Més notícies de Nacional

Blanca Coscolín penja les botes

La davantera més icònica de les darreres temporades a Preferent es veu obligada a deixar el futbol als 24 anys

Tomás Rubia

L'aspecte físic i mental no han avançat lligats de la mà en la trajectòria de Blanca Coscolín. La davantera amb més renom i projecció a Preferent durant les darreres temporades ha hagut de superar dues lesions de creuats i menisc (una a cada cama) per tornar a calçar-se les botes. Però el seu historial mèdic no acaba aquí, i una tercera recaiguda ha dictat sentència i l'ha obligat a dir prou i haver de deixar el Sant Gabriel i el futbol. Amb 24 anys i contra la seva voluntat.

«Em veig obligada a penjar les botes. Aviat m'hauré d'operar per tercera vegada i existeix aquest risc de tornar a recaure si segueixo jugant. No em vull arriscar perquè ara també estic treballant i estudiant. Mentalment ja estava molt desgastada i aquesta nova lesió m'ha acabat de desmotivar», manifesta Coscolín amb impotència, però sense ser encara conscient de la nova vida i rutina diària que haurà de superar.

Després de cinc temporades al Molins, la davantera barcelonina va decidir aquest estiu fer un fer salt de categoria i debutar a Segona Divisió amb la samarreta del Sant Gabriel. El club adrianenc ja va intentar convèncer Coscolín fa un any, però no ha estat fins aquesta temporada quan l'ha acabat de seduir l'entitat blava. «No he tingut temps d'arribar al meu nivell», relata una jugadora que es va lesionar fa dos mesos en un entrenament i únicament ha disputat dos partits oficials, davant Seagull i Collerense.

 

«Tinc aquesta sensació d'haver decebut molta gent»

«Tinc aquesta sensació d'haver decebut molta gent. El Sant Gabriel va apostar molt fort per mi. Fa temps que em volien incorporar i era un dels fitxatges forts. Tenia aquesta il·lusió de gaudir d'una nova categoria i en un projecte amb aspiracions. Ha estat un gerro d'aigua freda. El metge em va recomanar deixar el futbol i a partir d'ara el gaudiré des de fora. No els hi he pogut demostrar res i no he respost a les seves expectatives. Em sap greu. El club m'ha donat molt suport i ha respectat la meva decisió. El meu entorn m'ha empès perquè continuï jugant, però després de fer una valoració he pres aquesta decisió. Sóc una jugadora que se sacrifica per l'equip, però ha arribat un punt que dolor físic ha guanyat aquest partit», transmet afligida.

 

«Ha arribat un punt que dolor físic ha guanyat aquest partit»

Amb només 24 anys, Coscolín prioritzarà a partir d'ara els estudis i la feina, sense haver tingut temps de reflexionar sobre la nova rutina que haurà d'assimilar. «Encara no sóc conscient que he deixat el futbol. Encara vaig als partits i entrenaments i ara podré reflexionar. No descarto jugar més endavant en un altre esport. El futbol queda descartat perquè és molt físic i hi ha molt contacte».

UNA DECEPCIÓ PER AL COS TÈCNIC
L'altra part implicada, el Sant Gabriel, també té un pensament semblant a la jugadora, agreujant-se la frustració de la lesió en una jugadora que tant havia costat convèncer perquè vestís la samarreta del club. «És una decepció més aviat perquè portàvem molt de temps darrere ella i no ha pogut jugar. Jo sabia el seu expedient mèdic, però ha estat mala sort. Tenim jugadores amb lesions idèntiques i no ha tornat a ocórrer. Quan fitxes una jugadora és perquè creus que pot sumar», manifesta l'entrenador adrianenc José González.

La baixa de Blanca Coscolin és la segona sortida que pateix el club després de la de Miriam Jiménez a l'inici de temporada. Abans de finalitzar l'any, Malena Martínez, Marta Campanales i Tania Moyano són les altres baixes -en aquest cas temporals- que té l'equip per lesions o motius laborals.

 

Etiquetes

Notícies relacionades

Comenta