Més notícies de Nacional

Jordi Ferrón: "No he vingut a trencar-ho tot i a imposar les meves idees"

L'exjugador de Primera Divisió agafa les regnes del Seagull en una aventura que l'omple d'il·lusió i motivació

Futfem.cat | Sergio Reches

Text: Edurne Concejo. Correcció: Helena Vílchez

L'exfutbolista professional Jordi Ferrón (Badalona, 19.08.1978) és, des d'aquest estiu, el nou entrenador del Seagull. Amb passat a Barça, Zaragoza o Rayo Vallecano entre d'altres, l'exjugador fa del diàleg i la complicitat les millors eines per guanyar-se la confiança del vestidor. Ha après dels millors, com ell mateix assegura, i vol posar tot el futbol que ha viscut a les seves botes, al servei de l'equip badaloní per aconseguir superar la històrica tercera plaça aconseguida la temporada passada. Tot un repte que afronta sense por.

Com t'inicies al món del futbol femení?
Fa uns anys, la meva filla va començar a jugar a futbol al poble on vivim, a Cabrera. El coordinador era amic meu i li vaig preguntar si hi podia donar un cop de mà. Així vaig començar a entrenar nenes. Em va agradar molt l'experiència. Crec que fins i tot estan més motivades que els nens. Potser perquè és difícil ser noia i jugar a futbol.

Què t'han dit els companys futbolistes?
Que estic boig, que què faig entrenant noies. Tinc bastant temps lliure i puc buscar frases motivadores. N'hi havia una que deia: "Fes sempre allò que et faci brillar els ulls", i a mi això em fa brillar els ulls, a un altre no. Aquesta és l'única justificació. Em van oferir altres coses al masculí però els ulls se'm van il·luminar amb aquesta proposta.

El salt de categoria és molt alt. Fa vertigen?
No, perquè això ja ho tinc guanyat. Sé que serà difícil, però la intenció és continuar en la mateixa línia que l'any passat. Crec que hi ha una molt bona base. Quan em van oferir venir al Seagull ni m'ho vaig pensar. Em motiva molt i estic molt il·lusionat. Tinc la sort de fer el que em demana el cor.

Quins canvis podem esperar respecte de l'any passat?
No he vingut a trencar tot el d'abans i a imposar les meves idees. Vull agafar el millor que es va fer l'any passat i intentar adequar-ho a la meva forma de veure el futbol. He tingut molt bones converses amb Xavi Cereijo (anterior entrenador del Seagull). Em van parlar molt bé d'ell i quan el vaig conèixer vaig confirmar tot el que m'havien dit. És un gran entrenador.

Després d'un any de resultats històrics per al club, quin repte et marques?
Aquest any serà una temporada molt més complicada. El descens del Sant Gabriel, que segur que estarà a dalt; suposo que l'Espanyol farà una millor temporada aquest any; el Levante Las Planas s'ha reforçat molt bé... L'objectiu és ser a la zona alta. Després, quan ets al grup de dalt, són dos o tres els partits que decideixen si lluitaràs per coses maques.

Quin estil de joc hem d'esperar?
El bon entrenador és el que s'adequa a les jugadores que té. Jo no tinc un sistema de joc definit, són les meves jugadores les que em fan jugar d'una manera determinada. Adequaré les meves idees a les característiques de les jugadores que tinc. He entrenat dos o tres equips diferents i tots jugaven diferent. Aquestes noies són molt sacrificades, molt ràpides i molt fortes, crec que podem fer un bon futbol amb això.

Les jugadores tenien un gran ambient al vestidor la temporada passada. Quin grup t'has trobat?
Se m'ha fet l'estiu molt llarg, tenia moltes ganes de conèixer-les i de seguida ens hem entès. En dues o tres setmanes hem arribat a una complicitat molt gran. Estic encantadíssim. Quan vaig començar a treballar amb elles, em va reforçar la decisió que vaig prendre. Són molt disciplinades i sacrificades. La velocitat que tenen a agafar tot el que els ensenyo em fa venir ganes de treballar encara més preparant els entrenos.

 

 

Com et defineixes com a entrenador?
Sóc molt maniàtic de l'ordre. No es tracta de córrer més, sinó de córrer millor. Una bona distribució dels espais et dóna una seguretat defensiva més alta. Defenses per atacar i ataques per defensar i això t'ho dóna l'ordre. La meva forma de treballar també és molt dialogant. Crec molt en el reforç positiu. Crec que es treballa molt millor des d'un ambient cordial que no com un sergent.

A la teva trajectòria com a futbolista professional has pogut aprendre de grans entrenadors. Amb quin et quedes?
He tingut la sort de tenir els millors entrenadors. He après de Lillo, Van Gaal, Paco Flores, Juande Ramos, Manzano. Per mi l'entrenador més influent ha estat Juande Ramos, perquè va ser qui em va fer debutar a Primera Divisió. Ell, amb pocs recursos sempre feia grans equips, aprofitant les virtuts dels jugadors que tenia. Un gran teòric del futbol era Lillo, que no ha tingut la sort d'entrenar però sempre és un referent de tots els professors a escoles d'entrenadors. Manzano també és un gran entrenador, Van Gaal amb tot el que té, sabia del que parlava... Es que són grans entrenadors, de tots n'aprens una mica. Són molts anys en aquest món, des de petit al Barça. He après molt el que vull fer i he après molt el que no vull fer.

Les jugadores coneixen el teu passat professional?
Sóc bastant gran (riu). Vaig explotar bastant jove i després vaig anar cap avall. Només em coneix com a futbolista una jugadora.

Aquesta experiència com a jugador de què et serveix a la banqueta?
No crec que sigui primordial per ser entrenador haver sigut jugador, però sí que és veritat que sempre està bé que li puguis demostrar les coses a les teves jugadores. Quan li dius que ha de colpejar d'una manera determinada o que hi ha d'anar de cap d'una forma concreta. Són molt anys jugant a futbol i aprenent dels millors. És fàcil guanyar-se el respecte amb això i amb una actitud dialogant. Ha estat un procés molt ràpid. Els vaig dir: Jo he estat jugant a futbol tota la meva vida i, normalment, les meves decisions seran les correctes. El que trigueu a fer-me cas i a confiar en mi serà el temps que guanyarem.

Per què creus que han apostat per tu, tot i la teva inexperiència?
I per què no? No ho veig una decisió tan descabellada. El futbol és futbol, és igual masculí o femení. Jo parlo amb futbolistes, no amb homes o dones i de futbol ben interpretat és difícil que algú hagi viscut més futbol que el que he viscut jo amb els meus anys com a jugador, aprenent dels millors entrenadors. Potser d'aquí a un mes em fan fora perquè no he guanyat cap partit! (riu). Si jo no m'hi veiés preparat, no ho hauria acceptat i si elles no em veiessin preparat no m'haurien fitxat.

Què és el més important per portar bé un equip?
Que les jugadores et creguin. Si no, ets mort. I l'autoritat te la guanyes ràpid amb diàleg i explicant els motius i els perquès del que fas. Totes fan un sacrifici per venir a entrenar, a jugar... Sacrifiquen molt per gairebé res a canvi. Quan veuen que tu també estàs igual, elles t'ho agraeixen igual que jo agraeixo que ho facin per a mi. Vinc a entrenar i a canvi demano la mateixa implicació que tinc jo. Les jugadores estan molt involucrades.

Per últim, què li manca al futbol femení per ser reconegut?
La gent s'ha de començar a adonar que el futbol femení és molt vàlid. Que els propis clubs no deixin per al futbol femení el pitjor. Aquí tenim la sort que som només un club de futbol femení i que està dedicat exclusivament al futbol femení, però sovint veus entrenadors que, com a càstig o perquè no són vàlids per als nois, els envien al femení. Cada cop menys, per sort. Si tu tens un bon entrenador o no el tens, la diferència és abismal. El reconeixement arribarà quan tots s'adonin que el futbol femení ha millorat moltíssim, quan els clubs hi apostin, quan les famílies ja no vegin malament que les seves filles o nétes siguin futbolistes... Jo crec que tot això està canviant i cada cop hi ha uns ambients millors per treballar. I s'han de generar més ingressos. Si aquests ingressos arriben al futbol femení, arribaran millors entrenadors i sortiran millors jugadores. Els hem de donar una oportunitat. El futbol masculí està molt viciat. El femení encara no ha arribat a estar-ho, i esperem que trigui, a arribar-hi. És molt més net.

 

Notícies relacionades

Comenta