El gol és la salsa del futbol, tòpic més que cremat, però que no per això deixa de ser veritat. L'objectiu de tot el que fa un equip sobre el terreny de joc es resumeix en dos punts, evitar que et facin gol i intentar fer-ne. La protagonista d'aquesta setmana és una especialista en aquesta segona tasca, anotar gols. Celia Ruano, nascuda a Gran Canaria fa 26 anys és l'aposta personal del cos tècnic de l'AEM per reforçar la davantera.
Forjada com la majoria de jugadores als seus inicis amb equips mixtes, va passar molts anys al Femarguín on va créixer i millorar fins que va decidir provar noves aventures lluny de la seva illa natal. Així va jugar al Tacuense de la veïna Tenerife, arribant a debutar fins i tot a la Primera Divisió i després va fer el salt a la península amb el Málaga, l'any que va tornar a competir a la màxima divisió fins que aquesta temporada ha pres la valenta decisió de sumar-se al projecte lleidatà.
Una incorporació que no ha estat fàcil, com reconeix la mateixa jugadora. «Tenia moltes ofertes i volia decidir-me per la que fos millor a mi», sinceritat per bandera de Celia que acaba reconeixent que el va fer decantar la balança a favor de l'equip de Ponent va ser «el gran interès que en tot moment el club i l'equip tècnic van dipositar en la meva incorporació».«Van ser moltes trucades, però la manera en què em van presentar el projecte i com em van resoldre els dubtes, van acabar que tingués clar que venir a l'AEM era la millor decisió».
És d'admirar la valentia de la jugadora canària, que entre somriures reconeix que en el moment de venir cap a la capital del Segrià no tenia molt clar el que es trobaria. «Reconec que no coneixia la ciutat i em feia molt de respecte el tema del fred, ja que evidentment jo sóc de molt de sol, però he quedat molt sorpresa positivament de com d'acollidora i bonica és Lleida». De ben segur que amb el porró de gols que anotarà com a jugadora de l'AEM més d'un dia serà ella qui farà sortir el sol a Recasens per fer escampar la boira.
Amb la temporada ja iniciada, Celia destaca «els dubtes que tenia a l'inici de la pretemporada amb tot el tema de la Covid-19, però a mesura que la competició s'acostava i quan va començar les ganes i la il·lusió es van disparar». La jugadora canària ha encaixat de peu en el vestidor de l'AEM, un fet que la mateixa Celia argumenta quan confessa que les sensacions són immillorables: «Dins de l'equip són molt bones i crec que he encaixat molt bé. El grup és una pinya, tant amb les jugadores com amb el cos tècnic, valoro molt la confiança i el suport que en tot moment m'han demostrat, però sobretot m'encanta com està d'unit el grup de jugadores». Una de les principals ensenyes de l'AEM ha estat sempre la seva solidesa com a grup per afrontar situacions difícils i com sempre s'han recolzat amb la companya més propera per seguir avançant, de ben segur que Celia sumarà en aquest aspecte a fer encara més fort el grup.
Tot i que en l'aspecte personal no tot han estat bones notícies en aquest inici, ja que la futbolista canària haurà d'estar unes setmanes de baixa per una lesió. «No és la primera vegada que em lesiono, he passat per lesions breus i alguna de més llarga durada, però no sóc una jugadora habituada a lesionar-me, no m'agrada gens perdre'm partits i ja estic treballant al 100% física i mentalment per tornar com més aviat millor».
Per acabar, Celia, demostra una gran personalitat: «Reconec que encara em falta molt per fer i demostrar, sobretot al cos tècnic que va ser qui més fort va apostar per mi». Sinceritat i fermesa, dues qualitats que de ben segur faran que la jugadora canària encaixi molt bé en el grup i així pugui «ajudar a l'equip a estar el més amunt possible i, tot i la temporada atípica per culpa de la Covid-19, intentar estar entre els quatre primers per aspirar a tot». Salsa picant del gol, 'mojo picón canario' a Recasens que de ben segur condimentarà l'atac blau i farà que encara sigui un equip molt més fort i difícil de batre, per tal de seguir creixent i portant l'escut de l'AEM el més amunt possible.
