut al pit és símptoma de felicitat i retrobar-te amb allò que més estimes. «Mai he perdut les ganes de jugar. En tinc moltes. He anat a tots els entrenaments mentre estava lesionada. Asseguda a la banqueta amb les crosses observava», conclou.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta