Més notícies de Nacional

Sara Serna, la primera 'gavina' golejadora que cicatritza

La davantera sabadellenca encapçala la primera alta ofensiva del Seagull 'post-lesió', Yosse i Rois encara batallen en la rehabilitació

Xavier Garcia (Futfem.cat)

«Després de viure tot el que he viscut, no m'agradaria acabar la meva etapa com a futbolista perquè m'hagi de retirar obligada, no vull acabar d'aquesta manera». Així de contundent i transparent es mostra Sara Serna quan li plantegem una data concreta per penjar les botes. Perquè la davantera del Seagull ha viscut a Badalona «els seus dos pitjors anys», després de patir dos trencaments de creuats pràcticament entrellaçats. Primer a la cama dreta, i darrerament a la cama esquerra.

Diumenge, davant el Mallorca Toppfotball, la davantera sabadellenca va tornar a trepitjar la gespa, i deixar enrere una feixuga recuperació de nous mesos. «No és gens fàcil recuperar-se d'una lesió de creuats i tornar a lesionar-te dos mesos després amb el mateix trencament. Això no es pot escollir. S'ha d'afrontar i lluitar. Amics et plantegen la pregunta si val la pena seguir jugant -té 30 anys- i jo entenc que no ho vegin com jo. Quan un esport t'agrada molt... no vull que el meu cos decideixi per mi», sentencia.

Uns minuts sobre la catifa de l'estadi de Badalona van ser suficients per tornar a foradar la porteria. Un conte de fades que fa menys coll amunt la recuperació psicològica que ara ha de superar. «Em vaig veure molt bé, amb sensacions positives, però és una lesió on s'ha de superar pors. Físicament estic bé, però ha de transcórrer temps fins que estigui al 100% quant a físic i ment. Vull aportar per mi i per tot l'equip. Sóc conscient que quan es torna a jugar és complicat i tot té el seu procés». Serna somriu i el Seagull allibera una infermeria saturada de gols.

YOSSE I ROIS, REFORÇOS D'HIVERN
Qui encara haurà de seguir restant dies al calendari per tornar a jugar són les seves companyes de línia ofensiva Yosse González i Anna Rois. En el cas de la 'killer' de referència al Seagull les darreres temporades, no ha estat gens fàcil endevinar la seva lesió. «Pateixo un trencament del tendó de l'isquio i el nervi ciàtic perjudicat per la cicatriu. Una lesió molt complicada i poc habitual al futbol. Malauradament, l'estic patint. No va ser fàcil de detectar quina lesió era. Els metges van trigar quatre mesos a diagnosticar-la. He patit trencaments, però aquesta lesió mai l'havia tinguda. No té res a veure», descriu en detall Yosse. «Mentre s'investigava la lesió que patia no em trobava gens tranquil·la. Vaig intentar tornar però el cos no reaccionava. Ara que ja sabem què pateixo, estic més tranquil·la, puc viure sense angoixa i ja arribarà la data de tornar», afegeix.

Malauradament, tot té el seu què o la seva lletra petita. «Estic en un centre de recuperació amb molta maquinària i tecnologia. Si això no funciona, s'haurà d'operar. Aquesta possibilitat és la darrera opció. Esperem que el tractament tingui els seus resultats perquè si no, la recuperació ja seria d'un any aproximadament». A la vegada que la rehabilitació es produeix lluny de la gespa, Yosse té el suport de Jordi Ferrón i el suport del grup. «Tinc molt bona relació amb Ferrón i em dóna aquesta confiança. No vull tenir una data exacta per tornar a jugar. En principi torno al gener però no és una obsessió», transmet.

Finalment, Anna Rois és la darrera baixa en atac del Seagull. Fa tres mesos la van operar de creuats i la data de recuperació també es fixa al gener. A partir de novembre ja podrà començar a trepitjar la gespa i recuperar musculatura amb treball físic. «El procés de recuperació va per bon camí i psicològicament estic molt tranquil·la. La mobilitat del genoll és bona i esperem que les dates se segueixin superant satisfactòriament. Vaig a tots els entrenaments per mantenir el contacte amb l'equip», trasllada Rois a Futfem.cat.

Tot i que l'exjugadora del Fontsanta arriba d'una categoria inferior i farà el salt a Segona aviat, n'és conscient que l'esforç en l'equip català més en forma, haurà de ser major. «Hauré de treballar encara més a Segona perquè no és el mateix ritme de Preferent. Hauré de pencar molt més que la resta perquè jugaré posteriorment a una lesió».

Rois també reconeix el gran mirall que ha estat per ella la referència de la seva companya Sara Serna: «El suport de Sara Serna ha estat molt important per mi perquè ha patit la mateixa lesió que jo. Em vaig alegrar molt quan va tornar a jugar perquè em veig reflectida en ella. És un referent per a mi. Em motiva veure la seva evolució».

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta